ENTREVISTA a la candidata a la presidència de la Generalitat per Aliança Catalana
Ripoll
30/04/2024 19:22
Qui coneix Sílvia Orriols? Una de les dirigents polítiques que desperta més prevenció, discrepància i ira és, alhora, una de les més desconegudes. Diu que pateix dos “cordons sanitaris”: el dels grups de l’oposició a Ripoll i el de la premsa catalana. En realitat, n’aguanta tres. El tercer és el dels partits polítics que no hi volem comptar de cap manera l’endemà de les eleccions al Parlament. Així ho han deixat ben clar Esquerra, la CUP i els Comuns. Salvador Illa ha estat més explícit i ho porta gravat al frontispici del cartell electoral: ni Vox ni Aliança Catalana. Mentrestant, Carles Puigdemont manté una certa ambigüitat i ella li respon amb condicions molt poc ambigües. Si hi ha majoria independentista, només investirien el candidat de Junts condicionant el vot a l’acceptació d’una declaració unilateral d’independència i a l’aplicació de les mesures de control immigratori i en seguretat que ells reivindiquen. Arribem a l’Ajuntament de Ripoll, “bressol de Catalunya”, a la vesprada i no hi ha ningú. Només una persona a la porta, que ens reps amb una certa alarma. El cordó limita l’assistència i les visites són una sorpresa.
No l’entrevista ningú?
M’han fet diferents entrevistes, però mitjans catalans, no. Només mitjans estrangers.
Mitjans estrangers deu incloure els espanyols…
N’hi ha hagut d’espanyols, n’hi ha hagut d’altres països europeus i n’hi ha hagut fins i tot de països sud-americans.
Per què creu que l’entrevisten els mitjans espanyols?
Hi ha un interès evident, no?
Quin interès?
Bàsicament, crec que perceben que hi ha una part de la població que em fa costat i que, en canvi, els mitjans catalans obvien aquesta realitat o intenten no parlar-ne.
A quins mitjans es refereix?
N’hi ha hagut de diferents. Hi ha hagut Okdiario, hi ha hagut La Razón, també l’Abc…
Creu de debò que l’entrevisten perquè els mitjans catalans no ho fan? No deu ser que volen agafar-ne una part pel tot? “Mireu, així és tot l’independentisme català!”.
La seva voluntat sempre ha set criminalitzar l’independentisme català. Han criminalitzat també les altres formacions polítiques catalanes acusant-les falsament amb etiquetes d’extremisme i supremacisme, i dient unes altres bestieses. És només una etiqueta més que ens poden posar.
“Em preocupa la banalització del terme extrema dreta” / Mireia Comas
Quan li diuen que el seu és un partit d’extrema dreta li sembla just? Què sent?
A mi em preocupa aquesta banalització del terme i aquesta frivolitat, aquesta lleugeresa amb què s’etiqueten les persones que ideològicament poden pensar diferent. Crec que tothom té dret a dir-hi la seva, a pensar com pensa. S’han de combatre les idees amb altres idees i amb altres arguments. I no pas amb aquesta mena d’etiquetes, banalitzant règims totalitaris que al llarg de la història han fet mal a molta gent.
Vostè hi ajuda.
Per què?
Perquè quan li pregunten i contesta literalment “potser soc islamòfoba” ho posa molt fàcil.
Qui és que no ha de tenir por d’una ideologia politicoreligiosa que arreu del món actua tal com ho fan? Crec que és legítim tenir por de l’avenç d’aquesta ideologia politicoreligiosa.
A parer seu, això inclou tota la ideologia musulmana o només persones i organitzacions extremistes, fonamentalistes?
És tota la religió musulmana. Evidentment, hi ha fidels d’aquesta religió que són persones moderades, persones que accepten les lleis civils i que estan disposades a acatar les lleis civils europees i els valors occidentals. És obvi que no tothom és radical i fanatitzat, però sí que en l’àmbit d’ideologia politicoreligiosa té una tendència clara cap al fonamentalisme.
No creu que a Catalunya la gent que practica la religió musulmana és majoritàriament una gent com vostè diu, moderada i que accepta les lleis civils?
No ho crec. Crec que és una minoria la que realment és moderada i que són els radicals els que controlen les associacions islàmiques d’aquest país i els que gestionen les mesquites.
“Crec que és una minoria la que realment és moderada i que són els radicals els que controlen les associacions islàmiques d’aquest país”
Li ho torne a dir. Després no es pot estranyar quan els titlen d’extrema dreta amb aquest discurs…
La coherència no pot ser mai extremista.
Li han fet un cordó sanitari…
No. Ara són dos.
Doncs, ara ja en té dos. L’un a l’Ajuntament? Com és aquest cordó?
Oficialment ara ja no hi cordó sanitari a l’Ajuntament de Ripoll. Me’l van fer durant el primer mandat, en què vaig ser regidora a l’oposició, però…
Li aproven els pressuposts, per exemple?
No. Oficialment, no hi ha cordó sanitari, però extraoficialment l’apliquen.
No li aproven res.
Han aprovat amb comptagotes diferents iniciatives, sí, suposo que més per la por a la reacció del propi electorat que no pas per la voluntat de facilitar les coses al govern que encapçalo.
El segon cinturó?
Me l’apliquen els mitjans de comunicació a Catalunya, és obvi. Se’m nega la possibilitat de participar en qualsevol debat, se’m neguen entrevistes, contínuament es publiquen articles difamant-me, però sense donar-me l’opció de rèplica i, per tant, no es respecten els meus drets de poder dir-hi la meva… Em sembla que és clar que hi ha un cordó generalitzat per impedir que un projecte polític com el meu pugui arribar a l’electorat.
L’altre dia els Comuns, Esquerra i la CUP van subscriure un acord que rebutja qualsevol pacte amb vostès i Vox. També Salvador Illa va afirmar en aquest diari que la línia roja que s’havia marcat eren Vox i Aliança Catalana? Vostè creu que les dues opcions són comparables?
Evidentment que no.“Vox és un projecte a anys vista del meu”
Què en pensa, de Vox?
Crec que és un projecte a anys vista del meu.
En quin sentit?
En tots els sentits. Sí que és cert que podem coincidir en alguns trets ideològics i, com dic sempre, també en alguns trets nacionals.
En alguns trets nacionals?
Sí. [Somriu]. Tots dos som aquí per eliminar l’autonomia catalana. En el nostre cas per restituir l’Estat català i en el seu, per assimilar Catalunya a la nació castellana. Però les nostres posicions són molt distants.
“Nosaltres volem salvar Catalunya i Vox pretén destruir-la; la diferència és abismal”
Diga’m alguna diferència bàsica que allunye el seu projecte polític del de Vox.
Nosaltres volem salvar Catalunya i ells pretenen destruir-la. Em sembla que és una diferència abismal.
Vull dir alguna diferència ideològica; no nacional, que ja queda ben clara.
Ells, per exemple, sí que ataquen certs grups immigrants, però en canvi avalen l’arribada d’altres que tenen el castellà com a llengua mare. Nosaltres no som favorables a cap tipus d’invasió demogràfica, independentment del país d’origen d’on provinguin.
Vostè demana una moratòria en la immigració.
Sí, perquè crec que hem acollit per damunt de les nostres possibilitats. És evident, circulant pels nostres carrers, que n’hem fet un gra massa, d’acollir immigració.
“S’ha de vigilar quin passat penal tenen totes aquestes persones que entren”
Què pensa vostè de la immigració en general?
Jo no soc contrària a la immigració. Qualsevol país necessita un percentatge d’immigrants per ocupar llocs de treball que potser són vacants per part de la població que ja hi ha establerta. Per tant, no hi soc contrària, però sí que considero que s’ha de filtrar aquesta immigració quan entra, que s’ha de vigilar quin passat penal tenen totes aquestes persones, que s’ha de valorar si realment venen aquí a treballar i a guanyar-se les garrofes o venen aquí a viure de subsidis i del contribuent català. Això és inadmissible. Per tant, jo el que defenso és una regulació, un filtratge i un control estricte d’aquesta immigració. Ara mateix? Una moratòria. Per què? Perquè ja n’hem assumit per damunt de les nostres possibilitats i perquè abans de rebre’n més convé que assimilem els que ja tenim aquí a casa nostra i que puguem identificar tots els que han entrat irregularment per poder-los repatriar.
Aquest discurs a Catalunya o a Espanya només el fa l’extrema dreta. N’és conscient?
Vostè sap que a Europa hi ha partits que no són ‘d’extrema dreta’ -entre cometes, com ho diuen vostès-, sinó que són fins i tot d’esquerres, que fan aquest mateix discurs, perquè s’han adonat, després d’anys d’immigracions massives invasives, que això és contraproduent per garantir el grau de civilització que hem obtingut fins ara.
Expressant-se d’aquesta manera fomenta l’odi a l’estranger.
No. Crec que és precisament tot el contrari. Considero que aquell immigrant que ha vingut aquí a guanyar-se la vida, a integrar-se, a acceptar les normatives i les lleis d’aquest país i que respecta els valors d’Occident, també es veu afectat per aquests corrents immigratoris que creen contracomunitats, que intenten d’alguna manera modificar la nostra realitat social. Garantint els drets dels ciutadans catalans també es tem garantint els drets d’aquells immigrants que realment han vingut aquí per esdevenir catalans de ple dret.
Diu el seu programa textualment: “La meitat dels presoners a Catalunya són immigrants”. Jo li podria dir que el 95 per cent o més són pobres.
Nosaltres hem d’assumir la part de delinqüents que ens pertoquen com a nació. Evidentment, els catalans no som diferents de la resta del món i tenim també un percentatge propi de persones que són malfactors, que són delinqüents, assassins, violadors, lladres, el que sigui. I evidentment nosaltres hem d’assumir aquesta quota com qualsevol altra nació del món. El que no se’ns pot és imposar la quota delinqüencial d’altres països. El que no ha de fer el català és, a sobre de patir o ser víctima d’aquell delinqüent estranger, és pagar-li la pensió completa dins les presons catalanes. No es pot obligar el contribuent català a assumir el cost que suposen tots aquests immigrants que cometen delictes.
“Em sembla que les estadístiques demostren claríssimament que hi ha una correlació entre immigració i delinqüència”
Quan diu això identifica clarament immigració amb delinqüència.
És que hi ha una clara correlació. Em sembla que les estadístiques demostren claríssimament que hi ha una correlació entre immigració i delinqüència.
Si ho afirma d’aquesta manera, després no es pot estranyar quan la titlen de ser d’extrema dreta.
Manifestar la realitat no és extremista. S’ha de poder parlar de tot. No es poden imposar temes tabús o correccions polítiques perquè llavors acaben esclatant conflictes. S’ha d’abordar la realitat, i la realitat és que hi ha una clara correlació entre immigració i delinqüència.
I entre immigració i pobresa, no?
És probable.
I entre delinqüència i pobresa, no?
L’altra pregunta és: Catalunya és una ONG i ha d’anar assumint tota aquesta població immigrada de baix nivell laboral, poc qualificada? Hem d’anar assumint contínuament obrers poc qualificats? Hem d’anar assumint contínuament immigrants que representen una càrrega social per al contribuent del país? Som una ONG o aspirem a ser un estat pròsper? Jo tinc molt clara la resposta.
Creu que el principal problema per a un estat pròsper, si Catalunya se’n convertira, seria la immigració?
Sí. Jo crec que sí. De fet, molts països estan regulant en aquest sentit. Hi ha molts països on no pot entrar un estranger sense acreditar que té prou ingressos dins el seu compte corrent per mantenir-se un cop arribat i per pagar-se el bitllet de tornada en el cas que no trobi feina en aquell país. I ningú els acusa de ser països supremacistes. Per què quan ho demanem els catalans som supremacistes?
No ho demanen tots els catalans, això.
De moment.
De moment, només ho demanen algunes opcions polítiques i qui ho demana amb més força és el seu partit.
Això no em converteix en extrema dreta. El fet que siguem els primers a plantejar aquesta problemàtica que altres països ja han detectat i estan intentant abordar no ens converteix en extremistes.
Segons el discurs i el to, sí.
No, no és veritat. Jo no ho veig així. En absolut.
“La independència s’aconsegueix amb una proclamació unilateral”
Molt bé. El primer punt del programa d’Aliança Catalana és la independència. Com s’aconsegueix la independència?
Amb una proclamació unilateral un cop aconseguida una majoria democràtica a les urnes que avali aquesta decisió.
“Si Aliança catalana entra al Parlament, serà la primera formació independentista que hi faci irrupció” / Mireia Comas
Hi ha més partits independentistes a Catalunya a part Aliança Catalana?
Crec que han demostrat abastament que són processistes, que no han sabut culminar aquesta independència. O no s’hi han vist amb cor per diferents raons o realment no han tingut la intenció mai d’arribar fins al final. Considero que, si Aliança Catalana entra finalment al Parlament, serà la primera formació independentista que hi faci irrupció.
Això vol dir ser coherent. Vostès seria coherents fins al final assumint el risc d’acabar a la presó o a l’exili?
No s’ha de valorar el risc que ens suposa aconseguir la independència, sinó els riscos que ens comporta no fer-la. De fet ho hem vist. L’Estat espanyol vulnera la pròpia llei d’estrangeria i per tant ens aboca tot de violència i de barbàrie als carrers. Això sí que és un risc que estem assumint en formar part d’aquest Estat espanyol i que podríem estalviar-nos un cop independents. S’ha de valorar molt fermament què suposa un cost més elevat per als catalans. Si continuar formant part de l’Estat o assumir el risc que suposa fer el procés real d’independència.
Quants anys costarà que la majoria dels partits que es diuen independentistes tornen a reclamar la unilateralitat?
Molt pocs. Si som capaços d’engrescar una altra vegada la població, les altres formacions polítiques aniran convergint cap al nostre discurs.
Creu que la gent que vota opcions independentistes estaria disposada a arriscar-se personalment?
Crec que sí. Ara mateix hi ha un desencís general. Ja es veu als balcons, que abans eren plens d’estelades i ara no se’n veuen pràcticament. Però això no vol dir que la gent hagi deixat de ser independentista o de ser conscients que la independència milloraria i molt la seva qualitat de vida. Repescar tota aquesta població que en algun moment va donar un suport claríssim a la independència és relativament fàcil si davant del Parlament de Catalunya hi ha algú que mostri determinació i valor per arribar fins al final.
Si només la defensen vostès d’aquesta manera, tot això trigarà molt.
Jo només li puc dir que fa quatre anys a Ripoll jo era regidora en solitari a l’oposició i ara soc batllessa. La realitat pot canviar molt dràsticament i en només un mandat. Si som capaços d’engrescar un altre cop la població civil i de convèncer-los que aquest és el camí, tenim possibilitats d’augmentar exponencialment els suports.
Veig que no hi ha la bandera espanyola al balcó de l’ajuntament.
És que per la diada del patró de Catalunya, per sant Jordi, la vam dur a la bugaderia.
Costarà gaire temps de rentar?
No sé. Era molt bruta. [Riu]. S’haurà de veure quant de temps els costa de fer-la neta.
Utilitza vostès els mateixos recursos, els mateixos eufemismes, que feia servir el processisme.
No, en absolut. Jo he dit des del minut zero que, si m’obliguen a penjar la bandera espanyola, ho faré.
Això és el que fan els partits que segons vostè no són independentistes. Quan els obliguen, cedeixen.
No. Al contrari. Ells s’han deixat inhabilitar per un símbol, per una pancarta o per una bandera. Els catalans no estem en condició de renunciar a líders que estiguin disposats realment a executar el procés d’independència per un símbol.
Però això també pot ser una excusa per no jugar-se-la i ajornar les decisions arriscades.
Si jo no hagués acatat l’ordre del tribunal espanyol que m’obligava a posar aquesta bandera sota pena d’inhabilitació, avui dia no hauria pogut ser candidata a la presidència de Catalunya. Hauria estat un suïcidi polític. El meu projecte polític no hagués tingut opcions de concórrer al Parlament i els vilatans de Catalunya no ens haguessin pogut fer confiança.
“Torra es va equivocar, no es pot sacrificar el futur d’un poble per un símbol”
Es va equivocar el president Torra quan no va voler retirar la pancarta?
Crec que sí. Crec que no es pot sacrificar el futur d’un poble per un símbol. Els símbols sempre els pots recuperar. El que hem d’aconseguir és arribar fins al final en el procés d’independència.
Es mira les enquestes?
Poc.
Hi creu?
No.
Quants diputats creu que traurà el seu partit en aquestes eleccions. N’ha fet algun càlcul?
No puc fer càlculs perquè la incertesa és absoluta. No sabem més enllà de Ripoll si realment tenim o no el suport de la gent. A Ripoll vam evidenciar que hi havia un vot ocult bastant massiu, que no sabem si existeix al llarg del territori o només existia al nostre municipi. Per tant, és molt difícil de valorar i de saber. Però jo sí que penso que tenim opcions reals d’entrar al Parlament, no només pel que es llegeix a les xarxes socials, que evidentment podem ser una bombolla, sinó perquè, quan hem fet desplaçaments als altres territoris catalans, se’ns ha reconegut, se’ns ha identificat i han vingut a animar-nos a continuar endavant.
“Aragonès està completament invalidat; ha estat un vassall a l’Estat espanyol”
Suposem que vostès entren al Parlament i suposem també que hi ha majoria independentista. Farien costat a un president “no independentista”, que és com els veuen, si Aragonès o Puigdemont necessitaren el seu vot?
Aragonès està completament invalidat per a encapçalar qualsevol projecte independentista perquè ha demostrat subordinació absoluta a l’Estat espanyol. Ha estat un vassall a l’Estat espanyol i no li faríem confiança perquè encapçalés absolutament res, ni cap govern català ni cap procés d’independència. En el cas de Puigdemont, podríem valorar-ho.
És l’únic que ha estat ambigu sobre un acord postelectoral amb vostès…
Sap que és contraproduent, perquè hi ha una part dels seus votants que combreguen amb part de la ideologia que nosaltres professem. Suposo que se n’està, de criticar-ho massa, perquè entraria a criticar part del seu electorat.
També potser es pensa que això limitaria les seues possibilitats de ser investit…
No ho sé. Això li ho hauria de preguntar a ell. [Riu].
Ho farem. En tot cas, vostè sí que es plantejaria de donar-li suport.
Des del minut zero el que hem dit nosaltres és que el nostre vot no seria gratuït i que estaria condicionat a l’acceptació d’aquesta declaració unilateral d’independència i també a l’aplicació d’aquestes mesures de control immigratori i en seguretat i en altres termes que considerem cabdals per capgirar la situació actual de Catalunya. Si no hi ha cap partit que accepti anar cap a aquest camí o cap a aquest model d’Estat, difícilment podrem donar-li el nostre vot.
Si Junts és el partit majoritari entre els independentistes i vostès rebutgen investir Puigdemont, quina és l’alternativa?
Parlem d’un escenari que en aquest moment és desconegut. Les possibilitats són infinites. No podem avançar-nos fins aquest grau. Molta gent té por que hi hagi un president espanyolista, però és que el que hem tingut fins ara ja n’era, d’espanyolista. Pot ser gaire pitjor? No ho sé. S’hauria de veure.
“S’està legislant contra la policia i contra les víctimes”
Ara s’ha referit a la seguretat. Com ha de ser la seguretat a Catalunya? Pot dir dues mesures urgents que vostès prendrien en aquest àmbit?
Crec que s’han de votar els cossos policials de més recursos i també de seguretat per a ells mateixos, perquè estan assumint ara mateix un risc important, per a la seva integritat física, per defensar els drets i els interessos dels ciutadans. S’ha de dotar de recursos aquestes policies locals i aquest cos de mossos d’esquadra. En segon lloc, s’ha de legislar perquè aquesta reincidència s’acabi. El que no pot ser és que un policia arrisqui la pròpia vida per detenir tots aquests que circulin amb matxets i amb ganivets pel carrer ,i que al cap de cinc minuts ja els hagin deixat anar i ja tornin a córrer pels carrers. Això és inaudit, inacceptable.
La majoria dels que detenen pels carrers no van amb matxets i ganivets. Es dediquen a furtar mòbils i bosses.
Sí, però fins i tot furtant bosses han mort senyores i hi ha hagut conseqüències greus en aquests furts.
La policia hauria de ser més contundent?
El que no s’hauria de fer és la fiscalització que s’exerceix sobre la policia. És que s’està legislant contra la policia i contra les víctimes en comptes de contra els delinqüents. Els delinqüents mereixen penes molt més dures.
Fins a quin punt?
Fins a tots els punts. Algú que atempta contra la integritat d’altres persones no pot ser que li surti de franc o que tingui una pena lleu o que… És que entren per una porta i surten per l’altra. És que surt de franc. Fer mal a les persones surt de franc i, en canvi, ciutadans que actuen correctament tota la seva vida, que paguen les seves contribucions, per altres assumptes que són menys greus són encausats més greument.
Els únics que ni arriben a entrar-hi són els petits delinqüents.
Hem vist sentències contra violadors i contra assassins de sis, de set i de vuit anys. Això és inacceptable. Això és riure’s de la víctima. No pot ser. No pot ser que sigui tan barat fer mal a algú.
Hi ha un detall que em crida l’atenció del seu programa. Diuen vostès que la família és el primer pilar de la societat, que hi estan al costat, “siguin tradicionals, monoparentals o d’homosexuals”…
Crec en els drets de totes les persones independentment de la seva sexualitat. No faig diferències en aquest sentit.
El seu partit és laic, confessional? Què opina sobre la religió catòlica?
Jo soc cristiana, però no he entrat en política ni per imposar la meva fe ni per defensar-la des de les institucions. Crec en la separació entre església i estat. És com concebo el món occidental. En aquest sentit, considero que la religió està molt bé individualment i a la llar privada, però que des de les institucions no es poden fomentar religions, ni la religió ha d’adquirir poder polític.
Li està bé com funciona el sistema democràtic al món occidental? No parle d’Espanya, parle del món occidental.
Fa bé de diferenciar Espanya. [Riu]. Suposo que tot és millorable, però, si ho comparem amb altres països d’altres continents, ens podem sentir bastant afortunats.
“El que no podem fer és pagar l’electricitat al preu que ho fem a l’estranger”
Estan vostès a favor de les energies renovables, però també de les centrals nuclears. Deu ser un dels únics partits que ho constatar de manera explícita al programa.
Nosaltres som favorables a la sobirania energètica de Catalunya. No pot ser que proclamen la independència i l’endemà depenguem d’Aragó o depenguem de França. Hem d’assegurar-nos i garantir-nos que siguem autosuficients en aquest sentit, i això no és possible si no es combinen diversos tipus d’energia; en aquest cas, també la nuclear.
S’ha d’allargar la vida de les centrals ara en funcionament? Se n’han de fer de noves?
Això ho haurien de valorar els tècnics, però crec que les centrals que tenim ara funcionen i funcionen bé. Si se n’ha d’implementar una altra, s’ha de fer. El que no es pot fer és tenir por per si passa res quan en tenim aquí a tocar, a l’Estat francès. Si hi ha cap accident, també rebríem de retruc nosaltres. El que no podem fer és pagar l’electricitat als preus que ho fem a l’estranger quan nosaltres seríem capaços de produir-la.
Què pensa d’aquest país on no es poden desplegar energies renovables perquè tothom no vol res que moleste al costat? És la societat que ho rebutja tot o és el govern que no actua amb més decisió?
Potser és la combinació de totes dues característiques, no? Tampoc hi ha hagut aquesta decisió governamental per implementar-ho i suposo que també hi ha reticències per part de la població. S’hauria de fer polítiques de sensibilització per mirar que s’hi afegissin.
Sempre que es proposa un equipament o ampliar-ne un d’antic hi ha veus que s’hi oposen amb contundència…
Sí, és possible. És difícil d’acontentar a tothom.
Com es pot ser sobirans energèticament en aquest context?
Tots volem comoditats, però tenir-ne també suposa un preu i hem de ser capaços d’assumir-lo. El que no pot ser és que vulguem tots tenir llum quan encenem l’interruptor, però que, en canvi, no vulguem centrals nuclears per poder produir aquesta llum. Hem de ser conscients que tot té un cost i l’hem d’assumir.
Defensen l’escola en català, però la volen molt diferent de l’actual. Reivindiquen fomentar el Mètode Singapur, la meritocràcia, l’excel·lència…
Els professors han perdut tota l’autoritat dins les escoles catalanes. Estan en risc, no només pels mateixos alumnes, sinó també fins i tot pels pares dels alumnes. Han perdut aquell principi d’autoritat. Crec que l’han de recuperar. Crec que el professor ha de prendre aquí un paper rellevant en aquest sentit. I sí, cal caminar cap a l’esforç i l’excel·lència. El que no pot ser és que passis de curs sense aprovar els exàmens o que les notes que es posin avui dia no siguin de l’un al deu, sinó suficient, bé… Per què? Perquè això desmotiva els estudiants. S’ha de motivar l’estudiant perquè incentivi el seu esforç i tregui moltes més bones notes. Els informes Pisa alerten d’aquesta davallada en els coneixements de l’alumnat català. Ens donen bastant la raó.
Els nous mètodes pedagògics no van per aquest camí de fa dècades.
Totes les persones que havíem estudiat a la vella escola som conscients que l’esforç que s’hi requeria i el coneixement que s’hi adquiria en aquells temps no són els mateixos que ara.
Vostès són uns nostàlgics.
No es pot negar, sí. [Riu].
Aliança Catalana està a favor de la Unió Europea?
Jo personalment no hi estic a favor. La permanència o no en la Unió Europea s’hauria de votar en referèndum per part dels catalans. Valorant sempre els nostres interessos. Si en sortim beneficiats o si, per contra, ens perjudica. La Unió Europea el que acaba fent és imposar unes quotes en tots els termes. T’imposa unes quotes en immigració, t’imposa unes quotes en determinats sectors o mercats, ha fet plegat molts pagesos que tenien vaques de llet… Ha tingut un efecte negatiu també sobre la societat catalana. S’hauria de valorar si ens perjudica o si ens beneficia i en un referèndum la voluntat majoritària dels catalans hauria de ser respectada.
“El principal problema que té la humanitat és la pèrdua de valors” / Mireia Comas
Acabem, si li sembla. El principal perill que ara mateix la societat catalana quin és des del seu punt de vista?
El principal problema que ara té la societat catalana és la colonització per part de l’Estat espanyol, que la priva de fer ús dels seus propis recursos i que la sotmet a la voluntat de l’imperi espanyol. Tornant una mica a la qüestió immigratòria, som vulnerables a les polítiques immigratòries que aplica l’Estat espanyol.
El principal problema que té la humanitat?
En té molts, però crec que és la pèrdua de valors, que ens condueix cap a una societat molt egoista, cap a uns model de societat on s’esfondren els valors, la família, les amistats, l’empatia… Desapareixen tots aquests valors que d’alguna manera garantien el nostre grau de civilització.
Autoritat i ordre.
Seny i ordre, sí.
Seny és autoritat?
De vegades, sí.
Em permet que li comente una petitíssima contradicció? Vostès reivindiquen al seu programa la recuperació dels accents diacrítics…
Jo no els he deixat de posar mai.
D’acord. I on deixa això l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans? Si hem de recuperar la disciplina a l’escola…
Crec que es van equivocar. Era un fet diferencial de l’ortografia catalana.
I vostè desobeeix l’autoritat de l’Institut, la institució que ha de marcar com hem d’escriure en aquest país i que ja té prou maldecaps…
És una autoritat provisional d’ara. Quan canvien aquestes persones poden canviar les idees. No ve per voluntat divina, tot això. Ho han decidit unes persones que d’aquí a cinc, dis o set anys no en formaran part. És una autoritat una mica elàstica.
Sí que anem bé. Pateix per totes aquestes idees que m’ha anat desgranant?
No.
Potser a Ripoll, no, i per això la voten, però en altres punts de Catalunya ho tindria molt més difícil.
En quin sentit?
Les seues idees poden tenir suport ací, però en altres zones -diguem-ne més urbanes o més poblades- em fa l’efecte que no.
Evidentment, tenim persones que ens fan confiança i ens donen suport i evidentment tenim molts detractors. Persones que són molt bel·ligerants.
No la desgasta, aquesta bel·ligerància?
Al contrari. Em reafirma encara més en els meus principis i en el meu projecte polític.
Per què es retiraria vostè de la política?
Perquè hagués aconseguit els meus objectius.
Com definiria el que acaba de fer Pedro Sánchez?
Crec que la paraula que s’hi escau és infantilisme.
