Mentrestant, necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d'obediència al dret de defensar el català, incompatible amb l'obediència de la sentència al Tribunal Suprem.
COMUNICAT: Arran de l’anunci fet públic ahir que el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25% de les hores de docència, el Govern del Consell per la República vol fer les següents consideracions:
1. La sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística és un atac directe al principal eix vertebrador de Catalunya com a Nació. La immersió lingüística és un model que compta amb el suport de la majoria política, social i pedagògica del país, puix que és fruit d’un consens polític i social consolidat en els darrers quaranta anys. Atacar la immersió lingüística és atacar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del nostre país. Quan l’Estat espanyol ataca de manera sistemàtica la nostra llengua ho fa per debilitar tant la nostra cohesió social com la nostra construcció nacional.
2. Recordem que aquesta sentència del TSJC és el resultat d’un recurs del govern espanyol, dut a terme a través de l’Abogacía General del Estado, a unes quantes resolucions del Departament d’Educació en matèria d’ús de les llengües vehiculars a l’ensenyament.
3. Reafirmem que només amb la República catalana podrem garantir la supervivència del català. Tanmateix, en l’impàs fins a esdevenir un estat independent, ara, més que mai, necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d’obediència al dret de defensar la llengua pròpia, incompatible amb l’obediència de la sentència al Tribunal Suprem.
4. Instem al Govern de la Generalitat a fer complir l’Estatut d’Autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei d’educació, especialment en allò que fa referència a la protecció de la nostra llengua i en tots els àmbits de la societat catalana. En conseqüència, el Govern de Catalunya no es pot resignar a fer complir aquesta sentència i ha de blindar els professionals de l’educació i les famílies catalanes per tal que puguin prosseguir la seva ingent tasca de defensa i protecció de la nostra llengua en el sistema educatiu i en la vida social en general.
5. El Consell insta a les institucions Catalanes a impulsar iniciatives en l’àmbit legislatiu i executiu amb la finalitat de revertit la tendència actual del català, especialment en educació, salut, policial, judicial, comunicació i l’audiovisual.
6. El Consell es reafirma en què “la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent” i per això urgeix la proactivitat des de les Institucions, partits i entitats de la societat civil en l’impuls d’un gran pacte de país que urgeixi a revertir l’actual situació de davallada de l’ús del català.
7. El Consell fa una crida a la mobilització sostinguda de la societat civil en defensa de la nostra llengua i cultura, tant en l’espai públic com en l’esfera privada, des de la convicció que aquesta defensa està estretament vinculada amb la lluita democràtica per la independència. Avui tenim encara més raons per acabar el que vam començar l’octubre de 2017. Des del Consell seguirem treballant per posar les bases institucionals per preparar el desbordament democràtic de l’Estat i la defensa de la llengua, com a base de la Nació política, forma part d’aquesta preparació. Per això, ens posem a disposició del conjunt de la societat civil catalana per fer un front comú en defensa dels nostres drets polítics i lingüístics com a comunitat nacional.
8. Finalment, constatem una vegada més que el projecte de la construcció Nacional Espanyola se sustenta sobre el model d’assimilació I, per tant, té com a objectiu últim la desaparició de Catalunya com a Nació. L’única via realista de supervivència és esdevenir un Estat Independent. Només la constitució de la República Catalana Independent salvarà els nostres mots.
