dijous, 28 de novembre del 2019

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE TERESA CASALS "LA REINVENCIÓ DE L'ESCOLA CATALANA"

El proper dimecres 4 de desembre l’Espai Muriel Casals de Vilafranca del Penedès (c/ Banys 11) acollirà la presentació de “La reinvenció de l’escola catalana. Un compromís col·lectiu”, amb la presència de Teresa Casals i Martí Mas, autors i Josep Sort.
A la mort del dictador, els nous aires de la transició democràtica permetien albirar una reforma en tots els àmbits de la societat. També a l’escola. Un dels principals reptes era formar els mestres perquè fossin competents en català. Però no es partia de zero. A final dels anys 40 del segle passat ja hi va haver les primeres escoles que, de manera clandestina, van incorporar als seus programes classes de català. I aquest moviment, que responia a un esperit de renovació pedagògica i anava agermanat a altres iniciatives del teixit social, no va parar de créixer en les dècades posteriors.
Teresa Casals i Martí Mas relaten aquella experiència, a partir del testimoni dels seus protagonistes, i reivindiquen per al moment actual el mateix compromís col·lectiu que va fer possible una escola lliure, oberta i en català.

dimecres, 13 de novembre del 2019

REACTIVEM LA REPÚBLICA!*

És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on volguem i quan volguem. I ho hem demostrat amb fets. És el moment d’acabar amb aquesta història. No poden amb nosaltres, i nosaltres podem amb ells!
Cal concentrar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona i als punts estratègics i alliberar-los de les mans espanyoles. És un imperatiu. I no s’hi valdrà vacil·lar. Entrarem fins a la cuina. No serà una Marxa Verda, sinó Groga, imparable. Rebentarem totes les costures: judicials, penitenciàries, policials, mediàtiques... militars. 

De debò, no afluixarem, i cal que ho tingui clar la comunitat internacional, inclosa la Unió Europea.   Estem ensenyant el Món com es fa una revolució del segle XXI. Els catalans fem coses. I ho petem. Anem a per totes. Ara sí, ara fins al final.

Presidents Torra i Puigdemont, us cridem a fer el pas definitiu, a agafar el bou per les banyes. És el moment, i ho sabeu. Espanya ja és un mal record del passat. S’han d’alliberar els presos, s’ha de detenir els escamots feixistes, s’ha de depurar el que s’hagi de depurar, però sobretot, no s’ha de vacil·lar. 

Hem vist el que hem vist, hem patit el que hem patit, i ja no hi ha marxa enrere. De fet, ja fa molt temps que no hi ha marxa enrere. 

Diuen que els espanyolistes comencen a marxar de Catalunya. Ho diu la montapollos, concretament. Voleu alguna prova més evident de la nostra victòria? No n’hi ha. Per això no podem aturar-nos. Qui intenti aturar-nos serà escombrat, com de fet alguns ja han començat a ser xiulats perquè la gent ja n’està fins al capdamunt. Ja no pot més. 
En aquest moment, ens cal determinació, coratge i molta intel·ligència. En aquest sentit, deixeu-me que adverteixi del risc d’enemistar-se amb qui no ens convé fer-ho. Del risc de ser més papista que el papa. A veure si entenem d’una vegada que construir un estat, no és el mateix que formar un agrupament escolta, amb tots els respectes, naturalment. 

La construcció d’un estat té unes servituds que les haurem d’acceptar tant sí com no. Una d’elles, molt rellevant, és la realpolitik, que tot estat segueix. Per això, és una mala idea començar a enemistar-nos amb una potència global. I, lògicament, no m’estic referint a Espanya que, la veritat sigui dita, és una merdeta, a nivell mundial.

No, tots els estats del món, amb comptades excepcions, com a mínim respecten i no emprenyen les dues o tres grans potències mundials. I si cal, els fan la gara-gara. Doncs bé, nosaltres haurem de fer el mateix, i qui dia passa any empeny. Deixem-nos de purismes i de llirisme. I centrem-nos en la nostra consolidació com a República. En això i res més que en això.

Per acabar, el proper article del mes de novembre, ha de ser per certificar la nostre victòria. 

·(NOTA: Article publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 93, Octubre 2019)

dimecres, 6 de novembre del 2019

Posicionament de Reagrupament davant la constitució de l’Assemblea de càrrecs electes

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte, dia 2 de novembre, en sessió ordinària vol fer públic al conjunt del moviment independentista i republicà, el seu posicionament davant la constitució de l’Assemblea de càrrecs electes (ACE).
En primer lloc, manifesta el nostre suport i el nostre goig per aquesta constitució, atès que serà una representació majoritària dels nostres càrrecs electes a nivell local, regional, nacional, a les Corts espanyoles i al Parlament Europeu. No cal dir que els nostres electes ja van assistir a la sessió constitutiva celebrada a Barcelona darrerament.
En segon lloc, assenyala que, d’acord amb els plantejaments exposats pel President Carles Puigdemont i el Consell per la República, l’Assemblea de Càrrecs Electes, és un organisme exclusivament republicà i en cap cas dependent de cap estructura autonòmica espanyola, per la qual cosa no ha d’immiscir-se en afers autonòmics, ans ben al contrari, treballar per a la consolidació de les estructures republicanes i, particularment, dels Consells Locals per la República.
Dit d’una altra manera, la seva actuació ha de ser pensant en la vertebració de la República, i en cap cas barrejar-se en els afers autonòmics, entre d’altres raons perquè això ja ho fan els partits independentistes que encara estan condicionats per la legislació espanyola.
En conseqüència, Reagrupament veu amb preocupació algunes de les intervencions d’alguns càrrecs electes que en l’Assemblea van aprofitar per fer demandes de caràcter autonòmic (dimissió d’algun conseller, per exemple) que no corresponen a la seva naturalesa ja exposada. Tampoc sembla coherent alguns dels posicionaments i dels compromisos aprovats, per la seva naturalesa, de nou, autonomista, que cau fora de les atribucions de l’Assemblea, que, repetim-ho, és la construcció i vertebració de la Republica arreu del territori nacional.
Reagrupament espera que aquesta reflexió sigui acollida amb voluntat constructiva i sempre amb l’objectiu de fer una República Catalana sòlida, forta i cohesionada.

diumenge, 3 de novembre del 2019

COMUNICAT DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (RCAT)


La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte en sessió ordinària, fa una crida a reactivar la Declaració d’Independència aprovada pel Parlament de Catalunya, el 27 d’octubre del 2017.

Aquesta reactivació cal fer-la el més aviat possible. Un moment adient pot ser un cop celebrades les eleccions del 10N, quan la victòria independentista sumi una majoria absoluta en vots (50%+1) i escons (25 o més). Aquests resultats ratificaran els obtinguts en el referèndum del 2017, on més del 90% que pogueren exercir el dret de vot, malgrat la repressió espanyola, van votar a favor de la Independència. Dos anys després, una nova victòria independentista i republicana farà que, a escala internacional, aquesta hegemonia demostri el fracàs total i absolut de l’espanyolisme i la seva feblesa a Catalunya.
La reactivació de la Declaració de la Independència ha d’anar a càrrec del Parlament, sota la iniciativa del President Quim Torra i amb el suport conjunt dels tres partits o candidatures compromeses: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d’Unitat Popular.

A més a més, cal procedir a fer una Crida Internacional per al reconeixement de la República Catalana, per al màxim nombre possible dels estats membres de la comunitat internacional.

En tercer lloc, també despenjar totes les banderes espanyoles en els edificis oficials, començant pel Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya i seguint per institucions nacionals, regionals i locals.

Finalment, s’haurà de fer efectiva la llibertat de tots els presoners polítics catalans tancats a les presons catalanes, i exigir-ne la dels que es troben en presons espanyoles.

Barcelona, 2 de novembre del 2019