dijous, 25 de maig de 2017

AQUEST DISSABTE, A L'AEROPORT!

Les llargues cues en els controls de passaports que hi ha aquests dies a l’Aeroport del Prat estan provocant una situació de caos i d’alt risc per a la seguretat nacional. Milers de persones en un recinte tancat i que és un dels principals objectius dels terroristes, és una situació d’alt risc que està provocada per la inoperància premeditada i irresponsable del govern espanyol.
Es tracta clarament d’un boicot aprofitant les competències que tenen de la instal·lació per tal de provocar tensió i continuar amb la guerra bruta contra el procés independentista.
Des de Reagrupament informarem els viatgers de la situació explicant-los que el govern espanyol boicoteja l’aeroport del Prat i n’impedeix el ple desplegament i que només amb la independència es podrà garantir un servei de qualitat i de primer nivell.
Durant el matí d’aquest dissabte, 27 de maig, es repartiran fulletons i fem una crida a tothom qui vulgui a participar-hi. El punt de trobada serà a les 11h. del matí a la sortida del metro del vestíbul de la Terminal 1.

dimecres, 24 de maig de 2017

DEMÀ, US HI ESPERO

Em plau anunciar-vos que demà participaré en un sopar-tertúlia, amb els companys del PDeCAT de Les Corts, on parlarem de temes de política internacional, seguretat i defensa.
Després del darrer atemptat a Manchester, i tenint en compte l'actitud irresponsable del govern espanyol (aeroport) i del govern local de Barcelona (metro), és del tot necessari que el nou estat català, la República de Catalunya, garanteixi la seguretat dels seus ciutadans i per aconseguir-ho, és imprescindible actuar en coordinació amb els nostres aliats, perquè qui pensi que pot actuar sol, de forma aïllada, en el context del segle XXI, és que no toca de peus a terra, Això implica, lògicament, que les relacions internacionals i la política de defensa han d'anar ben coordinades, de fet, són indestriables. 
Qui vulgui, també podrar comprar encara algun dels darrers exemplars del llibre Del Soft al Hard, que com sabeu he anant presentant al llarg dels darrers mesos. 
Us espero demà, doncs, al local del PDeCAT de Les Corts, carrer Doctor Ibàñez, 9-11, a partir de les 21.00 hores.

MILITARY ETHICS

Nou MOOC al sac! Particularment aquest em fa molta il·lusió: Military Ethics: An Introduction, emès per la Universitat del Sud de Gal·les, d'Austràlia. M'ha permès conèixer un vocabulari militar i reflexionar sobre conceptes claus, que sovint m'havien passat per alt. Un dels temes que més es tracta és l'anàlisi del conflicte de les Falkland/Malvines, des de la perspectiva ètica. Un episodi que, en la meva primera joventut (17-18 anys) vaig seguir amb molta atenció i que em va tancar a la biblioteca de l'escola a les hores de pati, llegint la premsa de l'època, particularment les cròniques militars. Va ser llavors quan es popularitzaren paraules com Goose Green, Belgrano, Exocet, Harrier, Mirage, Gurkhas, entre moltes altres. La destrucció del Sheffield per un míssil Exocet llançat des d'un avió argentí va desvetllar una gran polèmica sobre les noves armes, els míssils, i com revolucionarien els afers militars, I això que encara estàvem lluny de l'ús d'internet i l'actual ciberguerra. 

A més a més, quan a l'estiu del 82, vaig fer la meva primera estada a Londres (40 dies), vaig assistir a diversos actes d'homenatge a les tropes retornades, victorioses, que es feren arreu de la ciutat, i que constituïren actes de patriotisme desfermat, que, per cert, van anar molt bé per a la consolidació política de Margaret Thatcher.

Val a dir, que aquest MOOC dedica també una part important a la teoria de la guerra justa, i els debats filosòfics al seu entorn. En definitiva, un curs molt interessant i altament recomanable.

dimarts, 23 de maig de 2017

AMB EL POBLE SIKH

Ahir vaig tenir l'honor de rebre, a la seu de Reagrupament, el líder de la comunitat sikh a Catalunya, Gagandeep Sirgh Khalsa, amb motiu d'una entrevista amb el diari digital L'Unilateral. Aquesta comunitat ha estat premiada recentment amb el IV Premi Martí Gasull, en atenció sobretot a les seves activitats envers el coneixement, per part dels seus membres, de la llengua catalana.

A Catalunya, hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines. Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el gurdwara. Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català.

La Comunitat Sikh de Catalunya és la comunitat procedent del Panjab, la regió dels cinc rius del nord-est de l'Índia.

En la foto, Mercè Feliu, redactora de l'Unilateral, Gagandeep Sirgh Khalsa, i una servidora.

dissabte, 20 de maig de 2017

25 ANYS DES DE MONTREAL ESTANT

Una servidora va veure el partit d'avui fa 25 anys, la de la Primera Champions, des de Montreal estant, en un bar de l'Avenue du Parc, juntament amb altres catalans i amics quebequesos. Allà era l'hora de dinar, i entre hamburguesa i hamburguesa, ho vam passar de conya!

Del Dream Team, sempre recordo la figura de Hristo Stòitxkov, el més gran, el més valent, el més de tot.

Quins records! Els propers 25 anys ja seran la rehòstia!

divendres, 19 de maig de 2017

AIXÒ ÉS ESPANYA: DE 27 A 2 ANYS DE PRESÓ!

L'odi espanyol contra l'independentisme, no té límits. No han aconseguit liquidar-nos en 300 anys -si se n'ha de ser de gandul!- i ara es limita a rebaixar peticions de presó a corruptes que acceptin declarar en contra dels que els espanyols consideren els seus enemics. Francament, formar part d'una nació de premia la corrupció, la delació, sempre i quan siguin dels "seus", no és gaire èpic, ni digne, ni res de res. Viure la resta de la teva vida sabent que has mentit no sembla gaire engrescador. Però sempre hi haurà gent infantil que aplaudiran amb les orelles. Gent que l'odi els porta a justificar els mitjans per assolir la fi. La gent normal, la gent digna, haurem d'evitar que manin ni massa, ni poc, ni gens.

ENTREVISTA A JOSEP PUJOL FERRUSOLA

Escolteu l'entrevista a Josep Pujol i Ferrusola.

dijous, 18 de maig de 2017

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 67 (MAIG 2017)

ES VOL PROVOCAR UN NOU SCALA

La desesperació dels espanyols és tan gran, perquè veuen perduda Catalunya, que ja hem entrat en la fase psicòpata, com quan els nazis veien perduda la guerra i es dedicaven a cometre barbaritats a punta pala, sense importar-los les conseqüències.

Això és el que passa ara amb l'aeroport del Prat. Aprofiten els nuclis de competències que encara els resten per provocar tensió. I ho fan, com sempre, per la part més sensible, i la que pot generar un enorme impacte internacional.
Parlem clar: acumulacions de centenars, de milers de persones, moltes de les quals, per no dir la majoria, són d'altres països, en un recinte tancat, com és un aeroport, que, com tothom sap és un dels objectius principals del terrorisme, és una situació d'alt risc, provocada pels espanyols. Qualsevol organització extremista pot aprofitar-ho i provocar una massacre, de manera que es lligui la imatge del Prat, i per extensió de Catalunya, i per extensió de la causa independentista amb aquesta tragèdia. Diguem-ho, encara, més clar, els espanyols volen provocar un nou cas Scala, que per als més joves, concretaré que va ser una operació de guerra bruta que va servir a Espanya per reprimir el moviment anarquista dels anys 70s, en plena transició, quan semblava que tornava a reviscolar -i que d'altra banda, constituïa una competència especialment dura, a l´hegemonia comunista, per cert. Hi van haver morts. Aquesta mateixa estratègia es podria aplicar ara al cas independentista. L'impacte internacional, global, seria milions de vegades més alt, no cal ni dir-ho, i la contraofensiva espanyola, naturalment inclouria la declaració d'una situació de risc per a la seguretat nacional, i doncs, aplicació de la llei corresponent, que implicaria la posada sota control de Madrid dels Mossos, Guàrdia Urbana, etc. I, políticament, la desarticulació del procés independentista.
És per això que cal avançar-se als esdeveniments. Cal posar ordre al Prat. Enviar 300 mossos o els que siguin i fer-se càrrec de facto del control de passaports, a veure qui és el maco que s'hi oposa, Els primers que ho agrairan seran els passatgers, però en definitiva tota Catalunya, i també, lògicament, la comunitat internacional, que veuran com el Govern de Catalunya desencalla una situació que posava en risc els seus ciutadans per la inoperància premeditada i irresponsable del govern espanyol. 
A banda, també caldria iniciar una ofensiva judicial contra el Delegat del Govern, els caps de la Policia Nacional, els responsables d'Aena, per prevaricació, com a mínim.

President Puigdemont, actuï i no deixi que el tema es vagi complicant. Quant més trigui en desencallar-se més risc assumim. Estem en una situació de risc per a la Seguretat Nacional. Els espanyols somnien amb un atemptat al Prat, els donaria uns rendiments enormes, i els importa una merda les conseqüències humanes, el Todo por la Patria, ho tapa absolutament tot. Tenen la lliçó ben apresa i estarien en la seva salsa.

És urgent.

dimarts, 16 de maig de 2017

AL CARRER, PER INÚTIL I PROVOCADOR

El delegat espanyol, continua la seva campanya de provocació constant amb el tema de l'aeroport del Prat, amb Rodalies, etc. Ja no es pot aguantar més! El govern català ha d'anar més enllà de les típiques i tòpiques declaracions planyideres. Cal desemmascarar aquest individu i tractar-lo com el que es mereix: un pària. Declarar-lo persona non grata i no reconèixer-li cap representativitat de res. I encausar-lo judicialment per prevaricació com a mínim. No podem deixar que campi lliurement pel país i continuï fent maleses, per desestabilitzar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya. Cal actuar ara i difondre arreu del món que aquest individu perjudica centenars de milers de ciutadans de tot el món que empren l'aeroport del Prat. I cal fer-ho sense complexos. I a per totes!

ELS MATINS DE TV3 PROTAGONITZA UN NOU ESCÀNDOL

Nou escàndol protagonitzat pels Matins de TV3, amb la inefable Lídia Herèdia al capdavant. Avui ha dedicat 32 minuts, a entrevistar a l'anterior ministre d'afers exteriors espanyol, en Garcia Margallo, per tal que fes publicitat del seu llibre, i de passada, llancés unes quantes amenaces i acoquinés l'audiència amb les seves demandes d'intevenció policial, judicial o la que sigui per impedir el proper referèndum d'independència.

Cal dir-ho clarament, es tracta d'una operació de guerra psicològica, que cal emmarcar en el context de la propera conferència que el President Puigdemont farà a Madrid (per cert, no la podria fer a Nova York, Roma, Berlin, Moscou....?), per tal de condicionar-la. 

El que resulta a més altament significatiu és que la durada ha estat molt més llarga que les entrevistes anteriors, fetes a responsables en actiu, que tenien una durada mitjan de 22 o 23 minuts, si bé la de la Consellera de Treball, només va durar 17 minuts. Resulta xocant, que els afers socials es tractin en tant poc temps, si són allò que realment interessa a la gent, com l'Herèdia no s'ha cansat de matxacar al llarg de tots aquests darrers anys. Per contra, l'entrevista a un ex-ministre, espanyol i espanyolista, se li dedica el brutal espai de 32, quasi 33 minuts, per dir penjaments, amenaces, fatxenderies, sobre el procés!

Això no pot continuar així. Repeteixo hi ha una campanya concertada contra el procés independentista, que es desenvolupa des de dins de TV3, i s'ha d'aturar immediatament. No pot passar ni una setmana més això!

Cal fer alguna cosa al respecte!

BYE, BYE, SPAIN...

dilluns, 15 de maig de 2017

SIGNATURA ACORD AMB EL PDeCAT

Ara fa unes hores, hem signat l'Acord d'Associació entre el PDeCAT i Reagrupament Independentista (RCAT). D'aquesta manera es dóna compliment a la promesa que vaig fer en l'Assemblea que em va escollir com a President.
Penso sincerament que és un gran pas endavant per reforçar el procés, la celebració del referèndum i sobretot la victòria del Sí. A això ens comprometem des d'ara.

A la foto podem veure les delegacions de les dues entitats: Marta Pascal, coordinadora general, David Bonvehí, coordinador organitzatiu i Lluís Soler, responsable de Nous Sectors pel PDeCAT. 

I una servidora, acompanyat dels dos vice-presidents de l'RCAT. D'Albert Aragonès, i membre de l'executiva de la Vegueria de Barcelona-ciutat del PDeCAT de Barcelona-ciutat, i de Xavier Minguet, membre de l'executiva de la Vegueria de Lleida i responsable de Noves Tecnologies del PDeCAT
Espero que altres forces polítiques, associacions, grups, entitats, etc., prenguin consciència del moment històric en el que ens trobem i avantposin la unitat per davant dels interessos particulars. No fallarem, hi guanyarem!

Podeu veure el vídeo, aquí

diumenge, 14 de maig de 2017

LA TURISMEFÒBIA, OBJECTIU DEL CNI

L'atac, perfectament coordinat, contra un hotel de Barcelona, ha de ser la gota que fa vessar el got. La turismefòbia es converteix ja en una actitud violenta, que suposo que a hores d'ara ja està sent analitzada pels Mossos d'Esquadra, i no dubto que més aviat que tard, els seus responsables siguin identificats, detinguts, jutjats i condemnats. No es pot deixar passar. La condemna, per part de jutges espanyols, és més incerta.
I és que la turismefòbia és, no tinc cap mena de dubte, una operació d'intel·ligència dirigida pels aparells de l'estat, probablement el CNI. I la raó és ben senzilla.

Barcelona s'ha convertit en un referent turístic mundial, i sobretot des del 2011, quan CiU va arribar al govern local, de la mà de Xavier Trias, i en ple procés independentista, Barcelona va deixar de ser la segona ciutat d'Espanya, per ser la Capital de Catalunya. De manera que els milions de turistes que la visiten de seguida els quedava clar aquest missatge. Això implicava que quants més turistes menys Espanya. De seguida van saltar les alarmes a Espanya i es va posar en marxa l'operació turismefòbia, mitjançant l'impuls de suposades plataformes ciutadanes que intenten boicotejar l'auge internacional de Barcelona, i sobretot, seguint la línia estratègica dels serveis d'intel·ligència espanyol, donar una imatge de la ciutat i per extensió de Catalunya, d'una societat violenta i dividida. 
El CNI ha obtingut diversos èxits: animar una paleoesquerra, totalment passada de voltes; l'al·lucinant i incomprensible arribada al poder local de l'agent espanyola Ada Colau, després de terribles errors dels partits independentistes (de tots, començant per CiU, seguint per ERC, i per no parlar de la CUP, actuant de tontos útils); i ara, convertir el turisme en una cosa negativa per a l'opinió pública, o per una part molt important d'ella. 

És obvi que una societat sotmesa a una monoactivitat econòmica és un risc que s'ha d'evitar de totes, totes. Però fer una política turística planificada i diversificada, pot ajudar econòmicament, socialment i en tots els sentits a una Catalunya que encara té molts problemes laborals, De manera que cal unes polítiques publiques concertades, que aportin valor, que contractin persones, que converteixin els barris de Barcelona, en llocs de qualitat i acabin amb situacions de misèria, d'habitatges precaris, insalubres, i on és impossible portar una vida sana en ple segle XXI.
Cal ser valents, desemmascarar la paleoesquerra, col·laboradora del CNI, i sobretot desarticular aquests brots de violència, que si no es controlen ja, poden evolucionar, per la pròpia lògica de l'espiral de violència, en quelcom molt més seriós.

MÉS GRAAAN ENCARA!

La visita del Ministre d'Afers Exteriors del Govern Regional Kurdistan Meridional a Catalunya, ha passat força desapercebuda pels mitjans catalans, de manera incomprensible. D'ella en parlaré amb més detall en un proper post. De moment, us deixo aquesta magnífica foto extreta del web Kurdistan24, on sí que es parla de forma desacomplexada.

divendres, 12 de maig de 2017

ENTREVISTA A LA VEU DE L'ANOIA


"L'objectiu de Reagrupament és l'assoliment de la Independència de Catalunya", 
Entrevista a Josep Sort, President de Reagrupament

Ton Casellas, La Veu de l'Anoia

12.05.2017

El passat dissabte el nou President de Reagrupament, Josep Sort, va ser a Igualada. Amb ell hem parlat sobre Catalunya, sobre Reagrupament i sobre la Independència.

- Ets a Igualada perquè vau decidir fer les les assemblees nacionals rotatives per tot el territori català. Per què?

- Tot i que és obvi que estem en la societat digital, que implica que des de casa o la feina podem contactar amb el lloc més allunyat possible, si està connectat, lògicament, ens equivoquem si pensem que la presència física ja no té cap importància. Ben al contrari, la xarxa humana, la presència física és imprescindible, ara més que mai. Cal trepitar el terreny, cal ser-hi. No volem quedar aïllats en el nostre “palau” respectiu. Qui es pensi que des del centre es controla la perifèria, s’equivoca. A més, no podem actuar com a paracaigudistes, allà on anem és perquè hi ha gent que ho demana. Tenim per davant un repte històric: la conquesta de la Llibertat i la Independència i caldrà que a tots els pobles, totes les ciutats, totes les comarques del país, la gent, els patriotes ens mobilitzem. I això només es pot fer si hi ets, no ho faràs des de la capital a cop d’ordinador, fent click. La realitat virtual, per a les sèries de televisió.

- Quina valoració fas a nivell general de la trajectòria del partit des de la seva creació fins ara? Ha valgut la pena?

- Primer m’agradaria aclarir que no som un partit polític. Som una associació que té un compromís sociopolític, això sí: la independència, la regeneració democràtica i el treball. Modestament, pensem que hem tingut un paper proactiu en la presa de consciència de molts catalans i catalanes. Vam denunciar la deriva espanyolista del tripartidisme, vam denunciar la corrupció en la classe política catalana. Abans de l’existència de l’Assemblea Nacional Catalana, vam tenir un paper clau en la mobilització sobretot els anys 2009-2010. Vam posar la Declaració Unilateral d’Independència en el centre del debat polític català. Vam fer aliances electorals amb tots els partits catalans: ERC, la CUP, CiU, perquè la nostra estratègia política ha estat la transversalitat. I la culminació lògica de tot això va ser la candidatura unitària de Junts pel Sí, que va guanyar les eleccions del 2015 de forma aclaparadora. En definitiva, com sempre diem, no n’hem estat els protagonistes principals, però sí, en gran part els guionistes. I ens en sentim orgullosos. Per Catalunya, hi érem, hi som i hi serem.

- Com ho fa un partit sense representació parlamentària per defensar els seus interessos?

- Hem tingut i tenim representació parlamentària. En la legislatura 2011-2015, al Congrés de Diputats, el grup parlamentari era ERC-RCAT-CSí, i els grups municipals d’ERC o eren també d’RCAT. Ara el nostre grup parlamentari al Parlament de Catalunya, és Junts pel Sí, on hi ha un membre de Reagrupament en la llista. Però dit això, el nostre objectiu no és ser parlamentaris dins de la legalitat espanyola. De fet, tampoc és tenir representació parlamentària com a tal. El nostre objectiu és el que estem a punt d’aconseguir: l’assoliment de la independència, la regeneració política, com a bases imprescindibles per una economia que generi desenvolupament, creixement, treball i riquesa compartida entre tots els catalans i catalanes.

- Què us diferencia d’altres partits independentistes des del primer dia com ERC o la CUP?

- A banda del fet que no som un partit, com a tal, més que emfatitzar les diferències, m’agradaria subratllar les semblances. Tots tres som independentistes i estem compromesos en assolir-la. Dit això, nosaltres som una organització eminentment estratègica, no ideològica. Nosaltres arribem fins a la declaració d’independència, i a partir d’aquí cadascú que voti, en les eleccions constituents previstes per al març del 2018, segons el full de ruta, en consciència.

- Si s’arriba a la independència de Catalunya, l’objectiu principal del partit estarà assolit, en què treballaríeu llavors?
- Amb la Independència, sense condicional, Reagrupament farà una Assemblea Extraordinària i decidirem el nostre futur, si n’hi ha. El meu desig i la meva determinació és ser un President de curta durada. Actuo amb la previsió que el 2 d’abril -el dia de la meva elecció- del proper any, ja em dedicaré a altres coses.

- A hores d’ara, creus que s’acabarà fent el referèndum de manera legal i vinculant?
- A hores d’ara i fins al mes de setembre, l’únic en el que penso és en assolir una victòria tan abassagadora com sigui possible del SÍ en el referèndum. Quanta més àmplia sigui més determinant. Discutir sobre coses prèvies no té cap sentit. Ens hi deixarem la pell.

KRG Minister calls on Catalan Parliament to recognize ISIS crimes as genocide

Barcelona, (dfr.gov.krd)- Minister Falah Mustafa delivered a speech to the Parliament Intergroup for the Collective Rights of People of the Parliament of Catalonia to brief them about the history of Kurdistan and the challenges and opportunities facing the Kurdistan Regional Government. 
Minister Mustafa spoke in detail of the history of the Kurdistan Region outlining the complexity of the situation in the region and the difficulties facing ethnic and religious minorities in the Middle East. The minister also pointed out that since the beginning of Syria crisis, the Kurdistan Region has become a safe haven for members of different ethnic and religious groups fleeing ISIS brutality. 

The minister called on the parliament of Catalonia to recognize the ISIS crimes committed against Yezidis, Christians and others as acts of genocide. Following the speech, the Minister answered questions from the parliament members, NGO representatives and other participants regarding developments in Kurdistan and the broader region. 

INDEPENDENCE IS NOT A PROBLEM, IS A SOLUTION, Minister Falah Mustafa at CIDOB

Barcelona, Catalonia, (dfr.gov.org) – Minister Falah Mustafa presented a seminar at the Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), a leading Spanish think tank, to address the Middle East Geopolitics, Europe’s role and insight from the Kurdistan Region.

The seminar was attended by diplomats, government officials and academics. The Minister gave a brief introduction about the history of Kurdistan and challenges and achievements the region has witnessed throughout the history. Minister Mustafa also shed light on the current situation in Kurdistan including the political and economic challenges, the ongoing fight against ISIS, humanitarian efforts of KRG in caring for 1.8 million refugees and displaced persons.
Minister Mustafa underlined Kurdistan’s problems with Iraq assuring that military cooperation against ISIS is the only area of cooperation between Erbil and Baghdad. The Minister said “KRG tried different political systems and signed different agreements with Baghdad to keep Iraq united but all failed because Baghdad does not implement them. Independence is the only solution and a legitimate right for the Kurdistani people.”

Minister Mustafa, also highlighted the great role Europe has played to support Kurdistan in the fight against ISIS and in providing humanitarian assistance, and stressed the importance of Europe’s contribution in supporting the process of democracy, institution building and conducting referendum in the Kurdistan Region.

The Minister was accompanied by the KRG representative to Spain, Daban Shadala. A question and answer session followed, and participants had the opportunity to ask specific questions of the minister.

dijous, 11 de maig de 2017

DUCK AND COVER! APARTEU LES CRIATURES!

Mare de Déu Senyor, demà pot passar qualsevol cosa. 
En Franco i l'Herèdia en la mateixa pantalla!
Duck and Cover!
Terratrèmol al Japó? Míssil balístic nord-coreà? Ni de conya!
Ja saben que demà a TV3 hi ha el tàndem Franco i Herèdia i ja es preparen!

MARGALLONS...

Els margallons, al natural o a l'escabetx, però millor menjar-se'ls per no sentir dir més tonteries para-feixistes!

Mireu-lo quina pinta de poca pena. I ell juga a ser un gran estadista... 24 hores els Mossos? i un bé negre, gamarús!

Per molt que intentis espanyolitzar-te, els teus amos de Madrid, sempre et consideraran sospitós, tanoca!

KURDISTAN FOREIGN MINISTER MEETS CATALAN DIRECTOR OF FOREIGN RELATIONS*


Minister Falah Mustafa met with Ms. Marina Falco, Director of Foreign Relations at the Ministry of Foreign Affairs of the Catalan Government  to discuss establishing bilateral relation.

During the meeting Minister Mustafa gave an overview of the history of the Kurdistan Region, as well as the financial, humanitarian and security challenges facing the KRG. The Minister also highlighted KRG’s views on post ISIS Iraq and Kurdistan’s decision to conduct a referendum on independence.

Both sides exchanged views on areas of potential cooperation between Catalonia and Kurdistan, and expressed their interest in building a long-term partnership in areas of tourism, sport, agriculture, women empowerment, and capacity building programs.

Ms. Falco emphasized that the Catalan government recognizes the important role played by the KRG in restoring regional stability and the war on ISIS. She expressed her government’s willingness to cooperate with KRG in different fields.

Both sides agreed to prepare a memorandum of understanding as a stepping stone in building and broadening bilateral cooperation.

The KRG Representative to Spain Mr. Daban Shadala also attended the meeting.

*(NOTE: From here, 09.05.2017)

dimecres, 10 de maig de 2017

PALLUSSES, ESCOLTEU EL MINUT 21!

Ja feia temps que volia veure aquests episodis sobre la Guerra del Vietnam. Avui, he tingut una mica de temps i m'hi he decidit. Sobretot, ho he fet després d'escoltar les declaracions d'en Margallo. Penso que ja està tot dit. Fins i tot, em qüestiono si cal seguir amb la comèdia del referèndum. Una Declaració Unilateral de la Independència i avall que fa baixada. Clar que també es pot tractar d'una fatxenderia d'aquest bocamoll. Jo tinc el convenciment que els espanyols no gosaran enviar els seus gossos a requisar urnes i tancar col·legis electorals. Això no es fa a l'Europa Occidental del segle XXI. L'objectiu és acollonir i acoquinar, per tal que siguem nosaltres qui ens autocensurem, per terror. Però això no passarà. El màxim és que a les últimes intentin alguna provocació, com el cas Scala, però res més. Si ho fan, hauran perdut, perquè la guerra bruta ja no té sentit. Ja no som en els vuitanta, amb els GAL. Ara qualsevol imbècil prem el gallet, o fa un click en un teclat, i tot déu se n'assabenta en trenta segons. I no aquí, si no a l'altra punta del món. I el que menys voldran els aliats d'Espanya, és tenir una baula feble al cor d'Europa, en una ciutat visitada per milions de turistes cada any. 

En definitiva, cal continuar ferms, sense pausa, acumulant forces. Els espanyols acabaran perdent els nervis, sobretot ara que Rajoy ja està al caire de l'abisme. De fet és la seva situació crítica la que el porta a apretar més contra el procés, perquè és l'únic que li permet agafar oxigen per respirar. Però li durarà poc. Un PP a la deriva, un PSOE en plena guerra civil, els Podemites, quatre gats (és a dir, cinc milions). Un govern basc que ha signat ser espanyol durant quinze anys més (si se n'ha de ser d'animal!). Un estat totalment desprestigiat. 

Només depenem de nosaltres i de la nostra habilitat en les relacions diplomàtiques (sí diplomàtiques). No podem cedir, hem d'anar fins al final.

Per cert, el vídeo del Vietnam, recomanaria a les nostres revolucionàries soviètiques de pa sucat amb oli, que escoltin molt atentament, el minut 21, en compte d'anar a televisions espanyoles de crios superenrotllats a fer el paripè. Igual aprendrien alguna cosa útil, que la vergonya aliena és infinita. 

LLIBRE LLEGIT: THE END OF INTELLIGENCE

Llibre que discuteix el paper de la Intel·ligència en l'Era de la Informació, i més concretament, en relació al poder de l'estat. Molt interessant, però una mica feixuc de llegir, sobretot pel fet que hi ha pàgines senceres sense un sol punt i a part, o apartats llarguíssims, que dificulta la concentració i la interiorització de les idees de l'autor. Això és particularment cert en el capítol 2, Intelligence, Information Power, que actua com un veritable obstacle per al lector. Aposto que el lector no especialment interessat en la temàtica, pot renunciar a continuar llegir-lo quan es perd en aquest capítol.

Lògicament, no és el meu cas. Si bé reconec que vaig trigar a assimilar les tesis de l'autor. I això va alentir la lectura, de manera que he trigar més del recomanable en acabar-lo.

La tesi central de l'autor, David Tucker, la podem qualificar d'escèptica, en el sentit que contràriament a les teories que defensen que l'era de la informació amenaça la sobirania o el poder dels estats, ell considera que qui realment en surt beneficiat és precisament l'estat, i qui en surt perjudicat són els actors no estatals o el ciutadà privat.

La seva anàlisi fa salts històrics de milers d'anys cap enrere i després cap endavant, com si el context concret fos irellevant, i el realment important qüestions claus com és el poder de l'estat en relació a la població (súbdits o ciutadans). Hi ha també una clara diferenciació, quant a la seva importància entre la qualitat i la quantitat de la informació, en benefici, naturalment de la primera.

