dilluns, 8 de juny del 2015
L'ESPANYA ASSIMILADA O INCORPORADA .. ES DESASSIMILA O ES DESINCORPORA!
Aquest famós Mapa Político (i tant polític!) del 1854, és de la màxima actualitat, sobretot després de les eleccions del 24M. Fixem-nos-hi.
Bé, per una banda, hi ha la fantasmada de posar-hi Cuba i les Filipines. Cert. Però el que realment interessa és que ha estat precisament el territori considerat com España Asimilada o Incorporada, el que ha demostrat que ni una cosa, ni l'altra... si més no, en comparació amb la España puramente constitucional (l'obsessió amb la puresa dels espanyols és patològica!).
O si no com s'explica que, Catalunya-Principat a banda,que ja està a anys llum de distància, que siguin la resta dels territoris considerats assimilats o incorporats, on el terratrèmol electoral ha fet que els tres virreis corresponents dimiteixin i llencin la tovallola... Doncs perquè no són puramente constitucionales, és a dir, no són puramente espanyoles, per molt que alguns ho vulguin.
Em refereixo, és clar, al País Valencià, les Illes i fins i tot l'Aragó. I és que no hi ha més cera que la que crema. I per molt que s'entestin a espanyolitzar-nos, sempre perviu encara un moviment de fons, tectònic, no superficial, que ens recorda d'on venim i ens assenyala cap a on hem d'anar.
I encara hi ha molta feina a fer.
diumenge, 7 de juny del 2015
MIRA EN MESSI... COM S'APROFITA D'EN MAS
La foto no és meva, sinó d'en Jordi, un veterà company de lluita dels anys gloriosos, però no he pogut evitar penjar-la, per ensenyar com en Messi s'aprofita del President de Catalunya i s'acobla a ell... És que ja està bé, no?
EL PERIÓDICO, COM L'ABC
El Periódico de Catalunya, com el diari Abc, no dedica la seva portada a la victòria del Barça i a la demostració de catalanitat desacomplexada que es va viure ahir a Berlin, amb tot el Món mirant-ho i sense la presència ni d'una sola bandera espanyola, ni, naturalment, del Borbó, ni del corrupte President de Govern espanyol.
És enormement significatiu que El Periódico de Catalunya coincideixi en destacar, per això, la celebració del dia de les Forces Armades espanyoles, fet que ens confirma que la línia espanyolista d'aquest diari no té aturador. El seu paper en el procés cap a la Independència és clarament obstruccionista i espanyolista.
Tampoc El Pais fa cap referència en la seva portada a la victòria del Barça. Però això no és cap novetat. Senzillament, és el reconeixement del que es va viure ahir. Que Catalunya no és Espanya,
NO SPANISH FLAGS....
No Spanish flags, no Spanish King, no crooked Spanish Prime Minister, today will assist to UCL final, because Barça is Catalan not Spanish
divendres, 5 de juny del 2015
dijous, 4 de juny del 2015
dimecres, 3 de juny del 2015
ADÉU A UN GEGANT
 |
| JACQUES PARIZEAU (1930-2015) |
El traspàs de Jacques Parizeau m´ha colpit molt. Un altre referent que, físicament, desapareix. Però el seu mestratge ens queda. Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb ell. Van ser uns minuts. En vaig tenir prou.
M'ha agradat l'homenatge que Jean-Marie Aussant, impulsor del partit Option Nationale, li ha fet en el seu compte de facebook. En reprodueixo el darrer fragment:
Ce professeur d’université m’avait déjà confié qu’il regrettait de ne pas avoir été musicien. Moi qui suis musicien, je regrette de n’avoir pas été professeur d’université. Récemment, lors d’un souper avec lui et quelques amis de divers horizons, chaque personne s’est présentée à tour de rôle. Humblement et simplement, il s’est présenté comme étant "Jacques Parizeau, enseignant". La seule chose que j’ai pu dire lorsqu’est venu mon tour fut "Jean-Martin Aussant, enseigné".
Merci Monsieur.
M'hi sento totalment reflectit.
dilluns, 1 de juny del 2015
"IN A NORMAL LIBERAL DEMOCRACY..."
 |
| Tweet |
Brutal carregada contra el govern espanyol des d'una de les revistes més influents en temes de política internacional
The thing is that Spain is not normal, nor liberal, and even not a full democracy.
HRISTO IS THE BEST!
 |
| Tweet-Piulada |
Translation: Watch and Learn how to win a final. Hurrah Barça! Hurrah Catalonia! And do not forget to be in front (of your) TV next June 6th.
dissabte, 30 de maig del 2015
QUI ES TRENCA EL PIT AMB LA XIULADA?
I pareu compte amb el militar, tancant els ulls i amb una ràbia continguda que està a punt d'esclatar! Ai, quin gust, redéu! (per cert, us imagineu la Fava Colau a la llotja???).
Vídeo espectacular de twitter!
ENCARA QUE SIGUI ESPANYOLA...
Encara que sigui espanyola, aviat l'exposarem a la seu del Ministeri d'Afers Exteriors de Catalunya. O què carai! A l'ambaixada de Catalunya a Madrid!
LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (10): JUNY
En la història de la Humanitat, els mesos calorosos, acostumen a ser d'una gran activitat. En tots els sentits. També en les declaracions o celebracions de les Independències i altres diades assenyalades. Així, a diferència dels mesos anteriors, el mes de juny és ple de celebracions. En concret, commemoren la seva independència o altra data assenyalada, els següents estats:
Samoa (1), Itàlia (2), Tonga (4), Suècia (6), Portugal (10), Filipines (12), Rússia (12), Islàndia (17), Kuwait (19), Luxemburg (23), Quebec (24), Croàcia (25), Eslovènia (25), Moçambic (25), Madagascar (26), Djibouti (27), Seychelles (29), República Democràtica del Congo (30).
De totes elles destaca el cas de Filipines i Portugal, no sé ben bé per què (eheheheh).El Dia de Portugal, de Camoes i de les Comunitats Portugueses, commemora la mort del gran literat Luis de Camoes, autor del poema èpic Os Lusiadas, sobre l'expansió portuguesa arreu del món.
Samoa (1), Itàlia (2), Tonga (4), Suècia (6), Portugal (10), Filipines (12), Rússia (12), Islàndia (17), Kuwait (19), Luxemburg (23), Quebec (24), Croàcia (25), Eslovènia (25), Moçambic (25), Madagascar (26), Djibouti (27), Seychelles (29), República Democràtica del Congo (30).
De totes elles destaca el cas de Filipines i Portugal, no sé ben bé per què (eheheheh).El Dia de Portugal, de Camoes i de les Comunitats Portugueses, commemora la mort del gran literat Luis de Camoes, autor del poema èpic Os Lusiadas, sobre l'expansió portuguesa arreu del món.
 |
| Banderes filipines celebrant la Independència |
Per la seva banda, en el cas de Filipines, celebra la Declaració d'Independència del Poble Filipí, signada a Cavite, i el contingut de la qual paga la pena de llegir, per comprendre els immensos greuges que va patir a mans dels espanyols.
Com sempre, felicitarem aquests països des del nostre compte de twitter.
Com sempre, felicitarem aquests països des del nostre compte de twitter.
DEL SOFT AL HARD*
Per raons òbvies, Catalunya ha hagut d'especialitzar-se en els darrers tres-cents anys, tret d'algun moment puntual, en la construcció d'estructures de softpower, és a dir, de poder suau o tou. Simplificant, podem dir que aquestes estructures són les que es basteixen des de la societat civil i que consisteixen bàsicament en seduir la teva audiència o públic objectiu (el target, que es diu). És a dir, el softpower és quan es pretén aconseguir el suport, l'aprovació, la lleialtat, en base no a una obligació, una imposició, un dictat, independentment de la voluntat del destinatari, sinó més aviat en la lliure adscripció, la complicitat, la seducció que dèiem. Mancats d'un estat propi durant tres dècades, pitjor encara, combatent de forma permanent, obstinada i eficient un estat que ens vol eradicar i assimilar, la societat catalana ha hagut de desenvolupar canals, estratègies, entitats, organitzacions, al llarg d'aquest període per preservar i sobretot promoure una catalanitat que ha hagut d'anar adaptant-se a un entorn europeu, internacional en mutació constant. Han estat aquests mecanismes societaris els que han desenvolupat una estratègia de softpower que ha aconseguit seduir milers de catalans i incorporant-ne d'altres d'orígens forasters. També han estat aquestes organitzacions les que han fet un enorme esforç d'internacionalització, de promoció de la catalanitat arreu del món. Els èxits més rellevants d'aquest procés de resistència i d'avenç han estat bàsicament dos.
 |
| La columna Macià-Companys desfilant cap al front |
El primer, arribar a l'entrada del segle XXI amb un Poble Català en ple procés d'alliberament nacional, és a dir, mobilitzat, activat, resolt a acabar d'una vegada amb la dependència, la submissió respecte l'estat espanyol. El segon, l'haver aconseguit bastir unes mínimes estructures d'autogovern, la Mancomunitat, i les dues Generalitats, que tanmateix, pel seu caràcter subordinat, per la seva connexió amb l'entramat políticolegal amb Espanya, no han parat de rebre garrotades i intromissions fins al punt de ser derogades, suspeses o reconduïdes, en algunes ocasions. Recordem: el 1925, el 1934, el 1938, el 1981 amb la Llei d'Harmonització, el 2010 amb la sentència del TC... Una situació que es pot perfectament repetir si no hi ha un procés de desconnexió, si no hi ha un acte de sobirania, per agafar les sàvies paraules del gran Manuel de Pedrolo.
 |
| Manuel de Pedrolo |
Només entre els mesos de juliol del 36 i maig del 37, Catalunya va poder fer i desfer com va voler. Va esdevenir un actor polític a escala internacional, i lògicament, va impulsar la creació d'un Exèrcit Català i va aixecar lleves militars, va fer una enorme transformació econòmica, però en una situació sociopolítica extremament complexa. Només en aquells mesos, Catalunya va deixar d'actuar de forma soft i va optar per mesures imperatives, és a dir, la pròpia d'un estat normal. Però, tot i que la feina que es va fer va ser enorme, la no desconnexió amb Espanya, novament ens va arrossegar a un desenllaç que quasi va arribar a ser fatal.
Com el Sísif clàssic, o l'Au Fènix, noves generacions de catalans van prendre el relleu i s'imposaren l'obligació de, amb allò que tenien al seu abast, tornar de nou a la càrrega. Van ser els herois i les heroïnes dels anys 40 i 50, gent sacrificada quasi secreta, que no només ens van salvar els mots, sinó molt més. Tot, de fet. Gràcies a ells i a elles, les dècades següents vam poder reemprendre el procés, cada cop amb més força, fins arribar a la situació actual, després d'haver superat molts i difícils obstacles, sense haver fet cas als cants de sirena que ens volien estampar contra els esculls.
Com el Sísif clàssic, o l'Au Fènix, noves generacions de catalans van prendre el relleu i s'imposaren l'obligació de, amb allò que tenien al seu abast, tornar de nou a la càrrega. Van ser els herois i les heroïnes dels anys 40 i 50, gent sacrificada quasi secreta, que no només ens van salvar els mots, sinó molt més. Tot, de fet. Gràcies a ells i a elles, les dècades següents vam poder reemprendre el procés, cada cop amb més força, fins arribar a la situació actual, després d'haver superat molts i difícils obstacles, sense haver fet cas als cants de sirena que ens volien estampar contra els esculls.
Avui en dia hem assolit èxits brutals. El nostre softpower té actors amb una dimensió, literalment global, de primer rang mundial. Com el Barça, per exemple. I d'aquí l'obsessió espanyola per controlar-lo o, en el seu defecte, per neutralitzar-lo judicialment.
És per això que, en la perspectiva de les properes setmanes hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies, tan a escala nacional, com a escala internacional. Sense deixar de fer política soft, de seducció, d'atracció, de complicitat a tots els nivells, hem de marcar d'una vegada unes línies vermelles que signifiquin una desconnexió immediata d'Espanya, i a l'hora una connexió directa, sense intemediaris amb el món. Tots els processos electorals que tenim al nostre davant, s'han de resoldre de forma contundent en una sola direcció: la de bastir un estat català lliure, sense dependències espanyoles. Aquest, i només aquest, serà el missatge que captaran a Europa i a la resta del món. I llavors, ja no només serem simpàtics, sinó que ens prendran com un dels seus, com un soci lleial. Com un més del club.
És per això que, en la perspectiva de les properes setmanes hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies, tan a escala nacional, com a escala internacional. Sense deixar de fer política soft, de seducció, d'atracció, de complicitat a tots els nivells, hem de marcar d'una vegada unes línies vermelles que signifiquin una desconnexió immediata d'Espanya, i a l'hora una connexió directa, sense intemediaris amb el món. Tots els processos electorals que tenim al nostre davant, s'han de resoldre de forma contundent en una sola direcció: la de bastir un estat català lliure, sense dependències espanyoles. Aquest, i només aquest, serà el missatge que captaran a Europa i a la resta del món. I llavors, ja no només serem simpàtics, sinó que ens prendran com un dels seus, com un soci lleial. Com un més del club.
*(NOTA: Post penjat al LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 47, Maig 2015)
divendres, 29 de maig del 2015
ARE YOU READY?
 |
| Xiulet/Whistle, a Weapon of Spaniards Destruction |
 |
| Xàtiva? |
 |
| "What a Cute old pal, daddy!" |
dimecres, 27 de maig del 2015
DOS DOCUMENTS IMPRESCINDIBLES
La Societat d'Estudis Militars (SEM), acaba de publicar un segon paper sobre temes de Defensa, en aquest cas en relació al Benestar Social. Ja fa uns mesos ja va penjar-ne un relació a la cultura de la Pau. Atès que ambdós són modèlics i de gran rellevància, he decidit compartir-los en aquest bloc, per tal d'ajudar a la seva màxima difusió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)