La sentència deixa les extradicions en via morta

Avui, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública la sentència on respon a les preguntes prejudicials del jutge espanyol del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l’euroordre que va emetre contra Lluís Puig en la persecució judicial espanyola al procés, un cop la justícia belga la va denegar.

Llarena havia fet 7 preguntes al TJUE amb l’objectiu de desacreditar la justícia belga i, així, poder emetre una nova euroordre al conseller Lluís Puig. Entre les arriscades qüestions que el jutge espanyol feia a l’alt tribunal europeu, en destaquen les següents: si la justícia belga s’havia extralimitat en fiscalitzar el Tribunal Suprem en afirmar que no era l’òrgan competent per a emetre l’euroorde, si l’informe de grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides es pot fer servir per a argumentar una denegació d’una euroordre, que si amb la interpretació belga s’ha vulnerat el principi de confiança entre els estats de la Unió i, finalment, si les respostes li eren favorables, Llarena demanava saber si podia emetre una nova euroordre sobre Puig.

El president Carles Puigdemont, en una atenció a mitjans a mig matí, ha assegurat que “avui la sentència deixa les extradicions en via morta. Posa condicions a la presentació de noves euroordres que, a la pràctica, les fan inviables”. L’exiliat també ha recordat que “és molt significatiu que la sentència s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE”.

Puigdemont també ha volgut fer referència al fet que la lluita a l’exili “no ens defensàvem individualment sinó col·lectivament” i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament identificable” pugui ser perseguit, és a dir, “els catalans que volem que Catalunya sigui una nació amb estat propi”.

El conseller Lluís Puig s’ha mostrat “molt content” després de la sentència: “per mi i content pensant que Europa avui és més justa i aplicarà un respecte als drets fonamentals a totes les causes que puguin sortir en un futur als catalans o a la resta d’Europa”.

Sobre el següent pas de la justícia espanyola, ha explicat que “no sabem si es presentarà una nova euroordre, suposem que sí” però que ara ja s’acumulen dues sentències favorables, la de gener del 21 i la d’avui: “Ara estem molt més forts. No defallim, seguim la lluita pacífica i democràtica”.

Consell de la República Catalana, 31.01.2023

INFORME DEL BUNDESTAG SOBRE L'ESPIONATGE DEL CNI AL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT

 

Wd 3 165 22 Wd 7 114 22 Pdf Data

Read more publications on Calaméo

ANEM A LA VAGA!

Des del sectorial d’Educació de l’Intersindical-CSC, comuniquem que, seguint la decisió presa per la nostra assemblea d’afiliats realitzada el dilluns 9 del present, hem convocat a la vaga al conjunt dels docents de Catalunya els dies 25 i 26 de gener. Ha estat el mateix Departament d’Educació de la Generalitat qui ens ha obligat a fer aquest pas a causa de l’estancament de les negociacions, que han quedat bloquejades per la manca d’empatia de la conselleria dirigida pel senyor González Cambray envers la situació de crisi que afecta el conjunt de l’educació pública del nostre país. A Catalunya arrosseguem més d’una dècada de retallades i ostentem el patètic rècord de comptar amb la xifra més baixa de PIB invertit en educació. En efecte, si la mitjana europea d’inversió en educació és del 6% del PIB, i en el cas espanyol és d’un 4,7%, Catalunya se situa fins i tot per sota, amb un vergonyós 3,6% del PIB destinat a Educació. Aquesta dada és encara més greu si tenim en compte que la mateixa Llei d’Educació de Catalunya (LEC), en vigor des de 2009, assenyala que el percentatge del PIB destinat a educació no pot situar-se per sota del 6%, la qual cosa fa que tots els nostres governs des del 2009 hagin estat incomplint, sistemàticament, la Llei. 

Això no obstant, i un cop coneguda la convocatòria de vaga, el Departament d’Educació ha intentat fer una mínima rectificació i ha proposat dues mesures: el retorn del complement salarial dels docents a partir dels 6 anys treballats i l’equiparació salarial dels docents d’FP amb els de secundària. Ambdues són mesures que valorem positivament i que considerem que constitueixen un pas endavant per part de l’Administració. Ara bé, davant del conjunt de mancances presentades pel sistema educatiu -i que es manifesten en diversos àmbits-, són insuficients a l’hora d’alleugerir la feixuga càrrega que s’arrossega de fa temps, i per a suavitzar l’impacte de les decisions preses sense cap mena de consens pel conseller Cambray. 

Ens referim, per una banda, a l’avançament del calendari escolar decretat per la conselleria que, tot i que durant el mes de setembre va demostrar ser un fracàs, tornarà a ser imposat unilateralment, sense tenir en consideració l’opinió dels docents. El mateix passa amb el nou currículum, imposat sense cap mena de diàleg amb la comunicat educativa i que encara genera tota mena de dubtes i qüestionaments. 

