AL QUEBEC, POT ANAR D'UN PÈL

Al Quebec, després d'una campanya electoral de les pitjor considerades, per la reiteració dels atacs entre els partits, s'acosten al dia de la votació. El dilluns, dia 7.

A hores d'ara, segons els principals diaris i analistes no hi ha res decidit, i en algunes circumscripcións la lluita entre tres partits, serà, aparentment, aferrissada fins al darrer moment.

Un sondeig fet públic avui, confirma la tendència del Partit Liberal del Quebec, federalista, a situar-se al capdavant en intenció de vot a nivell de tot el país. Hi obté una intenció de vot del 38%, mentre que els sobiranistes del PQ, els segueixen amb el 29%, i els autonomistes de la Coalition pour l'Avenir du Quebec (CAQ), obtenen el 23%. Molt més lluny queden els altermundialistes de Quebec Solidaire (QS), i la resta de forces minoritàries. Aquestes últimes tenen molt difícil obtenir representació parlamentària.

Malgrat que sembla una diferència notable, entre el primer i el segon, el fet cert és que allò que és realment decisiu, no són els resultats a nivell nacional, sinó els de cadascuna de les 125 circumscripcions electorals, que és on realment es guanyen les eleccions. I, particularment en aquelles circumscripcions amb una majoria d'electors francòfons. En elles el combat entre les tres primeres forces és molt aferrissat i només uns centenars de vots poden decantar la balança cap  a una banda o una altra, de manera que els diferents candidats estan fent els darrers esforços per arreplegar els més indecisos.

Tal vegada, la dada més significativa és el percentatge de votants que dubten en repetir el seu vot del 2012. Aquest percentatge és significativament alt entre els que votatren llavors a la CAQ i a QS. Per això tant el PLQ com el PQ adrecen els seus esforços en atraure'ls. 

Des del PLQ, en aquest sentit, s'aposta per emfasitzar la dimensió econòmica i alertar, utilitzant el discurs de la por, sobre la incertesa que pot comportar si els pequistes guanyen les eleccions i es torna a obrir el debat referendari sobre la sobirania.

Per la seva banda, el PQ, posa com a full de servei els dos darrers anys de govern, on s'ha corregit la situació caòtica que va deixar l'anterior govern liberal (2003-2012), sota la direcció del desacreditat Jean Charest, esquitxat per múltiples escàndols de corrupció o de favoritismes empresarials, i remarcant que molts dels candidats liberals d'enguany, van ocupar carteres ministerials en els governs d'aquella etapa. També, s'ha emprat com a argument rellevant, l'aprovació de l'anomenada Carta dels Valors del Quebec, que proposa remarcar la laïcitat, la neutralitat religiosa de l'Estat, així com la igualtat entre els homes i les dones, i que també confirma la prioritat del francès, i la prohibició de signes o símbols religiosos en els edificis públics. Una iniciativa que ha generat un profund debat entre la societat quebequesa.

Tots dos partits, però, coincideixen en un mateix discurs: el de la necessitat d'obtenir una majoria parlamentària que garanteixi quatre o cinc anys d'estabilitat política, i eviti un nou periode de governs minoritaris, és a dir, sense un suport ampli de l'Assemblea Nacional. No debades, des del 2007, el Quebec ja haurà votat en quatre eleccions.

CONVERGÈNCIA AL QUEBEC

Cap de setmana atrafegat al Quebec. Des de divendres a diumenge s'ha celebrat el (primer?) congrés de la Convergència Nacional a Montréal. Impulsat per la plataforma ciutadana Un Nou Moviment pel Quebec (NMQ), la nova instància és bàsicament un projecte de mobilització ciutadana que pretén recuperar el tremp del moviment sobiranista dels anys 90, que va estar a punt d'aconseguir la sobirania en el referèndum del 1995. No es tracta, doncs, d'una nova organització, ni d'una nova capelleta, sinó més aviat d'una mena de crida nacional a tots els independentistes quebequesos perquè col.laborin més enllà dels partidisimes, si és que militen.

Com no pot ser altrament, des del Quebec se segueix molt d'aprop els esdeveniments que passen a l'altra banda de l'Atlàntic, particularment a Catalunya i a Escòcia, i la dinàmica sobiranista dels quals contrasta amb la situació poc engrescadora que es viu a hores d'ara la Quebec, tot i governar el Partit Quebequès, vencedor en les eleccions del setembre del 2012, sota el lideratge, poc convincent, de Pauline Marois, la primera dona que ocupa el càrrec de Primer Ministre del Quebec.

Precisament els organitzadors de l'esdeveniment consideren que aquelles eleccions no van aconseguir capgirar la dinàmica catatònica en la qual ha caigut els moviment sobiranista del Quebec d'ençà 1995. Ni tan sols els 9 anys de govern liberal i pro-Canadà de Jean Charest, plens de mesures anti-populars i anti-sobiranistes van ser suficients per dinamitzar-lo de nou. 

Segons els impulsors, en les eleccions dels 2012, cap de les tres forces sobiranistes que hi van concórrer van aconseguir els objectius que s'havien marcat. El PQ, malgrat guanyar-les, obtingué uns resultats decepcionants, tenint present que el seu principal adversari, el Partit Liberal del Quebec, de Charest, patia uns nivells d'impopularitat altíssims. Així només aconseguí 54 dels 125 escons i el 31,93% del vot popular, contra 50 escons i el 31.20% dels liberals. D'aquesta manera, els pequistes, tot i recuperar el poder perdut el 2003, s'havien de conformar amb un govern minoritari.

Per la seva banda, les altres dues forces sobiranistes, Quebec Solidari i Opció Nacional, tampoc van aconseguir uns resultats brillants, L'opció altermundialista que representa Quebec Solidari només obtingué 2 escons i el 6.03% del vot popular, concentrat bàsicament en els barris francòfons populars de Montreal, i tot i que duplicà en diputats respecte les eleccions anteriors, les seves expectatives eren d'aconseguir-ne 4. 

Finalment, Opció Nacional, formació en gran part sorgida d'ex-militants pequistes, del sector més pur i dur del sobiranisme quebequès, i liderada per Jean-Martin Aussant, ni tan sols va aconseguir representació parlamentària, atès que només fou votada pel l'1,90% dels quebequesos.

Paradoxalment, el fet que l'actual govern pequista només compti amb un suport minoritari de l'Assemblea Nacional del Quebec, pot afavorir les intencions dels organitzadors de la Convergència Nacional. Atès que és costum que els governs minoritaris al Quebec no esgotin mai la legislatura, que pot arribar a cinc anys, el més probable és que hi hagi noves eleccions al Quebec el 2014 o el 2015. I és en aquest context que la Convergència Nacional fa una crida als sobiranistes, independentment de la seva militància política, a votar candidats que es comprometin, més enllà de la seva lleialtat partidista, a declarar la sobirania el més aviat possible. 

No es tracta doncs, d'impulsar una coalició de partits, sinó d'unir els ciutadans per la base i impulsar el moviment sobiranista i a l'hora regenerar la vida democràtica quebequesa, que es considera força maltocada, sobretot després de la traumàtica experiència de nou anys de govern liberal, esquitxats d'episodis de corrupció i malbaratament de recursos públics, que encara a hores d'ara es troben sota procediments judicials.

La reacció dels partits sobiranistes a la Convergència Nacional, ha estat dispar. A la trobada, només un dels seus líders era present, Aussant. Els altres dos partits van enviar delegats  de segona o tercera fila. Òbviament, encara és d´hora per saber si la proposta de sobiranisme ciutadà convencerà els partits. El que és segur és que l'òpció de coalició de partits està descartada, ateses les profundes diferències que separen el PQ i QS, Però això no vol dir que si en els propers mesos, la dinàmica unitària es referma, les rigideses partidistes acabin cedint a les demandes de base. No debades, els quebequesos i les quebequeses, no volen perdre el tren de la sobirania que sembla desfermar-se a l'altra banda de l'Atlàntic.

En aquest sentit, és significatiu, que l'encarregat de cloure el Congrés aquest cap de setmana, ha estat l'ex-primer ministre del Quebec, i ex-lider del PQ, el veterà Bernard Landry, qui va cridar al jovent quebequès a encapçalar la lluita per la sobirania. I és que quasi vint anys després del referèndum del 95, la societat quebequesa ha canviat en gran mesura i, com demostren les enquestes, una majoria dels seus joves són desacomplexadament partidaris de la sobirania. "En les protestes estudiantils del 2012 ", ha afirmat Landry, en referència a la revolta que hi hagué contra l'anterior govern liberal, "no es va veure ni una sola bandera canadenca", en contraposició al gran nombre de banderes quebequeses.

Caldrà seguir, en les properes setmanes i mesos, l'evolució del moviment sobiranista quebequès...