DECLARACIÓ POLÍTICA DEL GOVERN DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA (29 DE MARÇ DEL 2021)

Els membres del Govern del Consell per la República hem pogut constatar que, en els darrers dies i amb motiu de les negociacions per a assolir un acord de legislatura per part de la majoria independentista del 52% que conformen ERC, Junts i la CUP, el rol del Consell en l'actual etapa del procés d'independència està sent objecte d'un intens debat. En aquest context i amb la voluntat d'aportar elements que permetin fer avançar aquest debat de manera constructiva, volem fer públiques les següents reflexions polítiques i, per això, ens adrecem en primer lloc a totes les persones que s'han compromès amb el Consell mitjançant la seva inscripció al Registre ciutadà, així com als partits polítics independentistes i a les entitats de la societat civil, i als ciutadans de Catalunya en el seu conjunt:

• 1. El Consell per la República va ser creat per defensar la decisió presa per les nostres institucions de constituir una república independent a partir del resultat del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Troba, doncs, la seva legitimitat fundacional en el mandat de l'1-O i la Declaració d'independència del dia 27-O i, en coherència amb això, té com a missió impulsar les estratègies que permetin fer-los plenament efectius. El Consell sorgeix, doncs, de la necessitat de vehicular a través d'una institució republicana l'acció unitària per continuar l'embat democràtic fins al reconeixement de la República catalana.
   
• 2. És aquesta legitimitat originària del Consell i aquesta seva missió el que explica que el Consell, en la seva etapa fundacional, s'hagi construït al voltant dels membres del govern de la Generalitat a l'exili i del seu President, en tant que responsables últims d'aquell referèndum i d'aquella Declaració. Així es va determinar en el pacte entre Junts per Catalunya i ERC que va donar inici a la passada legislatura i en el qual es va acordar formalment la creació del Consell per la República.
   
• 3. El Consell té encara una segona legitimitat complementària, que és aquella que es deriva de la seva transversalitat. Posar-lo en marxa no ha estat senzill, però avui el Consell és l'espai estable amb la presència més plural i transversal de l'independentisme. L'òrgan permanent de Govern del Consell està compost per 12 persones d'una pluralitat i d'una transversalitat indiscutibles: membres del govern a l'exili, representants de partits independentistes amb representació parlamentària, representants de les dues principals entitats de la societat civil i persones referents del moviment independentista a títol personal. També ho és la seva acció: la feina dels Consells locals n'és una mostra. Aquesta és la riquesa i un dels valors de la institució republicana que anem enfortint cada dia i que entenem que cal preservar.
   
• 4. El Consell té encara una tercera legitimitat, que no és altra que la seva naturalesa democràtica. El desplegament institucional del Consell, que no ha deixat d'avançar des de la seva constitució, preveu l'elecció d'una Assemblea de Representants que -d'acord amb el que determina el Reglament del Consell aprovat per l'Assemblea Fundacional del passat 19 de desembre, formada pel conjunt dels diputats independentistes de l'anterior legislatura- és qui tindrà la potestat d'elegir la presidència del Consell, que és qui al seu torn nomena els membres de l'òrgan de Govern. És la voluntat de l'actual Govern del Consell que aquest procés electoral se celebri durant el pròxim mes de juny. A més, la voluntat que el Consell per la República sigui una institució construïda i participada des de la base es demostra també en la deliberació i validació del seu Pla de Govern per part de les persones inscrites al Registre ciutadà, en l'acció quotidiana dels Consells locals i també en l'exercici de la democràcia directa mitjançant les consultes -la norma reguladora de les quals ha de ser aprovada en les setmanes vinents.
   
• 5. Entenem que el Consell, a aquestes tres legitimitats, hi afegeix encara dos avantatges pràctics que faciliten notablement l'eficàcia de la seva acció política:

    a) és un ens que actua de manera sobirana i sense dependència de l'Estat espanyol ni de la seva política; com a institució autoconstituïda, no té cap limitació derivada de les lleis espanyoles i, pel fet que les seves persones jurídiques instrumentals estan a l'exili, està fora de l'abast de l'acció repressora de l'estat espanyol

    b) pel fet de tenir caràcter institucional, disposa d'uns òrgans de govern i de representació dels seus inscrits, així com d'una estructura tècnica, que en garanteixen l'estabilitat.

• 6. Avui el Consell és l'espai des d'on posen bases de la sobiranització de la societat catalana i sobretot on es parla, es debat i es treballa en la preparació de tot allò que considerem imprescindible per guanyar la confrontació inevitable amb l'estat espanyol. És a dir, per reprendre amb èxit el camí que ens van forçar a interrompre el dia 27 d'octubre de 2017.
   
• 7. El Consell, en aquests dos anys des de la seva fundació, ha anat teixint una proposta estratègica que es basa en la idea que és imprescindible preparar les condicions per a culminar el procés d'independència per mitjà d'un desbordament democràtic, en la perspectiva més que probable que l'estat espanyol es mantingui en la seva negativa a respectar i reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Un consens estratègic que parteix de la premissa que no podem condicionar indefinidament l'existència de la República a la voluntat de l'estat espanyol i que, per tant, és necessari assolir l'acumulació de forces necessària per guanyar el pols al qual aquest ens obliga, des de la convicció que tenim la força suficient per guanyar-lo pacíficament. El document estratègic "Preparem-nos", presentat públicament el proppassat 19 de desembre, és l'exposició més detallada d'aquesta proposta.
   
• 8. Creiem que aquest desbordament democràtic, per a ser exitós, requereix una direcció política, de la qual participin de manera col·legiada els principals partits i les principals entitats civils de l'independentisme. En aquest sentit, ens congratulem que totes les forces polítiques i socials del moviment independentista hagin expressat la necessitat que existeixi aquest espai de coordinació que les aplegui. Tanmateix, estem convençuts que aquesta direcció política col·legiada serà més legítima i més eficaç -és a dir, més forta- si s'insereix en un marc institucional legítim i eficaç. I entenem que el Consell, en virtut de les tres legitimitats i els dos avantatges operatives abans assenyalades, proporciona el millor marc institucional possible. Creiem, doncs, que el Consell per la República és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a què ens vam comprometre a partir del resultat del referèndum.
   
• 9. Al mateix temps, considerem que per tal de fer possible aquesta inserció de la direcció política col·legiada en el marc institucional del Consell és necessari reformular la seva governança, per tal de definir de manera precisa i sense contradiccions les funcions específiques dels seus diferents òrgans. Manifestem doncs la nostra disponibilitat a debatre aquesta qüestió amb els actors cridats a formar part d'aquesta direcció política col·legiada i, a conseqüència d'aquest debat, modificar tot allò que convingui del que ara disposa el Reglament del Consell sobre la seva governança i la seva estructura institucional -amb el benentès que aquestes modificacions requeriran la corresponent validació democràtica que preveu el mateix Reglament.
   
• 10. Amb aquest ànim, convidem el president i la secretària general d'ERC, el secretari general de Junts, els màxims dirigents de la CUP, així com els màxims dirigents d'Òmnium Cultural i de l'ANC, a un diàleg bilateral amb el mateix Consell –representat en aquest cas pel seu Vicepresident i dos membres més del seu òrgan de Govern- per tal debatre, des de la lleialtat i la confiança, aquesta reformulació de la governança del Consell, que ha de facilitar la inserció de l'esmentada direcció col·legiada en la seva estructura institucional. I ens oferim a iniciar aquest diàleg de manera immediata.

En conclusió, ens anima la convicció que és més important per al país l'existència d'un acord per culminar el procés d'independència de manera efectiva -un acord al servei de la majoria independentista del 52% dels vots que s'ha assolit per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya- que no pas les persones i els càrrecs que ocupin. Tots aquells que participem dels òrgans de govern del Consell, així com tots aquells que treballen incansablement des dels Consells locals i els milers de ciutadans que s'han inscrit des de la seva fundació al Registre ciutadà, assumim la nostra responsabilitat amb una única motivació: l'aportació de cadascun de nosaltres no només és útil, sinó imprescindible per poder vèncer de manera democràtica i pacífica, però determinada, l'actual pols amb l'estat espanyol.

Al mateix temps, entenem que el Consell és un instrument necessari per fer possible el desbordament democràtic, i que aquest desbordament és una condició necessària per fer possible la República. Per això, creiem que el Consell ha estat des del seu naixement -i ha de continuar sent- part de la solució, mai una part del problema. I que, per tant, la seva existència no només no hauria de ser un obstacle, sinó que hauria de facilitar el consens estratègic de tots aquells actors que tenen la constitució de la República com a objectiu prioritari.

CONTENT PER LA DERROTA DE L'ARAGONÈS

 

Primera derrota, i que no sigui l'única! Tots els col·laboradors del 155 han de ser castigats!

AVUI, TOCA VEURE.... LA VAMPIRA DE BARCELONA

ELECCIONS BRUTES, RES DE NET

 En aquest post reflexiono sobre la conjuntura política actual. Les eleccions del 14F va ser uns comicis bruts. Estic segur que amb el pas del temps es començaran a conèixer els escàndols que s'hi van produir. Fins i tot els delictes. No trigarem gaire, espero, en saber-ho.

Des del meu punt de vista, la justícia espanyola, en determinar la data, va condicionar-les clarament. Va ser un gol per tota l'esquadra. Si s'haguessin celebrat més tard, no tinc cap mena de dubte, el resultat hauria estat molt diferent, i sobretot, encara més favorable a l'independentisme. La taxa de participació hauria estat molt més elevada, com la del 2017.  

Probablement, algun dia sabrem les trampes en el vot per correu, on una empresa com Correos, clarament espanyolista, va tenir un protagonisme sobredimensionat. Serà difícil, però algun dia, algú badarà boca, i sabrem que es van manipular milers i milers de paperetes. Recordo que el vot per correu va créixer molt, moltíssim. També recordo la crida de Pedro Sánchez a fer-lo servir, pocs dies abans de la jornada electoral. Casualitat? Ni de conya.

I un clàssic. El vot exterior. On la diplomàcia espanyola va jugar, com sempre, un paper clau. Desincentivant-lo com sempre passa en les eleccions a Catalunya. Només una petitíssima fracció dels catalans que viuen fora de Catalunya i volien votar, ho van poder fer. Uns catalans, i catalanes, que voten majoritàriament partits independentistes, i que, de nou, no van poder fer-ho. Un escàndol majúscul, però que es torna a repetir. I no passa res.

Al marge d'aquests tres elements, considero que n'hi ha un quart que també va tenir una rellevància extraordinària. Em refereixo a la minorització informativa que TV3 va fer de la candidatura de Junts x Catalunya, i que va contrastar amb la sobreinformació del PDECAT, i de la seva candidata. Un altre escàndol de dimensions siderals. Quin paper més brut va fer la cadena, més autonòmica que mai. Fins i tot va arribar a posar al mateix nivell, en determinades ocasions el partit independentista amb el feixisme de VOX. Quina desgràcia!

Segurament podríem trobar altres elements per explicar els resultats electorals, i fins i tot alguns atribuïbles a errors propis. Però de lluny, els esmentats són ben principals.

Davant d'això i tot i haver aconseguit una majoria absoluta independentista en vots i escons, no puc deixar de pensar que, en condicions equitatives, aquestes haurien estat molt superiors. I sobretot, que JxCAT, hauria estat la candidatura molt més votada i doncs la que portaria la iniciativa i tindria a la Laura Borràs com a la primera presidenta de la Generalitat. Una situació ben diferent de l'actual.

