US ESPERO A MONTBLANC, AQUEST DIVENDRES!

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

 A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 91 (JULIOL-AGOST 2019)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.91 (JULIOL-AGOST 2019))

Read more publications on Calaméo

GRACCUS VELL ... CAP AL 2050? (ehehehe)

COMUNICAT DE PREMSA

DIEM NO A LA NOVA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

Reagrupament rebutja, en els termes més rotunds possibles, l’acord a la Diputació de Barcelona entre Junts per Catalunya i el PSC, partit del Bloc del 155 i responsable directe de la repressió que està patint el poble de Catalunya en els darrers mesos. Un partit responsable també de l’exili de part del govern i del President legítim, Carles Puigdemont, i de l’empresonament i realització d’un judici farsa a l’altra part del govern i a la Presidenta Forcadell i als líders de les organitzacions patriòtiques com són l’ANC i Òmnium Cultural.

Aquest acord provincial s’assoleix després d’un procés continuat d’acords previs on els partits republicans, com el propi Junts per Catalunya, però també ERC i la CUP, han anat signant acords de govern municipals i comarcals que estan escandalitzant la base republicana, que no ha deixat de mobilitzar-se quan ha estat necessari fer-ho, com es va demostrar el passat dia 2 de juliol a Estrasburg.

Aquesta clivella entre uns dirigents polítics abocats a acords amb els partits del 155, els nostres enemics declarats que propugnen la destrucció de la Nació Catalana, i una immensa base republicana que no para de créixer i que veu com la traeixen les cúpules dels partits esmentats, ens situa davant una nova Traïció dels líders, expressió que ja va emprar l’enyorat Lluís Maria Xirinachs, en referència als anys de la transició política, ara fa quaranta anys.

Davant doncs d’aquest escenari, Reagrupament diu NO i fa una crida als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, a que actuïn de forma immediata per restablir la confiança del moviment republicà en els seus líders. També crida als dirigents dels partits esmentats, que corregeixin els acords assolits amb els nostres enemics espanyols, representats pels partits del 155 i, de forma molt especial, pel PSOE i el seu acòlit, el PSC, que intenta enganyar i distanciar-se de la dreta espanyola, quan són col·laboradors necessaris per a la repressió contra el Poble Català.

Reagrupament considerarà impossible el treball cooperatiu amb els partits republicans que no rectifiquin el seu col·laboracionisme amb l’espanyolisme repressor i, com no podia ser d’una altra manera, no cal dir que s’oposa de totes totes a cap mena de suport o abstenció a la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, al Congrés de Diputats.

Finalment, Reagrupament fa una crida a totes les organitzacions, sectors, col·lectius, a les bases patriòtiques i revolucionàries que se situen en la línia de la legitimitat de l’1 i del 27 d’octubre, a treballar conjuntament i a donar suport al Consell per la República, que en els darrers dies ha obtingut un espectacular triomf internacional on la qüestió catalana ha assolit un ressò global.

Barcelona, 8.7.2019

EL JORN DELS MISERABLES*

L’operació d’estat que ha significat la reelecció d’Ada Colau al capdavant del govern de Barcelona, amb el suport, ben esperat, dels socialistes i, l’inesperat, de Manuel Valls, aprofundeix clarament en la crisi de l’estat espanyol i en la construcció de la República Catalana. 

I això és així, perquè ha obligat els espanyols a actuar a la desesperada, contra tota lògica, i sorprenent l’opinió pública internacional, que ha vist com una suposada líder de l’esquerra més populista, era escollida gràcies als vots d’un polític desprestigiat a França i arreu del món. 

Això no és normal. Això no s’entén des d’una lògica europea, i fins i tot diríem mundial. A l’Europa progressista, això no s’hauria acceptat mai. Però és ben evident que, a Espanya, té tota la seva lògica. 

Hem assistit a una nova «Operació Salvar Espanya», i en van unes quantes. I a cadascuna d’elles, el desprestigi espanyol s’ensorra cada cop més. 

