AL.LUCINANT, PERÒ AMB DOS COLLONS

Llegeixo que el CNI investiga aquells que investiguen els negocis de Juan Carlos de Borbon , anterior Cap de l'Estat. Al.lucinant. Tota una lliçó del que significa tenir un estat a favor o tenir-lo en contra. 

Si tens un estat en contra, i no fas bondat, t'envien la UDEF, l'Agència Tributària, l'Audiència Nacional i la Fiscalia General de l'Estat ha buscar-te les pessigolles. Si en tens, clar!

Per contra, si tens l'estat a favor, i a més ets una alta institución del estado, pots dormir tranquil que el CNI vetlla per tu... encara que tinguis moltes, infinites pessigolles. 

Està clar? Doncs ja som al cap del carrer...

ES PREPARA L'ASSALT AL PARLAMENT 2

Ahir no vaig poder reprimir un sentiment de tristor tot veient en Jaume Assens, advocat dels indignats i antic company dels cursos de doctorat, elogiant l'Audiència Nacional, per la seva sentència d'absolució dels terroristes espanyols que intentaren boicotejar el Parlament de Catalunya. Tristesa, llàstima, decepció, incomprensió, perplexitat, que hi hagi gent que considero qualificada, preparada, vàlida, que no sigui capaç de pensar estratègicament, que no miri més enllà del primer arbre, per comprendre que darrere hi ha un bosc...

I és que pensar que la sentència de marres és una victòria de la llibertat d'expressió, és, com a mínim, ser un innocent, un naif, un indigent intel.lectual, i tots els penjaments que vulgueu. 

La jugada que l'espanyolisme ha fet amb aquesta sentència, demostra una enorme mala llet i com tenen d'apamats a determinats sectors polítics, que ensenyant-los una cuixa progre, es desarmen unilateralment de tot plantejament independentista. Ha passat tantes vegades!! I, si no ho tallem en sec, continuarà passant.

Ras i curt, amb la sentència progre de l'Audiencia Nacional, s'obre la via a preparar un nou assalt al Parlament de Catalunya. Probablement quan aquest voti la Declaració Unilateral d'Independència, perquè algun dia l'haurem de votar. 

Algú es pensa que això seria possible al Congreso de los Diputados?

Recordo que sempre, sempre des de l'Independentisme s'ha demanat la dissolució d'aquest tribunal d'excepció, successor del franquista Tribunal de orden público (TOP). Entre ambdós acumulen centenars, milers, de casos de tortures, d'abús de poder, de desemparament de milers de patriotes . I ara, precisament ara, van i escup una sentència de 127 pàgines, en defensa, suposadament, de la llibertat d'expressió, i, naturalment, carregant les culpes a qui? Als Mossos d'Esquadra, és clar. L'autèntica obsessió espanyola!!!

Qui s'alegri d'aquest episodi. ja ho dic ara, serà un coresponsable del proper assalt al Parlament de Catalunya. Que n'hi haurà, perquè ara mateix ja s'està preparant, coordinat pels serveis d'intel.ligència, amb el CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional pel mig, si no acaben a hòsties entre ells, és clar. I amb els Guardias Jóvenes ben camufladets d'indignats, amb grenyes, barbuts, i femelles alfes "que tengo más ovarios que tu cojones" i tota la parafernàlia corresponent, que seran l'avantguarda de l'assalt.

I Can Vies?

I això és només un aperitiu. Jo em jugo un pèsol, que la Justícia espanyola es pronunciarà sobre el tema de Can Vies, a l'entorn del dia....9 de Novembre! Naturalment per embolicar més la troca i per afeblir encara més la legitimitat dels Mossos d'Esquadra de cara al dia de la consulta. 

En definitiva, els espanyols estan tan bojos que ja fan el que sigui per fer desencarrilar el procés cap a la Independència, fins i tot convertir una instància tan criminal com és l'Audència Nacional en l'objecte del desig de tots els indignats espanyols. Ja veig indignats -de fet terroristes espanyols- amb la samarreta corresponent on es podrà llegir "La Audiencia mola". 

L'ofensiva espanyola ja ha començat, i hem de mantenir-nos ferms, per que els propers mesos anirà a més. Per sort, penso que són els darrers esgarrips d'una fera tocada de mort.

UNA “IDEA NACIONAL D’ESPANYA”*

Les declaracions van aixecar una notable polseguera, sobretot mediàtica. Em refereixo, és clar, a les del Fiscal General de l’Estat, Torres Dulce, en l’acte de presa de possessió del nou Fiscal General de Catalunya, que substitueix al dimissionat Martínez Sol.

Com es recordarà, Martínez Sol, va dimitir de l’esmentat càrrec ara fa uns mesos, avançant-se a la seva més que probable, certa, destitució que ja estava decidida pel seu superior jeràrquic.

El motiu de la seva dimissió/cessament, van ser unes declaracions segons les quals, Martínez Sol es mostrava partidari o comprensiu amb el fet que els catalans i les catalanes poguessin exercir el seu dret a decidir. I això, sense entrar a pronunciar-se si ho havien de fer a favor o en contra de la Independència. Només acceptava el dret a decidir del poble.

Però fins i tot aquesta obvietat, va ser considerada excessiva i es va determinar la seva separació del càrrec, si bé ell es va avançar presentant la dimissió.

Uns mesos després, es nomenava el seu substitut i va ser en l’acte de presa de possessió d’aquest últim, que el Fiscal General de l’Estat advertia per a navegants, que tot fiscal espanyol ha de tenir una idea nacional de Espanya. És a dir, poca broma i tothom a toc de xiulet i sense cap que se surti del guió escrit. Res de jugar a l’ovella negra.

Però què traspua aquesta advertència? Per contextualitzar el tema, potser fóra bo recordar que Torres Dulce és fill d’un dels jutges titulars del que va ser un dels tribunals franquistes per excel.lència, el Tribunal de Órden Público, és a dir, el temut TOP, que, per altra banda, va ser el predecessor de la no menys temuda Audiencia Nacional (AN), creada el 1976, un cop mort el dictador.

El TOP, com l’AN, era un tribunal de repressió polítia, que va tenir un paper molt actiu en els darrers anys del franquisme i va condemnar centenars de militants anti-franquistes de diverses ideologies polítiques.

Tenim doncs, que l’actual fiscal general de l’Estat, doncs, fill d’un alt càrrec de la justícia franquista més repressiva, alliçona els futurs fiscals amb la idea que cadascun d’ells ha de tenir una idea nacional de Espanya.

La pregunta és quina idea han de tenir.

En les democràcies sòlides i consolidades, els fiscals vetllen per la defensa dels drets i llibertats dels ciutadans. Són, doncs, els seus garants enfront aquells que els intentin violar o menyscabar. És evident que aquests drets i llibertats són els que figuren en les Constitucions respectives o en les normes equivalents.

Però en el cas espanyol amb això no n’hi ha prou. S’exigeix, a més, una prova de fe, de caràcter ideològic que eviti qualsevol dissidència o fins i tot pluralisme, pel que fa a l’obediència cega al projecte espanyol, que naturalment està per damunt i és previ a tot, fins i tot a la pròpia constitució. Una lleialtat, doncs, a una idea predemocràtica, que és aquella que situa el projecte espanyol en una dimensió ahistòrica i, de cara al futur, com una unidad de destino en lo universal, és a dir, immutable, invariable, inamovible, indissoluble i tota la faramalla que hi volgueu afegir.

Jo realement, sento vergonya aliena quan un espanyol s’atreveix a donar consells de qualitat democràtica a interlocutors procedents d’estats amb una tradició democràtica molt més extensa i rica que la seva. Però són com són. Es consideren el centre del món mundial i Madrid és el km 0 de tot i de tothom. No hi ha més a discutir. Tot plegat, lamentable.

Amb la constitució de la República de Catalunya, entesa com un estat independent, s’obriran les portes per construir un estat nou de trinca, que a diferència del que va passar amb la construcció de l’administració autonòmica dels anys 80, ha de fer l’esforç per no reproduir o copiar el model espanyol. Hem de ser una altra cosa.

Perquè ningú no senti vergonya aliena quan un Fiscal de la República expliqui, amb fermesa i orgull, però amb respecte, el model català de poder judicial, en general, i el ministeri fiscal, en particular. Que lluny d’exigir lleialtats extrajudicials, se centri en la defensa d’allò que és més car per a qualsevol ciutadà amb un mínim d’orgull cívic: els seus drets –i deures- i les seves llibertats.

* (NOTA: Post penjat al DGS el 07.08.2013)