Tot just quan escric aquestes línies, m'assabento que JXCAT s'abstindrà en la primera votació de la investidura del candidat erki. Totalment d'acord. 

De fet considero que el més intel·ligent, donades les circumstàncies actuals, i donada la determinació dels erkis, de negociar amb els espanyols, peti qui peti, és forçar unes noves eleccions, on aconseguim una victòria clara i plena. No podem quedar a la mercè d'aquesta gent que han actuat amb traïdoria en els darrers anys. Cal tenir una victòria clara i, sobretot, neta. 

REAGRUPAMENT JA ÉS OFICIALMENT MEMBRE DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA!

El President en funcions de Reagrupament, Albert Aragonès, serà el representant de la formació com a nou membre del Consell de Govern Ampliat del Consell per la República.

Així li ha fet saber el President del Consell, el MH Carles Puigdemont, en una carta on s’afirma que el seu nomenament ha estat aprovat en la reunió del Consell de Govern del passat 26 de febrer.

Des de Reagrupament celebrem aquest fet i ens comprometem a treballar en aquest front unitari que, estem convençuts, serà clau en l’assoliment de la República Catalana.

PRIMER DISCURS DE LAURA BORRÀS COM A PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA (12.03.2021)

"Molt Honorables Presidents de la Generalitat de Catalunya presidents Torra i Puigdemont, que no són en aquesta sala però ens estan sentint; Molt Honorables Presidents del Parlament que també són aquí presents; Honorables membres del govern, vicepresident i consellers; membres de la Mesa represaliats que també són aquí com el vicepresident del Parlament Pep Costa i Lluís Guinó, membres de la cambra, il·lustres diputats: El meu primer gest després d’haver comptat amb la vostra confiança per ser la màxima autoritat de la cambra que representa la sobirania del poble de Catalunya voldria que fos un minut de silenci per totes les víctimes d’aquesta pandèmia que estem patint, en reconeixement per les seves pèrdues, i també en homenatge als homes i dones d’aquest país que han fet possible que estiguem superant una situació tan greu.

No som dins de l’hemicicle, una mostra prou contundent de la insòlita situació en què es produeix la sessió de constitució d’aquesta cambra i l’inici de la nova legislatura. Una excepcionalitat que té un doble vessant. El primer, d’excepcionalitat sanitària, per la situació de pandèmia que viu el país i que, entre moltes altres conseqüències, ha impedit que la sessió d’avui es pugui celebrar en les circumstàncies i en l’escenari habituals. I el segon vessant, d’excepcionalitat democràtica, perquè no volem ni podem oblidar que la convocatòria de les eleccions que ens han portat a ser avui aquí va venir propiciada per l’arbitrària inhabilitació del Molt Honorable President Quim Torra, que justament avui fa un any va confinar perimetralment la conca d’Òdena i Igualada i va mostrar el seu lideratge en la lluita contra la Covid-19.

Permeteu-me, però, que comenci agraint l’immens honor que avui se m’atorga. Se’m fa confiança per presidir la cambra que encarna la voluntat sobirana del poble de Catalunya. Una cambra, vull recordar-ho, que és hereva del primer Parlament republicà, de 1932, que es va haver de dissoldre un primer d’octubre de 1938 davant de l’embat del feixisme. Com aquell ho era d’una llarga tradició parlamentària, la de les Corts Catalanes, que durant gairebé cinc-cents anys van ser pioneres del parlamentarisme europeu i que van quedar abolides, novament, per l’autoritarisme borbònic. El Parlament de Catalunya és la màxima expressió de la tossuda voluntat de ser i de persistir d’un poble que no es vol submís de ningú i que no necessita ni accepta tuteles de cap mena per decidir lliurement com ha de regir el seu destí col·lectiu. Els intents de laminar-lo, de controlar-lo i, fins i tot, d’abolir-lo no són, lamentablement, una realitat pretèrita. La legislatura que acabem de finalitzar va néixer d’un d’aquests intents: la il·legítima aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, que va suposar el cessament del nostre Govern i la dissolució d’aquesta cambra. Vull recordar, perquè no ho podem ni ho volem d’oblidar mai, que el nostre president legítim, el Molt Honorable Carles Puigdemont, en el dia d’avui pot circular lliurement per tots i cadascun dels països de la Unió Europea, però no pot posar els peus en aquesta democràcia consolidada i modèlica que representa que és l’Estat espanyol; que la Molt Honorable Sra. Carme Forcadell, a qui tinc el goig i l’honor de succeir en el càrrec, porta 1.086 dies privada de llibertat, complint una pena que ha estat reiteradament condemnada per nombrosos organismes internacionals neutrals i que hauria de fer enrogir qualsevol demòcrata; que els Honorables consellers legítims Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull n’hi porten 1.118; l’Honorable conseller Joaquim Forn i el vicepresident Oriol Junqueras, 1.227; i els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 1.244 dies; que l’Honorable consellera Clara Ponsatí, l’Honorable conseller Toni Comín, l’Honorable conseller —i, des d’avui, il·lustre diputat— Sr. Lluís Puig (que recuperarà aviat el seu dret de vot) han de romandre encara avui exiliats a més de mil quilòmetres de casa seva per poder fer valer la seva causa, que és una causa justa, com entén qualsevol seu de justícia europea excepte l’espanyola, que no és seu de justícia, sinó seu de venjança. I permeteu-me que saludi de manera especial la il·lustra diputada Meritxell Serret, que ahir mateix va poder tornar a casa seva, com avui torna a aquesta casa de tots, després de gairebé tres anys i mig.

Tant de bo el seu sigui el primer de tots els retrobaments que han de venir, i que no voldríem haver de diferir ni un dia més. Faig un esment especial a la presidenta Forcadell, condemnada per permetre el debat en aquesta casa de la paraula, que és el que és un Parlament. La tasca que va fer com a presidenta del Parlament mereix tot el meu respecte i admiració. De fet, el meu objectiu és continuar la feina allà on ella la va deixar, perquè cap tribunal ni cap presó ens farà renunciar a les seves idees, a les nostres idees. Que la presidenta Carme Forcadell, que tan dignament va dirigir aquesta cambra, estigui avui complint pena de presó per haver permès que aquest Parlament pogués debatre qüestions tan essencials com els anhels nacionals del nostre país és una anomalia democràtica que no ens cansarem de denunciar.

“L’essència de la democràcia és que la paraula, al Parlament, ha de ser lliure. Al Parlament s’ha de poder parlar absolutament de tot”. Aquestes paraules que Carme Forcadell va pronunciar davant del tribunal que l’acabaria condemnant a onze anys i mig d’empresonament per un suposat delicte de sedició il·lustren l’esperit amb què els exhorto a encarar aquesta nova legislatura: treballar per recuperar la dignitat d’aquesta cambra, per concedir-li la rellevància política que li pertoca com a seu de la sobirania del poble i protegir-la perquè sigui una institució sobirana. Sense separació de poders no hi ha democràcia i és el nostre deure mantenir la inviolabilitat del Parlament, la seva independència, no permetent ingerències dels altres poders, ni de l’executiu, ni del judicial.

Quedi dit com a declaració d’intencions d’un Parlament que hem de voler fort, independent i lliure. Perquè sense un Parlament sobirà cap anhel de llibertat de la ciutadania serà respectat. Com ho formulava el President Macià: convertim-lo en “l’instrument polític de la seva llibertat col·lectiva”.

Aquest és el meu propòsit i el meu compromís: que aquesta casa, que és la casa de la sobirania del poble de Catalunya, preservi els drets de tots els diputats, que és la manera de preservar els drets dels seus electors, i s’oposi a la retallada de llibertats dels seus membres i, per extensió, de tota la ciutadania a què representem. Com a presidenta, faré que aquesta sobirania sigui respectada i defensada contra qualsevol ingerència exterior.

He acceptat sotmetre’m a la votació per presidir aquesta cambra amb plena consciència no només de l’alta dignitat que implica sinó, sobretot, de l’enorme responsabilitat que suposa presidir i representar una cambra que ha estat, és i probablement continuarà essent un dels principals objectius de la guerra bruta i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra Catalunya.

És de tothom sabut que vaig concórrer a les darreres eleccions no pas amb l’objectiu de presidir el Parlament, sinó el Govern de la Generalitat. Però el poble de Catalunya, que és l’únic a qui es deu qualsevol càrrec públic, de la mateixa manera que ha concedit per primera vegada una majoria en vots i en escons netament independentistes a aquesta cambra, també ha concedit la prelació a un grup que no és el meu. Entrar novament a formar part del Govern del meu país, com ja vaig fer, hauria estat, no cal dir-ho, un honor immens. Potser, fins i tot, personalment, una opció més confortable. Però no vaig abandonar la meva vida acadèmica i la dedicació a les lletres i vaig decidir fer el pas de presentar-me a unes eleccions a aquest Parlament buscant, precisament, el confort. Va ser el context excepcional de l’aplicació de l’article 155 i la convicció que tenia el deure cívic i moral de posar-me a disposició del meu país per contribuir a posar fi a la repressió i completar el camí cap a l’alliberament nacional. Ha estat aquesta convicció la que ha guiat tots i cadascun dels passos que he fet des d’aleshores. Si avui tinc l’honor de poder-me adreçar a aquesta cambra és, novament, perquè durant les darreres setmanes he procurat fer una lectura honesta i rigorosa dels resultats dels comicis i he arribat a la conclusió que, ara més que mai, aquesta cambra ha de tenir un paper clau en el desplegament del futur polític del nostre país. I tant la majoria de la mesa com, especialment, la seva presidència estem cridats a fer nostre un compromís insubornable amb el missatge que el poble de Catalunya ens ha volgut adreçar.

La legislatura que avui encetem ha de marcar un punt d’inflexió en l’avenç cap a la independència de Catalunya. Perquè així ho han volgut i decidit més de la meitat dels ciutadans. Tanmateix, sabem perfectament que allò que l’Estat espanyol no aconsegueix guanyar a les urnes intenta guanyar-ho als tribunals. La judicialització de la política, que Espanya ha convertit en la seva única resposta des de fa deu anys, és la demostració més gran d’impotència política.

Si no hi ha diàleg, no hi pot haver política. I l’Estat espanyol no només ha renunciat a dialogar: està disposat a decidir sobre què i sobre què no poden dialogar els altres. Especialment, està disposat a decidir sobre què i sobre què no es pot dialogar en aquesta cambra, qui ho pot fer i qui no. De quina manera i de quina no. Vull deixar ben clar des d’aquest primer moment que, mentre sigui presidenta d’aquesta cambra, això no passarà. Els diputats del Parlament de Catalunya no tindran altres limitacions que aquelles que imposen els principis democràtics.

El que no té cabuda en una democràcia ni en un Parlament són la xenofòbia i el racisme, el masclisme i qualsevol mena d’opressió personal o nacional. Malauradament, cap societat occidental està vacunada contra aquestes xacres, però Catalunya ha estat sempre un exemple de llibertat i aquesta Mesa vetllarà perquè així continuï sent. Com a presidenta, seré tolerant amb la diversitat i la discrepància, però seré també implacable contra el masclisme i la xenofòbia. Les dones i espero que tots els diputats d’aquest Parlament serem un mur contra el masclisme, un mur en defensa de la democràcia.

Voldria remarcar que, per primera vegada, la presidenta i les dues vicepresidències són dones. 65 dels 135 electes són diputades, un percentatge que creix en més de 4 punts respecte de la legislatura anterior. Continuarem des del Parlament desenvolupant el pla d’igualtat a través d’un pla d’acció que aconsegueixi erradicar les discriminacions de gènere i assolir la igualtat efectiva, combatent, també, el feixisme polític que vol retallar els drets de les dones. Mai no hi ha hagut tantes dones a l’hemicicle, un reflex tardà del que està passant, socialment, i del que encara ha de passar més. Que mai n’hi hagi hagut tantes, de dones, és el reflex que durant massa temps n’hi ha hagut massa poques.

Aquesta legislatura ha de ser, igualment, la de la represa de la nostra vida cívica, cultural, comercial, professional amb plenitud després de la pandèmia. I per assolir aquesta plenitud i pal·liar els efectes devastadors que aquesta crisi sanitària ha tingut en tots els àmbits, serà crucial no només l’orientació i voluntat política del Govern, sinó també l’impuls legislatiu d’aquesta cambra. La garantia del progrés econòmic i social d’una societat és directament proporcional a la seva capacitat legislativa, perquè les lleis que tindrem encomanades de fer, companys diputats, són les eines amb les quals garantim, protegim i anticipem el nostre futur.

Som al 2021 però no tenim un Parlament del segle XXI que serveixi per protegir, millorar i actualitzar els drets polítics. Treballaré perquè sigui un Parlament capdavanter, tan útil, digital i avançat com sigui possible. Avui fa 32 anys que Tim Berners-Lee va redactar el primer esborrany que va definir conceptes tan importants com la web o el concepte d’hipertext: una proposta que havia de marcar les bases de la xarxa global de coneixement col·lectiu. En aquest sentit, aprofito l’avinentesa perquè hem de fer des del Parlament també una aposta decidida per la modernització d’aquesta institució i dels seus procediments. En el tram final de la legislatura anterior la pandèmia ens ha demostrat l’absurditat de les limitacions tecnològiques que van pervertir la seva arrencada, perquè es dona la paradoxa que avui constatem que els debats i les gestions telemàtiques no només són possibles, sinó que actualment són imprescindibles.

No tinc cap dubte que tots i cadascun de nosaltres treballarem des d’avui mateix per fer possible la recuperació econòmica i social del país. Que ho farem des de la consciència que totes les crisis, també aquesta, colpegen amb una duresa especial els sectors més vulnerables de la nostra societat. I precisament per això l’impuls legislatiu d’aquesta cambra ha de tenir com a principal preocupació la protecció dels qui no tenen sinó les institucions públiques per protegir-los.

Treballaré per fer que aquest Parlament sigui exemplar i transparent, auster i íntegre. Si totes les institucions públiques al servei de la ciutadania han de ser exemplars, el Parlament ho ha de ser encara més perquè no és fiscalitzat per ningú, atès que la seva independència és sagrada. Per això la seva exemplaritat i la transparència de tots els processos han de ser màximes.

I, en temps de crisi i de dificultats econòmiques severes, l’austeritat ha de ser un mandat i la integritat, una raó de ser.

Aquest, doncs, és l’esperit amb què els convido a treballar i a legislar per donar resposta a les necessitats de la ciutadania i a les aspiracions democràtiques representades per la majoria dels diputats del Parlament constituït arran del que el poble de Catalunya ha expressat a les urnes.

El Parlament de Catalunya és la representació de tots els catalans i la seva labor ha de ser feta per a tots els catalans.

