diumenge, 29 d’octubre del 2017

LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA (27.10.2017)


Nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUÏM la República Catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

INSTEM la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

APEL·LEM els Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

INSTEM el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya

WELCOME TO CATALONIA

diumenge, 22 d’octubre del 2017

EL RECORD DE L'1 D'OCTUBRE*

Catalunya recordarà sempre l'1 d'octubre del 2017. No se n'anirà mai més de la nostra memòria. És per això que hem decidit dedicar aquest número de La Veu, en la seva pràctica totalitat, a la vivència que els reagrupats i les reagrupades vam tenir d'aquell dia. Els records, les imatges, els sentiments, les alegries, la repugnància de la repressió sense ni un mínim d'humanitat. En un sol dia, van confluir, com en un aiguabarreig, el millor de l'ésser humà, i el pitjor, tan pitjor que fins i tot es fa difícil qualificar d'humans aquells que van colpejar amb delit, els cossos dels nostres familiars, amics, veïns, fins i tot de gent que desconeixíem i que en poques hores vam forjar una complicitat que farà encara més forta la causa per la Independència. Vet aquí la paradoxa. Ens volien sotmesos i vam sortir més forts, amb més ganes, amb més determinació. Van superar totes les barreres imaginables d'una societat democràtica, amb el seu sadisme. I no només això. Molt pitjor, però que molt pitjor ha estat les actuacions posteriors de minimitzar-lo, ignorar-lo, amagar-lo, tergiversar-lo, fet que ha afegit sal a les ferides que havien provocat. El súmmum de la hipocresia, de la depravació humana el va protagonitzar un fiscal espanyol que va arribar a negar que s'hagués comès una repressió excessiva perquè només van resultar ferits, un 0,003% dels votants o participants en el referèndum. Reduir el dolor físic de més de 900 persones agredides impunement, és directament de psicòpata, de malalt. Un dolor que també ho és psicològic i que s'incrementa si tenim en compte el patit pels familiars, pels amics, pels coneguts. Una percepció que demostra la deshumanització de l'espanyolisme catalanofòbic. Per ells no som humans. Som una estadística. Com feien els nazis. Ni més, ni menys. La humanitat reduïda a un percentatge.
Els espanyols no tenen ni la més punyetera idea de les repercussions de tot ordre que tindrà l'1 d'octubre. Són tan cecs i sords que es pensen que poden amagar els seus crims. I qui va donar-ne el vist-i-plau va ser ni més ni menys que el propi Cap de l'Estat, amb un discurs que va ser veritablement repugnant i un exercici de cinisme que fins i tot va escandalitzar molts observadors estrangers. Ras i curt, va fer seva la repressió i el que és més greu, va donar un llum verd a les múltiples agressions espanyolistes que s'han donat darrerament a ciutats com Palma, la pròpia Barcelona, i més darrerament, a València.

L'espanyolisme s'ha cregut que pot controlar el carrer. Però com hem cridat fins a l'extenuació, centenars de milers, milions, de fet, de catalans i catalanes, “els carrers seran sempre nostres”. Tal i com es va tornar a comprovar el dia de l'aturada general, una altra apoteosi de la força del Poble Català.

I ara què?
Però, ben mirat, el que facin els espanyols no ens hauria de preocupar. Per contra, sí que ens ocupa i ens preocupa el que fem els catalans i les catalanes. I el que hem fet ha donat la volta al món, com mai abans, hem estat el centre de l'atenció mediàtica.
Em refereixo, és clar, a la compareixença del President Puigdemont al Parlament de Catalunya, en compliment del que estableix la Llei del Referèndum. La decisió presidencial de suspendre temporalment els efectes de la Declaració d'Independència, ha creat una certa perplexitat. De la seva intervenció, vam trobar a faltar concrecions, garanties, terminis pel que fa a aquesta suspensió. Tots aquests aspectes claus van estar absents. A aquesta alçada del procés, no ser conscient que la gent es mou per fites en el camí, pot arribar a ser preocupant.

Això no obstant, els espanyols, fidels a la seva manera de fer, han interpretat la suspensió com una feblesa, com una marxa enrere. I s'equivoquen, de nou. Però no els corregirem, que s'estavellin amb la seva prepotència i fatxenderia. A hores d'ara tot el món sap que Espanya ha rebutjat l'oferta de mediació. És una gran jugada, que ens ha de permetre fer el pas endavant definitiu.
I per fer-lo, caldrà que tornem a tenir coratge, com l'1 d'octubre. Coratge, valentia, determinació i decisió, perquè els espanyols, per boca del propi Rajoy ja ha tornat a amenaçar.

No ens intimidaran. I la victòria serà, de fet ja és, nostra. Com els carrers!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 71, Octubre 2017)

DISCURS DE CARLES PUIGDEMONT

diumenge, 15 d’octubre del 2017

REAGRUPAMENT RECLAMA AIXECAR LA SUSPENSIÓ I PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Reunida la Junta Directiva Nacional de Reagrupament el dissabte, 14 d’octubre, sota la presidència de Josep Sort , manifestem:
-Reagrupament Independentista reitera el suport al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont , conscients com som que està vivint uns moments molt intensos i sotmès a múltiples pressions.
- Reagrupament Independentista li demana, en aquest sentit, que aquest mateix dilluns aixequi la suspensió de la declaració d’independència  i aquesta sigui proclamada formalment al Parlament de Catalunya .
-Els resultats del referèndum de l’1 d’octubre avalen clarament aquesta acció perquè tres milions de catalans i catalanes van votar o van veure com se'ls impedia fer-ho per part de la policia i la guàrdia civil espanyoles.
-L'aplicació de l’article 155 és ja una realitat des de fa dies i només proclamant la independència hi podrem fer front, desconnectant les institucions catalanes de l'ordenament jurídic espanyol.
-Només tindrem reconeixement i suport internacional si, primer, Catalunya es declara independent. Mai abans. Nosaltres hem de fer el primer pas i, un cop fet, no tenim cap dubte que els reconeixements es produiran.
-El poble català ha estat a l’altura en tot moment al llarg del procés i pensem que hem de continuar mobilitzant-nos amb accions al carrer i també amb campanyes que tinguin un impacte a nivell de la UE, fent valer, per exemple, el pes econòmic de Catalunya.
-Demanem al Govern de la Generalitat que atorgui la medalla d’honor i al mèrit a totes les persones ferides el passat 1 d’octubre, així com als milers de persones que van defensar els col·legis, les urnes i, per suposat, la dignitat del país.

dimarts, 10 d’octubre del 2017

DECLARACIÓ DELS REPRESENTATS DE CATALUNYA

RAJOY, ARA MATEIX

LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA

EL CULPABLE
La violència espanyola desfermada en els darrers dies té un culpable. I és Felip de Borbó, el cap de l'estat espanyol.

D'ençà del seu missatge, que obviava qualsevol censura a la repressió policial de l'1-O, l'espanyolisme ha comprès que té barra lliure per agredir els seus enemics. I ho estan fent a Mallorca, a Barcelona i a València. I no passa res. I no passarà res.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

DEMANO PERDÓ....

Ja sé que no queda bé demanar perdó. Però malgrat tot ho faig. I ho faig a tots aquells que em demanaren parer i jo els vaig dir que els espanyols no atacarien les urnes, ni molt menys les persones que les protegien. 

Tenia el convenciment que anaven de farol. Que marcaven paquet. 

Vaig equivocar-me, greument.

Potser és que encara quedava en algun racó meu, alguna espurna d'esperança que fossin persones humanes.

No ho són. Són bèsties, cafres, gent que mereix ser derrotats. Que necessiten ser derrotats. I ser derrotats cada cinquanta anys, pel cap baix. Perquè tenen el mal costum d'oblidar-se ràpidament de les seves derrotes, d'ignorar-les i apartar-les de la seva memòria històrica.

Només els cal un Perejil qualsevol per tornar-se a engrescar....
Si algú es pensa que la resistència no-violenta els frenarà, ja és evident que s'equivoca. O ens preparem seriosament, o les hòsties de l'1-O seran només un aperitiu.

No es tracta de filosofia, es tracta de responsabilitat. Es tracta d'intel·ligència. Ens ha costat massa arribar fins aquí, per ara arriscar-ho tot per una actitud estètica, victimista.

Els darrers dies hem viscut episodis heroics, èpics, però també d'altres que són inacceptables i indignes. 

Hem de fer el possible perquè la balança s'inclini definitivament cap als primers. Si tots ens ho proposem, no tinc cap dubte que ens en sortirem, Sense por. 

Però amb un únic objectiu: la victòria.

A SANZ ROLDAN LI QUEDEN 2 TN

Al cap de l'espionatge espanyol, el colpista Félix Sanz Roldán, màxim responsable del CNI, li queden 2 telenotícies, després del ridícul que ha fet amb el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

A CATALUNYA RÀDIO, 6.10.2017

Kurdistan i repúbliques bàltiques: altres processos d'independència

En les últimes dècades diversos països han fet referèndums d'independència. 

Què ha passat en les hores i en els dies posteriors a aquests referèndums? 

Parlem d'un cas molt recent: el Kurdistan iraquià, amb la periodista Amina Hussein. Parlem del cas de les repúbliques bàltiques amb el periodista Llibert Ferri, i amb el doctor en Ciència Política Josep Sort repassem altres casos de la història recent.

Escoltar el podcast

dimecres, 4 d’octubre del 2017

"THE SHAME OF SPAIN"

Intervenció de l'eurodiputat Steven Woolfe... Absolutament brillant! 

