ADVERSARIS

Retorno al tema Duran. Però és que és molt fort el que va dir l'altre dia al programa del seu íntim, Josep Cuní, en una escena de sofà que només va faltar un petó. 

Recordo que Duran va afirmar de forma molt vehement que "ERC és el meu adversari", i que no coincidien en el model social, i també es va referir a que militants erkis els agrada el xavisme i el castrisme i que és clar, amb ells ni a la cantonada. Van ser unes declaracions específicament realitzades per fer saltar qualsevol aproximació entre Mas i Junqueras, o com a mínim per a deturar el seu procés d'aproximació, i si s'escau per engegar tot a dida, i fer que ens oblidem de la transició nacional, el dret a decidir, la consulta, i, naturalment, la independència.

Sovint els catalans ens en fotem dels espanyols. És una actitud molt poc meditada. Si tan curtets són, com és que portem 300 anys de resistència i encara no ens hem alliberat? Cert que els espanyols no ens han trencat encara l'espinada, però no podem dir que siguem uns cracks, tot i que resistir 300 anys no és a l'abast de tothom.

Però en aquesta ocasió, els espanyols ens han passat la mà per la cara. I això ho dic perquè precisament quan en sòmines d'en Duran deia pestes i malparlava d'ERC en una televisió amiga (8TV), de manera que intentava una polarització partidista que fes impossible qualsevol cooperació per aconseguir la Independència, el mateix dia, els mèdia anunciaven que Rajoy i Rubalcaba, consensuaven la seva posició de cara al proper Consell Europeu. 

És a dir, els espanyols es posaven d'acord mentre que els catalans ens enfrontàvem fins a treure'ns els ulls. I no em direu que la distància ideològica entre CiU i ERC és superior a la que hi ha entre PP i PSOE, perquè no és veritat.

Però els espanyols tenen un bé preciós que tot ho matisa: em refereixo, és clar, a l'estat espanyol, que tant ha beneficiat els uns com els altres. 

S´ha de ser veritablement una mala persona per, davant la situació política, nacional, econòmica, social, etc. que estem patint, en comptes d'apostar per una unitat de tots els partits catalans, ni que sigui retòrica i de cara a la galeria, s'aposta per exacerbar les diferències, per crear desànim entre la gent, per la polarització ideològica, etc. Repeteixo, s'ha de ser molt mala persona.

O bé s´ha de ser un home que treballa fent d'espanyol.