El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar una moció on es demana la celebració d'un referèndum consultiu sobre Monarquia o República...
Anem a pams. La moció és un autèntic despropòsit i demostra que hi ha coses que no es tenen clares.
Primer. A nivell estratègic és un error colossal. Permeteu-me que empri un símil militar. És com obrir un segon front en un conflicte. La lògica militar, que en aquest cas, seguint Sun Zu, també és d'aplicació política, aconsella que fins que no s'han aconseguit tots els objectius en una guerra, no iniciar-ne una altre o no obrir un nou conflicte, perquè llavors, els problemes de tot tipus es multipliquen de forma exponencial. Llavors, si ens trobem en ple procés cap a la Independència, procés que necessita tots els recursos i atenció per triomfar, a què treu cap ara embolicar-nos amb un altre procés que, com s'ha demostrat històricament, no aporta res al primer, ans més aviat al contrari. La fantasmada aquesta del neo-republicanisme espanyol, fa riure, o potser fa plorar, si pensem que el candidat obvi a President de la República espanyola, és en José Maria Aznar.
Segon. A nivell tàctic, un autèntic gol per l'esquadra li han clavat a ERC i, també de passada a CDC, que la molt tòtila s'ha abstingut. Però no hi ha ningú en aquests dos partits que no sàpiga una mica de política constitucional? Ei, si us sembla m'ofereixo, si tan fotuts esteu de gent amb dos dits de front. Perquè ho dic això?
Molt senzill. En el punt 3 de la moció de marres, es redueix el procés cap a la Independència, a un simple problema territorial, no nacional o de plurinacionalitat, si voleu. És a dir, es retorna al llenguatge dels anys 70 i 80, on el tema autonòmic era un simple tema territorial. Com si es tractés d'un municipi, una província...
Però com es pot ser tan curt?
Emmerdar-se en el debat de la forma d'estat ... espanyol, és fer el joc a ... Espanya. Jo comprenc que els d'ICV-EUiA intentin guanyar visibilitat en aquest tema, atès que ocupen una posició secundària, en el del procés cap a la Independència. Ara que als d'ERC els aixequin la camisa ja es indignant. No és més que l'enèssim exemple del seu complex d'inferiorita en l'àmbit ideològic, és a dir, de "no sé prou d'esquerres"... que hem de patir la gent normal.
Pel que fa a CiU, i sobretot a CDC, i encara més, al President Mas, suggereixo que no tingui mandra de mostrar-se el més contundent possible i no caure en una actitud flowerpowe o bonista, com la del seu col.lega a l'Ajuntament de Barcelona, que això va de debò, i no podem permetre que alguns carronyaires intentin desviar l'objectiu primer que cal aconseguir, el de la Independència.
Finalment, amb la CUP, la veritat, jo ja no sé què dir. Després de fer el paper d'estrasssa amb el tema dels atacs espanyolistes de Can Vies, i de veure el seu portaveu convertint-se cada cop més en un profeta bíblic - que ja té dallonses- se m'escapa la capacitat racional d'entendre'ls.
En definitiva, i per enllaçar amb el títol, avui el Parlament de Catalunya s'ha fet un Froilan, és a dir, s'ha disparat un tret al seu propi peu, perquè ha obert un nou front, que encara que sembli menor, segur que els carronyaires l'aprofitaran per intentar desviar l'atenció al nostre objectiu principal, que no és altre que el de la Independència.
Seria molt demanar una mica de seny?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada