Cap de setmana atrafegat al Quebec. Des de divendres a diumenge s'ha celebrat el (primer?) congrés de la Convergència Nacional a Montréal. Impulsat per la plataforma ciutadana Un Nou Moviment pel Quebec (NMQ), la nova instància és bàsicament un projecte de mobilització ciutadana que pretén recuperar el tremp del moviment sobiranista dels anys 90, que va estar a punt d'aconseguir la sobirania en el referèndum del 1995. No es tracta, doncs, d'una nova organització, ni d'una nova capelleta, sinó més aviat d'una mena de crida nacional a tots els independentistes quebequesos perquè col.laborin més enllà dels partidisimes, si és que militen.
Com no pot ser altrament, des del Quebec se segueix molt d'aprop els esdeveniments que passen a l'altra banda de l'Atlàntic, particularment a Catalunya i a Escòcia, i la dinàmica sobiranista dels quals contrasta amb la situació poc engrescadora que es viu a hores d'ara la Quebec, tot i governar el Partit Quebequès, vencedor en les eleccions del setembre del 2012, sota el lideratge, poc convincent, de Pauline Marois, la primera dona que ocupa el càrrec de Primer Ministre del Quebec.
Precisament els organitzadors de l'esdeveniment consideren que aquelles eleccions no van aconseguir capgirar la dinàmica catatònica en la qual ha caigut els moviment sobiranista del Quebec d'ençà 1995. Ni tan sols els 9 anys de govern liberal i pro-Canadà de Jean Charest, plens de mesures anti-populars i anti-sobiranistes van ser suficients per dinamitzar-lo de nou.
Segons els impulsors, en les eleccions dels 2012, cap de les tres forces sobiranistes que hi van concórrer van aconseguir els objectius que s'havien marcat. El PQ, malgrat guanyar-les, obtingué uns resultats decepcionants, tenint present que el seu principal adversari, el Partit Liberal del Quebec, de Charest, patia uns nivells d'impopularitat altíssims. Així només aconseguí 54 dels 125 escons i el 31,93% del vot popular, contra 50 escons i el 31.20% dels liberals. D'aquesta manera, els pequistes, tot i recuperar el poder perdut el 2003, s'havien de conformar amb un govern minoritari.
Per la seva banda, les altres dues forces sobiranistes, Quebec Solidari i Opció Nacional, tampoc van aconseguir uns resultats brillants, L'opció altermundialista que representa Quebec Solidari només obtingué 2 escons i el 6.03% del vot popular, concentrat bàsicament en els barris francòfons populars de Montreal, i tot i que duplicà en diputats respecte les eleccions anteriors, les seves expectatives eren d'aconseguir-ne 4.
Finalment, Opció Nacional, formació en gran part sorgida d'ex-militants pequistes, del sector més pur i dur del sobiranisme quebequès, i liderada per Jean-Martin Aussant, ni tan sols va aconseguir representació parlamentària, atès que només fou votada pel l'1,90% dels quebequesos.
Paradoxalment, el fet que l'actual govern pequista només compti amb un suport minoritari de l'Assemblea Nacional del Quebec, pot afavorir les intencions dels organitzadors de la Convergència Nacional. Atès que és costum que els governs minoritaris al Quebec no esgotin mai la legislatura, que pot arribar a cinc anys, el més probable és que hi hagi noves eleccions al Quebec el 2014 o el 2015. I és en aquest context que la Convergència Nacional fa una crida als sobiranistes, independentment de la seva militància política, a votar candidats que es comprometin, més enllà de la seva lleialtat partidista, a declarar la sobirania el més aviat possible.
No es tracta doncs, d'impulsar una coalició de partits, sinó d'unir els ciutadans per la base i impulsar el moviment sobiranista i a l'hora regenerar la vida democràtica quebequesa, que es considera força maltocada, sobretot després de la traumàtica experiència de nou anys de govern liberal, esquitxats d'episodis de corrupció i malbaratament de recursos públics, que encara a hores d'ara es troben sota procediments judicials.
La reacció dels partits sobiranistes a la Convergència Nacional, ha estat dispar. A la trobada, només un dels seus líders era present, Aussant. Els altres dos partits van enviar delegats de segona o tercera fila. Òbviament, encara és d´hora per saber si la proposta de sobiranisme ciutadà convencerà els partits. El que és segur és que l'òpció de coalició de partits està descartada, ateses les profundes diferències que separen el PQ i QS, Però això no vol dir que si en els propers mesos, la dinàmica unitària es referma, les rigideses partidistes acabin cedint a les demandes de base. No debades, els quebequesos i les quebequeses, no volen perdre el tren de la sobirania que sembla desfermar-se a l'altra banda de l'Atlàntic.
En aquest sentit, és significatiu, que l'encarregat de cloure el Congrés aquest cap de setmana, ha estat l'ex-primer ministre del Quebec, i ex-lider del PQ, el veterà Bernard Landry, qui va cridar al jovent quebequès a encapçalar la lluita per la sobirania. I és que quasi vint anys després del referèndum del 95, la societat quebequesa ha canviat en gran mesura i, com demostren les enquestes, una majoria dels seus joves són desacomplexadament partidaris de la sobirania. "En les protestes estudiantils del 2012 ", ha afirmat Landry, en referència a la revolta que hi hagué contra l'anterior govern liberal, "no es va veure ni una sola bandera canadenca", en contraposició al gran nombre de banderes quebequeses.
Caldrà seguir, en les properes setmanes i mesos, l'evolució del moviment sobiranista quebequès...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada