dissabte, 29 de març del 2025
dimecres, 12 de març del 2025
CALÇOTADA D'ALIANÇA
Aquest diumenge una calçotada com cal a Montbrió del Camp, amb els companys i les companyes de les comarques veïnes d'Aliança Catalana. D'aquí a la victòria només és qüestió de temps... i d'encerts.
dimarts, 11 de març del 2025
dilluns, 3 de març del 2025
dimarts, 25 de febrer del 2025
LES PALLASSADES DEL 155è PRESIDENT DE LA COSA... O PERQUÈ TWITTER SERVEIX PER LA DEMOCRÀCIA*
- Del 1995 al 2005, batlle de la Roca: Sis querelles per irregularitats, una moció de censura que el va fer fora uns quants mesos.
- Del 2005 al 2009. Director general d'infraestructures de la Generalitat de Catalunya. Director general en el Departament de Justícia de Catalunya on va inflar el cost de la justícia un 52%
- La tardor de 2017 i al llarg del 2018, es manifestava contra Catalunya amb l'extrema dreta
- Del 2020 al 2021, ministre de sanitat en la pitjor pandèmia de la història. Més de 22% en incidències en els contractes d’Illa durant la pandèmia
-Juntament amb Vidal - Quadras va cofundar SCC de bracet de nazifeixistes i integristes.
I amb aquest, és amb qui , els que ens volien dur a l’independependència formen i executen cordons sanitaris contra qui com a primer objectiu té la independència del país.
Si no fos perquè és tan greu el que han fet els que es deien indepes, el nivell de traïció perpetrat i com han utilitzat tot un poble com a escut pels seus propis beneficis n’hi hauria per fotre’s un fart de riure!
* Extret de Twitter
Nota: La foto l'he triada jo, per que quedi clar que el presidentet de merda no es lleva a les 5 hores per anar a pencar, si no per córrer. I ja li dic jo que correrà i molt, com el seu alter ego ucraïnès Víktor Yanukovich, responsable de la matança de Maidan, després de la qual es va refugiar a Rússia , sota la protecció de Borís Ieltsin (J.S.)
Etiquetes de comentaris:
ALEIX VIDAL-QUADRAS,
SALVADOR ILLA
dissabte, 22 de febrer del 2025
NOVA LECTURA!
Acabo de rebre aquest llibre i ja tinc ganes de començar-lo a llegir, però abans he d'acabar un altre que també m'interessa molt. Ja us explicaré quan l'hagi acabat.
divendres, 21 de febrer del 2025
SÍLVIA ORRIOLS A TV155 (ABANS TV3)... I SE'N SURT MOLT BÉ, COM SEMPRE!
Sílvia Orriols no descarta pactar amb Junts fora de Ripoll: "Hi pot haver avinences"
L'alcaldessa de Ripoll ha assegurat que es presentarà a les municipals del 2027, però ha mostrat dubtes sobre una candidatura a les eleccions catalanes del 2028
El fracàs de la moció de censura a Ripoll ha permès que Sílvia Orriols continuï sent l'alcaldessa del municipi i pugui aprovar els seus pressupostos. Però en una entrevista a El món a RAC1 ha explicat que imaginava que "era complicat que s'arribés a fer aquesta moció de censura aglutinant formacions que als programes mantenien posicions antagòniques". Orriols ha celebrat el resultat final i ha assegurat que, en contra del que deien les veus crítiques amb el seu moviment, no volia deixar de governar Ripoll, sinó mantenir el càrrec per desplegar el seu programa electoral.
"Prefereixo mil vegades ser considerada alcaldessa de Ripoll i regidora de seguretat i immigració de Ripoll que no diputada d'un Parlament autonòmic i autonomista", ha dit Orriols, que també ha posat la mà al foc que es presentarà a les eleccions municipals del 2027. En canvi, no té tan clar que sigui la candidata d'Aliança Catalana a les autonòmiques del 2028: "Si hem tingut el temps de potenciar altres perfils dins el partit que puguin ser potents, analitzarem quin és el millor candidat". En tot cas, ha dit que ara per ara no renunciarà com a diputada.
Em presentaré a les municipals del 2027
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll
L'alcaldessa de Ripoll ha negat que hi hagi hagut cap contacte amb les forces polítiques de l'oposició per parlar de la moció de censura i ha explicat que és difícil pactar amb Junts a escala local perquè per ells "es tracta d'una qüestió personal" contra ella. En canvi, no ha descartat arribar a acords amb Junts fora de Ripoll: "Hi pot haver avinences". I ha afegit que sempre que arribin a pactes "serà amb partits catalans i catalanistes".
Hi pot haver avinences amb Junts fora de Ripoll
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll
Però Orriols també comenta que Aliança Catalana està oberta a parlar amb tothom. De fet, preguntada pels contactes amb la formació d'extrema dreta Alternativa per Alemanya, ha dit que no fa gaire seguiment de l'actualitat internacional, però ha reconegut que subscriu qualsevol intent de conversa per part d'Aliança Catalana amb altres partits.
dimecres, 19 de febrer del 2025
COMENÇA L'ASSALT AL PARLAMENT!
Ahir va començar l'assalt al Parlament de Catalunya. Un assalt que també serà una neteja de l'escòria que l'ocupa. Molt probablement la CUP, els Comuns i fins i tot ER hi poden desaparèixer. Els neo-convergents i els partits del bloc del 155 seran els enemics a abatre en els propers anys. Ja no hi ha excuses, o s'està amb Aliança Catalana o s'està amb Espanya, amb la corrupció, amb un estat de dret corcat pel feixisme i les polítiques que cerquen la destrucció de Catalunya. Nosaltres prometem, particularment, l'enderrocament de l'edifici de Via Laietana i la construcció de la Plaça de la Llibertat i la desaparició del monument feixista de Tortosa, entre moltes altres coses, naturalment. Però aquestes, us ho juro, les farem en els primers mesos de govern aliancista a Catalunya.
dissabte, 8 de febrer del 2025
SONDEIG 08/02: Aliança Catalana creix i s'acosta al sorpasso per ser segona força
CUP i Comuns quedarien fora del Parlament
08/02/2025
Un nou sondeig publicat el 8 de febrer pel sociòleg Sergi288 confirma un canvi molt destacat en el panorama polític català: Aliança Catalana (AC) continua el seu fort ascens i podria convertir-se en la segona força del Parlament.
Aquest estudi, en línia amb enquestes anteriors, reflecteix com AC –el partit liderat per Sílvia Orriols– multiplica els seus suports a costa de les formacions tradicionals. De fet, AC passaria dels 2 escons obtinguts a les eleccions catalanes de 2024 a rondar els 20 escons segons la nova enquesta.
L'enquesta de Sergi288 mostra que el PSC es manté com a primera força (al voltant de 39-41 escons, similar als 42 que va obtenir el 2024), però la novetat és l'escalada d'AC, que ja supera àmpliament partits com la CUP o els Comuns, i fins i tot empata o supera ERC en intenció de vot.
Cal destacar que Aliança Catalana porta mesos a l'alça: al desembre ja pujava a 14-16 diputats, al gener arribava a 17-19 i ara rondaria la vintena, consolidant una tendència que la perfila com a actor clau. Aquest creixement exponencial es produeix a costa de partits tradicionalment processistes com ERC i la CUP, que continuen perdent suport. En altres paraules, AC està captant votants desencantats del processisme i de l'establishment català, erigint-se en la veu del descontentament.
Una altra dada significativa és que les forces identificades com a “woke” o de l'esquerra progre perden força. Segons el sondeig, ERC seguiria en caiguda lliure - encara que recupera respecte a anteriors enquestes - Junts retrocedeix, i Podemos amb prou feines manté una presència testimonial. Aquesta enquesta reforça la impressió que “l'esquerra i el processisme s'enfonsen”, mentre creixen amb força opcions oposades com AC i Vox. El resultat dibuixa un Parlament cada vegada més fragmentat.
Comparativa: del sondeig de gener a l'enquesta de febrer
Les dades de febrer confirmen i accentuen les tendències ja vistes al gener. A l'enquesta anterior d'inicis de gener, AC apuntava a entre 17 i 19 escons; ara podria rondar fins i tot els 20 o més, acostant-se clarament a Junts. Orriols puja un punt en un mes.
Amb aquest repartiment de forces que dibuixa l'enquesta de Sergi288, la governabilitat de Catalunya es complica enormement. El Parlament resultant estaria tan fragmentat que assolir acords d'investidura i de govern seria un trencaclosques. D'entrada, cap bloc ideològic tradicional sumaria majoria absoluta (68 escons):
Aliança Catalana (AC) – Al maig 2024: 2 escons. Gen 2025: 17-19 escons. Feb 2025: ~18-20 escons estimats. ➜ Creixement espectacular, multiplicant per deu la seva representació segons les projeccions. AC passaria de ser una força minoritària a aspirar a liderar el bloc sobiranista en vots.
PSC – 2024: 42 escons (primera força). Gen: 39-41. Feb: ~40-42. ➜ Estancament: els socialistes conservarien el primer lloc però sense millorar els seus registres. Segueixen lluny de la majoria absoluta i no capitalitzen la caiguda dels seus adversaris.
Junts per Catalunya – 2024: 35 escons (segona força). Gen: 22-24. Feb: ~21-23. ➜ Retrocés notable: la principal força catalana tradicional perd un terç dels seus escons respecte a 2024. Junts pateix per retenir votants i podria ser superada per AC si la tendència continua.
Vox – 2024: 11 escons. Gen: 20-22. Feb: ~19-21. ➜ Forta pujada: el partit de dreta espanyolista dobla la seva representació i també competeix per ser la segona força. Vox es beneficia del vot de protesta contra la inseguretat i la “islamització”
Esquerra Republicana (ER) – 2024: 20 escons. Gen: 17-19 (lleuger descens). Feb: ~18-20. ➜ Recuperació després d'una caiguda en picat però lluny d'eleccions com les de 2017 o 2021: algunes enquestes recents van arribar a situar-la en només 9-11 diputats. ERC passaria de ser força de govern a quedar relegada a un paper residual al Parlament.
PP – 2024: 15 escons. Gen: ~9-10 escons. Feb: ~10-12. ➜ Pèrdua d'impuls: després del seu salt el 2024, el Partit Popular cau darrere de Vox i AC a les enquestes. Segueix present però relegat a cinquena o sisena força, sense aprofitar plenament el desgast del govern català.
CUP – 2024: 4 escons. Gen: ~3. Feb: 0. ➜ Irrellevància creixent: la CUP, antiga referència de l'esquerra independentista radical, gairebé desapareix. Sondejos recents li donen només 2 escons o fins i tot 0 representants, reflectint que el seu missatge no està connectant amb l'electorat actual.
En Comú Podem / Podemos – 2024: 6 escons (els comuns). Gen: 3-4 (Comuns) 4-5 (Podemos). Feb: Comuns 0 / Podemos ~3-4. ➜ Desastre a l'esquerra alternativa: la marca dels Comuns es quedaria fora del Parlament, superada per una candidatura de Podemos autònoma que obtindria uns pocs escons.
El fenomen AC: raons d'un creixement fulgurant
Diversos factors ajuden a explicar l'ascens meteòric d'Aliança Catalana. D'una banda, hi ha una creixent desafecció cap a les opcions independentistes tradicionals (ERC, Junts i CUP) a causa de la paràlisi del “Procés” i a la gestió percebuda com erràtica dels seus líders en l'última dècada.
Molts votants sobiranistes se senten traïts o frustrats amb el “processisme” convencional, al qual veuen acomodat en el poder i allunyat dels objectius originals. AC ha sabut canalitzar aquest descontentament presentant-se com una alternativa autènticament rupturista: promet mà dura amb l'Estat però també amb la immigració il·legal i les polítiques “woke” promogudes per l'esquerra. En paraules d'analistes, l'auge d'AC reflecteix “un canvi de prioritats en l'electorat” independentista, que ara anteposa la identitat i la seguretat a les velles consignes partidistes.
Un altre factor clau és el rebuig a l'agenda “woke” i globalista que molts associen amb partits com els Comuns, Podemos, PSC, ERC fins i tot Junts. Temes com la immigració massiva, la inseguretat ciutadana o certes polítiques d'enginyeria social han provocat inquietud en segments de la població. Aliança Catalana ha explotat hàbilment aquests assumptes, amb un discurs contra la islamització i la inseguretat molt semblant al de Vox, però adaptat al context català. És dels pocs punts de coincidència en ambdós partits ja que a nivell nacional són totalment oposats.
Mentre l'esquerra tradicional minimitzava aquests problemes, AC els ha posicionat al centre del debat, captant votants preocupats que abans podien abstenir-se o votar a la dreta espanyolista. La pròpia líder del partit nacionalista, Sílvia Orriols, s'ha fet coneguda per denunciar sense embuts la delinqüència vinculada a certes immigracions i per oposar-se a l'islamisme radical en municipis catalans.
Aquest missatge directe contra el multiculturalisme mal gestionat i el “bonisme” de les elits progressistes ha calat especialment en zones rurals i petites localitats, on es percep un abandonament per part del govern “metropolità” d'esquerres. De fet, ja després de les eleccions, es va observar que AC obtenia alguns dels seus millors resultats en comarques on l'independentisme tradicional havia defraudat i les preocupacions sobre seguretat eren altes.
Una opció cada vegada més ben vista
No cal subestimar tampoc l'efecte arrossegament. A mesura que les enquestes i mitjans alternatius difonen el creixement d'AC, més votants la perceben com una opció viable. Si al principi votar Aliança Catalana podia veure's com “tirar el vot” per la seva escassa representació, ara que les enquestes la situen amb fins a vint escons, molts indecisos podrien sumar-se a l'onada.
La narrativa que AC és l'única oposició real tant al processisme pactista d'ERC/Junts com a l'esquerranisme del PSC/Comuns està calant en àmbits diversos. Des d'ex votants convergents desencantats, fins a joves conservadors catalanistes, passant per antics abstencionistes farts de la correcció política. En poques paraules, AC ha aconseguit ocupar l'espai del descontentament que va quedar lliure després del desgast dels partits tradicionals combinant el discurs sobiranista amb postulats anti-immigració i anti-“woke” que fins ara ningú havia abanderat a nivell de partits catalans.
Pactes i escenaris de govern: un Parlament ingovernable?
Amb aquest repartiment de forces que dibuixa l'enquesta de Sergi288, la governabilitat de Catalunya es complica enormement. El Parlament resultant estaria tan fragmentat que assolir acords d'investidura i de govern seria un trencaclosques. D'entrada, cap bloc ideològic tradicional sumaria majoria absoluta (68 escons):
El bloc independentista - si és que se li pot dir així - “clàssic” (Junts + ERC + CUP) es quedaria molt curt, al voltant de 37 diputats segons l'última projecció. Ni tan sols afegint els hipotètics escons d'AC –que, encara que és un partit independentista, està fora del mainstream processista– s'arribaria a la xifra màgica. Junts, ERC i CUP han perdut la majoria que van ostentar a la legislatura anterior; ni amb el suport extern d'AC podrien governar, i això assumint que AC volgués donar suport a aquells que la menyspreen.
El bloc d'esquerres, el famós Tripartit, (PSC + ERC + Comuns/Podemos) també fracassaria en l'intent. L'enfonsament d'ERC i Comuns fa que un tripartit d'esquerres estigui matemàticament descartat. Encara que el PSC guanyés, “un front progressista tampoc sumaria” donades les xifres exigües dels seus potencials socis. Salvador Illa no podria ser president novament amb la fórmula de la moció de censura (PSC-ERC-Comuns), ja que entre ERC en caiguda lliure i Comuns fora del Parlament, senzillament no assoleixen els diputats necessaris.
El bloc constitucionalista o del 155 (PSC + PP + Vox) sí que aconseguiria sumar però difícilment arribaran a acords ja que trencaria el discurs de Pedro Sánchez de "lluita contra l'extrema dreta".
La sociovergència tampoc sumaria.
Una altra possibilitat és un govern en minoria del PSC en solitari, amb abstencions puntuals de diferents grups per a la investidura. Per exemple, Illa podria intentar ser investit amb l'abstenció d'ERC i de Junts (cadascun per les seves raons, per evitar una repetició electoral que beneficiaria AC i Vox). No seria la primera vegada que els processistes donen suport al PSOE a canvi de res.
Panorama polític: un nou cicle a Catalunya
Les dades d'aquesta última enquesta suggereixen que Catalunya ha entrat en un nou cicle polític, marcat per la irrupció d'AC i el declivi de l'antiga hegemonia “processista” i progressista. La foto fixa que ens deixa el sondeig és la d'una societat catalana polaritzada i farta del statu quo de l'última dècada. La caiguda simultània d'ERC, Junts, Comuns, PSC - l'únic que aguanta relativament bé - i CUP –els partits que havien dominat el panorama català– indica que una part important de l'electorat busca alternatives fora del marc tradicional, ja sigui en clau catalanista identitària (AC) o espanyolista dretana (Vox).
Aliança Catalana, en particular, surt molt reforçada. El seu creixement constant l'està portant de la perifèria al centre del debat polític. Passa de 2 a potencialment 20 escons en menys d'un any, posant nerviosos a tots els partits tradicionals. No només amenaça amb sorpassar ERC, sinó que posa en problemes a Junts com a representant del vot independentista “autèntic”. Fins i tot Vox veu en AC a un competidor en el segment anti-immigració (encara que amb matisos nacionalistes catalans). Amb aquest panorama, és molt possible que en la pròxima campanya electoral tots els focus girin al voltant d'AC: uns la demonitzaran com 'extrema dreta catalana', altres la presentaran com la veu del poble silenciat.
En qualsevol cas, AC marcarà l'agenda –obligant a parlar de seguretat, d'immigració, d'identitat cultural catalana– temes en els quals fins ara només Vox incidia, però des d'una òptica espanyolista. Ara, amb Aliança Catalana, aquestes qüestions s'aborden també des del catalanisme, cosa que incomoda sobremanera a ERC i Junts. Com a resultat, podríem veure a partits com Junts endurint el seu discurs contra la immigració descontrolada o contra la delinqüència, en un intent de no quedar-se enrere. La pròpia dinàmica política es dretanitza: el PSC tindrà difícil evitar endurir la seva postura en temes d'ordre públic si no vol perdre més vot obrer cap a Vox o AC.
El rendiment negatiu dels partits “woke” en aquestes enquestes també llança un missatge clar: moltes polítiques identitàries i experiments socials dels últims anys no han convençut l'electorat, més aviat al contrari. La ciutadania sembla passar factura a la gestió de l'esquerra en assumptes com la inseguretat, l'habitatge, la immigració i la crisi econòmica. Catalunya ha vist episodis d'okupacions, delinqüència i altres conflictes que, sens dubte, marcaran l'agenda.
“Són els immigrants els que han de posar recursos per integrar-se”, Sílvia Orriols Alcaldessa de Ripoll (Aliança Catalana)
“Em molesta que, en comptes de debatre arguments, es dediquin a etiquetar-te per aïllar-te i impedir que el teu projecte avanci”
“Si es fa una moció de censura, sabrem aprofitar-ho, la ciutadania no perdonarà un pacte d’aquestes característiques”
J.C.F - Ripoll
Sílvia Orriols afirma que no hi ha pressupostos a Ripoll per la manca de voluntat d’acord de l’oposició. Reflexiona també sobre les etiquetes que li atribueixen per les seves polítiques d’immigració, tot i que ella insisteix que mai no ha criminalitzat aquest col·lectiu.
Extrema dreta, xenòfoba, islamòfoba...
M’han dit això i més: feixista, nazi... Aquestes etiquetes no m’afecten. Tinc molt clar què soc i què no soc i sé que no soc extremista, sinó que combato els extremismes. Sí que em molesta que, en comptes de debatre arguments, es dediquin a etiquetar-te per aïllar-te i impedir que el teu projecte avanci. Ni és democràtic ni és just.
Les hi han penjat per coses com ara posar traves per empadronar nouvinguts, retirar el cartell de la festa major per una noia amb vel, lliurar a la policia un sensepapers...
Aquest últim cas era un immigrant il·legal amb antecedents i, evidentment, vam notificar-ho al cos policial que té competències en immigració perquè procedís a l’expulsió.
No hi va tenir res a veure, que fos marroquí?
No, quan es va fer l’actuació policial, no se sabia d’on era.
L’hi dic, perquè, les polítiques més agressives van dirigides a aquest col·lectiu.
Si és el col·lectiu que més delinqueix. Nosaltres ataquem la delinqüència i l’incivisme i, si és un dels col·lectius més incívics o que té més delinqüents, doncs, evidentment, té una repercussió major, però no anem directament contra aquest col·lectiu, ni de bon tros.
Sigui com sigui, el criminalitza.
Es diu que generalitzo molt i no és cert. És evident que no tots delinqueixen i que no tots són incívics, ni són terroristes, ni avalen el terrorisme, però és veritat que hi ha una gran majoria que viuen de subsidis, que es dediquen a delinquir o a traficar amb drogues, que la meitat dels presos de les presons catalanes són estrangers..., i no ens fem cap favor negant-ho.
Hi ha dades i estudis que la contradiuen.
És clar, són dades d’un govern d’esquerres i, evidentment, ja s’encarrega de publicar estadístiques que l’afavoreixin.
Hi ha també informes d’entitats diverses.
No puc opinar, no els he llegit.
El cartell de la festa major...?
No som partidaris de blanquejar, i encara menys des de les institucions, aquest element misogin, i menys en una nena.
Vostè és independentista. Què pot fer des de Ripoll?
Poca cosa, no puc sortir al balcó i declarar l’estat català. Per això el nostre partit s’ha aventurat a anar a les eleccions nacionals catalanes.
Però va tornar a penjar la bandera espanyola que havia tret.
No es pot sacrificar un projecte polític que el ciutadà ha votat a les urnes només per un símbol.
S’han desclassificat una part dels informes dels atemptats del 17-A. Què en pensa?
S’haurien d’haver desclassificat molt abans i tots. La ciutadania té dret a saber què va passar i quin paper hi va tenir l’Estat espanyol, i cal depurar responsabilitats.
Què fa l’Ajuntament per superar aquests fets?
No crec en el paternalisme que considera que l’administració ha de vetllar per la convivència i integració dels immigrants. Són ells qui han de posar els recursos per adaptar-se a la societat.
Què ha fet el seu govern fins ara?
Hem obert el menjador social dels avis al centre de la vila, cosa que ha millorat la seva qualitat de vida; hem fiscalitzat el padró sobre la base d’informes policials, hem prohibit els sacrificis halal a l’escorxador, hem incrementat la presència policial, hem fet diversos projectes com la millora de la sala Eudald Graells i estem abordant el dia a dia... Anar amb el pressupost prorrogat ens ha impedit fer algunes coses.
