Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARCA ESPANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARCA ESPANA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 d’abril del 2016

SHAUN RIORDAN: "SI VOLEU SER INDEPENDENTS, COMPORTEU-VOS COM UN PAÍS INDEPENDENT’*

Shaun Riordan és un ex-diplomàtic britànic que coneix bé com funcionen els serveis diplomàtics i quines febleses tenen, perquè hi va treballar en llocs tan diferents com ara els Estats Units, la Xina i l’ex-Iugoslàvia. Precisament per això fa temps que reflexiona i treballa en allò que anomena ‘nova diplomàcia’ (ja va escriure un llibre amb aquest nom, ‘The New Diplomacy‘, l’any 2003). Ara treballa de professor i assessor i és l’autor del primer volum de la col·lecció que ha estrenat la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR ) per a acostar el pensament emergent al nostre país.

Autor: Vicent Partal

—Insistiu que la diplomàcia i el servei diplomàtic, tal com el vau conèixer fa anys, és mort…

—El món ha canviat enormement i tot és tan diferent que el paper que es reservava abans a la diplomàcia ja no té gaire sentit. Avui tinc al meu mòbil més informació que la que puc arribar a processar. Però no és només això. Abans la diplomàcia era cosa dels estats i avui la diplomàcia és cosa de les societats, de tothom, dels estats, però també de les ciutats, de les regions, de les ONGs, de les empreses.

—En aquest context poseu l’accent en la diplomàcia pública i la diplomàcia digital. De què parlem?
—La diplomàcia pública, la que fan les societats en conjunt, ha crear les condicions polítiques i socials perquè les propostes específiques que puga fer un país reben un acolliment favorable. I evidentment l’ús de les eines digitals en un món com el que vivim ara pot ser d’una gran importància per a aconseguir aquest objectiu. Però no parle de tenir un Twitter! Ha de ser una cosa molt més consistent.

—Fa anys es va posar de moda el ‘soft power’: que en termes diplomàtics era més eficaç de tenir una bona imatge que no de tenir un bon exèrcit.
—Sempre que això no es confonga amb tenir marca. Els països seriosos no tenen marca, no creen marca. Espanya en això ha comès un enorme error amb aquesta ‘Marca España’ que fins i tot té un comissionat. La cosa important és el contingut, allò que tu pots oferir a la comunitat internacional. Si tens algun contingut, la cosa funciona i si no ja pots intentar fer una marca que això no val de res.
—No creieu, doncs, que la ‘Marca España’ ajude Espanya.
—Espanya no té política internacional d’ençà que va plegar Felipe González. Aleshores sabien què volien. Sabien que els seus camps prioritaris eren l’Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica i sabien què volien fer. Ara hi ha marca, però darrere la marca no hi ha res. És ridícul.

—És un error, doncs, que la incipient diplomàcia catalana ha d’evitar.
—No estic gens segur que avui necessiteu un servei diplomàtic com el d’un estat. Molts estats voldrien poder-se llevar del damunt el servei diplomàtic que han heretat i que és una llosa.

—Quin consell donaríeu, doncs?
—Els catalans heu de saber què podeu oferir al món, en què sou bons. I no heu de tenir manies a l’hora d’actuar internacionalment. Si voleu ser un estat independent cal que us comporteu com un estat independent. D’eines per a fer treballar internacionalment, n’hi ha moltes!

—Què faríeu si poguésseu dirigir la política internacional catalana?
—Sobretot aportar possibles solucions a grans crisis. Per exemple, Catalunya té un paper claríssim a jugar en la crisi de l’emigració i en la Mediterrània. Hauríeu de desenvolupar polítiques en aquest sentit que ajudassen a trobar solucions. Si proposeu solucions tothom us escoltarà.
—Quins creieu que són els punts forts de Catalunya internacionalment?
—Catalunya pot contribuir a pensar en la Mediterrània com una sola àrea econòmica. Això interessa. Catalunya és una potència turística mundial i podria ajudar els altres països a desenvolupar aquest sector. Imagineu-vos, per exemple, que Catalunya ajuda Kossove en matèria turística. Espanya no us podria dir res, perquè no els reconeix, i Europa, que està molt enfadada amb Espanya per la seua actitud sobre Kossove, ho trobaria fantàstic. Si podeu ser part de la solució als problemes que tothom té us escoltaran segur.

—Fins i tot sense un cos diplomàtic propi?
—I tant! La societat catalana té actius molt poderosos. Tothom sap a Europa que la societat civil catalana és particularment activa. Això és un gran actiu. Tothom admira Barcelona. Això és un gran actiu. Teniu una gran oportunitat, perquè en aquests camps teniu una cosa que és real i que funciona. Feu-la treballar al món. Innoveu. Penseu en el futbol…

—Què voleu dir, en el futbol?
—En el Barça. El Barça és admirat arreu del món pels seus valors. Això de portar a la samarreta la Unicef, el gust de fer-ho bé, la manera com juga. Això ja ho teniu i si ho projecteu a l’exterior pot ajudar a millorar molt la imatge de Catalunya. Un problema que els europeus tenim és com contrarestar l’enorme poder cultural dels Estats Units. Ells tenen Hollywood, tenen la música rock, tenen Google, tenen la NBA… Què tenim els europeus? Futbol! Per exemple. El futbol posiciona Europa al món i el FC Barcelona és molt important per a aconseguir aquest impacte.
—I quins punts febles té Catalunya, en aquest context?
—Crec que en teniu dos de molt clars. El primer és que de vegades sembleu més preocupats per la forma que no pas pel contingut. I això és dolent. I el segon que, com més nacions sense estat, tendiu a copiar allò que fan els estats vells i, en canvi, l’època reclama idees noves i fresques.

—Hi ha cap model a copiar? Potser Noruega?
—Sí. És un bon exemple. Noruega és un país petit que ha aconseguit un respecte internacional enorme. Ha desenvolupat una manera de resoldre conflictes que és molt útil al món. No ha creat cap gran servei diplomàtic, però avui tothom sap que necessita de Noruega per a resoldre els problemes de Sri Lanka o de Palestina. Ells saben fer d’intermediaris i han bastit la seua política internacional entorn d’aquesta capacitat. Els catalans podríeu fer una cosa semblant amb el turisme o amb la Mediterrània. Si aneu a ajudar Kossove en matèria de turisme tindreu del vostre costat Alemanya, França, la Gran Bretanya, els Estats Units… I si Espanya s’enfada què? Si proposeu maneres d’entendre la Mediterrània, si ajudeu a resoldre l’enorme crisi dels emigrants i refugiats tothom us escoltarà. Avui el món és això: ja no és el moment de fer grans recepcions als salons de l’ambaixada.

(NOTA: Penjat a Vilaweb, el 17.04.2016)

divendres, 17 d’abril del 2015

GRANNNNNN!

Gran!

Ara ja sabem per a què serveix la ratlla damunt de la "n"!

dilluns, 7 de juliol del 2014

ESPINOSA DE LOS MONTEROS, UN PROVOCADOR*

Per enèssima vegada, l’Alt Comissionat per a la Marca Espanya, Carlos Espinosa de los Monteros y Bernaldo de Quirós, ha intentat excitar els ànims dels catalans. I per enèssima vegada, ha fracassat. Allò que sobta més d’aquest personatge és que no es cansa d’intentar provocar-nos.Malgrat els seus continuats fracassos. Però ell, és, com es diu en la política espanyola, “inasequible al desaliento”. Ho ha fet, ho fa i ho continuarà fent. Les seves periòdiques aparicions als media per insultar Catalunya, ha fet que ja amb anterioritat més d’un hagi bussejat en la seva biografia política i personal, incloent la familiar, que és on hi ha més substància. Resumint, militats, franquistes, falangistes, nazis, i tot el que vulgueu, més barrejat i ben adobat, amb matrimonis amb 5, 10 o fins i tot més fills, com les rates. Aquest senyor és el paradigma de l’espanyol fatxenda, de l’appartxik que ha servit l’estat espanyol des de l’Administració pública (l’antic Instituto Nacional de Indústria, Iberia, etc), i des del món del negocis i de les seves institucions representatitves. Particularment rellevant, penso que cal destacar-la, és la presidència que va ostentar d’un dels lobbies més importants, fins i tot jo diria el més important que hi ha avui en dia a l’estat espanyol. Em refereixo, és clar, a l’ANFAC. Creada el 1977, és a dir en plena transició política, l’Associación Nacional de Fabricantes de Automóviles y  Camiones, que aplega tots els fabricants de cotxes i camions establerts a l’Estat espanyol (és a dir, inclosos els no espanyols), dins “els interessos generals del país“, com s’afirma en el seu web.
L’ANFAC és un lobby amb una força impressionant, perquè, de forma directa o indirecta, la seva actuació afecta a banda de tots els treballadors del sector de l’automòbil i els camions, a la seva indústria auxiliar i components, i a la xarxa comercial de distribuïdors. Centenars de milers de persones, potser fins i tot més d’un milió. Analitzar les relacions de l’ANFAC amb els diferents governs espanyols, des dels de l’UCD, passant pel PSOE i amb els del PP, és sense cap mena de dubte un tema de tesi doctoral de polítiques públiques, que ara mateix ignoro si encara està pendent, però que és de calaix. Sobretot per veure els intercanvis de favors entre uns i altres. Ara mateix, per exemple, el famós plan PIVE, creat sota el govern de Zapatero i mantingut sota el govern de Rajoy, és un exemple paradigmàtic d’aquesta força de l’ANFAC. Probablement, és l’única mesura que  els peperos han preservat de l’anterior administració. I no deu ser pas per casualitat.
Bé, Espinosa de los Monteros va ser president de l’ANFAC entre el 1991 i el 1996. A partir del 1997 va entrar a Inditex, l’empresa mare de Zara, on va arribar a ocupar la Vicepresidència, fins que el 2012, el PP, de la mà del Ministre d’Afers Exteriors, l’inefable Garcia Margallo, el va triar com a Alt Comissionat per a la Marca Espanya. Val a dir, que el nou càrrec, amb rang de Secretari d’Estat, va donar lloc a una baralla entre els ministres d’Exteriors, el d’Hisenda, el de Comerç, que es va solucionar com sempre se sol solucionar aquests temes que és fent-lo dependre directament de Presidència,i santes pasqües. La funció del càrrec és la de coordinar totes les accions internacionals per promoure les empreses espanyoles al món. I està clar que amb aquesta funció, els xocs amb la Diplomàcia Catalana en construcció, i obtenint cada cop més èxits, és inevitable. En aquest sentit, sembla que la seva única obsessió és destruir qualsevol intent de consolidar una Marca Catalunya, i de passada, encara que ho té més difícil, destruir també la Marca Barcelona. Per això, quan hi ha un èxit empresarial català, l’home es posa dels nervis i no triga ni cinc minuts en fer unes declaracions intempestives, que després, ha de matisar o corregir, amb l’habitual referència al que “no s’ha entès el que volia dir“.
Bé, en definitiva, no podem caure en la seva provocació continuada. Però sí que tenim l’obligació d’acumular el màxim d’informació sobre aquest personatge, per tal d’utilitzar-la quan sigui el moment escaient. Perque a l’enemic no li podem deixar respirar ni un segon. Ah, per cert, un dels seus cinc fills, l’Ivan, és dels dirigents del partit neofeixista VOX, on fins fa poc militava en Vidal Quadras.
PD. Ahir es va fer públic el cessament “per mutu acord“ de Joan Maria Nin com a conseller delegat i la seva substitució immediata per un espanyol, Gonzalo Gortázar. Molt sospitós tot plegat. És curiós com avui mateix, el tema no obre Telenotícies ni centra les tertúlies, ni res de res, quan es tracta de la institució més important del país!!!! Què ha passat realment, quines són les implicacions d’aquest canvi sobtat? Perquè els mèdia es queden amb la nota de premsa oficial. I la pregunta del milió: Té a veure això amb possibles dissensions internes  respecte la posició a adoptar per part de l’entitat quant al procés cap a la Independència? Amb el nomenament de Gortázar, s’ha imposat definitivament l’opció espanyola?
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 02.07.2014)

dilluns, 29 de juliol del 2013

LA FI D'UN MIRATGE

EL PUNT-AVUI, La punxa d'en Jap

Als espanyols se'ls acaben els seus referents, ara ja ni l'alta velocitat. I sobretot, no em féu riure, o plorar, dient que l'únic responsable de la tragèdia és un dissortat maquinista, per cert, amb cognom sentenciat. Que en ple segle XXI, no hi hagi automatismes que evitin l'error o la negligència humana, no s'ho creu ningú! Però potser hi eren o no els van posar o els van posar però els van treure... Vés a saber...

Per cert, ahir van morir prop d'una quarentena de persones en un accident d'autocar a Nàpols, posem crespons negres també? O els crespons negres tenen fronteres?