dissabte, 25 de gener del 2020
dimarts, 21 de gener del 2020
LA TRAMPA ESPANYOLA
La trampa espanyola consisteix en simular una polarització extrema entre la "dreta" i l'"esquerra" espanyoles. Una polarització que és inexistent, però que es promociona per engalipar uns quants despistats, que davant l'extremisme espanyolista de la dreta, cauen com a passerells en els braços de la suposada esquerra espanyola. És una estratègia de calaix, que entra en acció quan l'independentisme creix molt i amenaça l'statu quo. Llavors, es desferma una ofensiva mediàtica, suposadament progressista, que pretén denunciar la dreta espanyola i presenta el PSOE com un partit raonable, davant la catalanofòbia sense control de la dreta. Però tot és una camama. La dreta i l'esquerra espanyoles pactaran sempre en el darrer moment. I tant que pactaran! De fet, penso que l'enemic més ferotge de Catalunya i la seva independència, és el PSOE i els seus acòlits a Catalunya. Ni PPs, ni C's, ni Vox, que no es mengen un pèsol a casa nostra. En canvi, sí que ho fan els sociates, tot i que molt lluny dels seus anys olímpics.
El sorprenent és que alguns hi caiguin, de bona fe. I aquí la responsabilitat la tenen els mitjans de comunicació de masses, que juguen aquest joc. Començant per TV3, cal dir-ho.
També cal afegir el paper que històricament han fet els comunistes de manual: PSUC, Iniciativa, En Comú Podem, Comissions Obreres, tots aquest elementus, treballen a sou dels sociates, fan la feina bruta que aquests no poden fer, per no allunyar-se de la centralitat del país. Allà on no arriben els sociates, ho fan ells, i d'aquesta manera s'emporten una mica de visibilitat política i de menjadores. El seu extremisme és de cara a la galeria, però en darrer terme, sempre seguiran la veu del seu amo sociata. També de manual. La ideologia anti-feixista que propugnen i que deriva de la mentalitat de front-populista, està pensada per aturar l'estratègia del front patriòtic, és a dir, de la transversalitat independentista, a la qual volen aturar de totes totes.
No us heu de deixar entabanar pel discurset radical espanyolista. Mai no donarà lloc a una veritable revolució. L'única revolució possible és la independentista, i als fet dels darrers anys i mesos em remeto. Qui som reprimits, engarjolats, humiliats som els independentistes, no els que volen un Espanya més forta i cohesionada, com diuen Sànchez i Iglesias. Tinguem-ho clar!
divendres, 17 de gener del 2020
dimarts, 14 de gener del 2020
REAGRUPAMENT ES FELICITA PER LA CREACIÓ DE LA TAULA UNITÀRIA INDEPENDENTISTA
· Representa un pas més en la vertebració de la República Catalana
· La mesa de negociació amb el govern espanyol només serà efectiva si és d’igual a igual
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida a Barcelona, aquest dissabte, 11 de gener, vol fer públiques les següents consideracions davant l’actual situació política.
Davant la creació d’una taula unitària independentista, RCAT, considera que és producte de la dinàmica generada per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i per la votació al Parlament de Catalunya de la declaració d’independència del 27 d’octubre del mateix any. Sense aquests precedents, no hauria estat possible que les forces que van votar-hi favorablement, ara acordessin com han acordat aquesta instància unitària i transversal. Recordem que la transversalitat ha estat sempre l’exigència defensada per la nostra associació. En aquest sentit, ens felicitem per la seva constitució i fins i tot considerem que representa un pas més en la vertebració de la República Catalana. Des de Reagrupament no tenim cap dubte que és el resultat de l’acció unilateral del Poble Català cap a la Independència, sense la qual no hauria estat possible. També mostrem la nostra predisposició a participar-hi.
Pel que fa a la constitució d’una mesa de negociació amb el govern espanyol, fem les següents consideracions. No tenim cap esperança que el Regne d’Espanya negociï de bona fe amb els representants catalans. Els esdeveniments dels darrers anys així ho demostren a bastament. Una negociació amb Espanya només té sentit si contribueix a cohesionar Catalunya i a fer-la més forta i decidida en la seva voluntat de construir la nostra República. Això només passarà si la negociació es fa d’igual a igual, sota la supervisió o observació internacional i on els punts a discutir siguin el reconeixement al Dret a l’Autodeterminació de Catalunya, l’alliberament dels presos polítics i la fi de la repressió. En cap cas s’acceptarà negociar cap tipus de competència o transferència, car s’entén que el simple fet de relacionar-nos d’igual a igual, implica el reconeixement espanyol de la nostra sobirania i la fi de la nostra submissió a la seva autoritat.
diumenge, 5 de gener del 2020
NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (4.1.2020)
Reagrupament
insta a defensar el President Torra i l'eurodiputat Junqueras davant
un nou cop d'estat espanyol
- La inhabilitació d’un President de la Generalitat només la pot decidir el Parlament de Catalunya
- Espanya no obeeix la sentència del Tribunal de la Unió Europa de Luxemburg
Després
de l'esperable decisió de la Junta Electoral Central espanyola(JEC)
de suspendre l’acta de Diputat al President de la Generalitat, Quim
Torra i, per tant, donar ales a la seva inhabilitació, des de
Reagrupament instem els partits independentistes a fer front comú i
recuperar el més aviat possible la Declaració d'Independència
aprovada el 27 d'octubre del 2017.
Reagrupament
commina els grups parlamentaris de JuntsxCAT, Esquerra Republicana i
la CUP, particularment, a defensar el President de la Generalitat,
Quim Torra, en el ple d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya.
Reagrupament
alerta que qualsevol vacil·lació per part de membres del govern
respecte la continuïtat de Quim Torra al capdavant de la
Presidència, haurà de ser titllada com un acte de traïció i
oportunament denunciada.
Finalment,
Reagrupament considera que les victòries recents de
l'independentisme en el camp de la justícia europea, són en la base
de la reacció espanyola de les darreres hores, i en aquest sentit,
caldrà denuncar les desobediència espanyola a les decisions dels
tribunals belgues i europeu i preparar la denuncia del Regne
d'Espanya al qual, si no canvia de capteniment, caldrà aplicar-li
l'Article 7 del Tractat de la Unió Europea que implica la seva
pèrdua de drets polítics.
Barcelona, 4 de gener de 2020.
NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (3.1.2020)
Reagrupament
Independentista
(RCAT) es felicita per la suspensió, per part de les autoritats
judicials belgues, de l’euroordre llançada per la justícia
espanyola, contra el President Carles Puigdemont i el conseller Toni
Comín. Constitueix una nova i enorme victòria en el front
internacional de la República Catalana, com així es demostra per
l’enorme impacte mediàtic internacional i, de lluny, la notícia
més rellevant d’aquest dijous passat.
Políticament,
aquesta decisió esparvera el govern i partits espanyols que el que
més temen és un retorn en olor de multitud del President Puigdemont
a Catalunya, amb l’aval de les institucions europees. Per això, en
les darreres hores s’han accentuat les conspiracions espanyolistes
per evitar-lo. Lamentablement, un partit soi-disant independentista,
està participant en aquestes trames. Un partit que ha fet tot el
possible per evitar la investidura de Puigdemont en els darrers mesos
i que, per contra, s’ha mostrat obertament favorable a la
investidura de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol.
RCAT fa una crida a donar el suport més ampli possible als
Presidents Puigdemont i Torra i a formar un ampli front polític que
aprofiti l’onada victoriosa en el context internacional per acabar
de realitzar la independència proclamada el 27 d’octubre del 2017.
Barcelona, 3 de gener del 2020
divendres, 3 de gener del 2020
EL DÚMPING NACIONAL
Acabem d'assistir a un nou cas de dúmping nacional. El tercer, en els darrers mesos. Fa uns mesos, el juliol passat, ja ho vaig denunciar davant el Consell Nacional del Partit Demòcrata. M'explico.
El dúmping és una pràctica empresarial que consisteix en vendre pel preu per sota del cost. Pot semblar suïcida, però de fet no ho és. L'objectiu és derrotar la competència, si aquesta no el practica, i un cop escombrada, quan la teva empresa és l'única que es manté dempeus, lògicament en tenir el monopoli, puges el preu i et fas d'or.
Per la seva banda, el dúmping social, que és el que practiquen els països empobrits per atraure la inversió dels països enriquits. Aquest consisteix en oferir unes condicions el més baixes possibles en termes socials (salaris), ecològiques (legislació), fiscals, etc. que representin menys costos d'inversió, de manera que el país que el practica és més atractiu per a l'empresa del país enriquit que el país que no el practica. Això fa que es produeixi una cursa cap avall (race to the bottom), on naturalment els més perjudicats són els treballadors dels estats que el practiquen, perquè estan sotmesos a unes condicions laborals, mediambientals, etc, infernals.
A Catalunya, en els darrers mesos, s'està practicant el dúmping nacional, que consisteix en la competència entre partits independentistes per veure qui ofereix unes condicions més a la baixa per pactar amb partits espanyols, sobretot amb el PSOE, de lluny, l'enemic més perillós. És una conseqüència directa del fet que l'independentisme català està dividit en, com a mínim tres partits que competeixen entre ells. Un fet que no passa, per exemple, en el cas d'Escòcia, on l'independentisme està hegemonitzat per un sol partit (no monopolitzat, però).
Els efectes del dúmping nacional són nefastos. Després de les eleccions municipals, alguns partits independentistes van fer dúmping nacional en pactar amb els socialistes en determinats ajuntaments, alguns força referencials, fet que va enrarir molt les relacions entre ells. Tant que la resposta més contundent va ser el pacte contra-natura a la Diputació de Barcelona. Novament, els sociates van ser qui en van sortir més beneficiats. I com a resposta a aquest pacte, tenim ara el pacte d'investidura de l'espanyol Pedro Sànchez, sense cap contrapartida, on també el sociates surten beneficiats.
La competència entre les formacions independentistes és suïcida, però és una realitat que només beneficia l'espanyolisme. Per acabar amb ella només hi ha dos camins, o un acord mutu, que a hores d'ara és quasi impossible, o que una de les opcions independentistes s'imposi definitivament a la resta. Per fer-ho, cal que sigui una opció que provoqui un rebuig a l'espanyolisme, que la tingui com a enemiga. I aquesta, tots ho sabem, només és una, sempre i que estigui encapçalada per un dirigent odiat per Espanya, i no per un mindundi que es creu el rei Sol o Nostro Senyor a la Terra.
Suposo que m'explico.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)