Res sembla indicar que podrà fer prosperar els pressupostos. Hi haurà moció de censura?
Tot indica que en tenen moltes ganes. Per tant, l’acabaran fent. Si el seu únic objectiu és fer-nos fora de la batllia, no sé com ho vendran a la ciutadania quan hagin d’arribar a pactes per coses locals on tenen posicions confrontades.
Es pot entendre també com la incapacitat del seu govern d’arribar a acords.
Quan tens un cordó sanitari, quan hi ha regidors que al carrer et diuen imbècil, és molt difícil negociar. Hi ha d’haver voluntat de les dues parts i, en aquest cas, no n’hi ha. El seu objectiu és que ens entrebanquem, que no puguem desenvolupar el nostre programa, i davant d’això és difícil negociar.
Li va a favor que prosperi la moció de censura?
Crec que tots dos escenaris són positius per al nostre projecte polític. A títol personal, preferiria que no la fessin, perquè em sento molt còmoda essent batllessa i m’agrada molt poder aplicar les polítiques que hem promès. Però si fan la moció, també sabré aprofitar-ho, perquè, evidentment, la ciutadania no perdonarà un pacte d’aquestes característiques.
Reculem al 2023. Vostè va entrar al ple d’investidura pensant que no seria alcaldessa?
Sí, aquell dia no duia un discurs preparat perquè la premsa ja havia anunciat que hi hauria un batlle de consens entre Junts, el PSC, ERC i la CUP.
A què atribueix que finalment passés tot el contrari?
Crec que hi havia dos egos personals de dues formacions [Junts i ERC] i cap va voler recular. ERC tenia el suport de la resta de forces d’esquerres i Junts va quedar sola.
Què hi ha al seu projecte que atregui gent tan diversa?
Crec que hem aconseguit unificar diferents espais polítics. Engresquem, perquè veuen en nosaltres honestedat, autenticitat, tot allò que feia molt de temps que no es veia en la política, tot allò que ha quedat absorbit per la correcció política.
diumenge, 26 de gener del 2025
COMUNITAT D'ALIANÇA CATALANA
Benvolguts afiliats,
Avui hem patit una agressió intolerable que ha afectat el nostre company Josep Manel Marcos, que actualment es troba estable i en observació mèdica a l'hospital Sagrat Cor de Barcelona. A més, la nostra parada a la Plaça Comas ha estat completament destrossada. Aquest tipus d’actes violents són una mostra més del menyspreu cap a la nostra causa i els nostres valors, però també ens reafirmen en la importància i la justícia de la nostra lluita.
Aliança Catalana no s’arronsarà davant la violència ni les intimidacions. Continuarem treballant amb coratge per construir la nació que desitgem i en la defensa de Catalunya, arribarem fins al final.
Lamentem profundament que la Conselleria d’Interior no hagi posat patrulles fixes dels Mossos d’Esquadra per vetllar per la nostra seguretat i que la capacitat d'actuació de la policia catalana es vegi limitada per ordres polítiques. Al mateix temps, agraïm que a les parades de Cassà de la Selva i de Sant Celoni d’avui dissabte, davant intents d'enfrontaments similars, la policia sí que ha actuat a temps per evitar mals majors.
Demà diumenge tenim previstes quatre parades informatives a Sant Hilari Sacalm, Torà, Valls i Prats de Lluçanès. És essencial que tots els que pugueu acompanyar-nos hi siguem presents, demostrant que res ni ningú no pot aturar el nostre compromís amb el país.
Demostrem a tothom que seguim endavant més forts que mai i fem sentir la nostra veu amb valentia i fermesa.
Gràcies a tots per la vostra implicació.
Visca Catalunya lliure!
Comitè de Govern
(25.01.2025)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)