Ahir els mitjans d’informació es feien ressò d’un nou fracàs del govern espanyol, en aquest cas del seu ministre d’Afers Exteriors, quan no va aconseguir una declaració del seu col.lega alemany en contra de la independència de Catalunya. L’home es va quedar amb un pam de nas. Ja fa uns mesos, va passar si fa no fa el mateix amb el cas francès. De manera que els dos pesos pesants de la Unió Europea, per boca dels seus responsables d’Afers Exteriors s’han negat a participar en el joc que els proposava Espanya. Són duess solemnes desautoritzacions que, cal reconèixer-ho, el ministre espanyol va encaixar amb una cara de pòker considerable. Cal tenir una capacitat d’encaix notable per rebre aquestes clatellades tan monumentals i aguantar de totes maneres el tipus, si més no de cara enfora.
Per altra banda, les declaracions dels Ministres d’Afers Exteriors dels estats, són molt rellevants perquè com és sabut qui en definitiva talla el bacallà a la UE són els estats, i que els dos estats més poderosos, amb diferència, de la UE, no es vulguin mullar en un tema tan relativament “petit” com sempre recorda Rajoy, com és la independència de Catalunya, assenyala la magnitud de la desconfiança que tenen envers Espanya, i l’enorme autopista que s’obre a Catalunya per tirar milles cap a la nostra llibertat. De veritat que els catalans, i en particular, el govern, i encara amb més precisió, el seu President, no ha de tenir cap dubte sobre la resposta dels socis europeus a un procés democràtic d’accessió a la Independència, que no serà altra que el seu suport entusiasta. Els fets parlen per ells mateixos.
L’únic perill que hi ha, ja ho he dit manta vegades, és que es detectin dubtes o hesitacions respecte el procés cap a la Independència bé per part d’ell o bé per part del govern. Per part del poble és impossible, perquè setmana rere setmana, mes rere mes, el suport popular a la Independència no para d’incrementar-se, d’eixamplar-se, i això malgrat els vols dels voltors que volen aprofitar qualsevol feblesa per treure profit.
Cal anar endavant, acabar amb la comèdia aquesta de la pregunta, que per descomptat ha de ser clara i ha de deixar ben establert, perquè ningú en dubti, què passarà immediatament després de la rotunda victòria pro-Independència.
*(NOTA: Post penjat al DGS el 10.12.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada