EL PERIÓDICO VOL SANG, COM EL CNI

Diguem-ho delicadament. Aquest titular de la portada del Periódico de Catalunya, és pur i dur, un cóctel molotov mediàtic, que pot arribar a provocar vessament de sang. Vaja, que com l'ABC dels anys trenta, un diari que encara vessa sang quan l'obres.

L'odi i la ràbia del Periódico respecte la situació política, sobretot després dels resultats del diumenge és tan gran, que ja no pot ni dissimular. La mateixa ràbia i odi que traspuen tots i cadascun dels espanyols que veuen com Catalunya se'ls escapa de les mans. 

I van, a per totes, ara. FIns arribar a la violència. Diguem-ho clara: Aquesta portada incita a la violència. És evident que la terminologia és militar. Tanmateix és errònia, perquè mal que els pesi al CNI-El Periódico, no han pogut servir el cap del senyor Prat en safata. Que és el que realment volien.

Els ferits i les destrosses que estan succeint-se en aquests moments, portaran la marca inesborrable del diari.

No conec el senyor Prat, i no conec ni una mil.lèssima part del que realment passa entre bambalines. Però sí puc arribar a les següents conclusios.

Primera. Prat sabia del cert que ell era una baula feble del possible acord entre CiU i ERC, i, probablement, per no posar-lo en perill s'ha avançat als esdeveniments.

Segona. Sobta la coincidència amb la sentència contra la Màfia espanyola, de la qual en parlarem en un proper post. Em refereixo, és clar, a la condemna contra policies espanyols implicats en la xarxa de prostitució del Saratoga, i de l'altre que no recordo el nom, a Castelldefels.

I tercera. Sobta la coincidència d'aquesta portada amb l'extensió de les protestes en múltiples llocs, per tal de dificultar-ne el seu seguiment, per part dels Mossos, i fet que provoca que el govern espanyol ofereixi Policia Nacional i Guàrdia Civl per a reprimir-les...quan la competència de Seguretat Ciutadana és dels Mossos..

Sobta. Però aquesta crida a echarse al monte, aquesta portada que es mostra assedegada de sang, que demostra que els adversaris de la Independència estan disposats, sense més, a saltar-se totes les línies vermelles de la prudència política, algun dia o altre, aquest mitjà la pagarà, moralment, i espero que judicialment i econòmicament.

SANT TORNEM-HI AMB LA MÀFIA ESPANYOLA

Qui té por d'Alícia Wolf? És possible que tota la classe mediàtica catalana s'acoquini per l'advertència de l'agent Sànchez Camacho i renunciï a difondre una conversa que ho és tot menys privada? Com és possible que encara circuli lliurement i no estigui dins la garjola aquesta dona? Sentir els tres o quatre minuts que he sentit de la gravació de La Camarga, em confirma que la Màfia espanyola té uns lligams al més alt nivell en les institucions judicials, com probablement també en altres àrees o àmbits. L'existència d'amics a la justícia i a la policia, de totes les estratagemes possibles per aconseguir políticament el que es vol, deslegitima completament el govern espanyol, i el conjunt de les institucions d'aquest estat.

Jo el que al.lucino és aquesta por global a no plantar-li cara. Tanta força té? Em jugo un pèsol que si fos Artur Mas qui amenacés, ja haurien sortit dotzenes de defensors de la premsa i la llibertat d'opinió dient pestes del President. Recordo com se'l van rifar durant la campanya electoral. Tant que fins i tot li van muntar una vaga general, un fet inèdit en plena campanya electoral. El Mas s'ha convertit en un puching ball de la política catalana.

Però la Camacho té barra lliure... Perquè? Segurament no és una pregunta que cal adreçar a la infanteria mediàtica, sinó més aviat a llurs quarters generals, on es reuneixen els respectius nuclis directius. Qualsevol independentista que ha fet el que ha fet la Camacho, probablement ja hauria estat detingut i fins i tot processat.

Cal recordar el famós poema de Bertolt Brecht sobre com  la societat en general, amb el seu silenci va aconseguir acceptar o fer possible l'arribada del nazisme i el desenvolupament de l'Holocaust? Amb la protecció de la policia espanyola i de la justícia espanyola, s'està instaurant un règim de terror, que pretén acoquinar la societat catalana, sobretot davant el repte de la Transició Nacional. Es vol que la decisió sigui condicionada per la por, per  l'(auto)censura. La desinformació, la intoxicació informativa sóna l'ordre del dia.

La màfia espanyola s'està defensant amb ungles i dents, i naturalment, van a per totes... La resposta catalana, és a dir, la resposta democràtica, és anar avançant cap a l'autodeterminació sense pausa, sent conscients que la situació no es pot aguantar més, que quant més aviat ens deslliurem d'aquesta subordinació política, més possibilitats tindrem de construir una societat catalana més justa i cohesionada. La fermesa i la determinació són els nostres recursos principals. Com deia un altre clàssic, només hem de tenir por a la por.