CATALONIA'S LEGITIMATE RIGHT TO DECIDE

CATALONIA'S LEGITIMATE RIGHT TO DECIDE

Read more publications on Calaméo

LA DIPLOMÀCIA DEL TÍPEX*

La reacció del govern espanyol a la creació d'una Conselleria d'Afers Exteriors ha estat furibunda. Cega. Han anat a sac i sense control. Era un comportament més que esperable, i que demostra fefaentment la rellevància estratègica d'aquesta àrea de govern. Es confirma tot allò que, des de sempre, hem mantingut des d'aquesta secció. Que la política internacional és una dimensió fonamental del procés cap a la Independència. De calaix.

El que no era previsible, i això ja és més problemàtic, és la resposta que ha donat el govern català. Inicialment, es va parlar que el nom del Departament es mantindria intacte, malgrat les fatxenderies dels espanyols. Fins i tot, es va dir que no s'usaria ni el típex per modificar-lo. Va ser una resposta contundent i ferma. Tanmateix, pocs dies després, i de forma força lamentable, hom va optar per la, diguem-ne, diplomàcia del típex , davant l'ofensiva espanyola i la seva ràpida acceptació, com era d'esperar, del Tribunal Constitucional. Una embeinada amb totes les de la llei. Així el nou Departament ha passat d'anomenar-se Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, a Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, si més no de manera transitòria, mentre el Tribunal Constitucional espanyol mantingui la suspensió dels articles referits precisament a la creació d'aquest nou Departament. Un canvi merament simbòlic, però que té dues mancances evidents.

La primera és que no ha servit de res, perquè ara els espanyols volen recórrer també el decret de canvi de nom. A veure, els espanyols són cafres, això ja ho sabem. Però no idiotes. Si fossin idiotes, no faria 300 anys que ens toquen els nassos. Per dir-ho suaument.

La segona és que ha deixat molta gent amb cara de pòquer. Començant per qui escriu aquestes ratlles. No havíem quedat que no es faria servir el típex? I bé que s’ha fet servir, tu! La impressió que la gent ha tingut ha estat una baixada de pantalons amb tots els ets i uts. Però no havíem quedat que del Tribunal Constitucional n'hem de fer cas omís? Els partits del búnquer espanyol han parlat, amb un somriure d'orella a orella, de tremolors de cames i petament de dents. I ho han fet amb una vehemència que els delatava la seva set de victòria, ni que sigui mínima, després de grans i solemnes derrotes, de les quals ni s'han refet, ni es refaran.

La qüestió és si aquesta diplomàcia del típex serà una flor que no fa estiu, producte d'un moment de feblesa, o es generalitzarà a totes i cadascunes de les topades que els espanyols provocaran en la seva estratègia de contenció del full de ruta aprovat pel Parlament el 9 de novembre. Esperem que sigui el primer cas. Si és el segon, tindrem un problema.

Per sort, altres notícies ens han alegrat els darrers dies i han soterrat el mal gust de boca que ens havia quedat.  Dues, en concret.

La primera és la celebració, el passat dia 15 de març, d'una sessió d'un subcomitè del Comitè d'Afers Exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units, dedicada a la “política dels Estats Units envers els Moviments d'Autodeterminació Nacional”. En aquesta sessió, Catalunya va ser objecte d'un especial interès, i el propi president (chairman ) del subcomitè en qüestió, el Representant Dana Rohrabacher, va apostar perquè els Estats Units consideri que els moviments d'autodeterminació pacífics aporten i incrementen la pau i l'estabilitat al món. Per la seva banda, un dels experts que hi van participar, el professor Paul Williams, de l'American University, va alertar dels riscos que pot córrer la Unió Europea si denega el reconeixement de la Independència de Catalunya, afirmant, a més a més, que aquesta opció seria considerada com clarament antidemocràtica, tenint en compte que la Unió Europea ha reconegut dotzenes de nous estats en els darrers vint-i-cinc anys.