Traducció ràpida: 

Diumenge, 1 d'octubre, serà per sempre recordat, a Espanya i arreu del món, com el dia de la brutalitat de l'estat espanyol sobre la seva gent. 

Vaig veure amb horror una àvia amb la cara ensangonada, després de ser agredida per la policia espanyola. 

Vaig veure joves amb les mans enlaire, pacíficament, ser esclafats per tropes d'assalt armades vestides de negre amb les seves porres. 

La vergonya d'Espanya rau principalment damunt de Rajoy i ara també en el Rei d'Espanya, no només per permetre la brutalitat de la seva policia sinó també, vergonyantment per culpar de la violència a aquells violats, i per menystenir l'abús sent-ne els responsables

I, en relació a la resposta de la Unió Europea. La primera resposta hauria d'haver estat condemnar completament la violència. Però no. A diferència del que hauria fet qualsevol persona amb seny (criteri), va romandre silenciosa en la crítica, de la violència. Han preferit desviar el tema envers el trencament de l'estat de dret (rule of law) fet pels catalans. 
Això ho diu la Unió Europea que reconeix la independència de Kosovo sense referèndum? O que reconeix Palestina com un estat-nació, malgrat que els tractats de la UE no ho permeten? 

Fa 25 anys, Barcelona va celebrar els Jocs Olímpics. La cançó de comiat va ser "Amics per Sempre". Era escrita pel britànic Lloyd Webber i cantada pel català Josep Carreras. Significava amics per sempre. Bé, doncs, jo dic al Poble català que aquells que s'oposen a la violència contra vosaltres són amics per sempre, però si la UE continua ingorant la violència contra la vostra gent, sabreu que ella mai serà la vostra amiga. 

Moltes gràcies.

dimarts, 3 d’octubre del 2017

PIOLON


SUBLIME!


PURE SPANISH FASCISM IN CATALONIA (1st OCTOBER)



It's in Girona, a 17 inhabitants-strong village named Sant Mori. 

On Sunday, 1st October, at 9:05 all the villagers had voted, voting recount finished and the ballot box delivered... At lunch time, Spanish Civil Guard stormtroppers arrived ...

Not miss the villagers comments and the look of the officers.

VALORACIÓ DE REAGRUPAMENT SOBRE LA JORNADA DE L’1 D’OCTUBRE

Reagrupament Independentista fa la següent valoració de la Jornada de l’1 d’octubre en la qual va tenir lloc el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. 

En primer lloc Reagrupament celebra l’èxit de la jornada i el suport inapel.lable a la Independència expressat pel Poble Català. 
Condemnem en els termes més severs possibles, l’agressió indiscriminada per part de les forces de seguretat espanyoles, Guàrdia Civil i Policia Nacional, contra milers de catalans, que són també ciutadans europeus, que participaven pacíficament en la jornada. Unes agressions que han suposat prop d’un milers de ferits, dos dels quals estan en estat greu, i la violació dels drets recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea

Contràriament, Reagrupament elogia la professionalitat del cos de Mossos d’Esquadra en una jornada tan conflictiva. 

Reagrupament manifesta el seu suport al President de de Catalunya, i al seu govern. 

Finalment, després dels resultats obtinguts en el referèndum, Reagrupament considera que el Poble Català ha emès un mandat claríssim que l’única negociació acceptable amb l’estat espanyol ha de ser d’igual a igual, amb la mediació d’organismes internacionals, que vetllin per la bona fe de les parts, amb la finalitat de constituir una República Catalana independent

Barcelona, Catalunya, 2 octubre 2017

CATALAN NEWS 1st OCTOBER

Edition 2
Edition 1

MOBILISATION DU PAYS CATALAN

EL MATÍ DE LA REPÚBLICA

27 DE SETEMBRE

dilluns, 2 d’octubre del 2017

EN PEP ESCRIU...

Avui cedeixo l'espai d'aquest modest i humil bloc al Pep, que avui ha viscut en primera persona, aquest Jorn de Glòria i de Miserables!
Quin dia més horrorós i bonic. De desesperació i coratge. Misèria moral i dignitat infinita. Vinga que ja ho tenim això, nosaltres ja havíem guanyat fa temps, però avui, a més, ells han perdut. És hora de prendre el que és nostre perquè ens ho hem guanyat cada dia, a cada barri, a cada poble. I potser demà, quan la realitat s'imposi implacablement, el seu poble desperti i els hi faci pagar tot el que ens han fet a nosaltres, i el que els hi han fet a ells. Però això ja no és feina nostra. Nosaltres a partir d'avui comencem a construir, i ja no hi podran fer res, perquè el seu temps s'ha acabat. 

Guanyarem.


Visca la Terra, mori el mal govern.