dissabte, 7 de desembre de 2013

"QUAN EL POBLE ELEGIRÀ", MÉS DE 37 ANYS DESPRÉS...

En el marc d'una recerca acadèmica que estic portant a terme, m'he ensopegat amb aquesta article publicat el 7 de setembre del 1976, és a dir fa més de 37 anys. Naturalment, el primer que m'ha cridat l'atenció és el títol. "Roda el món, i torna al Born", he pensat. La peça va ser escrita pel patriota Manuel Cruells i Pifarré (1910-1988), un dels referents de la Catalunya Resistent, dels anys més durs del franquisme. Tant que fins i tot en una de les diverses vegades que el van detenir, aquest cop en la dècada dels cinquanta, li van prendre les seves dades físiques i psicològiques, com a cabecilla separatista. 
L'article en qüestió, s'escriu en un context molt diferent de l'actual, òbviament. Ens trobem quan encara no fa un any de la mort del Dictador, i en ple procés de reforma política, impulsada pel Suarez, a uns pocs mesos de la celebració del referèndum sobre aquesta reforma. I tot just a uns dies de la celebració del primer 11 de setembre postfranco, aquell on hi haurà unes 100.000 persones a Sant Boi, i on Jordi Carbonell pronuncià les mítiques paraules, premonitòries, "Que la prudència no ens faci traïdors!". 
L'article es va publicar en la mítica pàgina 3 del diari Avui, que era la pàgina d'Opinió, en la primera etapa del diari, llavors dirigit per Josep Faulí i Olivella. Curiosament, comparteix espai amb un altre article, en aquest cas escrit per Jordi Pujol, que porta per títol "L'Onze de setembre d'enguany".

Tanmateix, l'article de Cruells crida l'atenció pel fet que reflexiona sobre l'actitud dels polítics catalans d'aquell moment, que com és sabut, es va caracteritzar per intentar situar-se en el millor lloc per a primera cursa electoral que ja s'albirava, i que comportava el correlatiu abandonament de les instàncies unitàries, que com és ben sabut van morir d'abandonament per part de la majoria de partits.

I és aquí on veig un cert paral.lelisme, si voleu una mica forçat, entre llavors i ara. El 1976, hi havia un dubte sobre el futur de Catalunya en el nou escenari polític, podem dir que encara era tot possible, perquè el reformisme suarista encara no havia triomfat, de manera que el poble català semblava tenir el futur a les seves mans. Hi havia incertesa, hi havia risc, molt de risc, però encar"a no s'havia arribat al consens constitucional, tot i que ja s'intuïa la proximitat d'allò que Lluís Maria Xirinacs va anomenar, magistralment, La Traïció dels Líders
Més de 37 anys després, ens trobem en un escenari també ple d'incerteses, però on el poble català, després d'una experiència autonòmica decebedora que ens ha dut a una situació de crisi en quasi tots els sentits, ha dit que ja n'hi ha prou, i que cal fer un pas endavant. Que ja no ens alimenten ni les molles de l'autonomisme, ni la realitat virtual del federalisme, i que la independència és la via a seguir.

Fixem-nos, en aquest sentit, quina era l'opinió de Cruells a l'hora d'alertar a la classe política de llavors, i que, això és el que m'ha meravellat, podria ser d'aplicació al moment actual. A continuació assenyalaré potser alguns dels fragments més reveladors del text, segons el meu parer, tot i que es tracta d'una tasca difícil, perquè l'escrit, és tot ell interessant.

Diu Cruells, "El polític català no ha de tenir cap por de fer trancadissa, car només fent-la podrem aclarir tants anys de silenci". I afegeix, "I una política tímida i insegura és una política fracassada...". 
 Més endavant, "I si hi ha una política de joc brut per part d'uns, a ella s'ha d'atenir el polític que té ambició de dir alguna cosa. Si més no ha de tenir l'audàcia de dir-la a crits a l'opinió pública. El seu joc net ha de consistir, precisament, en aquesta acció d'assenyalar-la". 

I alerta respecte "Als falsos demòcrates que no els agraden gaire els vots i les urnes; per això voldrien inundar-les amb crits i gestos". 
Naturalment la cirereta de l'article és, tot sencer, el darrer paràgraf de l'article, que m'estalvio reproduir, perquè el podeu llegir directament.

És evident que la situació no és la mateixa, a nivell conjuntural. Però pel que fa a les actituds, als comportaments, als principis que ha d'adoptar "el polític català", és extraordinari el fet que sembla que es parli d'avui en dia. 

La més gran diferència, en aquest sentit és que llavors, no existia un element referencial, atès que el President Tarradellas, encara romania a l'exili. Llavors era quasi bé impossible o impensable adreçar-se-li. 

Més de trenta-set anys després, sortosament, en aquest sentit, la situació ha canviat radicalment. 

Cap comentari:

Publica un comentari