Per altra banda, considerem del tot inacceptable la negativa del Departament d’Educació a assumir el més mínim compromís d’estabilitat laboral amb els milers de docents interins que no obtindran una plaça amb el procés d’estabilització, perquè, com és sabut, el nombre de places oferides tant al concurs de mèrits com a les oposicions extraordinàries són inferiors a la quantitat total d’interins en frau de llei. En aquest sentit, considerem imprescindible assolir un veritable pacte d’estabilitat de tots els treballadors interins, perquè ni el sistema educatiu ni les famílies es poden permetre viure les situacions d’incertesa i angoixa que s’han patit per aquesta causa durant els darrers mesos. 

No podem obviar tampoc la manca de recursos per a la inclusió real a les nostres aules. Tot i que des de la Conselleria ens diuen que és una prioritat per a ells, a l’hora de la veritat no s’hi inverteix el necessari per a poder garantir la inclusió del nostre alumnat. 

Per tot això, i perquè pensem també que no s’està defensant d’una manera prou clara la immersió lingüística i la vehicularitat de la llengua catalana a les aules, emplacem els docents de Catalunya a afegir-se a la vaga en defensa de l’educació pública els dies 25 i 26 de gener. Cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya entengui, d’una vegada per totes, que l’educació ha de ser prioritària, així com la seva obligació de destinar els recursos que marca la LEC, d’assegurar el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre i d’escoltar el clam unitari de la comunitat educativa.

ARA SÍ QUE SÍ!

"LLUITARÉ PER TORNAR LLIURE", MISSATGE INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DEL CONSELL CARLES PUIGDEMONT

Cafè d'idees - Laura Borràs: "La invitació de Sánchez a Aragonès és enverinada"

 

COMUNICAT DEL PRESIDENT QUIM TORRA I PLA (Girona, 09.01.2023)

El procés d’independència no s’ha acabat per l’única raó que encara no som una República independent. Fins que això no sigui una realitat, el moviment independentista català continuarà la seva lluita per la llibertat al marge del suport institucional que pugui tenir en cada moment. Els veritables protagonistes i motor del moviment independentista no són els partits sinó la ciutadania organitzada. Ha estat així des de les consultes populars fins al Primer d’Octubre, passant per les històriques mobilitzacions al carrer.

La reunió bilateral del president espanyol Pedro Sánchez amb el president francès Emmanuel Macron a Barcelona és una provocació que pretén oferir la imatge d’una victòria contra els demòcrates catalans que ni s’ha produït ni es produïrà. I és per això que cal una mobilització massiva que ens retorni a la dinàmica d’activació que va permetre arribar més lluny que mai. Ni les renúncies dels partits i governs ni les fantasies del president Sánchez no aconseguiran situar-nos en la conformitat autonòmica a què uns i altres ens volen condemnar.

Com a 131è president de la Generalitat de Catalunya, faig costat a la convocatòria anunciada per l’Assemblea Nacional Catalana, l’Òmnium Cultural i el Consell de la República contra la cimera hispano-francesa del dijous 19 de gener a Barcelona. Ha de ser una mobilització on el clam d’independència ressoni com ha ressonat durant anys als nostres carrers. Cal convertir la provocació del president Sánchez en l’esca d’un nou cicle de mobilització popular.

Demostrem que la independència és encara l’únic projecte viable per a Catalunya. Diguem ben clar que la via autonòmica no ens ofereix cap solució per als desafiaments econòmics, socials, culturals i lingüístics de la societat catalana. Recuperem el fil que ens ha de portar a proclamar una República Catalana lliure.

Quim Torra i Pla

131è president de la Generalitat de Catalunya

L’independentisme impulsarà una mobilització unitària davant Sánchez i Macron (08-01-2023)

El Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van reunir-se ahir dissabte i van acordar impulsar una mobilització unitària ampla i oberta i fer-la extensible a tot el teixit civil i social del país. Ahir la tarda, l’AMI, el CIEMEN, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) van confirmar la seva adhesió a la protesta.

El Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural es van reunir ahir dissabte i van acordar impulsar una mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Alhora, van consensuar obrir i ampliar aquesta crida a la mobilització a tot el teixit social, civil i popular del país. Ahir mateix ja van contactar amb nombroses entitats, organitzacions i associacions per convidar-les a sumar-se a la iniciativa. En les darreres hores ja s’hi han adherit: l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

La mobilització social unitària es durà a terme davant l’indret definitiu on tingui lloc el conclau. El Govern espanyol ha referit diverses vegades que venia a Barcelona, també, per certificar la fi del procés. Les tres entitats independentistes ho consideren una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l’exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior repressió de l’Estat, que ha afectat més de 4.000 persones.

Les entitats van compartir ahir diverses valoracions. Entre elles, que la voluntat d’independència és més viva que mai, que no són els governs d’Espanya i França els que representen, sinó els que reprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura. En aquest sentit, la mobilització també vol ser un clam per la defensa del català i de la immersió lingüística educativa des del carrer i incorporarà les demandes de la Catalunya Nord, on el català està sent perseguit pel seus ús en els plenaris municipals.

En els propers dies es convocarà una roda de premsa, també unitària, per avançar els detalls de la present iniciativa.

Barcelona, 8 de gener de 2023

Assemblea Nacional Catalana

Consell de la República

Òmnium Cultural

Que venen els jutges del PSOE! per Josep COSTA

2.01.2023

Ja ens podem posar la mà a la cartera!

Quan molta gent esperava la implosió d’Espanya i alguns ja havien començat a reclamar el mèrit d’haver-ho provocat, ha arribat el pacte. El pacte entre els jutges d’un partit espanyol i els de l’altre partit espanyol, vull dir. Entre Nadal i Cap d’any s’ha renovat finalment el Tribunal Constitucional i la suposada crisi constitucional se n’ha anat per on havia vengut. I ara què?

Ara, uns quants il·lusos ens intenten convèncer que amb el nou TC tot serà diferent. Per fi hi haurà una majoria progressista, diuen. Tot i que seria més adient parlar d’una majoria de magistrats proposats pel PSOE. És, en efecte, una cosa que no passava feia temps. Si fa no fa, des de poc després de la sentència de l’Estatut, que com tothom ha oblidat la va dictar un TC amb majoria de jutges del PSOE.

Dient que la sentència de l’Estatut la va dictar el TC quan hi havia una majoria de magistrats nomenats pel PSOE ja s’expliquen moltes coses. Però no menys que les que queden en evidència pel fet que la gent es pensi que la resolució que va dinamitar l’autogovern va ser cosa del PP i de la seua històrica animadversió contra Catalunya. Com si el PSOE no fos capaç de fer aquestes coses.

Hi ha qui té una tendència patològica a atribuir al PP totes les mancances democràtiques d’Espanya i tots els atacs que pateixen les institucions i la ciutadania de Catalunya. No és casual ni anecdòtic. La dependència i la submissió tenen en aquests enganys un aliat especialment valuós. Fer veure que hi ha mitja Espanya bona, capaç de tractar els catalans com a ciutadans de primera, és un dels grans arguments anti-independentistes. I sovent avalat per suposats independentistes.

La realitat és que Espanya continua sent irreformable, i res no ha canviat. I una de les principals raons és el poder dels jutges com a garants, no de la justícia, sinó dels interessos de l’Estat. Una judicatura que representa la continuïtat pura i simple, per altres mitjans, de la dictadura franquista. I perquè aquesta continuïtat és evident i no té remei, el govern del poder judicial no pot complir de cap manera amb els estàndards democràtics europeus.

Com que els jutges són molt majoritàriament “conservadors” (franquistes, pel sentit literal del que pretenen conservar), el problema és sistèmic i irresoluble. No se’ls pot deixar elegir autònomament els seus representats, com exigeix Europa, perquè aleshores sempre manarien els mateixos. Els mateixos de sempre s’entén. I quina és l’alternativa? Que els nomenin els polítics, com a Polònia, i així de tant en tant el PSOE tengui l’oportunitat de posar jutges en llocs de poder.

Espanya no pot tenir una cúpula judicial independent i demòcrata. Suposant que els del PSOE siguin demòcrates (definició que no compleixen tots els jutges que col·loca aquest partit), han de triar una cosa o l’altra. Perquè els jutges més franquistes, d’independents ja ho són. El que no són és ni remotament imparcials. Tenen una agenda política que imposaran governi qui governi a les institucions democràtiques.

Els del PSOE ni tan sols guarden les aparences. Ara mateix, al TC hi ha el Fiscal General del govern Zapatero i el Ministre de Justícia del govern Sánchez. El PP dissimula una mica millor. O té més pedrera de jutges afins que poden semblar independents del partit. Que algú pretengui justificar el control descarat del TC per part d’homes de partit (perquè el gènere no canvia) designats pel govern amb l’etiqueta de “progressistes” a mi em provoca nàusees.

Per cert, com és que en un Estat territorialment tan poc homogeni ningú no analitza la procedència dels magistrats, en comptes del partit que els ha proposat? La batalla per aconseguir que les institucions no estatals (Catalunya, País Basc, etc.) poguessin proposar alguns dels membres del TC es va perdre fa molt de temps. I ara la majoria absoluta dels magistrats són madrilenys i andalusos, com és previsible. Al Canadà hi ha sempre tres quebequesos a la Cort Suprema, per exemple. Que lluny queda…

Dels jutges del PSOE no n’esper res. Ni són mes demòcrates (ja s’ha vist amb les unanimitats sobre la repressió post-155) ni més autonomistes. L’únic que passa és que a vegades tenen més complexes a l’hora de justificar certes coses. I això, paradoxalment, sol portar-los a defensar pitjors resolucions. Per fingir una miqueta que no es carregaven l’Estatut de Catalunya, els varen acabar destrossant tots. Des d’aleshores ja no hi ha autonomia constitucionalment protegida enlloc.

Que venen els jutges del PSOE. Ja ens podem posar la mà a la cartera!

(*) Josep Costa és politòleg i advocat.

Article primer publicat a La República