dimecres, 29 d’abril del 2020
dijous, 23 d’abril del 2020
dimecres, 22 d’abril del 2020
dijous, 16 d’abril del 2020
HO PAGARAN*
La
gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment
de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i
contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un
individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir
discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. Mai s'havia
vista tanta negligència, tant sensefotisme, tanta displicència, com
la que es va viure a principis de març, quan milers de madrilenys es
van desplaçar cap a les residències costaneres contribuint a
estendre la pandèmia. Un escàndol, les conseqüències del qual,
ara s'estan començant a conèixer les dades, i que assenyalen una
realitat dantesca, inimaginable.
La
pregunta clau, però, és: perquè el govern espanyol es nega a
prendre decisions com el tancament total? Pregunta, dit sigui de
passada, ben trista que ens heguem de fer nosaltres, i que demostra
que encara la nostra República en construcció té feina a fer, però
d'això ja en parlo més avall. La resposta a aquesta pregunta pot
ser en múltiples sentits. N'hi ha un d'evident: la imatge
internacional, el prestigi. Com va passar amb els rescats bancaris,
el Regne d'Espanya, està obsessionat en figurar entres les
principals potències del món mundial, quan ni tan sols és membre
ordinari del G20 (on sí que ho són Mèxic i Argentica, per
exemple), i no vol que la seva imatge quedi tacada. És una obsessió
malaltissa a la que el principal think tank espanyol dedica estudis,
temps i diners a punta pala.
Però
n'hi ha un altre sentit que penso que és més profund i que s'està
visibilitzant de manera evident en els darrers dies i setmanes. El
poder fàctic de les empreses de l'IBEX, que lliguen molt curt el
Consell de Ministres, i que s'oposen de forma total al tancament de
les seves principals activitats econòmiques perquè això els
causaria unorme perjudici empresarial en el marc global dels negocis
i podrien caure víctimes dels seus competidors. Recordem que Banco
Santander i el BBVA estan immerses en crisis sense precedents, per
exemple. Des d'aquesta perspectiva, es veu ben evident que l'actual
govern espanyol no és més que un simple titella d'aquestes grans
empreses espanyoles que ara es troben en plena tempesta global, i on
moltes d'elles estan immerses en procediments judicials econòmics de
milions i milions d'euros. De fet, es repeteix la història dels
governs del PSOE, que sempre han estat xxxxx del gran capital
espanyol, en el seu intent de fer-se un lloc al món. En aquest
sentit, sembla clar que la persona a tenir en compte, no és el
sòmines d'en Sànchez, si no la vicepresidenta econòmica, Nadia
Calviño, que a diferència d'aquell, té una amplíssima experiència
com a euròcrata.
Dit
això, no puc deixar d'afegir, en la més gran de les ironies, que el
govern és de coalició, i el soci petit no para de menjar-se galetes
i fins i tot pretén fer punts amb la seva conversió al militarisme
rampant que s'està imposant, tant a Madrid, com a Barcelona i a
determinats municipis metropolitans. Amb una Ada Colau desfermada,
seguint la línia del seu protector Valls, aquesta suposada esquerra
transformadora està caient rendida als encants de les botes i els
uniformes borbònics, patètic. Un militars, que, com mostren les
rodes de premsa, cada cop tenen més pes en el dia a dia del govern
espanyol, i que no seria d'estranyar, que expandeixin la seva
influència en les seves estructures, objectius i finançament.
I
no cal dir que l'únic que ha gosat plantar cara a aquesta ofensiva,
a aquest nou 155, ha estat la figura del President Torra. Quina
valentia i quina dignitat, a la qual Reagrupament dona tot el seu
suport. Ja sabeu, President, que ens teniu amb vós i amb el
President Puigdemont. La feina que s'aixeca és enorme i cal fer-la
pel nostre bé.
No
puc acabar sense enviar un record emocionat a les víctimes i els
seus famíliars, us estimem i us protegirem! I també a tot els homes
i dones dels sistema sanitari del país, gràcies pel vostre
sacrifici, la vostra dedicació, el vostre compromís. Sou un exemple
per a tots nosaltres!
*(NOTA: Publicat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 98, Març 2020)
diumenge, 5 d’abril del 2020
COMUNICAT DE PREMSA: NOMÉS LA INDEPENDÈNCIA SALVA VIDES
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista s’ha reunit virtualment aquest dissabte, 4 d’abril, i ha pres les següents decisions i consideracions.
En primer lloc, manifestem el nostre ferm suport als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, particularment en la seva actuació respecte la negligent i criminal actuació del govern espanyol en la gestió de la pandèmia del coronavirus en les darreres setmanes. Ambdós Presidents han portat a terme denúncies en el context internacional sobre l’actuació espanyola en instàncies com la Organització de Nacions Unides (ONU), el Consell d’Europa o la pròpia Unió Europea, atesa la nul·la efectivitat de les demandes fetes davant les instàncies espanyoles.
En segon lloc, i com a conseqüència de la negligència espanyola, no podem més que assenyalar la criminal actuació del govern espanyol del President Pedro Sánchez i dels seus aliats de Unidas Podemos, que ha provocat milers de morts. Una simple comparació amb la situació a la República de Portugal, permet veure que les defuncions a Espanya arriben a prop dels 12.000 morts, de les quals més de 2.500 a Catalunya, mentre que a Portugal tot just arriben a les 250. D’això es dedueix que la independència de Catalunya, de ben segur, hauria protegit la salut dels catalans i les catalanes de manera molt més efectiva, que la subordinació a l’Estat espanyol.
En tercer lloc, també denunciem la política d’anihilació que el Tribunal Suprem espanyol està exercint contra els presos polítics independentistes, mitjançant les pressions a l’administració penitenciària catalana, per evitar que passin el confinament a casa seva. En aquest sentit, instem la Consellera de Justícia a que faci valer els drets d’aquest patriotes i no li tremoli el pols per fer tot el possible per tal que, com tenen dret, els presos puguin anar a casa seva.
Per acabar, no podem deixar de mostrar la nostra admiració i suport al personal sanitari, d’emergència i auxiliar que es troben en primera línia en la lluita contra la pandèmia, així com el condol a totes les famílies que han perdut els seus éssers estimats, repetim, per la negligència del govern espanyol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)