Per l'autor, una de les idees centrals del llibre, és que pel que fa a la informació, allò que és realment important no és tant conèixer l'altri, sinó conèixer-se un mateix, per saber amb què es compta. No debades, el concepte d'estadística, deriva d'estat, i es remunta a quan els estats autoritaris -medievals- van començar a generar informació sobre la seva població (i aquí no he pogut evitar traçar un paral·lelisme amb els focs que els reis catalans van comptabilitzar, i que demostren la seva precocitat o modernitat).

Un altre element a destacar és la discussió que fa entre l'activitat de l'espionatge, entesa com a històricament relacionada amb els Estats pre-liberals i el liberalisme que tendeix a rebutjar-la per considerar que atempta als drets individuals, i que explica perquè, als Estats Units, no es creen veritables agències d'intel·ligència fins després de la 2aGM, amb l'adveniment de la Guerra Freda, mentre que a Europa, existeix una tradició històrica molt més extensa.

Dit això, gran part del llibre el dedica a analitzar activitats tradicionalment relacionades amb la intel·ligència, i com han evolucionat al llarg dels darrers anys.

Es comença per la més veterana, que és el ja esmentat, l'espionatge, on remarca, que en els seus inicis, anava a càrrec dels propis ambaixadors, de manera que era una activitat molt relacionada amb la diplomàcia, fins que amb el pas dels anys, es van anar separant, però, mai del tot,

Continua per la contraintel·ligència i les accions encobertes. La primera, té per objectiu protegir l'estat propi contra altres estats, però també contra actors no estatals o individus. I malgrat episodis ben coneguts de fuites d'informació, l'autor considera que l'estat continua tenint més poder. Pel que fa a les accions encobertes, és a dir, aquelles a les que no es poden determinar -encara que sí sospitar- qui n'és l'autor -negació plausible- assistim a molts exemples. com per exemple en l'àmbit de la cyberguerra, que demostren que els estats poden atacar altres estats o -actors no estatals- amb molta impunitat.

També el llibre estudia l'ús de la intel·ligència en l'àmbit de la guerra ordinària i el de la guerra irregular. Aquí trobem afirmacions contundents tals com que són els estats militarment febles, els que més recorren a la intel·ligència, i posa el cas de la Polònia del 1939, que segons sembla, sabia perfectament quan s'esdevindria l'atac nazi, però que tot i així, no va poder fer res per evitar la derrota. Una prova que per molta intel·ligència que es tingui, no garanteix res. Pel que fa a la lluita irregular, en aquest cas, l'autor coincideix amb la major part d'analistes que diuen que les organitzacions irregulars o terroristes tenen molt poques possibilitats de reeixir en els seus objectius.

El llibre tracta, també, en el capítol anterior a les conclusions, en com gestionar la relació entre els oficials d'intel·ligència (principals) i els que els proporcionen intel·ligència (agents), atès que tenen interessos diferents i això sempre resulta complicat.

En definitiva, un llibre interessant, amb molta reflexió, i bibliografia completa i actualitzada.

Fitxa del llibre

Autor: David Tucker
Títol: The End of Intelligence. Espionage and State Power in the Information Age
Editorial: Stanford University Press
Any: 2014
ISBN: 978-0-8047-9265-3

dimarts, 9 de maig de 2017

NOU INSULT DE TV3 AL PROCÉS

El dia d'avui serà, sense cap mena de dubte recordat amb vergonya, per alguns, amb ràbia per d'altres, amb tristor per a molts. I ho serà perquè, des de TV3 s'ha decidit apuntar i disparar a matar contra el procés. Una feina pròpia de serveis d'intel·ligència, que estan aconseguint que aquest canal es converteixi en el principal enemic de la independència, en consonància amb el paper d'altres mitjans de comunicació, als quals ja em vaig referir en un post anterior.

Els Matins, de nou
Avui als Matins, la impresentable conductora Lídia Herèdia ha dedicat un publireportatge a la fiscalia espanyola, entrevistant un fiscal molt progressista, ell, que després de dir totes les tonteries de rigor, ha acabat fent un elogi, quasi emotiu ni més ni menys que a un sospitós habitual com és l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo, que va ser un dels que va portar el cas Banca Catalana. Quina casualitat, oi? el dia que tothom va ple de la notícia de la mare superiora, va i el personatge aquest reivindica la memòria, i l'odi africà, que en Villarejo sempre ha tingut pels Pujol. 

Lògicament, suposo que està clar, a aquestes alçades de la pel·lícula, que l'objectiu no és Pujol, sinó el procés. Perquè els espanyols pensen que atacant Pujol i destruint-lo, es destrueix el procés. 
Forcadell a les tantes, i sota judici
Però, més greu encara, és aquesta nova punyalada trapera que es cometrà avui a partir de les 22.45 hores, quan s'emeti un especial informatiu titulat, significativament, Presidenta del Parlament, a judici?

Primer de tot, l'hora. A les 22.45 h., per imperatiu de Champions. Però què cony ens importa una Champions on ja no juga el Barça, ni ens va ni ens ve res de res! Però s'avantposa a un programa sobre la segona autoritat de la nació, que està sent assetjada judicialment i mediàticament per defensar els drets dels diputats catalans a actuar amb llibertat.

Per acabar-ho d'adobar, la publicitat  de l'informatiu, diu que es "dona veu a tots els implicats en el judici a Carme Forcadell", fatxandejant, doncs, de neutralitat informativa, que vol dir que quatre grups parlamentaris aniran a sac contra ella, un la defensarà i un altre probablement dirà que sí, però que amb la revolució tot solucionat. En definitiva, canya a la Carme i per un tub.

En definitiva, nou exemple d'afebliment de la imatge institucional de la Presidenta del Parlament per part de l'estratègia espanyolista, que té clar que els dos objectius a abatre són ella i el President. 

Si ahir sentia fàstic i repugnància per per La Vanguàrdia i El Periódico, avui se'm multiplica per 1000 totes dues, i com diu en López Bofill, juro que tindré memòria quan toqui, respecte els responsables d'aquesta intoxicació i d'aquesta operació de guerra informativa que pretén acabar amb el procés independentista, Ho juro.

URNES, MOLTES URNES, EH, EH!


ANUNCI pel qual es fa pública la licitació d'un Acord marc (exp. GO 2017 84).

1 Entitat adjudicadora
a) Organisme: Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
b) Dependència que tramita l'expedient: Secretaria General.
c) Obtenció de documentació i informació:
1) Dependència: Secretaria General.
2) Domicili: Via Laietana, 26.
3) Localitat i codi postal: Barcelona 08003.
4) Telèfon: 93 567 17 00.
5) Fax: 93 567 17 89.
6) Adreça electrònica: sg.governacio@gencat.cat.
7) Perfil del contractant: Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (http://governacio.gencat.cat/contractacio).
8) Data límit d'obtenció de documentació i informació: fins a la data límit de presentació d'ofertes.
d) Número d'expedient: GO 2017 84.

2 Objecte del contracte
a) Tipus: subministrament (Acord marc).
b) Descripció: Acord marc per al subministrament d'urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana, en el marc de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG); la disposició transitòria segona de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006; la Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum; la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, i la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum.
c) Divisió en lots: sí.
Lot 1: urnes electorals transparents.
Lot 2: urnes de cartró.
d) Lloc d'execució: Catalunya
e) Termini de vigència: 48 mesos des de la data de la formalització de l'Acord marc.
f) Possibilitat de pròrroga: no.
g) Establiment d'un Acord marc.
h) Codi CPV: 24530000-8, 30197600-2.

3 Tramitació i procediment
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Subhasta electrònica: no.
d) Criteris d'adjudicació: preu.

4 Valor estimat del contracte: 200.000,00 euros. Lot 1: 184.000,00 euros. Lot 2: 16.000,00 euros.

5 Pressupost base de licitació
El pressupost de licitació estimat, merament orientatiu, és de 200.000,00 euros (Lot 1: 184.000, 00 euros, Lot 2: 16.000,00 euros).
6 Garanties
a) Provisional: no es requereix.
b) Definitiva: no es requereix.

7 Requisits específics del contractista
La solvència econòmica, financera, tècnica i professional es descriu a la clàusula desena del Plec de clàusules administratives particulars.

8 Presentació de les ofertes
a) Data i hora límit de presentació de les proposicions: el quinzè dia comptat des de la publicació de l'anunci de licitació, a les 12.00 hores.
b) Documentació que s'ha de presentar: dos sobres (A i B), d'acord amb el Plec de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació: Registre general del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Via Laietana, 26, 08003 Barcelona.
d) Admissió de variants: no se n'admeten.
e)Termini de vigència de les ofertes: 15 dies des de l'obertura de les proposicions.

9 Obertura de les ofertes
a) Descripció: Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
b) Adreça: Via Laietana, 26.
c) Localitat i codi postal: 08003 Barcelona.
d) Data i hora: el dia i l'hora de l'acte públic d'obertura de les proposicions que continguin documentació corresponent a criteris d'adjudicació quantificables de forma automàtica es publicarà en el Perfil del contractant del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, http://governacio.gencat.cat/contractacio.
10 Despeses de publicitat: són a càrrec de les empreses licitadores seleccionades pels lots corresponents, d'acord amb la clàusula onzena del Plec de clàusules administratives particulars.

11 Altra informació
La resta d'informació es pot trobar en els plecs del Perfil del contractant del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, a la pàgina web http://governacio.gencat.cat/contractacio.

Barcelona, 8 de maig de 2017

Francesc Esteve i Balagué
Secretari General Departament Governació, Administracions Públiques i Habitatge

FONT: DOGC 7365 de data 09/05/2017