CATALUNYA GLOBAL*

Com tot ho apuntava, el 9N, a més d'un gran victòria en clau catalana, ha estat també un rotund èxit en clau global. Centenars de mitjans de comunicació s´han acreditat per seguir-lo ben en directe. Molts més que en moltes eleccions generals de molts països, d'estats sobirans. I no cal dir, ja no hi compto, de qualsevol altra comunitat autònoma, a la qual sistemàticament es refereixen els mèdia, els partits i els governs espanyolistes.

El 9N, des de la perspectiva dels mitjans de comunicació globals, significa la culminació d'un procés que es va iniciar amb força a partir de la consulta d'Arenys de Munt, el de fer visible l'independentisme als grans canals de comunicació globals. Activistes, plataformes en la xarxa, blocaires, el propi govern, amb el seu programa d'aproximació als mitjans internacionals, i, naturalment, la mobilització de milions de catalans i catalanes al llarg d'aquests anys, ha fet possible capgirar la percepció dels grans mèdia sobre el procés de transició nacional.

Recordo que inicialment, les cròniques eren fetes pels corresponsals que vivien a Madrid, i que estaven empeltats d'espanyolisme per tots els porus. Fins i tot n´hi havia un que era un apassionat dels toros.

El govern espanyol va obsessionar-se, en plena crisi econòmica, en responsabilitzar de tot plegat a la Generalitat i a l'independentisme. Els seus referents mediàtics eren el Financial Times i el Wall Street Journal, als quals se'ls informava de forma tendenciosa. De seguida, però, aquests mitjans i d'altres van comprendre que alguna cosa passava, i que des de Madrid no es podia seguir de forma correcta. Calia estar on the field, és a dir, trepitjar Catalunya i parlar amb la gent que bé liderant-lo, bé participant en la base, feia possible el procés, entomava els reptes, cada cop més agosarats i se'n sortia. Va ser un canvi brutal. Tan brutal que als propis mitjans catalans, la major part d'ells amb una mentalitat de subordinació a Espanya, amb un espai comunicacional espanyol al cap, els va agafar de sorpresa. Cada cop de forma més desacomplexada, Catalunya es va omplir de periodistes, analistes, blocaires d'arreu del món que van començar a difondre notícies sobre un procés que no tenia paral.lelisme amb cap altre, amb milions de persones sortint al carrer, mobilitzant-se, anant amunt i avall, i sense recórrer a cap violència, malgrat les amenaces que de forma regular es rebien d'Espanya. 

Penso que és de justícia destacar la feina feta pel diari britànic The Guardian, de lluny, qui més s'ha implicat, en el sentit d'interessat, pel procés. El seu seguiment del procés ha estat el més detallat. És un mitjà que, val a dir, cada cop està assolint més protagonisme en la comunicació global, i el seu tractament del procés català, així ho acredita.

Ha de quedar clar que, fer-ne el seguiment no equival a compartir els nostres plantejaments. Així molts d'aquests mitjans no s'han mostrat partidaris de la independència, però sí que han demostrat que malgrat el seu desconeixement de la psicologia espanyola, sobretot quan proposaven reformes quimèriques de l'estat espanyol per neutralitzar la reivindicació independentista, sí que tenien clara la teoria democràtica que diu que els pobles decideixen el seu futur amb llibertat i, ben segur,que quedaven perplexos quan sentien polítics espanyolistes afirmar coses realment tan surrealistes com que la millor manera de defensar la democràcia és impedir que els ciutadans votin, que alguna política va afirmar sense ni tan sols immutar-se... i, probablement també, per efecte del bótox.

*(NOTA: Article penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 41, Novembre 2014)