EL POLI BO AMENAÇA AMB 300.000 MORTS*

L’expresident Gonzalez, en un programa espanyol de televisió va amenaçar amb 300.000 morts. Així és com les gasten els polis bons. Els guais, són així. Ja Azaña, va assenyalar en el seu diari la conveniència i l’eficàcia de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Compte que ja en portem 75, i la cosa es descontrola. No oblidem, tampoc, el simpàtic Rubalcaba que quan era ministre, va militaritzar els controladors aeris tot afirmant que “qui fa un pols a l’estat, perd”. Són així els polis bons, uns catxondos. La veritat, que hi hagi encara gent que se’ls empassi, és per fer un tractat de psiquiatria.

I els polis dolents? Darrerament, en Margallo ha fet una jugada hàbil. Ha trencat tot lligam entre el cas català i l’escocès, afirmant que probablement Espanya no vetarà l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea. És hàbil, perquè d’aquesta manera desactiva o pretén desactivar l’interès de l’opinió pública britànica, i en general l’anglòfona sobre el cas català. Margallo i el seu equip eren conscients que els mitjans de comunicació anglòfons tenen una rellevància enorme en la conformació de l’opinió pública mundial, i doncs una influència en els decisors polítics, els governs. Mentre existia un paral.lelisme entre els casos català i escocès, l’altaveu que això ha representat per l’independentisme català ha estat enorme. A partir d’ara, sense la crossa del paral.lelisme escocès, l’interès pel cas català, Margallo pensa, haurà de disminuir significativament. El primer ministre escocès, Alex Salmond deu estar encantat amb Rajoy. En certa mesura, és com una venjança. Estic segur que les paraules de Mas a la BBC elogiant i enyorant la “british mentality”, em sembla que va dir, no devien agradar gaire a Salmond. Qui segurament està com una mona, o ho hauria d’estar, és el Primer Ministre del Regne Unit, David Cameron. Desconec si Cameron les té totes, sobre el resultat del referèndum, però ara sap que no podrà brandar un dels principals arguments que fins ara emprava, l’amenaça del vet espanyol.

Margallo, a més, en els darrers dies ha fet un pas més. Ha posat al mateix nivell una Catalunya independent amb tots aquells estats que actualment es troben en el llimb en el conjunt de la comunitat internacional dels estats. És a dir, aquells estats que s’han autoproclamat independents, però que no són reconeguts per pràcticament cap altre estat del món. La tirallonga és coneguda: Somaliland, Ossètia del Sud o Abkhazia…

El noi s’haurà d’esforçar una mica més i deixar de prendre la comunitat internacional com a imbècils. Catalunya està a anys llum d’aquests casos aberrants. Catalunya forma part d’Europa, i representa una potència econòmica, social, política, immensament superior a la dels casos esmentats. Aixó ho sap Margallo, ho sabem nosaltres i, sobretot, ho sap el món mundial, per la qual cosa, l’individu queda força retratat i el seu prestigi, que és el d’Espanya, molt i molt tocat. Les cancelleries del món mundial, si és que l’han escoltat, segur que hauran pensat que aquest individu s’ha begut l’enteniment.

En definitiva, poli bo o poli dolent, als catalans hem de fer via, de la millor manera possible, i passar pantalla d’Espanya. 

Game Over.

*(NOTA: Post penjat al DGS, 05.02.2014)