SCHULTZ INVESTIGARÀ EL #WQGATE

El maquiavèlic President del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schultz, s'ha compromès a investigar l'escàndol de la manipulació de la resposta del President de la Comissió Europea, el luxemburguès i democratcristià, Jean-Claude Juncker, a la pregunta sobre la Independència de Catalunya.

Com es recordarà, en plena campanya electoral, van ser transmeses al Parlament Europeu dues respostes a la mateixa pregunta, una en anglès i l'altra en espanyol. La versió anglesa era curta i molt en la línia de les respostes habituals sobre el mateix tema. La versió espanyola, per contra, era molt més llarga i incloia un paràgraf no existent en l'anterior. De manera que de cap de les maneres es podia considerar una la traducció de l'altra. 

Martin Schultz, President del Parlament Europeu

Les explicacions donades pels portaveus de la Comissió es van limitar a parlar d'un "error humà", i més concretament, burocràtic, fet que encara va augmentar més la indignació perquè semblava que més aviat se'n fotien. 

El President Juncker, però, sembla que s'ho va prendre molt malament. Ell va reconèixer que l'única versió que havia escrit i signat era l'anglesa i no l'espanyola, que per altra banda, semblava clarament redactada, per un hispanòfon habituat al vocabulari de la política espanyola. I era lògic, que s'ho prengués malament, perquè havia quedat públicament com un tontaina al qual qualsevol subordinat li pot manipular les seves preses de posicions.

Jean-Claude Juncker, President de la Comissió Europea

Els eurordiputats catalans, i molt particularment, en Ramon Tremosa, l'Ernest Maragall i en Josep Maria Terricabras, naturalment, no es van donar per satisfets amb l'explicació dels portaveus, i han continuat clavant la banya en el tema, i fent que el cas tingui un ressò mediàtic en determinats mitjans europeus que segueixen l'actualitat de la UE molt d'aprop. 

Ara el darrer pas en aquest afer, l'ha donat el President del Parlament Europeu, Martin Schultz, que s'ha compromès ha investigar el cas. Esperem que se'n surti, tot i que l'experiència ens demostra que Schultz és un maquiavèlic que li agrada jugar amb Catalunya, donant-li una freda i una de calenta depèn de com bufa el vent. Tot i això, no hi ha cap mena de dubte que la carta que apareix a la foto és una bona notícia, que pot permetre anar més al fons de la qüestió.

Clara Martínez Alberola, sospitosa habitual

Una servidora, mal m'està el dir-ho, ja va advertir, fins i tot abans de l'esclat d'aquest escàndol, del paper anti-català exercit per la Subcap de Gabinet de Juncker, la valenciana, però espanyola, Clara Martínez Alberola, que ha estat l'encarregada de curt-circuitar tots els intents catalans d'aproximar-se a Juncker o, en general, de les demandes catalanes a Europa. 

Martínez Alberola, és la número 2 de l'staff del President Juncker, immediatament rere del també maquiavèlic i ambiciós Martin Selmayr. Aquesta posició li dóna, naturalment, accés directe, tant d'entrada com de sortida, a les declaracions i correspondència de Juncker, fet que, combinat amb les característiques ja esmentades de l'autor o de l'autora de la versió en espanyol, manipulada, de la resposta, la situen en una posició, com a mínim, delicada. 

A twitter, el cas se segueix aquí.

LA DERROTA DELS ESPANYOLS ÉS IMPRESCINDIBLE!

L'escenari polític s'està precipitant i, com en el póker, o igualem l'aposta, o l'apugem o passem. Atès que la darrera solució es descarta per ella mateixa, perquè és el nostre suïcidi polític, i la primera, és continuar com estem ara, és a dir, en una agonia que és insuportable per a milers, per a centenars de milers, fins i tot per a més d'un milió de catalans i catalanes, només ens queda una opció. Apujar l'aposta. Si apuges l'aposta ho fas o bé perquè tens unes bones cartes i estàs segur de la teva victòria, o bé perquè faroleges i et tires a la piscina. Amb els espanyols anar de farol és un error. Ells tenen claríssim que arribaran fins on calgui per mantenir la seva cash cow, és a dir, la seva vaca de la llet d'or, la que els proveeix d'enormes ingressos cada any, que no és altra que Catalunya. No debades, es diguin Rajoy o Rubalcaba, brandin banderes rojigualdes o republicanes, tots ells tenen ben interioritzat el principi sagrat de Todo por la Patria, i d'aquí no els mous ni un centrímetre.

Llavors cal derrotar-los, perquè se'ls ha de derrotar, no se'ls pot convèncer, perquè no es deixaran convèncer, la història així ho testimonia. Els espanyols mai han acceptat anar-se'n per les bones, sempre se'ls ha tret amb raons. Qui no estigui disposat a derrotar els espanyols, que no destorbi, perquè després de tres-cents anys, la pedagogia de la convivència ha fracassat de forma total. I els esdeveniments dels darrers dies així ho testimonien: des de la sentència de l'estatut, la campanya permanent de destrucció del català arreu on es parla, els incompliments continuats de les obligacions econòmiques (transferències, capítols pressupostaris, etc.), i ara un atac directe contra l'expressió de la voluntat democràtica dels catalans... Això demostra que no hi ha hagut avenços de cap mena, si més no en el terreny ideològic.

Cal doncs una derrota democràtica dels espanyols. I dic democràtica perquè a aquestes alçades de la història i en el context de la Unió Europea, cap altre tipus de derrota és contemplable.

I què cal fer per aconseguir aquesta derrota democràtica imprescindible per a la supervivència de Catalunya com a projecte nacional? Doncs fer un pas endavant. Un altre pas endavant. 

I en les circumstàncies actuals, fer un pas endavant, i seguint els plantejaments de l'enyorat Lluís Maria Xirinacs, vol dir plantar-se. I plantar-se vol dir que ja no se segueix les normes que fins ara existien, entre d'altres raons perquè ningú les segueix, ni els propis espanyols.

I en el terreny de la concreció què implica plantar-se. 

1. Aprovar una nova declaració de sobirania. 

2.Aprovar una moció que consideri nul.la qualsevol sentència del Tribunal Constitucional a Catalunya, atès que és un tribunal que vulnera la democràcia i clarament anticatalà i fins i tot actua en contra dels seus propis principis legals. Qui controla al TC? Ningú, llavors és obvi que ens trobem en una situació d'indefensió democràtica. El TC és un tribunal polític, no jurídic, on qui talla el bacallà són els dos principals partits espanyols.

3. Formar un govern d'Emergència Nacional que incorpori representants de com a mínim les quatre forces parlamentàries (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP) i si el PSC no s'apunta, incorporar algun representant socialista del sector catalanista o bé casos com el propi Ernest Maragall. També hi podrien ser presents representants dels moviments civils que han impulsat el dret a decidir en els darrers anys. L'objectiu d'aquest govern no seria gestionar, si no en un plaç de 5 mesos preparar la consulta pel dret a decidir. Ara bé, en el cas que el Tribunal Constitucional confirmés la suspensió de la Declaració del 23 de gener, promouria la presentació d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i faria tots els passos necessaris per aconseguir-ne el seu reconeixement internacional. 

No podem quedar-nos amb els braços creuats o lamentant-nos de la dolenteria dels governs espanyols. Hem d'anar a per la victòria en tota regla. La tenim més a prop que mai.