Un cop derrotada la deriva espanyolista, com tot sembla indicar que passarà el proper 27 de setembre, haurem arribat al punt de no retorn. Llavors serà el moment de fer jugar totes les nostres cartes de forma pública –de forma privada estic segur que ja s'estan jugant- en el camp de la diplomàcia internacional.
Els espanyols no són conscients del que implica una victòria democràtica a Europa, i es pensen que encara que perdin, tot continuarà igual. Naturalment, s'equivoquen. Però ja s'ho trobaran. Recordo que porten més de 300 anys burxant pel tema de Gibraltar, i no han aconseguit res.
Allò que realment m'interessa, però, és què farem els catalans i les catalanes amb la victòria que haurem aconseguit amb tants d'esforços. En aquest sentit, aporto les següents reflexions al respecte, si més no en l'àmbit de les relacions internacionals, i ja, de forma descarada i desacomplexada, perquè ja no ens veurem coartats per Espanya, de les relacions diplomàtiques. Que serem membres de l'ONU, de la UE i de les principals organitzacions internacionals globals i regionals, ho dono també per descomptat.
Això no obstant, de cara a l'elaboració tant de la pròpia Constitució, com de la nostra campanya de public relations envers la resta d'estats del món, així com de l'opinió pública i la societat civil globals penso que és molt important emfasitzar els següents punts.
Presentar-nos, i ser-ho, òbviament, com a un peace-loving state, és a dir, un estat amant de la pau, que és la condició establerta per a ser admès a les Nacions Unides. No cal dir que la història de Catalunya en aquest sentit ens avala d'allò més, ja que fins i tot ens podem remuntar a les Assemblees de Pau i Treva feudals per donar-ne prova. També cal assenyalar que aquesta condició no pressuposa el no recurs a l'opció militar, si s'escau, per fer acomplir les pròpies resolucions de l'organització, per la qual cosa, i això és un avís per a navegants, qui dedueixi d'aquí que l'element militar en el nou estat català és sobrer, s'equivoca totalment. Ben al contrari, n'ha de ser un element destacat, que demostri la nostra voluntat de contribuir a fer complir aquelles obligacions aprovades per l'ONU que requereixin la seva participació.
Assumir com a valors de la nostra república, del nostre estat, la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret, el respecte als drets humans inclosos els drets de les minories, per tal de construir una societat on prevalguin els principis del pluralisme, la no-discriminació, tolerància, justícia, solidaritat i la igualtat entre els homes i les dones. Tots ells, estan inclosos, com és ben sabut en l'article 2 del Tractat consolidat de la Unió Europea. Malgrat que algú pot deduir l'existència d'una certa jerarquia entre ells, resulta ben evident que això no vol dir que es contempli la no existència d'algun d'ells. Tots són importants i la seva violació pot fins i tot comportar sancions a aquell estat membre que els incompleixi.
No tinc cap mena de dubte que la Constitució catalana que faremen els propers mesos tindrà present aquests valors i aquests principis, però, insisteixo, caldrà una important campanya d'informació arreu del món, per a donar-ho a conèixer i a difondre-ho. Serà una tasca excitant i a l´hora imprescindible, però l'acomplirem amb amb solvència. Entre d'altres raons, perquè no tenim cap més remei que fer-ho així. I perquè, això sí, ens ho creiem.
*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 07.09.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada