Aquest article no s’ha d’interpretar com una crítica o una censura al President Artur Mas, al qual, com és públic i notori pels meus darrers posts aquí i arreu, li dono tot el meu suport en el procés cap a la Independència. Faig aquest aclariment, perquè ja al Facebook, per exposar si fa no fa els arguments que exposo a continuació ja he rebut alguna calbotada, acusant-me d’anar contra el procés. Ja és allò, que mai s’escriu a gust de tothom. Però, vaja, atès que ningú m’obliga a fer-ho, he d’encaixar, el més esportivament, aquestes guitzes… o deixar d’escriure. Allò al.lucinant és rebre per totes bandes. Però sobretot, les que et cauen per darrere són les que no t’esperes (bé, quan arribes a una edat, ja saps, i jo ja sé, que més que vetllar per l’adversari, al qual, per altra banda, el tenim més que derrotat, cal vetllar pels dels treu propi bàndol, sobretot quan les perspectives de victòria, com és el cas, s’incrementen exponencialment).
Feta aquest, tal vegad, excessiva, introducció, passo al tema. El President Mas, en el moment d’escriure jo aquestes ratlles, es troba de viatge als Estats Units. Concretament, per fer contactes comercials i empresarials amb diferents empreses i per impulsar la presència empresarial catalana a l’altra banda de l’Atlàntic. A destacar, la visita a una instal.lació capdavantera de l’empresa Grifols, probablement la més important, en termes relatius i estratègics, avui en dia, de Catalunya. Sobretot pel seu fort arrelament als Estats Units. Una visita que concentrarà l’atenció mediàtica, sobretot, per les declaracions del seu president, fa unes setmanes, de suport incondicional a Mas en el procés. Unes declaracions que van enfurismar l’espanyolada de tots els colors i de fet ja s’han llançat demandes de boicot… Passa que per Grifols, el mercat espanyol, com ha de ser, és negligible, marginal, microscòpic. Una condició bàsica per a tenir èxit en el mercat global: Ignorar i passar olímpicament d’Espanya.
La visita del President Mas, inicialment, constava d’una segona part, a partir del dijous, que era anar a la coata oest, a Califòrnia, concretament, que per dir-ho en poques paraules, és l’avantguardia de l’economia mundial. El Top Ten. El màxim. Allà on estan anys avançats a la resta del món mundial. Era, doncs, una visita d’alt valor estratègic, i amb més que importants conseqüències econòmiques, de creació d’ocupació, de foment del R+D+I, de la universitat, etc, etc.
Doncs bé, no sé ben bé per quines raons, aquesta segona part del viatge presidencial s’ha suspès. La raó oficial és per anar a Madrid, capital d’Espanya. Un estat endeutat amb el món, per una quantitat d’un bilió, amb b de burro, d’euros. Una ciutat, on el president Mas serà rebut de forma hostil i on s’espera d’ell que s’agenolli davant del nou cap d’estat. D’un estat que, per més inri, ens espolia miliards d’euros, i que, com recentment ha dit el conseller d’Economia, ens frena, a Catalunya, econòmicament i en el nostre nivell de benstar. Un estat que ens nega el control de les nostres infrastructures vitals, com acaba de fer amb els aeroports, i fonamentalment, amb l’aeroport del Prat….
Algú em pit explicar la lògica, des d’un punt de vista racional, autocentrat, d’abandonar Califòrnia per anar a aquest catau de corrupció, de caspa, de cutreria i de catalanofòbia que és la ciutat de Madrid?
Espero que, com a mínim, no es talli, i aprofiti les escasses hores que hi serà fent el paripè, les estrictament necessàries, per lligar contactes amb les delegacions internacionals, en el sentit d’informar-los sobre el procés per la Independència que es desenvolupa a Catalunya.
Així, com a mínim, la pèrdua de temps, no haurà estat completa.
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 18.06.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada