ARA ÉS EL MOMENT

Tot i que m'agradaria més que portés per nom Ministeri, penso que ara és el moment de crear la Conselleria d'Afers Exteriors. Per cert, una proposta que ja va prometre el llavors candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, en les eleccions del... 2003. Després va passar el que va passar: set anys d'agonia tripartita, i quan, finalment va arribar a la Presidència, el 2010, amb l'excusa de la crisi i les retallades, es va deixar de banda. 

I perquè ara sí. Bàsicament per dos motius: el primer és que el procés ja ha fet tot el recorregut possible en clau espanyola. Ni el govern espanyol, ni els partits espanyols (Podemos inclòs, naturalment), no donaran el seu braç a tòrcer per facilitar que el poble català decideixi el seu futur lliurement. De manera que ara, sobretot després de l'èxit en tots els sentits, i particularment, en l'escena internacional, del 9N -només cal tenir present la cobertura mediàtica global que va rebre- s'imposa reforçar institucionalment el protagonisme de la diplomàcia en la captació de suports i aliances amb estats i organitzacions internacionals. I aquí, l'instrument lògic per executar aquesta tasca és un Ministeri d'Afers Exteriors com déu mana, a banda, és clar, del paper rellevant del propi President de la Generalitat. Senzillament, es tracta de ser normals, i de tenir aquells instruments normals que tots els estats del món tenen (una diplomàcia, com també una hisenda, un exèrcit, unes infrastructures, etc. pròpies). Només cal llegir la premsa internacional i com el 9N ha motivat que Artur Mas ja sigui considerat un polític a escala europea, Fins i tot el propi Oriol Junqueras, també ha guanyat una certa visibilitat internacional. Ara el món ja sap del cert que Catalunya vol la independència. És una situació impensable abans del 2009. Hem triomfat per terra, mar i aire, i, naturalment, per la xarxa també.

Això ens porta al segon motiu. Que és que no podem deixar d'afluixar i relaxar-nos. No hem guanyat res encara. Però estem a tocar. Cal un darrer assalt. Fixem-nos que l'embolic actual està sent aprofitat per l'espanyolada per crear xiringuitos diversos perquè ja es veuen a venir que ara va de bo. Qualsevol relaxament que tinguem pot ser aprofitat pels nostres enemics mortals, aquells que ens volen morts. Per això, la creació d'un Ministeri d'Afers Exteriors, exemplificaria l'aposta decidida per tirar endavant sense cap complex, per anar creant les estructures d'estat necessàries, tals com la d'hisenda, o la de la seguretat integral, entre moltes altres, La creació d'aquesta nova conselleria es podria emmarcar, tot i que això no té perquè ser obligatori, en una renovació del Govern de la Generalitat, on tal vegada hi ha alguns consellers i conselleres que ja estan amortitzats, bé per la seva incontinència verbal i vedettisme, bé pels esdeveniments darrers que els han posat en el focus mediàtic, ni que sigui de rebot. Aquests podrien ser rellevats per persones clarament compromeses amb el procés, que aportarien una nova empenta i un nou tremp, i d'aquesta manera no es perdria en cap cas la iniciativa política, que és la que marca l'agenda política.

En definitiva, això donaria un nou impuls al procés polític i tallaria en sec els intents espanyols de limitar el procés a la seva dimensió d'afer intern espanyol, de relació entre el gobierno de la Nación i una comunidad autònoma rebel o díscola, que és la seva estratègia de fons. Per cert, cada cop més fracassada als ulls de tot el món.