diumenge, 14 de maig de 2017

LA TURISMEFÒBIA, OBJECTIU DEL CNI

L'atac, perfectament coordinat, contra un hotel de Barcelona, ha de ser la gota que fa vessar el got. La turismefòbia es converteix ja en una actitud violenta, que suposo que a hores d'ara ja està sent analitzada pels Mossos d'Esquadra, i no dubto que més aviat que tard, els seus responsables siguin identificats, detinguts, jutjats i condemnats. No es pot deixar passar. La condemna, per part de jutges espanyols, és més incerta.
I és que la turismefòbia és, no tinc cap mena de dubte, una operació d'intel·ligència dirigida pels aparells de l'estat, probablement el CNI. I la raó és ben senzilla.

Barcelona s'ha convertit en un referent turístic mundial, i sobretot des del 2011, quan CiU va arribar al govern local, de la mà de Xavier Trias, i en ple procés independentista, Barcelona va deixar de ser la segona ciutat d'Espanya, per ser la Capital de Catalunya. De manera que els milions de turistes que la visiten de seguida els quedava clar aquest missatge. Això implicava que quants més turistes menys Espanya. De seguida van saltar les alarmes a Espanya i es va posar en marxa l'operació turismefòbia, mitjançant l'impuls de suposades plataformes ciutadanes que intenten boicotejar l'auge internacional de Barcelona, i sobretot, seguint la línia estratègica dels serveis d'intel·ligència espanyol, donar una imatge de la ciutat i per extensió de Catalunya, d'una societat violenta i dividida. 
El CNI ha obtingut diversos èxits: animar una paleoesquerra, totalment passada de voltes; l'al·lucinant i incomprensible arribada al poder local de l'agent espanyola Ada Colau, després de terribles errors dels partits independentistes (de tots, començant per CiU, seguint per ERC, i per no parlar de la CUP, actuant de tontos útils); i ara, convertir el turisme en una cosa negativa per a l'opinió pública, o per una part molt important d'ella. 

És obvi que una societat sotmesa a una monoactivitat econòmica és un risc que s'ha d'evitar de totes, totes. Però fer una política turística planificada i diversificada, pot ajudar econòmicament, socialment i en tots els sentits a una Catalunya que encara té molts problemes laborals, De manera que cal unes polítiques publiques concertades, que aportin valor, que contractin persones, que converteixin els barris de Barcelona, en llocs de qualitat i acabin amb situacions de misèria, d'habitatges precaris, insalubres, i on és impossible portar una vida sana en ple segle XXI.
Cal ser valents, desemmascarar la paleoesquerra, col·laboradora del CNI, i sobretot desarticular aquests brots de violència, que si no es controlen ja, poden evolucionar, per la pròpia lògica de l'espiral de violència, en quelcom molt més seriós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada