Finalment, el noi s'ha tret la careta. Em refereixo, és clar, a en Xavier Domènech, que en unes declaracions recents ha afirmat que en el cas d'un referèndum, ell votarà que No a la Independència.
Què esquerranosos de pa sucat amb oli, com us ha quedat la cara? De pòquer? I és que ja estic una mica tip d'aquest bonisme pseudo-esquerranós, que s'ha proposat no fer un pas endavant, fins que tothom estigui convençut de les bondats de la Independència. De manera que, pel cap baix, caldrà esperar,com va dir aquell, al 2083, per fer-lo.
Aviam, gent, aquest actitud proselitista, d'intentar que tots anem cap a l'aplec, com si fóssim un ramat d'ovelles, que no quedés cap despenjada, és la traducció laica dels intents cristians de convertir els salvatges. Ni més, ni menys.
Els independentistes sabem que tenim la raó. Però el que no podem aspirar és que tothom combregui amb aquesta certesa. N'hi ha que no ho faran mai. Per múltiples raons, des de la pròpiament racista i supremacista espanyola, fins a la purament estètica, que deriva d'un capteniment frívol.
De manera que tots i totes aquelles persones que de forma il.lusa van donar suport al xavalet aquest i a tota la seva patuleia, better think twice, és a dir, repenseu-vos-ho. Ja us va ensarronar amb la camama del grup parlamentari. Ara us parlarà de la plurinacionalitat a la bolivariana, com si Catalunya fos Santa Cruz... la mateixa coliflor, sinó que era un bròquil que dèiem a casa.
L'esquerra espanyola, l'esquerra engrunaire, és abans espanyola que qualsevol altra cosa. Començant per la seva força de xoc, el sindicalisme integrat. Ja ho vaig assenyalar en un post anterior: el dret a decidir és la 24a prioritat del famós pacte dels guais Iglesias i Garzón... el 24! Però no us fan mal tantes guitzes als ous?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada