La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents. La victòria electoral, combinada a més amb l’escàndol del judici a Madrid, que cada dia que passa, es fa més gran, generarà un efecte tsunami que el govern espanyol, no podrà deturar de cap de les maneres. Si a més, hi afegim el triomf en les eleccions a la Cambra de Comerç, que ha trasbalsat de dalt abaix, i d’esquerra a dreta, tota l’espanyolada, i la més que probable victòria a la immensa majoria de municipis de llistes republicanes, començant per la capital, Barcelona, es dibuixa un escenari ideal per a donar el cop de gràcia definitiu. La tempesta perfecta.
Les imatges de la tornada d’en Jami Matamala, abraçat per centenars de persones, no només va omplir d’emoció. També van esdevenir les imatges que més aviat que tard, es repetiran, corregides i augmentades, fins i tot multiplicades al quadrat o al cub, quan tornin els exiliats, amb una victòria internacional sota el braç, que també forçarà, n’estic convençut, la sortida dels presos i les preses. Catalunya i Europa exerciran una pressió impossible de resistir per Espanya. Així de clar.
Per altra banda, la recuperació de la majoria parlamentària independentista, dibuixa un escenari que només pot ser modificat si una determinada força política, opta per forçar unes noves eleccions cap a la tardor o l’hivern.
Per això és tan important que els milions de patriotes que portem anys mobilitzant-nos, diguem molt clar als partits, i concretament a un, que la unitat fa la força. Que els vots de les eleccions de la primavera indiquen el camí: unitat amb el lideratge del President Puigdemont, acompanyat de la resta de caps polítics, reprenent la iniciativa allà on va quedar el mes d’octubre del 2017.
I tot això, perfectament sincronitzat amb la dimensió internacional, la que verdaderament ha ajudat a seguir endavant. Waterloo, Estraburg, Luxemburg, i naturalment, Brussel·les, seran les fites que marcaran el camí les properes setmanes i mesos.
En aquest context, el paper a jugar del Consell per la República, serà, no cal dir-ho, fonamental. Un organisme totalment al marge de la legalitat espanyola. Amb un component tecnològic que farà impossible el control dels aparells d’intel·ligència espanyols, sense «Tácitos» que valguin, que arribarà a les més altes instàncies polítiques i mediàtiques mundials. Serem una e-república, a l’alçada de països com Estònia, Suïssa, Islàndia, Irlanda, que han protagonitzat en els darrers anys, veritables gestes democràtiques. No en tinc cap dubte.
Vull demanar tots els catalans i les catalanes de la Franja de Ponent, de les Illes, del País Valencià i del Carxe, que es mobilitzin en les urnes, i que votin la candidatura del President Puigdemont. Hem de ser tots i totes que hem d’empènyer cap a la victòria. Sempre he considerat que la victòria alliberarà al 60% de la Nació Catalana, però restarà encara un 40% a mercè d’un espanyolisme venjatiu, i no ens podem desentendre, més enllà del fet que gaudiran de la ciutadania catalana, si així ho volen.
Finalment, goso fer una crida als demòcrates espanyols, que també n’hi ha, encara que sovint semblen engolits per l’espiral del silenci. Cal que tingueu clar una cosa: allò que fa més mal a deep state espanyol, és el vot a Carles Puigdemont. D’això no hi ha cap mena de dubte. De manera que, si voleu que el vostre país avanci cap a una democràcia madura, heu de votar-lo, perquè la Independència de Catalunya, serà la veritable porta que s’obrirà per acabar amb el règim borbònic, postfranquista encetat amb la Constitució del 1978.
*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 89, MAIG 2019)
