CATALUNYA EN LA FRANCOFONIA*

Ara fa uns dies es va anunciar que Catalunya aspira a integrar-se en la comunitat de la Francofonia, és a dir en l’organització d’estats i pobles que tenen el francès com a llengua, diguem-ne, referencial. D’aquesta manera es reprèn la idea que en el seu moment ja va llançar el President Maragall, i que ara recupera el President Mas. És una idea totalment encertada. No només perquè Catalunya té uns lligams històrics amb la cultura francesa que són molt més antics que totes les colònies francòfones que també en formen part, sinó perquè des d’un punt de vista estratègic és d’una gran rellevància. Un cop assolida la Independència, el nostre referent internacional immediat serà, sense cap mena de dubte, França. No vull dir amb això que practiquem un seguidisme provincial de la política francesa, òbviament. Per exemple en política internacional que, com ja sabem, encara estan en l’etapa de la grandeur, una mica atrotinada.

 Però França, a diferència d’Espanya, és un important actor internacional. En tots els sentits. I resulta del nostre interès tenir-hi unes relacions el més estretes possibles en tots els àmbits: polític, econòmic, militar, cultural, d’infrastructures i logísitic, etc. Per això, el fet que ajudem a reforçar la francofilia a Catalunya, en un context d’auge de l’anglofília, sense dubte serà molt ben rebut a París, però sobretot en ciutats més properes com poden ser Tolosa, Marsella o Lió. I, cas a banda, naturalment, a Perpinyà.

No podem ser, però, naifs, i pensar que tot seran flors i violes. Històricament, les relacions franco-catalanes no han estat precisament un exemple de cordialitat i bona entesa. Però en el context actual, França sap, com la resta de la comunitat internacional, que Catalunya està resolta a esdevenir un actor internacional, en forma d’estat sobirà. I que els espanyols han fracassat miserablement en impedir-ho. El fet que Catalunya representi la part principal de la seva frontera meridional, fa que no se’n desentengui i, encara menys que accepti que alguna altra potència internacional intenti treure profit de la Independència de Catalunya. Abans que això passi, França jugarà la carta catalana, perquè no pot acceptar que un tercer potinegi en el seu pati del darrere. Per això és tan important que Catalunya mostri clarament la seva voluntat d’Independència i de mantenir excel.lents relacions amb França. I la iniciativa de la Francofonia va en aquesta direcció.

*(NOTA: Post penjat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 37, juny 2014)