ADVERSARIS

Retorno al tema Duran. Però és que és molt fort el que va dir l'altre dia al programa del seu íntim, Josep Cuní, en una escena de sofà que només va faltar un petó. 

Recordo que Duran va afirmar de forma molt vehement que "ERC és el meu adversari", i que no coincidien en el model social, i també es va referir a que militants erkis els agrada el xavisme i el castrisme i que és clar, amb ells ni a la cantonada. Van ser unes declaracions específicament realitzades per fer saltar qualsevol aproximació entre Mas i Junqueras, o com a mínim per a deturar el seu procés d'aproximació, i si s'escau per engegar tot a dida, i fer que ens oblidem de la transició nacional, el dret a decidir, la consulta, i, naturalment, la independència.

Sovint els catalans ens en fotem dels espanyols. És una actitud molt poc meditada. Si tan curtets són, com és que portem 300 anys de resistència i encara no ens hem alliberat? Cert que els espanyols no ens han trencat encara l'espinada, però no podem dir que siguem uns cracks, tot i que resistir 300 anys no és a l'abast de tothom.

Però en aquesta ocasió, els espanyols ens han passat la mà per la cara. I això ho dic perquè precisament quan en sòmines d'en Duran deia pestes i malparlava d'ERC en una televisió amiga (8TV), de manera que intentava una polarització partidista que fes impossible qualsevol cooperació per aconseguir la Independència, el mateix dia, els mèdia anunciaven que Rajoy i Rubalcaba, consensuaven la seva posició de cara al proper Consell Europeu. 

És a dir, els espanyols es posaven d'acord mentre que els catalans ens enfrontàvem fins a treure'ns els ulls. I no em direu que la distància ideològica entre CiU i ERC és superior a la que hi ha entre PP i PSOE, perquè no és veritat.

Però els espanyols tenen un bé preciós que tot ho matisa: em refereixo, és clar, a l'estat espanyol, que tant ha beneficiat els uns com els altres. 

S´ha de ser veritablement una mala persona per, davant la situació política, nacional, econòmica, social, etc. que estem patint, en comptes d'apostar per una unitat de tots els partits catalans, ni que sigui retòrica i de cara a la galeria, s'aposta per exacerbar les diferències, per crear desànim entre la gent, per la polarització ideològica, etc. Repeteixo, s'ha de ser molt mala persona.

O bé s´ha de ser un home que treballa fent d'espanyol.

DOS ZOMBIES ENTREN A ESCENA

Avui assistirem, aquesta tarda vespre, a una nova operació autonomista per intentar capgirar la transició nacional des de les ones. I l'executor implacable d'aquesta operació serà, per variar, en Josep Cuní, la Cunilla, per a nosaltres. Des de la seva trona de 8TV i amb el vist-i-plau, naturalment, del seu amo, el Condecito, portarà davant de les càmeres a dos veritables zombies, dead men walking com són en Miquel Roca i en Felipe Gonzàlez, per tal que alliçonin la massa sobre quin és el camí correcte i no vagin pel camí del pedregar.

Naturalment, amb aquest post corro el risc de fer-ne propaganda, i llavors em tiro pedres a la meva teulada. Algú diria que el millor és ignorar-los. Però no, penso que el millor, i sobretot, el més urgent i necessari, és denunciar, cridar l'atenció, assenyalar qui són aquells enemics de Catalunya que estan fent tots els esforços per evitar que sigui lliure i plena. I en aquesta estratègia cal emmarcar el programa d'avui d'en Cuní i l'actuació dels dos maromos que avui ens diran que el poble català, l'11 de setembre passat va agafar... no ho endevineu? Va agafar, naturalment, una falsa ruta, la de la independència i la construcció nacional, en comptes de la correcta, que és la subordinació a Espanya.

Estem arribant a uns moments claus i no podem badar, avui el Cuní, el Condecito i tota la patuleia espanyola des de 8TV intentaran capgirar la dinàmica política dels darrers mesos. Cal que en siguem conscients.