divendres, 22 d’agost del 2025

ISRAEL PROHIBEIX L'ENTRADA AL SOCIATA COLLBONI.... BEN FET!

Hi ha dies que et fan més felic. I avui és un d'ells. L'estat d'Israel ha prohibit l'entrada del sociata Collboni per les seves decisions de tallar tota relació entre Barcelona i Jerusalem i Israel en general.

Quina hòstia tan ben donada! I quina lliçó per l'independentisme català per tal que tracti els sociates com es mereixen. Aprenguem a fer i treballar com un estat, cony. Qui la fa, la paga. I que es prepari ara el presidentet del 155 i també el seu amo de Madrid. Seran els següents a rebre.

Jo francament, veig que aquesta gentussa tenen els dies comptats. Els queden dos telenotícies, i quan Aliança Catalana guanyi, millor que s'amaguin perquè anirem a per ells i els seus sequaços corruptes. Avui és un dia feliç i Catalunya és més a prop de la seva Independència.

dimecres, 20 d’agost del 2025

GRANDIÓS ARTICLE QUE DIU LES COSES PEL SEU NOM: "Carles Puigdemont emblanquina l’anticatalana República Espanyola", escrit per Fèlix Rabassa*

20 d'agost de 2025

Les declaracions recents de Carles Puigdemont a la Universitat Catalana d’Estiu, en què afirmava que si no hagués estat per la victòria de Franco el català avui seria llengua oficial a la Unió Europea gràcies a la política de la Generalitat Republicana mereixen una reflexió.

Puigdemont ha dit exactament això: “No tinc cap dubte que de no haver estat per la victòria de Franco i de no haver-se estroncat la política empresa per la Generalitat Republicana, el català s’hauria introduït com a llengua oficial de ple dret des de la incorporació de l’estat espanyol a la Unió Europea. Impedir que el català recuperi la normalitat de què hauria de gaudir és, per tant, perpetuar la victòria de Franco sobre la nostra llengua.

Aquestes declaracions serveixen per emblanquinar la República Espanyola, de la mateixa manera que ho faria l’esquerra lerrouxista anticatalana del PSUC, ICV i ara Podemos i Sumar. Puigdemont idealitza la Segona República Espanyola com si hagués estat un règim plenament respectuós amb la llengua i la nació catalanes. Res més lluny de la realitat. La mateixa República que Puigdemont enalteix va ser, també, un règim profundament anticatalà en molts aspectes. I si no que llegeixi les memòries de Josep Benet (Memòries. De l’esperança a la desfeta 1920-1936, Edicions 62, 2008).

Cal recordar que la Constitució republicana de 1931 establia de manera taxativa la supremacia del castellà com a llengua de l’Estat, i només permetia tímides concessions a les llengües “regionals”. L’Estatut de Núria, aprovat pel poble de Catalunya, fou retallat i desnaturalitzat a Madrid, limitant severament les competències de la Generalitat. I no oblidem que la República també va enviar l’exèrcit contra Catalunya el 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Per molt que la Generalitat hagués maldat per defensar el català no se n’hauria sortit pas sota la bota castellana de la República Espanyola.

Puigdemont dóna per fet, en les seves declaracions, primer de tot, que sense la victòria de Franco i en una Espanya republicana, amb l’entrada de l’estat espanyol a la UE el català hagués estat acceptat automàticament en tant que llengua espanyola a Europa. Com pot ser que un polític que es diu a ell mateix independentista sigui capaç de pronunciar tal reguitzell de disbarats?

És cert que el franquisme va suposar la repressió més ferotge contra la llengua i la cultura catalanes, però això no eximeix la República dels seus propis pecats contra Catalunya. Presentar-la com un paradís perdut on el català hauria assolit la plenitud institucional és falsejar la història i perpetuar una dependència mental: la de pensar que la nostra llibertat i la nostra llengua només poden sobreviure sota la benevolència d’Espanya, sigui monàrquica, republicana o dictatorial. Aquesta és la dependència mental que Puigdemont perpetua amb aquestes declaracions. Cosa que, d’altra banda, tampoc és tant estrany, després de la rendició de 2017 i el pacte incondicinal del seu partit, beneït per ell mateix, amb els anticatalans del PSOE.

Catalunya no necessita falses esperances ni comparacions que ens releguin sempre a l’ombra d’un Estat espanyol que, sota totes les seves formes, ha tingut com a objectiu destruir-nos. El que necessita és creure en les pròpies forces, trencar definitivament amb aquesta mirada espanyolitzadora i assumir que la normalitat del català només vindrà amb la independència i l’exercici ple de la sobirania.

Puigdemont, amb les seves paraules, contribueix a reforçar la idea que el futur del català depèn del bon cor d’Espanya, quan la història ens ensenya justament el contrari.

NOTA: Publicat a Estat, 20.8.2025.
NOTA 2: Les negretes són meves" (J.S.)

dimarts, 19 d’agost del 2025

Cop d'efecte d'Aliança Catalana amb una campanya per salvar la llengua*


La campanya en qüestió es focalitzarà a Barcelona



18/08/2025 22:30:00h

Aliança Catalana ha decidit passar a l'acció davant la inacció institucional. Davant la constant vulneració dels drets lingüístics dels catalans, actua. Aquesta setmana ha posat en marxa una iniciativa sense precedents. Una campanya de denúncia directa contra els establiments que menyspreen el català.

La formació liderada per Sílvia Orriols considera que la situació és insostenible. A molts barris de Barcelona, el català ha estat expulsat del comerç. Rètols només en castellà o anglès, cartes sense opció en català, i dependents que ni l’entenen. Això passa a la capital del país. Això passa cada dia.

Una eina al servei del ciutadà per defensar la llengua
Aliança Catalana fa una crida a tota la ciutadania compromesa amb el català. Convida tothom qui ho vulgui a enviar proves clares d’incompliments. Fotografies, vídeos, captures o qualsevol evidència útil per fer una denúncia formal. També cal facilitar les dades de l’establiment en qüestió.
Sílvia Orriols intervenint al Parlament de Catalunya | Parlament

El partit ha habilitat un correu específic per recollir totes aquestes denúncies. A partir d’aquí, ells s'encarregaran del procés administratiu. Tramitaran cada cas davant de les instàncies competents. Però no només això: també ho faran públic a les xarxes. Un per un. Amb noms i cognoms. Sense filtres.


El català no és una opció: és un dret. I és també un deure moral per qui viu i treballa a Catalunya. “Amb el català no s’hi juga”, diu el vídeo promocional de la campanya. Mostra un sentiment de ràbia, però també d’orgull. Ràbia per la indiferència institucional. Orgull de veure que hi ha qui encara planta cara. Que no ho dona tot per perdut.

El comerç, clau per la supervivència de la llengua
El català no només es defensa a l’escola o als plens municipals. Es defensa també quan compres el pa, demanes un cafè o et canvies les sabates. Si el català desapareix del carrer, desapareixerà de la vida. I això, Aliança Catalana no ho permetrà.

La iniciativa busca canviar la dinàmica a peu de carrer. Denunciar per revertir. Exposar per corregir. Que cap establiment pensi que pot fer negocis a Catalunya menyspreant la seva llengua. Sense respecte pel català, no hi ha convivència possible. Sense català, no hi ha Catalunya.

Una acció que cap altre partit ha volgut fer
Cap partit amb representació institucional ha gosat fer aquest pas. Ni ERC, ni Junts, ni la CUP, ni molt menys el PSC. Tots parlen del català, però cap no actua amb fermesa. Aliança Catalana sí. Per això cada cop més gent s’hi acosta. Per això cada cop més gent diu prou.

No es tracta de dividir, sinó de defensar allò que és nostre. No és supremacisme, és supervivència. Si el català no és present als comerços, aviat no ho serà enlloc. Si no exigim respecte, ningú ens en tindrà.

L’objectiu: fer tremolar els que menyspreen la nostra llengua
Aquesta campanya vol generar un efecte dissuasiu real i immediat. Els comerços han d’entendre que el català no és opcional. És legalment obligatori i moralment imprescindible. Quan el menyspreu tingui conseqüències, el respecte tornarà a imposar-se.

Sílvia Orriols ha afirmat que no hi haurà cap mena de treva. Cada denúncia serà seguida fins al final. I si l’administració no actua, ells ho faran públic. El poble català té dret a saber qui el menysprea. I també a saber qui el defensa.

Salvem el català. Salvem Barcelona. Salvem Catalunya
Aquest és el crit que ressona al final del vídeo d’Aliança Catalana. Un crit que no és simbòlic, sinó urgent. Perquè el català està en perill, i ja no n’hi ha prou amb lamentar-se.

https://x.com/Barcelona_ACat/status/1957421551839535269

*NOTA: Penjat a XCatalunya.cat, 18.08.2025

dijous, 14 d’agost del 2025

JUNTS PEL NO

Davant l'ascens meteòric d'Aliança Catalana en les darreres enquestes i la certesa que encara creixerà més, és ben probable que s'acabi constituint una coalició opositora, espanyolista, que porti per nom Junts pel No. Serà una ironia de la història, però molts dels que van formar part de la candidatura del Junts pel Sí de fa uns anys, ara es trobaran en aquesta nova coalició l'objectiu de la qual és evitar de totes totes la victòria del partit liderat per la batllessa de Ripoll i diputada al Parlament. No cal dir que qui formaran el nucli dur d'aquesta coalició nova seran el PSOE (dir-ne PSC és una enganyifa), Junts pel Cash (dir-ne JxCAT és una presa de pèl), ER (la C ja fa temps que l'han perduda) i formacions en via de desaparició o liquidació (tipus Comuns i CUP). 

Fins i tot, i per acabar-ho d'embolicar, si els espanyols ho veuen magre, i ho veuran, us ho prometo, és possible que també entri a Junts pel No el PPC (no confondre amb la Pesta Porcina Clàssica, tot i que s'hi assembla força). En el cas que entri la cosa agafarà més volada encara, perquè serà presentada com un acord entre els dos grans partits espanyols i llavors i comptarà no només amb la cobertura dels mèdia processistes catalans, sinó també dels big brothers mediàtics madrilenys i dels corresponsals internacionals instal·lats a Madrit. En aquesta situació, potser sí que el lideratge de Puigdemont trontollarà, tot i que la jugada clau de l'espanyolisme serà el seu retorn en olor de multituds, que això no obstant, serà un retorn en clau Tarradellas, per entendre'ns, amb visita obligada prèvia al cap de l'Estat, i pactar amb el govern espanyol (probablement ja llavors en mans del PP i de VOX). 

Tot això passarà si Junts pel No acaba imposant-se en les properes eleccions catalanes, és clar. Però, si per contra, ho fa Aliança Catalana, l'escenari serà força diferent. Per una banda, és evident que no es poden repetir els errors del 2017, i no convertir el Parlament de Catalunya, en l'arena on es debatrà la independència, perquè ja sabem com acaba aquesta història, en mans de jutges i magistrats espanyols. No, aquest cop la crida "Els carrers seran sempre nostres" es convertirà en la clau del procés, amb concentracions multitudinàries que no hi haurà Guàrdia Civil o exèrcit que l'aturi. Ni jutge, per descomptat.

L'aixecament de l'independentisme no durarà 8 segons. Aquest serà, sense cap de mena de dubte, el primer missatge que llançarem al món. Tampoc haurem de fregir-nos quatre hores anxovats a la Plaça Sant Jaume per veure, debades, baixar la bandera estanquera en senyal de victòria. Tot això queda descartat. 


Ben al contrari, la primera ordre del nou govern aliancista serà  la baixada de totes les estanqueres i de totes les fotos borbòniques dels edifics oficials a Catalunya, incloses, naturalment, comissaries dels Mossos d'Esquadra. I pobre de qui no ho faci, que ho pagarà ben car. 

I per descomptat, els nostres interlocutors no seran els espanyols ans la comunitat internacional d'estats i institucions globals, començant per l'ONU i no pas per la Unió Europea, que ja sabem com les gasten, aquests. Sense que això impliqui excloure-la, és clar, però en la seva justa mesura.


No cal dir que Junts pel No serà una veritable olla de grills. I això, precisament, és el que ens beneficiarà davant l'electoral patriota i ho haurem d'aprofitar. En conseqüència, Aliança Catalana ha de ser un formació disciplinada, ferma, robusta i que ha de tenir clar el lideratge de la seva presidenta i el compromís de les seves assemblees comarcals amb les prioritats de cada territori i en esdevenir un referent en cap cas esquitxat per la corrupció, pels i per les trepes i els xoriços, que d'aquesta mena ja els hem patit molt dins l'espanyolisme més tronat (casos del PP i del PSOE), i del processisme fracassat (Junts, ER, CUP i els Comuns).

Tenim endavant un repte: guanyar les properes eleccions i com aquell qui diu, a partir del dia següent deixar en punt mort les institucions estatutàries, o mantenir-les en estat paraplègic i passar la iniciativa al carrer, des d'on estirem tots perquè l'estaca caigui. I redéu que caurà, fins que puguem dir, com a l'obra de teatre "Hem mort el llop". I redéu que serà morta, la bèstia. I ben morta, que no s'aixecarà cap, no.

dimecres, 6 d’agost del 2025

Independència i resistència digital: el paper del Bitcoin per assolir la independència de Catalunya*

6 d'agost de 2025



Imaginem-nos un escenari: som l’any 2030 i Catalunya declara la independència de manera efectiva, no pas simbòlica com aquella de vuit segons del 2017, que tots recordem amb amargor.

Quines podrien ser les conseqüències econòmiques immediates?
És probable que l’Estat espanyol respongués amb un bloqueig econòmic sever, especialment en els primers moments de la ruptura. Aquest bloqueig podria incloure el tall de l’accés al sistema bancari, la congelació de comptes, l’aïllament del sistema europeu de pagaments i l’exclusió del mercat internacional de deute. També podrien aparèixer restriccions comercials, aranzels i obstacles logístics que afectessin greument les importacions i exportacions. Tot plegat, una pressió econòmica i social màxima.

Com podríem resistir al bloqueig econòmic per part de l’estat Espanyol?
Els primers dies serien crucials per demostrar al món que anem de debò, fins que arribessin els primers reconeixements internacionals. En aquest context, caldria una resposta innovadora, sòlida i independent. És aquí on proposo el Bitcoin com a eina de resistència i construcció nacional.

Què és el Bitcoin i per què podria ser rellevant per a una Catalunya independent?
Creat el 2009, el Bitcoin és una criptomoneda amb una característica clau: només n’existiran 21 milions d’unitats, l’última de les quals es minarà l’any 2140. Aquesta limitació impedeix la creació il·limitada de diners i el converteix en un actiu no inflacionari. A diferència de l’euro o el dòlar, el Bitcoin no pot ser manipulat per bancs centrals amb polítiques expansives que, al llarg dels anys, han erosionat el poder adquisitiu de la població. A qui no li grinyola sentir que “l’economia va com un coet” mentre cada dia podem comprar menys coses?

A més, el Bitcoin és descentralitzat, inconfiscable i transparent: no està ni pot estar controlat per cap govern ni institució. Les transaccions es registren a la blockchain, una xarxa global oberta i immutable, cosa que el fa extremadament resistent a la censura i la confiscació. Aquesta arquitectura no només impedeix que cap estat pugui bloquejar o congelar fons, sinó que també permet verificar públicament i en temps real totes les transaccions. Aquesta transparència radical pot esdevenir una eina de confiança i control ciutadà, especialment en un escenari de construcció d’un nou estat, on la gestió dels recursos hauria de ser tan oberta com eficient. Per tant, en un escenari de bloqueig econòmic, el Bitcoin ofereix una via paral·lela per fer transaccions, protegir estalvis i operar fora de les estructures financeres tradicionals. L’Estat espanyol no podria congelar fons en Bitcoin ni impedir-ne l’ús per part del govern o la població catalana.

Alguns casos reals que demostren el potencial de Bitcoin:
Nigèria: malgrat la prohibició del banc central, la població ha adoptat massivament el Bitcoin com a forma d’estalvi i transferència de diners. Ni la repressió ni la censura tecnològica n’han aturat l’ús.

Ucraïna: el 2022, durant la invasió russa, el govern va rebre més de 100 milions de dòlars en donacions en criptomonedes en poques setmanes.

El Salvador i Bhutan: han incorporat el Bitcoin com a part de les seves estratègies econòmiques sobiranes.

Quin és el potencial estratègic per a Catalunya?
El rendiment històric del Bitcoin parla per si sol: de menys d’un cèntim el 2009 a uns 120.000 dòlars al juliol del 2025. Durant la darrera dècada, ha mostrat una rendibilitat mitjana anual estimada d’entre el 113 % i el 176 %, segons fonts com UpMyInterest i Visual Capitalist; és l’actiu més rendible del segle XXI. Alguns experts (Cathie Wood, Tom Lee, Kiyosaki, Novogratz, Saylor, Cantor Fitzgerald) preveuen que podria arribar a valdre milions d’euros en el futur. Per a una Catalunya independent, això significaria accés directe a liquiditat global, sense dependència dels bancs o reguladors espanyols. A més, permetria rebre donacions internacionals de manera ràpida i directa, com en el cas d’Ucraïna. Establir reserves estratègiques en BTC per estabilitzar l’economia. Crear un ecosistema innovador de pagaments, finançament i emprenedoria local.

Quins riscos podria tenir crear aquesta reserva estratègica?
Tot i que aquesta possibilitat és molt encoratjadora, cal tenir present que no tot és perfecte. La volatilitat del Bitcoin pot generar incerteses si no es gestiona amb criteri. També hi pot haver barreres tècniques i educatives per a l’adopció massiva entre la població. A més, algunes regulacions internacionals podrien limitar-ne l’ús institucional.Tot i això, amb una estratègia nacional ben dissenyada, formació ciutadana i infraestructures digitals adequades, aquests reptes es poden superar. El Bitcoin pot ser una palanca de sobirania econòmica en un moment crític.

En conclusió, el Bitcoin no és només una tecnologia disruptiva: és una eina de llibertat econòmica, transparència i resistència nacional. En un escenari de repressió econòmica o bloqueig financer, el seu ús podria marcar la diferència entre quedar ofegats i sucumbir de nou a l’Estat espanyol o mantenir l’esperança i tirar endavant amb la tant desitjada Catalunya independent.

Una nació sense control de la seva economia mai serà plenament sobirana. Amb el Bitcoin, podríem començar a construir aquesta sobirania avui mateix.

*NOTA: Penjat a Estat, 6 agost 2025.