Els atemptats de Brussel·les han desfermat una autèntica allau de crítiques cap a les agències d’intel·ligència europees. Tampoc els serveis policials n’han sortit ben parats, lògicament. Un dels retrets més repetits ha estat el referent al fracàs d’assolir unes estructures compartides eficients tant en l’àmbit de la informació, com en l’àmbit de l’execució de la llei, de la repressió.
Segons Peter Neumann, un dels màxims experts en temes de terrorisme, “tothom parla de coordinació, però ningú no vol ser coordinat”.
Des de la política i els mèdia, s’han sentit veus favorables a la creació d’una CIA europea, i d’altres, partidàries d’un FBI europeu, segons si s’emfasitzava el vessant de la intel·ligència, o el més estrictament policial. La comparativa, però, amb els Estats Units, en ambdós casos, falla per la base: a la Unió Europea, la Intel·ligència continua sent una competència dels Estats Membres, i no de Brussel·les. I els estats, sobretot els més poderosos, fins ara, no han demostrat una inclinació a compartir-la. Pel que fa a l’acció policial, el model americà només seria aplicable si existís una unió penal, que permetés actuar de forma homogènia arreu, i no cal dir que això no passa de cap de les maneres. I és que, com també ha dit algun altre analista, la percepció europea del terrorisme és molt diferent de la dels Estats Units. Mentre que aquests el perceben com una amenaça externa, a Europa clarament se’l té com una d’interna. Tant és així, que si s’apliqués la lògica contraterrorista americana, Molenbeek o moltes de les banlieues franceses, i no Síria o Iraq, haurien de ser l’objectiu prioritari dels drones, dels Rafale i els Mirage francesos, o dels F16 belgues, per exemple. La guerra contra el Terror, seria molt propera, res de forces expedicionàries, ni de porta-avions al Mediterrani oriental.
Tanmateix, la col·laboració entre els estats europeus, en els dos vessants esmentats, va fent via, potser de forma lenta, i, segurament, aplicant la lògica pragmàtica que sempre ha caracteritzat el procés d’integració europeu, que mai s’ha deixat vèncer pels obstacles jurídics o de qualsevol altra mena que s’ha trobat al seu davant.
Curiosament, la ciutat holandesa de La Haia, referent mundial en tant que seu del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, que s’encarrega de dirimir els conflictes entre els estats membres, i també del Tribunal Penal Internacional (TPI), encarregat de jutjar els casos de crims de guerra, crims contra la Humanitat i Genocidi, s’està convertint també en el referent de la resposta europea al terrorisme gihadista. I això perquè en ella s’hi han establert o s’establiran sengles organismes que el pretenen combatre de forma contundent.
A principis d’any, unes setmanes després dels atemptats de París, doncs, Robin Wainwright, director de l’Europol, l’agència policial de la Unió Europea, anunciava la creació del Centre Europeu Contra-terrorisme (ECTC), amb seu a La Haia, i amb l’objectiu de convertir-se en el referent a escala europea de la lluita contra el terrorisme i, particularment contra els més de 5.000 combatents forasters que, procedents de la UE, lluiten a Síria i a l’Iraq, als rengles gihadistes. Aquest centre pretén tenir-los controlats i actuar com a instància d’intercanvi d’informació amb tots els cossos policials de la UE, per tal d’evitar que es produeixin disfuncions com les que ja es van donar arran dels atemptats de Paris, i que ara es van tornar a produir amb els de Brussel.les. Cal afegir que la persona triada per dirigir l’ECTC és Manuel Navarrete Paniagua, coronel de la Guardia Civil espanyola, antic membre del Servei d’Informació destinat al País Basc.
L’altra iniciativa europea, que sembla que també acabarà tenint una seu pròpia a La Haia, és una iniciativa impulsada pel Grup Contra-terrorisme (CTG), que va ser anunciada ara fa unes setmanes i que sembla entrarà en funcionament, al proper mes de juliol. Consisteix en la creació d’una xarxa virtual o plataforma d’intel·ligència per combatre també el terrorisme en general i en particular el gihadista. El CTG, va ser creat després dels atemptats de l’11 de setembre, de l’interior d’una entitat que, encara avui en dia es troba immersa en un important secretisme, el Club de Berna. Constituït al 1971, el Club de Berna és un fòrum informal, situat al marge de les estructures de la CEE, llavors, i de la UE, avui, format en l’actualitat per 30 serveis d’intel·ligència, els dels 28 membres de la UE, més els de Suïssa i Noruega. L’intercanvi d’intel·ligència n’és òbviament el seu objectiu prioritari i el CTG actua com a enllaç amb les instàncies europees. Tant és així, que les reunions plenàries que celebra, dos cops a l’any, tenen lloc poc després dels Consells Europeus, una casualitat, que ha aixecat més d’una suspicàcia. La presidència del CTG és rotatòria i coincideix amb la UE, de manera que l’ostenta el responsable del servei d’intel·ligència de l’estat que exerceix la presidència europea. En aquest sentit, segons algunes informacions publicades, la nova iniciativa de cooperació contraterrorista es deu en gran part a la iniciativa de l’actual director del l’AIVD, servei d’intel·ligència holandès, el general Rob Bertholee, que fins i tot hauria ofert l’edifici actual de la seva pròpia agència, situada a La Haia, com a seu física de l’esmentada plataforma d’intel·ligència.
Malgrat ser una instància intergovernamental, i no pròpiament de la UE, no hi ha cap mena de dubte que la iniciativa està cridada a tenir un paper molt destacat en la Intel·ligència europea. Ara caldrà veure quina relació mantindrà amb el Centre d’Anàlisi de la Intel·ligència (Incent) que, integrat dins el Servei Europeu d’Acció Exterior de la UE, s’encarrega d’emetre informes i reports en base, sobretot, a intel·ligència de codi obert (OSINT) i que representa teòricament la llavor d’una Intel·ligència Europea ìntegrada. El seu màxim responsable, és l’espia alemany Gerhard Conrad, procedent del Servei Alemany d’intel·ligència federal (BND), i un dels màxims espies experts en l’Orient Mitja i en la política i la cultura àrabs i de l’Orient Mitjà.
*(NOTA: Penjat a Geopolitica.cat, el 06.04.2016)
