LA MODEL, IMPRESSIONS

Ahir vam anar a visitar La Model. Moltes impressions. La primera, només entrar. Impressiona molt. Però encara frapa més entrar a la sala de paqueteria on va tenir lloc l'assassinat cruel d'en Salvador Puig Antic. Fins i tot em va emocionar. Vaig tenir moments d'odi intensos.

 La resta dels edificis també fan feredat. Des del panòptic, les cel·les, els patis, les dutxes,  etc. tot fa impressió, por, odi. Milers de persones van patir molts anys de presó i fins i tot van ser nombroses les execucions que s'hi realitzaren. 

La vista dels patis, també esborrona. I totes les històries que al llarg dels anys, fins al seu tancament, va protagonitzar. En els anys vuitanta, vaig ser al carrer Entença juntament amb en Lluís Maria Xirinacs, en solidaritat amb els presos i amb els patriotes que hi havia tancats. La memòria va tornar a fer-se present.

Llàstima, però, que la informació que proporciona els cartells distribuïts per l'edifici, semblen que només tenen en compte un sol partit, no cal dir quin (oi?), com si només fossin els seus militants el que van ser empresonats i no els de cap altre. I per descomptat, ni un esment al Front Nacional de Catalunya, l'organització independentista que en els anys més durs del franquisme, va tenir-hi dotzenes dels seus membres tancats. La típica i tòpica demagògia espanyolista, que encara avui en dia perviu.

Malgrat això, la visita va pagar la pena. La memòria no es pot perdre mai. I encara menys, aquesta.

LA FUNCIÓ POLÍTICA DEL CONSELL EN AQUESTS 5 ANYS

En aquests cinc anys, el Consell de la República ha tingut una forta influència política. El paper rellevant en el moviment independentista ha estat, a més, paral·lel al seu desplegament institucional, constituint-se en una institució republicana, amb la legitimitat que emana de la sobirania popular representada al Parlament de Catalunya.

Un exemple d'aquesta influència ha estat l'estratègia del desbordament democràtic detallada al document #PreparemNos així com la internacionalització del conflicte des de l'exili. Fins i tot, ha tingut un paper important en les resolucions de l'ONU sobre l'informe de Detencions Arbitràries o la sentència del TJUE sobre les prejudicials del jutge Llarena sobre les euroordres, amb l'aparició del concepte "grup objectivament identificable", conegut com a GOI.

El Consell de la República ha treballat per fer valdre la unitat del moviment independentista, que va ser exitós durant l'1-O, tant entre les formacions i entitats del país com al seu àmbit intern, és a dir, amb un Govern i una Assemblea de Representants transversal i plural. Per això, és un instrument encara útil i necessari: per la seva vocació d'unitat i de debatre estratègies.

I és rellevant recordar que el Consell no és l'objectiu en si, sinó que és una eina per assolir la independència de la nació. Per això mateix, té tot el sentit del món que continuï existint: fins a assolir plenament la República Catalana, ja decidida pels ciutadans de Catalunya al referèndum de l'1-O del 2017.

Aniversari de l'acte de presentació al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les

 

El 8 de desembre del 2018, avui fa 5 anys, el Consell de la República va fer el seu acte de presentació a Brussel·les. Durant aquests cinc anys, el Consell ha fet honor a la seva missió fonamental: preservar el mandat de l'1-O, treballar per fer-lo efectiu i crear les condicions que ens permetin materialitzar-lo. Mantenir la posició durant tot aquest temps -sense renunciar a la legitimitat i la validesa del mandat de l'1-O i de la Declaració d'Independència del 27-O- és allò que ha permès al moviment independentista obtenir els fruits polítics que està recollint en aquests moments.

Els resultats d'aquesta estratègia són evidents. D'entrada, la llei d'amnistia. Defensar que el referèndum és legítim, i el mandat de l'1-O és vàlid, significa que la persecució penal de les persones que el van fer possible -ja sigui des de les institucions, des del Govern o des de la societat civil- és injustificable, tant políticament com jurídica. L'amnistia és un reconeixement implícit que la persecució penal dels artífexs de l'1-O i dels qui amb posterioritat van defensar el mandat que se'n deriva és inacceptable i suposa, per tant, una rectificació per part de l'estat a partir d'una decisió del seu poder legislatiu. Aquesta rectificació, doncs, només ha estat possible gràcies a l'estratègia de mantenir la posició i de defensar la legitimitat de l'1-O, que ha tingut en el Consell la seva expressió més clara.

El segon fruit de l'estratègia del Consell és l'obertura d'una negociació amb el partit que ostenta la presidència del Govern espanyol sobre la necessitat de celebrar un referèndum d'independència acordat. El Consell treballa per fer efectiu el mandat de l'1-O. Només un referèndum acordat podria substituir el mandat de l'1-O. En conseqüència, si aquesta negociació no culmina amb èxit el mandat de l'1-O continuarà vigent i totes les estratègies democràtiques i pacifiques orientades a la seva materialització continuaran sent legítimes.

Així, la defensa de l'1-O és una condició bàsica per legitimar l'exigència de negociar la possibilitat d'un referèndum acordat i un incentiu clau per tal que el principal partit del Govern espanyol s'hagi vist forçat a acceptar aquesta negociació.

Aquests avenços polítics assolits per l'independentisme, cinc anys després de la presentació del Consell de la República, són, en grau considerable, fruit de l'estratègia del Consell de mantenir la posició: defensar la legitimitat del mandat de l'1-O i la validesa de la Declaració d'Independència del 27-O. La resistència i la resiliència del Consell al llarg d'aquests anys no ha estat en va. I ens permet mirar amb esperança i afrontar amb coratge el futur immediat del Consell, sempre al servei de la seva única raó de ser: culminar democràticament i pacífica el procés d'independència del poble de Catalunya.

Govern del Consell

EL 30 DE DESEMBRE, A LES 12 HORES, US HI ESPERO!

El 30 de desembre a les 12 del migdia a la llibreria Ona, Pau Claris 94, presentació del llibre "Per Catalunya" (Portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l'exili (1954-1959). Us hi espero!