dijous, 12 de gener de 2017

BALL DE NOMS A JXSÍ*

 
El President Carles Puigdemont va confirmar fa pocs dies que després del referèndum d’independència que se celebrarà com a molt tard durant la segona quinzena de setembre, es convocaran eleccions, a les quals, per cert, no se sap si finalment acabarà presentant-s’hi. En principi, sembla que no. Però, és clar, en política, una cosa és com es comença i l’altra com s’acaba. Unes eleccions que, un cop venci el Sí a la Independència, seran, lògicament, de caràcter constituent, és a dir, que s’escolliran els diputats que elaboraran la nova Constitució de la República de Catalunya, la qual serà sotmesa a un referèndum ratificatori per part de la ciutadania catalana.
Tot plegat fa que els propers nou mesos, seran molt rellevants, perquè, entre d’altres coses, veurem el tan repetit xoc de trens amb Espanya, les autoritats de la qual, cada setmana que passa, cada Consell de Ministre que celebra, sembla que perden més el control d’elles mateixes. I com a prova, el cafarnaüm que han muntat amb el tema de la cavalcada de reis a Vic.
En aquest sentit, l’estabilitat del principal grup parlamentari, JuntsxSí, esdevè un element clau, per assegurar un transició el més fluida possible. Paradoxalment, la notícia de la imminent dimissió de Neus Munté, com a diputada, ha generat un cert enrenou, al qual convé donar un cop d’ull. Una dimissió que, teòricament no ha de ser l’única.
Arran les eleccions del 27S, el grup parlamentari de JuntsxSí resultant el componien 62 diputats, dels quals 29 provenien de CDC, 18 d’ERC, 1 de Demòcrates i 1 de Moviment d’Esquerres i 13 independents (alguns molt vinculats a ERC). Aquesta composició inicial, ha variat lleugerament en el moment present. Concretament s’han produit cinc canvis. Quatre a la circumscripció de Barcelona i 1 a la de Tarragona. Així les baixes de Muriel Casals(defunció), Artur MasOriol AmorósPere Aragonès i Josep Lluís Salvadó, han estat cobertes, respectivament, per Adriana Delgado (ERC), Fabian Mohedano (Avancem), Titon Lailla (Demòcrates), Maria Assumpta Rosell (CDC/PDeCAT) i Carles Prats (Demòcrates). Això ha fet, que la distribució interna hagi variat lleugerament: 29 CDC/PDeCAT, 16 ERC, 3 Demòcrates, 1 Moviment d’Esquerres, 1 Avancem, 12 Independents.
La dimissió de Munté, hauria d’anar acompanyada d’algunes altres, totes del mateix partit, el PDeCAT, com a conseqüència de l’aplicació del nou règim d’incompatibilitats aprovat per aquesta formació. Concretament, el nou règim estableix que els seus dirigents poden compatibilitzar màxim dos càrrecs -de partit o d’elecció pública. Tanmateix, aquest requisit canvia pel que fa concretament als membres de la seva direcció executiva, que només se’ls permet un, si l’altre és una responsabilitat dins de Govern. En aquesta situació es troben tres diputats, Lluís GuinóMontserrat Candini i Albert Batet. Tots tres són alcaldes, diputats i membres de la direcció executiva, per la qual cosa o bé han de renunciar al primer o al segon. Tots tres són militants destacats, no només en el seu respectiu territori, sinó fins i tot a escala nacional. Aquest fet podria explicar l’existència d’unes certes reticències a aplicar-se el nou règim d’incompatibilitats. Val a dir, també, que el propi reglament d’incompatibilitats estableix que el Consell Nacional té capacitat d’aprovar excepcions,  per una majoria de 3/5 parts prèvia demanda expressa dels afectats. Això els permetria mantenir els càrrecs que actualment exerceixen. Aquesta possibilitat, però, no seria ben vista, atès que donaria una imatge de vella política, que és la que es pretén esborrar. En aquest sentit, l’anunci a bombo i platerets de la renúnica de Munté, tindria un sentit exemplaritzant, i de fet de pressió per als implicats. 
En el cas que finalment es produïssin les quatre baixes, la dels tres esmentats i la ja confirmada (Munté), el grup parlamentari registraria els següents canvis. Les dues baixes a la circumscripció de Barcelona (Munté i Candini), serien cobertes per Àngels Ponsa (PDeCAT) iJaume Profitós (ERC). La baixa a Girona (Guinó) hauria de ser coberta per Sergi Miquel Valentí. Aquest però, a més de ser el Secretari General de la JNC, actualment és Diputat al Congrés des de les darreres eleccions espanyoles. En cas de no renunciar-hi, la següent en la llista de la demarcació és Maria Jesús (Meius) Ferrés Fluvià (ERC). Finalment, la baixa a la circumscripció de Tarragona (Batet), seria substituïda per Ester Alberich (ERC). És a dir, en definitiva, que 3 dels quatre nous diputats, podrien ser d’Esquerra i només un del PDecat. Això tornaria a modificar lleugerament la composició del grup parlamentari, on el PDeCAT passaria a tenir 26 escons, i ERC, 19.
La hipotètica inhabilitació
Un altre canvi que es podria produir, tot i que molt hipotètic, és que Irene Rigau, exconsellera d’Educació, acabés sent inhabilitada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la consulta del 9N, o que hi renunciés. Això provocaria, recursos judicials a banda, la seva substitució al Parlament per Marc Viñolas (foto), actualment secretari general de Reagrupament Indepedentista (RCAT), organització que malgrat haver estat associada amb CDC en els darrers anys, i d’haver participat en el Congrés Fundacional del PDeCAT, decidirà en una Assemblea Nacional propera, si continua donant-li suport o opta per un camí propi de defensa de la Declaració Unilateral de la Independència i la Transparència democràtica. En el cas que, finalment no ocupés l’escó, la següent en la llista seria Patrícia Gomà (ERC).
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 05.01.2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada