Aquestes setmanes i dies caniculars està avançant amb força la constatació d’allò que alguns ja dèiem fa uns quants anys, i que d’altres han fet l’impossible per evitar-ho. Cada cop és més clar que l’accessió a la Independència de Catalunya és un afer primordialment dels … catalans i catalanes. Una obvietat, oi? Però això traduït políticament, només vol dir, que l’única via per assolir la independència és la declaració unilateral d’independència –DUI. Una declaració que ha de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, el qual passarà a convertir-se en el representant de la sobirania nacional i popular de Catalunya.
Qualsevol altra opció, que impliqui la participació dels espanyols, ens la podem treure del cap. Els espanyols i les espanyoles no estan per la tasca de legitimar políticament el procés de transició nacional de Catalunya. Hi posaran tots els pals a les rodes que siguin possibles i els impossibles, també. No els cap al cap deixar anar la seva principal font d’ingressos via espoli fiscal. En aquest sentit, l’anunciat relleu al capdavant de la Junta d’Andalusia, ja pronostico que portarà cua. La nova Presidenta, Susana Díaz, ja ha donat mostres de ser una espanyola totalment desacomplexada i que no filarà prim a l’hora d’intervenir en als afers del que alguns anomenen la novena província d’Andalusia.
Però tornem a la DUI. La resta d’opcions alternatives, són una via morta, perquè els espanyols no hi posaran de la seva part: ni la reforma constitucional, ni la reforma estatutària, ni cap mena de consulta popular, ni tan sols les eleccions plebiscitàries, que segurament boicotejarien cridant a la no participació.
Fins ara l’estratègia era ignorar la possibilitat d’una DUI. Ara, però fins i tot el primer report del Consell Assessor per la Transició Nacional en parla i el té en compte. Fet que fa posar dels nervis al sector més espanyolista d’Unió Democràtica de Catalunya i també d’Iniciativa.
L’única hipotètica possibilitat d’usar una via alternativa seria la pressió internacional, particularment dels EEUU i d’Alemanya, d’Obama i de Merkel. Però Espanya és tan insignificant en el context internacional, que dubto que moguin fitxa en condicions normals.
En definitiva, deixem-nos d’històries, no amaguem més l’ou i preparem-nos per a l’escomesa, que serà dura, però no insalvable, I és que la Independència no pot esperar.
*(NOTA: Post penjat al DGS, 31.07.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada