Els espanyols estan del nervis. En la seva desesperació, han començat a implementar una estratègia de la tensió més vella que l’anar a peu. Atacs nocturns a locals, robatoris i atemptats contra banderes estelades, que, com ja he dit en multitud d’ocasions, el Parlament de Catalunya les hauria de dotar d’una protecció legal, de manera que la seva destrucció fos considerada un delicte i doncs els seus autors detinguts, processats i condemnats.
Aquesta estratàegia de la tensió vol fer realitat la ruptura de la societat catalana que és l’objectiu que en el seu moment va esmentar Aznar, i que de fet és el full de ruta de la FAES, (Per cert, suposo que ja sabeu, que les sigles FAES coincideixen amb les de Falange Espanyola, oi?). Es vol provocar, enfrontar, i si és possible que hi hagi batusses i, encara pitjor, agressions físiques. Llavors, l’estratègia serà la de sempre. L’agressió serà presentada davant del jutge corresponent com una baralla entre dos grups, i el més probable és que se’n surtin de rositas. Repeteixo, més vell que l’anar a peu.
Ara bé, hi ha dues coses que han canviat. La primera és que els terroristes espanyols, que és així com cal denominar-los, juguen en camp contrari, i han d’anar de clandestins, si bé, relativament, car estic segur que compten amb totes les connivències possibles que li garanteixen una seguretat i una impunitat que demostra que realment no és un moviment de base, de la gent, sinó una instrumentalització dels serveis d’intel,ligència. No hi ha res que m’animi més que veure quatre panolis espanyols pressumint de les seves activitats en fotos cutres, quasi clandestines. Òbviament no tenen valor de fer-ho a plena llum del dia. És la demostració fefaent que actuen en territori apatxe. Apatxe per ells, és clar.
Dos, el discurs ètnic cada cop més ferm dels ideòlegs espanyolistes i del complex Fatxanet. Al.lucinant i no me l’esperava pas, Recordo els Onze de Setembre dels anys 80, quan després de la gresca, els diaris informaven de la detenció de 30, 40 o 50 o més manifestants independentistes. Particularment el diari El País llavors fidel col.laborades del PSOE em el poder, tenia la paciència d’anar concretant de quina edat eren els detinguts. Per exemple, deia “3 de 14 anys, 8 de 15, 10 de 16, etc.” i així anar fent. L’objectiu és clar era demostrar que l’independentisme era una qüestió d’acné, que es curava amb l’edat. El que no explicava pràcticament ningú, és que en més d’una o de dues ocasions, la policia nacional espanyola -llavors els Mossos eren als inicis- separava els detinguts per cognoms, i als que tenien espanyols, els apallissaven amb més ràbia por traidores. Doncs bé, aquest plantejament etnicista, torna a emergir com a darrera trinxera, atès que l’econòmica, o la internacional, les han perdudes i les han abandonades davant l’empenta de bloc independentista. El fracàs de la visita a Obama, per part de Rajoy, així ho testimonia.
Apel.lar als nascuts a la resta de l’estat, per tal de mobilitzar el vot espanyolista és una demostració més de la ignorància enorme que aquests paios tenen de Catalunya. En primer lloc, el discurs ètnic espanyol basat en laraza espanyola, no és més que un cuento xino. No existeix cap raza espanyola. Els espanyols, mal que els pesi a alguns d’ells, no són cap raça. Però és que en segon lloc, els destinataris d’aquest discurs ètnic, en la seva major part opten pel projecte polític català basat en el benestar i la promoció social, cultural i econòmica. Els únics que poden ser receptius són bàsicament el típic home madur, sovint ex-legionari, alcohòlic, masclista, sense entorn familiar, o amb un entorn degradat. O bé els ni-nis, si bé aquests poden ser gestionats, tan bon punt es compti amb els recursos corresponents quan, amb la independència, desaparegui l’espoli fiscal.
Hi ha una darrera diferència. Els discurs espanyolista del PSC, està donant cobertura als grups violents espanyols. Ja hem vist com l’alcaldesa Marín, de l’Hospitalet, fins i tot ha coincidit en alguna votació amb Plataforma per Caralunya, de l’Anglada, És realment repugnant veure com aquesta tolerància amb el terrorisme espanyol, que pot comportar dolor, i que això no obstaculitzi la seva actitud, Ben al contrari, segur que si passa algun episodi rellevant, n’intentaran treure profit polític, La minimització dels incidents al Centre Blanquerna de Madrid, per part d’algun responsable socialista, també va en el mateix sentit.
Oimés si recordem que la creació de la Unió Socialista de Catalunya, es va esdevenir en plena dictadura de Primo de Rivera, com a conseqüència de la indignació de Rafael de Campalans, Serra Moret i d’altres pel suport del PSOE, i la UGT, al reègim dicatorial, i fermament catalanòfob.
Per sort, estic més que convençut que aquesta xarxa undergound espanyola està més que controlada pels Mossos i que mentre no hi hagi un perill imminentíssim no els trincaran, perquè la histèria espanyola se sentiria a l’altra punta del món.
Cal doncs, continuar treballant, no caure en les provocacions i sobretot, a nivell informatiu i policial per quan arribi el moment de tallar-los la iniciativa i desarticular-los. La millor resposta als intolerants, com va dir el President Mas en el discurs d’obertura del Tricentenari a Lleida, és la de “mobilització, democràcia i vots“. I això és el que cal fer.
*(NOTA: Post penjat al DGS el 22.01.2014)
