Nova lliçó de realpolitik dels espanyols envers els catalanets que ho volen ser, però no tenen ni idea de com fer-ho. Ahir, en Sànchez va dimitir com a diputat per evitar votar contra el sistema. D'aquesta manera deixava amb el cul enlaire els catalanets del PSC, que van acabar fent-ho, i ara hauran d'assumir les conseqüències.
Aquest episodi ens recorda, per enèsima vegada, que mai un espanyol és de confiar en el tema de Catalunya. Tard o d'hora, per molt que digui que estima Catalunya, en el darrer moment, o quan ho consideri adient, deixarà tirats als seus amigos catalanes, fins i tot aquells que de tant arrossegar-se per terra, llepant culs i vores madrilenyes, mai, repeteixo, mai, comptaran amb la plena confiança dels seus amos espanyols.
Encara que aquesta reflexió sigui inútil per als Iceta de torn, penso que sí que pot ser-ho per aquells que no siguin totalment dogmàtics, i vegin que un espanyol mai serà de plena confiança, mentre que, ni que sigui subconscientment, continuï mantenint actituds supremacistes... per molt d'esquerres que es presentin. Està bé que ens estimin, però no que ens considerin una part seva, i no un alter ego amb qui negociar i arribar a pactes, d'igual a igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada