El primer pàjaru ha estat l'impresentable Jordi Tapas. Us ho puc ben jurar, quan vaig saber la notícia, em vaig fer un tip de riure... i vaig donar gràcies a providència pel fet que un bocamoll com aquest individu sigui tan babau com per deixar-se enxampar. Si un se la juga, com a mínim no siguis tan imbècil perquè t'enxampin a la primera! Mare de Déu senyor, quina situació més kafkiana! El Martillo de Herejes caçat. Us ho juro, no podia. Em sembla que el contractaré com a tractament contra les hores baixes.
Però si el pàjaru Tapas no deixa de ser un tema marginal, perifèric, en definitiva un entreteniment de segon nivell, quan em vaig assabentar de la dimissió d'en Sandrusko, per boca d'un vell i digital amic, la il.lusió es va convertir en joia. Aquest pàjaru, ja eren paraules majors. Un element clau de Fatxanet liquidat. Quasi salto d'alegria i em cauen les llàgrimes de felicitat. Seriosament que un individu com el Sandrusko dimiteixi vol dir que els espanyolistes estan fatal, ja no aguanten ni un round, i fins i tot, practiquen el Froilan, és a dir, es disparen ells mateixos al peu. Com els soldats covards que volien marxar del front simulant una ferida.
Inicialment no esperava incloure cap pàjaru més, però l'akelarre pepero dels darrers dies ens ha donat un altre cas digne d'estudi psiquiàtric. Em refereixo a Jorge (pronunciat jorja) Moragas, veritable cap del PPC i de Fatxanet, que ha declarat que una Catalunya independent seria un país de hòbbits. Aquí sí que la paranoia voreja amb el tema psiquiàtric. M'explico. El nen Moragas pateix segurament un complex freudià d'inferioritat o de petitesa sexual que el sublima fent-se espanyol -pensant, erròniament, que sent un orc, el solucionarà. Deixem el pobre noi que s'arregli ell solet, tot i que hem d'agrair-li que el seu akelarre a Barcelona, ens ha donat entre 10.000 i 30.000 independentistes més. I recordant-lo que amb la Independència, el tractament de les disfuncions sexuals tipus hobbitianes com les que ell pateix, seran una prioritat en el Servei Català de la Salut, perquè el seu cas no és, ni de lluny, l'únic.
I sí, encara que no quadri la quota, també hi ha hagut una pàjara, aquesta setmana. I m'ensumo que en tindrem per unes quantes més, fins que el seny s'imposarà. Em refereixo, és clar, a aquest insult a la deontologia professional que respon al nom de Lídia Heredia. He seguit, fent un sacrifici considerable, les quatre edicions que ha conduit dels Matins a TV3, i he de reconèixer que és insofrible. Quina cosa més cutre. Quan locuta les intencions de Rajoy d'impedir el referèndum, la seva cara s'omple de joia, els seus ulls brillen, la seva boca -de rap- exhibeix un somriure sàdic. Memorable va ser el massatge que li va fer a en Tapas, per un moment pensava que s'ho farien damunt de la taula, davant de la càmara i tot. En fi, una prova més que TV3, després de rebre per totes bandes pel seguiment de la Via Catalana, ha canviat el xip i sembla seguir l'estratègia del gran pàjaru o ocellot, Duran, de fer de contrabalança al President Mas. Veritablement penós.
No vull acabar aquest resum setmanal sense donar carabasses a uns col.legues que aquests dies m'han demanat que em fes seguidor (follower) del seu compte de twitter. Són aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada