SENSE JUTGES, MESTRES I DOCTORS...

Ahir penjava un article de la Societat d'Estudis Militars sobre la pregunta freaky inclosa en l'enquesta per als militants i simpatitzants de CDC. Sí, la que es referia a l'exèrcit en la Catalunya Independent. Realment, vaig tenir una gran decepció en llegir-la. Que una fricada com aquesta hagués sortit en un qüestionari d'ERC i de la CUP, ho hagués entès i no m´hauria estranyat gens ni mica. Ara en un partit seriós, realment va fer mal. Vol dir que la cosa és per preocupar-se.

A veure si ho entenem: els Estats s'han construït arreu del món amb unes estructures bàsiques, una de les quals és l'exèrcit. Fins i tot, hi ha entesos que diuen que l'Exèrcit és l'estructura estatal per excel.lència, al voltant de la qual es vertebra la resta, en un procés dinàmic. I això tant als estats democràtics com als no democràtics. Aquí i a la Xina Popular, que diria aquell. 

Mireu, sabeu què us dic? que jo ara no voldré, en la Catalunya independent ni jutges, ni mestres, ni doctors, apa! Estructures verament autoritàries que condicionen molt més la quotidianitat dels ciutadans que les militars, sobretot en temps de pau.

Oi que no té cap sentit? L'exèrcit, la institució militar, en un estat democràtic, és fonamental, com ho demostren tots els estats democràtics del món. No només garanteix la seguretat, sinó que també és un factor de dinamització econòmica, de creació d'ocupació, d'innovació tecnològica que beneficia a la societat, de vertebració i reequilibri territorial, d'igualtat en tots els sentits -i cada cop més també en el de gènere-, d'educació, etc. 

Qui pensi que no tenir exèrcit ens farà caure més simpàtics a la resta del Món, s'equivoca lamentablement. Serà ben bé el contrari. Seria un obstacle insalvable.

La pregunta a fer és quin model de Defensa Nacional, i doncs, d'Exèrcit (o de Forces de Defensa si sou primmirats) necessitem per a un país amb les dimensions del nostre i amb les prioritats estratègiques que tenim. I punt. Un exèrcit que també s'ha d'implicar en els reptes regionals i internacionals, perquè no vivim aïllats de la resta del món i a molts pocs quilòmetres de les nostre fronteres, de la nostra costa i del nostre espai aeri passen coses que ens afecten d'una manera o una altra i, o ens hi posem o d'altres ho faran a la seva i nosaltres en rebrem les conseqüències.

El repte de construir un Exèrcit Català modern, avançat, integrat en la societat, és de dimensions èpiques, però no tinc cap mena de dubte que ho farem, com va passar en la immediata transformació de la indústria catalana civil a una de militar en els primers mesos del 1936, fet que va proporcionar una gran quantitat de recursos a tots els fronts de guerra, sense els quals, probablement la resistència hauria estat molt menor. I ho farem fàcil, i ho farem bé.

Ara només cal que respirem fondo i veiem les coses clares. Som un poble que ha de construir un Estat, un estat que tingui tots els elements que el caracteritzen. I sobre allò que cal discutir és de quina model d'exèrcit serà el més adient per a assolir un estat més avançat, en tots els sentits.