Artur Mas formarà, més tard o més d'hora el seu tercer govern. El Govern Mas III, que dirien els americans. No en tinc cap mena de dubte.
Dit això, vull només apuntar algunes coses del seu discurs de candidat, pronunciat el dilluns, tenint present, lògicament, que encara manca el nou discurs que pronunciarà demà, en la segona votació d'investidura.
Modestament, pretenc que aquestes notes, s'entenguin com una contribució positiva, i no pas com una crítica.
Primer: El discurs del President Mas em va semblar en termes generals correcte, fins i tot excel.lent, sobretot per la carregada sense contemplacions contra l'espanyolada. Les primeres pàgines del discurs, segurament han estat les més dures que he llegit/escoltat mai del President Mas. Senzillament, brutals. I que posen, no cal dir, els punts sobre les ís. La qualificació de democràcia de baixa qualitat, va coure, i molt als espanyols.
Segon: Per això mateix, és una llàstima que el President Mas no reservés una part del seu discurs a adreçar-se a la comunitat internacional, i fer-ho, naturalment, en anglès. A veure, ha de quedar clar que el Parlament de Catalunya, a banda d'adreçar-se lògicament als catalans i les catalanes, s'ha d'adreçar al Món. I el President Mas ve perdre dilluns una gran oportunitat per afirmar que Spain is a low quality democracy, entre d'altres. El tema de la internacionalització ens l'hem de creure, i no dic que no se'l cregui el President Mas, ben al contrari. Però sí que de vegades, la fullaraca no ens deixa veure allò que és rellevant. Ha de quedar clara, estratègicament una cosa. La Independència l'estem fent els catalans i les catalanes, en primer terme, lògicament. Ningú més ens la farà per nosaltres (si tinguéssim petroli, potser sí, però no és el cas). Dit això, cal tenir molt clar que allà on no arribem els catalans i les catalanes, hem de poder comptar amb el front internacional, per acabar de rematar el tema. De manera que mai s'ha de perdre de vista que també ens adrecem a la comunitat internacional en totes les coses que fem. I en el discurs del President Mas de dilluns passat, aquesta dimensió va quedar coixa. Potser és que temia que, parlant en anglès, alguns arreplegats o arreplegades, el titllessin d'elitista... Que diguin missa, que la diuen, encara que laica.
Tercer: Quan Artur Mas nomeni el nou govern, començaran 18 mesos d'infart. Un dels àmbits clau serà el de la Seguretat. En el seu discurs d'investidura de dilluns passat, el candidat va fer referència en un moment determinat a aquest àmbit, com no podia ser altrament. Concretament va dir que,
"Pel que fa a la seguretat i protecció civil, és evident que caldrà desenvolupar totes les estructures de seguretat interna i internacional pròpies d’un país. Les tenim identificades: serveis d’intel·ligència, ciberdelinqüència, terrorisme, delinqüència organitzada i transnacional... I començarem a treballar en la definició de l’estratègia d’implantació, a fi que s’adeqüin al marc competencial d’un estat propi"
Naturalment, les quatre àrees identificades són de calaix, però em vaig quedar una mica intranquil, atès que no s'havia fet cap referència a "la" qüestió de la Defensa, és a dir, a una estructura d'estat òbvia, i a la qual, el propi President Mas, ja va fer una referència unes setmanes enrere, en termes adients.
Sortosament, en els darrers fragments del seu discurs, els meus dubtes, es van esvair quan va reconèixer que havia optat per no parlar, en el discurs de,
"de defensa, ni de moneda, ni de bancs centrals, ni d’ambaixades, ni de tractats internacionals sobre comerç o seguretat"
Candidat (a la investidura) Mas, faci'm el favor de parlar més de Defensa, de Moneda, de Bancs Centrals, d'Ambaixades, i de Tractats Internacionals sobre Comerç i Seguretat. Fiqui's al cap que està fent un discurs per a un país que està construint un estat com Déu mana, i deixi de banda les picabaralles estèrils, els greuges amb els espanyols. A aquesta gent ja els hem derrotat, són pantalla passada, aigua que no tornarem a beure mai més.
Un candidat a presidir una República, ha de focalitzar el seu discurs en el futur immediat, en els projectes a construir, en els reptes a assolir, en les oportunitats a aprofitar. Deixem que la reacció es cogui en la seva frustració. Deixem que es cremin en el seu búnquer, després d'haver-los descarregat tot el llançaflames. No intenti salvar-los, ni tampoc cal que els estalviï l'agonia. No s'ho mereixen. Centri's realment en el que importa. En la gent que mira endavant, en la gent que riu, que somriu, que estima el futur en Llibertat.
En definitiva, President Mas, com deia abans, s'acosten 18 mesos de bòlit. Però seran 18 mesos que valdrà la pena viure, i dels quals, ens enrecordarem tota la vida.