El meu compromís, que també faig extensiu a la resta de membres de la Mesa, és treballar incansablement perquè la veu de la ciutadania sigui present a cadascuna de les nostres actuacions. I, en aquest sentit, els convido a fer política en la sala de plens, però els demano que no converteixin aquesta institució en una casa tancada en ella mateixa, sinó que l’obrim, que potenciem la seva funció d’espai per al debat social, intel·lectual, cultural. Faré ús de prerrogatives que només sé que hagi dut a terme un president d’aquesta casa, Ernest Benach, convidant una personalitat del món científic o cultural a adreçar unes paraules als diputats. Va ser el mestre Joan Solà i vaig tenir el gran privilegi d’acompanyar-lo. En aquella ocasió, va exhortar els diputats dient-los: “Afortunadament, el nostre país té voluntat inequívoca de tirar endavant, de fer-ho malgrat tot. Té un potencial humà, tècnic i científic de primera categoria per aconseguir-ho. Aprofitem, senyors diputats, vostès i tots els altres responsables de la societat, aquest enorme potencial, aixequem el nostre país, defensem inequívocament la seva múltiple personalitat.” I parlant de la seva especialitat, la llengua, la llengua dels Països Catalans, hi va afegir: “Aquesta és una tasca de tots els catalanoparlants, però vostès, com a parlamentaris elegits pel poble i com a legisladors, hi tenen una responsabilitat més gran.” Tinguem-lo present, també, en la responsabilitat que tenim envers la columna vertebral del país, la llengua pròpia: el català al Principat, la llengua de signes catalans, així com l’occità, aranès, a l’Aran. Deia abans que la composició d’aquesta cambra és el reflex de l’opinió expressada pels ciutadans a les urnes i deia i sostinc que en aquesta casa la paraula ha de ser lliure, però els representants de les forces democràtiques ens hem de conjurar també per no donar ressò a les idees totalitàries que s’escarrassen per estendre’s perillosament entre la nostra societat. El feixisme és incompatible amb la democràcia, no el podem normalitzar en el nostre escenari polític. Tenim també el repte col·lectiu de parar atenció a les causes del seu creixement.

Els ciutadans han escollit, amb la força inapel·lable del seu vot, un Parlament que s’ha de mantenir ferm en la defensa dels valors democràtics i que ha de tenir el coratge per plantar cara a la repressió. Aquest és l’encàrrec sorgit de les urnes i que no podem defugir. Com a presidenta, penso defensar el compliment del mandat electoral del 14 de febrer. En democràcia, és la llei la que s’ha d’adaptar a la voluntat popular i no al revés. Estem en una cambra legislativa i hem de poder i podrem legislar sobre tot allò que la seva majoria decideixi. Perquè l’únic límit que té aquest Parlament és l’aspiració dels ciutadans de Catalunya que nosaltres representem i arribarem fins on ells, democràticament, ens portin.

Fem nostres les paraules que Simone de Beauvoir va deixar escrites: “Que res no ens limiti. Que res no ens defineixi. Que res no ens subjecti. Que la llibertat sigui la nostra pròpia substància.”

Diputats i diputades, els convido a no posar límits a la democràcia i a fer possible que la llibertat de Catalunya arribi fins allà on els seus ciutadans vulguin decidir. Els electors han dipositat en nosaltres la seva confiança per contribuir a convertir Catalunya en un país més lliure, més pròsper i més just. Que no sigui decebuda la seva esperança. Que no sigui escarnida la seva confiança.

Queda constituïda la XIII legislatura. Visca la Catalunya democràtica, justa i lliure que des d’avui representem."nya presidents Torra i Puigdemont, que no són en aquesta sala però ens estan sentint; Molt Honorables Presidents del Parlament que també són aquí presents; Honorables membres del govern, vicepresident i consellers; membres de la Mesa represaliats que també són aquí com el vicepresident del Parlament Pep Costa i Lluís Guinó, membres de la cambra, il·lustres diputats: El meu primer gest després d’haver comptat amb la vostra confiança per ser la màxima autoritat de la cambra que representa la sobirania del poble de Catalunya voldria que fos un minut de silenci per totes les víctimes d’aquesta pandèmia que estem patint, en reconeixement per les seves pèrdues, i també en homenatge als homes i dones d’aquest país que han fet possible que estiguem superant una situació tan greu.

BUFFFF!

 

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 108, FEBRER 2021

 

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 108 (FEBRER 2021)

Read more publications on Calaméo