La segona: l'entrevista simultània que el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va concedir a cinc grans mitjans de comunicació internacionals i que va tenir un gran impacte per la seva contundència i determinació. I també perquè demostra que el suposat desinterès del món per la Independència de Catalunya és una enredada. Cal seguir per aquest camí. Sense dubtes. I sense típex.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 56, MARÇ 2016)

DR. PAUL WILLIAMS TESTIMONY ON CATALONIA (15.03.2016)

Creating a Strategic Framework for Addressing the Conflict between Sovereignty and Self-Determination: Earned Sovereignty

Testimony of Dr. Paul Williams

Rebecca I. Grazier Professor of Law and International Relations

American University

President and Co-Founder, Public International Law and Policy Group

House Committee on Foreign Affairs

Subcommittee on Europe, Eurasia, and Emerging Threats

“U.S. Policy Toward National Self-Determination Movements”

March 15, 2016

"(...) Once the Scottish referendum was put to rest, the EU immediately faced another self-determination crisis—this time in Catalonia. On November 9, 2014, almost 2 million Catalonian voters turned out to participate in a non-binding referendum for independence. Eighty percent of those who voted favored independence from Spain.(42) The referendum was approved by the Catalonian Parliament on September 27, 2014, and was originally slated to be a binding vote similar to the one held in Scotland. In the run up to the referendum, Catalonian regional Premier Atur Mas set forth a legal basis for a binding referendum.(43) The Spanish Prime Minister, Rajoy, however, vowed to use the Spanish courts to block what he considered an unconstitutional vote.(44) Within two days of the announcement of the referendum date, the Spanish government filed a request for the Constitutional Court to declare the referendum illegal.(45)

Interestingly, despite the potentially destabilizing impact of this ongoing dispute within Spain, the domestic legal debate may be largely irrelevant to the EU. If Catalonians eventually choose independence, they will seek international recognition as an independent state based on the will of the people, not on provisions of the Spanish constitution. As the International Court of Justice (ICJ) noted when reviewing the legality of Kosovo’s declaration of independence, there is no international legal bar against a sub-state entity declaring independence.

Without a coherent and cohesive approach to these movements, the EU has placed itself in an impossible and precarious position. If the EU were to consider recognizing Catalonia, this action could encourage further referenda in Belgium, Cyprus, Slovakia, Romania, and possibly Italy, which are all grappling with their own self-determination movements, raising opposition from these members.

However, if the EU denies recognition to Catalonia, this may generate a frozen economic conflict in the core of Europe that would drain political capital and economic resources from an economically fragile Spain. This frozen economic conflict will also create a “state,” with the Euro as its currency and seven million Catalonians that could retain their EU citizenship while living outside the EU. Furthermore,in many European states, non-recognition would be perceived as anti-democratic. Such a move would be extremely difficult to justify, given that nearly three-dozen states have achieved recognition by EU member states in the past twenty-five years. (...)

Notes

(42) The referendum posed two questions to the Catalonian people. The first asked whether Catalonia should become a state. The second asked whether the state should be independent. Eighty percent of voters answered affirmatively to both questions. About 10 percent voted “yes” to the first question only, and 4.5 percent voted “no” to both questions. BBC: Catalonia Vote: 80% Back Independence – Officials (Nov. 10, 2014), The Economist: Voting in their hearts (Nov. 15, 2014), BBC's Catalonia Profile (Jan. 15, 2015).

(43) Tom Burridge, Catalonia president signs independence referendum decree, BBC (Sep. 27, 2014)

(44) Fiona Govan, Spain blocks Catalonia referendum on Independence, TELEGRAPH.CO.UK (Sept. 29, 2014)

(45) Ashifa Kassam, Catalonia Independence Referendum Halted by Spain’s Constitutional Court, THE GUARDIAN (Sept. 29, 2014)