SPEAK ENGLISH, MR. PRESIDENT!*

El front internacional continua jugant un paper cabdal en el procés independentista. Oimés amb els esdeveniments que succeeixen a Escòcia, i que ens obliguen a fer-ne un seguiment ben proper. Pràcticament diari.

Naturalment, els escocesos recorren a l'estratègia kosovar, que és aquella que consisteix en presentar-se com un cas únic, irrepetible, per tal de no veure's condicionat per actors externs. I en el cas d'Escòcia, no cal dir que actors externs són Catalunya i Espanya. Nosaltres perquè hem d'estar a l'aguait per intentar treure el màxim de profit de la porta que han obert els escocesos, amb la seva aposta per continuar al preu que sigui dins de la Unió Europea, un cop es produeixi el Brexit. No debades, a Escòcia va guanyar àmpliament l'opció de mantenir-s'hi. I els espanyols, perquè farolegen amb exercir un dret de vet a qualsevol intent d'Escòcia d'esdevenir un Estat Membre de la UE. I dic farolegen, perquè quan arribi el moment, si arriba abans de la Independència de Catalunya, se l'embeinaran quan la Merkel i la resta els ho ordenin. Abans, però, això sí, hauran fet tot de declaracions estrafolàries i de cara a la galeria, per tal de crear la típica i tòpica por escènica que sempre utilitzen per acoquinar aquells que no els coneixen gaire. Però que amb nosaltres ja no funciona, lògicament.

Que els independentistes escocesos utilitzin l'estratègia kosovar, no ens ha d'emprenyar. No ho hem de considerar com un acte d'egoisme que perjudiqui els nostres interessos i que posi en qüestió la solidaritat entre els dos pobles. De fet, penso que en tenen l'obligació, d'emprar-la. I encara diria més, fins i tot, és possible que Catalunya la utilitzi abans que Escòcia. No debades, tenim uns actius potencialment més favorables que ells. Per exemple, l'euro. Clar que ells tenen el petroli... poca conya!

Escòcia, ha aconseguit situar-se al bell mig del debat europeu. Polítics alemanys, francesos, polonesos, han deixat clara la seva posició favorable a la continuïtat d'Escòcia dins la Unió Europea. Per la seva banda, el govern del Regne Unit sembla decidit a impedir-ho. La pròpia Primera Ministra, Theresa May, acaba de declarar que no contempla cap “sortida del Brèxit”, és a dir, que Escòcia no continuarà a la UE, malgrat la voluntat de més del 60% dels seus ciutadans. La indignació ha estat màxima, lògicament, i segur que Nicola Sturgeon no es quedarà de braços creuats. Clarament és una violació d'uns dels principis més sagrats del parlamentarisme, com és el consentiment dels ciutadans, i una demostració fefaent de l'intent de minoritzar el parlament escocès, per part del govern de Londres.

Tal i com he dit més amunt, des de Catalunya estant, a banda de potenciar, com s'està fent de forma més que excel.lent, la nostra presència a l'exterior, amb l'anunci de noves delegacions i una potenciació de la diplomàcia pública (i segur que també de l'altra) que posa dels nervis, ocupa i preocupa als ambaixadors espanyols i tots els seus subordinats, hem de seguir d'aprop els esdeveniments.

Però també hem de procurar afavorir als mitjans internacionals que parlin de nosaltres. I un dels elements que, si se'm permet, trobo a faltar és l'ús sistemàtic de la llengua anglesa en els discursos claus del President Puigdemont. Sota el seu antecessor, se'n féu un ús quasi regular, i això va obrir moltíssimes portes a nivell global. I no és que l'actual sigui precisament incapaç de parlar-lo, ben al contrari, com demostra la seva trajectòria professional prèvia, com un dels fundadors del Catalonia Today, una excel.lent iniciativa. Però trobo, que es perden excel.lents oportunitats per incloure algunes frases triades, en discursos com el de la qüestió de confiança o el debat de polític general, per exemple, per adreçar-se al món mundial i fer-ho directament en llengua anglesa. I si cal, també, en la francesa (m'estranyaria que no la parlés, sent de Girona), i perquè no, en espanyol (sobretot pensant en clau llatinoamericana, lògicament).

Estem en moments claus i no podem perdre cap oportunitat, tant en l'àmbit exterior com en l'interior. Per això s'imposa actuar amb fermesa i desacomplexament. Amb intel·ligència i audàcia.

*(NOTA: Post penjat a La Veu de Reagrupament, núm. 60, octubre 2016)