Després d’aquest episodi, només els falsos comuns poden estar satisfets. Els que ho són de debò, encara deuen d’haver caigut en un estat de depressió profunda. I no és per casualitat. Que qui estigui darrera del vot a la Colau, sigui el fons Blackstone, una de les empreses que més terrorisme immobiliari practica resulta una paradoxa. 

O potser no. Siguem realistes i pensem en clau de realpolitk. Que ja va sent hora. Deixem-nos de lliris i teletubisme. Els espanyols ens volen la pell. I el PSOE s’ha proposat fer de braç executor. I van a per totes. És a dir, el PSOE és l’enemic aferrissat de la República Catalana. I amb ell, és clar, el seu acòlit, el PSC. Aquesta constatació òbvia, de calaix, ens porta a dues reflexions que penso que són rellevants.

La primera és que l’»Operació Colau», no és més que la primera fase. Amb ella s’ha aconseguit el trencament de l’equidistància dels dirigents dels comuns i de tots aquells que esperen d’això aconseguir una menjadora, que, a partir d’ara la defensaran a matadegolla. S’ha acabat la comèdia, i el PSOE suma un nou aliat. Tots els discursets esquerranistes de la Colau i companyia s’han esvaït, engolits pel miratge de continuar ocupant les cadires. Que sense elles, la vida és molt dura. Ara, ben probablement, assistirem a actes folclòrics de radicalisme social, totalment innocus per al poder espanyol. 

Aquesta fase, serà seguida, m’hi jugo un pèsol, pel gran envit que representarà l’»Operació Borrell»**, és a dir, la presentació d’aquest individu com a candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu, és que esdevingui el President de la Generalitat. I d’aquesta manera donar per acabat el procés. 

Per aconseguir aquest objectiu, el PSOE necessitarà d’un nou aliat. I aquest, tot sembla indicar-ho, seran els dirigents liquidacionistes que actualment es troben al capdavant d’Esquerra Republicana. Es veu a venir, cada cop més clar. Serà la tàctica del salami, que ja era aplicada durant la guerra freda a l’Europa sota control soviètic, i que consisteix, essencialment, en anar afeblint l’enemic, no de tot d’una, sinó tall rere tall, fins que no en quedi res, d’ell.

Això em porta a la segona reflexió. El lamentable espectacle que hem vist en els pactes postelectorals locals ens hauria de servir com un toc d’atenció. Els partits republicans, ens alguns casos, han caigut de quatre potes en la trampa espanyola. Amb l’agreujant que alguns d’ells ho han fet sense complexos, anant-se al llit municipal amb el seu major enemic. Repetim-ho: el PSOE. No entendre que davant la suposada estratègia local que han esgrimit alguns polítics de vol gallinaci, els espanyols han aconseguit quotes de poder que no es mereixien i que les faran valer que arribi el moment.

Per això, és necessari, s’imposa, no deixar entabanar-nos. Tenim una força immensa al nostre abast. 

Tenim un President a l’exili, i un a l’interior, que estan disposats a anar a per totes. Ells han de ser, de fet, són, el nostre referent. I hem d’ajudar-los a acabar la feina. La nostra batalla a Europa és més decisiva que mai. L’estem guanyant i la guanyarem, si no ens deixem fer talls, com voldrien els nostres enemics.

Amb el President Puigdemont al Parlament Europeu, els espanyols estan derrotats. Només és qüestió de no afluixar. I sobretot d’actuar amb realpolitk. Sense caure en el kumbaianisme, ni en abraçades llefiscoses.

(*NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.90, JUNY 2019)
(**NOTA: És evident que els darrers esdeveniments del mes de juliol, canvien molt aquest plantejament. De fet, però, demostren el grau de desesperació dels espanyols, que ja han conclòs que l'escenari del xoc serà Europa, tal i com el propi President Puigdemont sempre ha mantingut.)