Fixeu-vos que el tema l'han aprovat via decret, res de lleis. Un decret el fa el govern en un pim pam, perquè en el govern, per definició, no hi ha majories ni minories. A diferència d'una llei, que ha de ser aprovada per un parlament, i doncs, debatuda entre els grups que donen suport al govern i els que formen l'oposició. Quan un govern té una majoria assegurada, la temptació de governar per decret és massa llèpola per resistir-s'hi. De manera que els espanyols s'han carregat la immersió lingüística per la via ràpida.
A la CAC (Comunitat Autònoma de Catalunya), el govern actual hauria d'aprendre dels espanyols de la CAIB, I no anar amb tants romanços per evitar trepitjar els ulls de poll de Camachos, Riveras o Durans i Lleida de torn.
En una situació d'emergència nacional com la que vivim, estic més que segur que si el President Mas adoptés les mesures inajornables que s'han d'adoptar via decret, comptaria amb el suport parlamentari corresponent per convalidar-les...
El perill, però, és que de seguida apareixerien els catalanets llepafils que dirien que nosaltres no ens hem de comportar com els espanyols, que som èticament diferents i que no hem de fer com ho fan ells, i tal i tal. I segur, segur, que en Cuní, en Basté, e tutti quanti blasmarien aquest comportament...
I d'aquesta manera, el patiment dels catalans i les catalanes es perllongaria una mica més. Això sí amb una dignitat i una ètica a prova de bomba...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada