ESTAT DE MOBILITZACIÓ PERMANENT*

Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final, i ho hem de fer tenint ben present tota l’experiència acumulada en els darrers anys, i ben particularment, els nostres encerts i allò que, diguem-ho en clau pedagògica, necessita millorar.

Per això cal començar pel més rellevant. Ahir va quedar ben clar qui és, sense cap mena de dubte i a anys llum de qualsevol altre, qui és el líder de la Independència Catalana, qui és el seu President, el seu capdavanter. No hi ha res, ni ningú que li faci ombra. I això malgrat que, probablement, ell mateix no ho consideri així. Però ha arribat el moment, definitiu, que assumeixi la seva responsabilitat i exerceixi, sense dubtes i vacil·lacions, aquest rol. El President Puigdemont ha d’acceptar aquest lideratge i assumir-ne les conseqüències. Ha de marcar la línia, pronunciar els mots d’ordre, triar el seu equip, la seva llista i els seus col·laboradors immediats. I cal que tothom, tant els implicats com el darrer dels activistes obeeixi i l’ajudi a la victòria.

Des de Reagrupament no consentirem que ningú li posi condicions, ni una pistola al pit, pretenent condicionar-lo en res. Li donem tota la confiança, perquè estem segurs i segures, que no ens fallarà, com no ho ha fet en els darrers temps, i si ho ha fet, ja n’ha reconegut l’error en totes les ocasions que ha tingut.

I ara, savis com bé ens hem fet, en la repressió espanyola, el poble català s’ha de continuar mobilitzant, i no ens hem de conformar en delegar la lluita a una comissió fantasmagòrica que té menys futur que un xupa-xups a la porta d’una escola.

Com va afirmar taxativament el President a Perpinyà, cal posar-nos en un estat de mobilització permanent, sense pors i sense complexos. Tornar a derrotar, per enèsima vegada, els espanyols a les urnes, és el nostre objectiu. Però aquest cop ho hem de fer sense deixar cap dubte de quina és la veu hegemònica, sense deixar cap possibilitat a cap tripartit espanyol, i com a molt a un acord independentista tot el generós que es vulgui, però on quedi clar qui té la veu cantant i que un govern , encara que sigui de coalició, no és un parlament, i qui mana és el President, i qui no accepti les seves decisions, o plega o és cessat, com es fa arreu del món amb una democràcia consolidada. A veure si actuem amb normalitat i seny.

Dit això, una altra de les idees força del discurs del President a Perpinyà, va ser el de llançar-se a controlar, efectivament, el territori. I per fer-ho, cal construir els Consells Locals per la República, organismes populars, al marge de la legislació i l’ordenament espanyol, i coordinats des del Consell per la República. A hores d’ara, d’aquests Consells Locals, ja n’hi ha més d’un centenar, però en calen, òbviament, molts més.

Des de Reagrupament fem una crida a multiplicar-los. Cal que els municipis i fins i tot els districtes de les grans ciutats tinguin aquests organismes republicans constituïts quant abans millors, que hauran d’entrar en acció quan Espanya intenti anul·lar els governs locals quan aquests se sumin a la desconnexió envers la legalitat espanyola. Com veieu, molta feina a fer, però Perpinyà marca un abans i un després en el camí cap a la victòria!

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 97 (Febrer 2020)

MESURA URGENT!

BUFFFFFF!

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM 97 (FEBRER 2020)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.97 (FEBRER 2020)

Read more publications on Calaméo

Carles Puigdemont : "Ce meeting à Perpignan est un risque et un défi"

À quelques jours du grand meeting dont il est le protagoniste, ce samedi midi à Perpignan, l’ex président de la Generalitat de Catalogne a répondu aux questions de L’Indépendant, depuis Strasbourg et par écrans interposés. Plus de deux ans après avoir quitté Gérone pour la Belgique, Carles Puigdemont considère qu’il foulera samedi “le sol catalan”.

L’Indépendant : Que représente pour vous cette visite à Perpignan, sur un plan personnel ?

Carles Puigdemont : Pour moi, c’est comme d’être à la maison. Dernièrement, je m’y suis rendu en tant que maire et en tant que président de la Generalitat. Lors de ma dernière visite, j’avais visité l’exposition Picasso (au musée Rigaud, NDLR). Ce samedi est un rendez-vous particulièrement important sur le plan émotionnel. Ce sera la première fois que je verrai ma mère depuis mon départ en exil, le jour de la Sant Narcís (le 29 octobre 2017, NDLR).

Ce vendredi soir, la veille du meeting, l’USAP joue à Aimé-Giral. Confirmez-vous avoir été invité au match ? Y assisterez-vous ?

J’ai effectivement été invité à l’USAP mais je ne peux pas vous dire si j’y serai ou pas car tout cela est géré par mon équipe.

Comme de nombreux manifestants qui ont déjà réservé leur hôtel, vous-même serez donc bien présent dès vendredi sur notre territoire ?

Oui… Enfin, ce n’est pas moi qui m’occupe des détails logistiques mais nous voulons être présents samedi le plus frais possible.

Que pouvez-vous dire sur l’équipe qui vous a servi de relais à Perpignan ?

Pour organiser cet acte nous nous sommes beaucoup appuyés sur le soutien du Consell per la República. Pour des raisons de sécurité, nous avons tout fait pour que l’organisation soit la plus discrète et sûre possible. Les gens engagés dans les détails les plus critiques de l’organisation sont peu nombreux. Nous voulons que tout se passe bien et que cet acte laisse de bons souvenirs en Catalogne nord.

En quoi ce meeting est-il exceptionnel à vos yeux ?

Il n’y a pas eu autant de personnes (du sud, NDLR) réunies en Catalogne nord depuis la Retirada. Gérer des dizaines de milliers de personnes dans un territoire qui n’est pas habitué à cela, c’est un risque et un défi pour tout le monde. Nous souhaitons donc travailler main dans la main avec les institutions locales. Tout va bien se passer car il y a une tradition de la mobilisation en Catalogne. Tous les ans depuis 2012, nous organisons les manifestations les plus massives d’Europe sans aucun incident. Que tout le monde se rassure : ce sera une fête.

En dehors des solidarités militantes, certaines personnalités politiques locales se sont montrées favorables à votre visite. C’est le cas du maire de Perpignan, Jean-Marc Pujol, qui a même évoqué une relation privilégiée avec vous… Est-ce vraiment le cas ?

J’ai toujours eu de bonnes relations avec lui et je me satisfais des paroles qu’il a eues, comme de celles de nombreuses personnalités politiques de la Catalogne nord. Au-delà des opinions politiques personnelles de chacun, il existe des valeurs républicaines très solides. Les personnalités qui se prononcent le font avant tout contre une aberration : la présence de prisonniers politiques et d’exilés au sein de l’Europe.

Un autre candidat aux élections municipales de Perpignan, Romain Grau, vous a même désigné comme “un ami”. Carles Puigdemont serait-il devenu un argument de campagne à Perpignan ?

Avec Romain, nous nous connaissons depuis longtemps et c’est une personne que j’apprécie beaucoup. Je crois qu’aucune des personnes qui se prononcent en notre faveur ne le fait par opportunisme. J’ai aussi parlé avec la présidente du Département des Pyrénées-Orientales (Hermeline Malherbre, NDLR), qui s’est montrée très aimable.

Avez-vous l’espoir via ces contacts d’entrer en contact avec le gouvernement français et le président français ?

Nous sommes très prudents en ce qui concerne la relation avec d’autres États. Ce à quoi nous aspirons, c’est la connaissance de la situation liée au procés (d’indépendance en Catalogne). Que les opinions ne se fondent pas seulement sur la propagande de l’Espagne.

Que répondriez-vous aux personnes qui voient votre visite d’un mauvais œil, soit parce qu’ils ne partagent pas vos positions soit parce qu’ils considèrent que celles-ci sont étrangères à notre territoire ?

Je commencerais par leur exprimer mon respect le plus sincère. Ensuite, je leur dirais qu’il y a une partie de cette affaire que doivent décider les Catalans… Mais qu’une autre concerne l’ensemble des citoyens européens. Car il y a un État membre de l’Union européenne qui ne respecte pas les règles du jeu d’un État de droit européen et va à l’encontre des libertés fondamentales.

Cette rencontre à Perpignan aurait pu se faire avant, si vous n’étiez pas sous la menace d’une extradition vers l’Espagne…

C’est vrai, il y avait d’abord le mandat d’arrêt européen puis la convention bilatérale entre la France et l’Espagne, qui nous obligeait à être très prudents. Aujourd’hui (avec l’immunité d’eurodéputé, NDLR) je me rends à Strasbourg toutes les semaines et cela ne représente aucun problème. Ce sera d’autant plus naturel à Perpignan, en étant si bien accompagné. Cela fait un moment déjà que je me déplace partout en Europe avec les précautions nécessaires en termes de sécurité. J’insiste : c’est la charge émotionnelle qui fait de ce meeting une journée exceptionnelle. Se retrouver à Perpignan, c’est autre chose que de se rendre en Suisse, en Allemagne ou au Danemark !

Dans le jeu politique espagnol, la table de dialogue avec le gouvernement espagnol semble ne jamais vous avoir été aussi ouverte.

Nous sommes toujours totalement disposés à ouvrir un dialogue profond sur l’autodétermination. Mais l’expérience nous rappelle qu’il faut rester prudents et se cantonner aux faits, pas aux paroles. C’est vrai que les mots du gouvernement actuel sont plus aimables que ceux du précédent et du gouvernement du Parti populaire. Mais je n’ai personnellement aucune relation avec le gouvernement espagnol, c’est le président Torra qui a cette relation ordinaire avec eux.

Mais des gens de votre entourage le plus proche ont établi ce contact…

Oui, c’est vrai.

Avec les prochaines élections catalanes à l’horizon, le meeting de Perpignan ne risque-t-il pas de se transformer en un acte partisan pour votre camp ?

L’organisation et le déroulement de ce meeting n’ont rien d’un acte partisan. Le Consell de la República n’est pas un parti politique. C’est l’esprit transversalité qui régnera, ainsi que la gratitude envers les nord catalans qui ont fait possible que Clara (Ponsati), Toni (Comin) et moi-même puissions fouler le sol catalan. C’est un fait historique pour nous.

TOTHOM A PERPINYÀ!

Benvolgut/da,

Queden molts pocs dies per retrobar-nos a Catalunya. Aquest dissabte 29 de febrer t'esperem a Perpinyà amb el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Un acte del Consell per la República que volem que sigui el més gran fet mai a la Catalunya Nord!

En aquesta recta final fins a dissabte ens cal el teu suport. Aquesta convocatòria suposa pel Consell que treballa amb les limitacions de l'exili, un esforç econòmic, humà i tècnic molt important. Com que estem determinats a que sigui un èxit i volem que tingueu totes les facilitats logístiques, haurem de fer una inversió sense precedents.

Si tots els que formem part del Consell fem una aportació, farem possible un acte històric. Ajuda'ns!

El teu suport és clau perquè el Consell i la feina que fem des de l'exili pugui acomplir la seva missió: culminar el camí iniciat l’1-O.

NO US LA PODEU PERDRE!

Exposició de fotografies 

Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf. 

Inauguració, dimecres 26 de febrer, a les 18.30 hores

Llibreria Claret, c/ Roger de Llúria, 5, Barcelona

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT PUIGDEMONT EN LA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DEL 155 AL PARLAMENT

Veure el vídeo de la intervenció del President Puigdemont en la comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 de la CE a Catalunya

L'ESPANYA HUMILIADA*

Les darreres setmanes hem assistit a la humiliació d’Espanya per part de les institucions jurídiques europees. I, naturalment, per part del President Puigdemont i l’estratègia política menada des de l’exili. Un èxit que coincideix amb el relleu en la direcció d’un dels diaris més ferotgement espanyols, malgrat imprimir-se i ser escrit de Catalunya estant. Algú pot pensar una venjança més dolça? Difícilment.

L’entrada al Parlament Europeu del President Puigdemont i de Toni Comín, i properament, també, de Clara Ponsatí, ha estat una veritable victòria que han ensorrat tots els atacs que han rebut en els darrers set mesos, sobretot quan, el 2 de juliol, el llavors President de l’eurocambra, es va comportar de forma indecent, vergonyant, pusil·lànime, obeint de forma canina el dictat del govern espanyol. Llavors, els nostres eurodiputats i el seu equip jurídic, van rebre per totes bandes. Sense compassió, amb odi, amb ràbia. Els donaven per neutralitzats, com a derrotats. Però es van mantenir ferms, durs com una roca, sense fer un pas enrere. I han guanyat, i tant si han guanyat, han derrotat a un estat que es pensava que els havia escombrat. I ha estat una victòria per pallissa, de forma, efectivament, humiliant, s’han endut un cabàs de vergonya. En definitiva, brutal.

I el més bo de tot, és que malgrat això, els espanyols es neguen a reconèixer la derrota. I fins i tot gosen plantar cara a la jurisprudència europea. No han après, encara. Els costa, però, no en tinc cap dubte, encara hauran d’empassar-se més gripaus. El seu nul respecte pels drets humans, la seva catalanofòbia ben arrelada en el seu subconscient multisecular, els impedeix actuar de forma racional i van intentant transformant les derrotes en falses victòries. S’arrapen a qualsevol excusa per auto-enganyar-se i ajornar la seva humiliació total i absoluta. És d’un patetisme que tomba d’esquena. Europa assisteix a l’espectacle amb uns ulls com a taronges.

En aquest context de victòria catalana i de derrota espanyola, no podem deixar enganyar-nos. Hem de continuar fins al final. No empassar-nos rodes de molins del nou govern espanyol, que, paradoxalment, ha estat possible gràcies al vot d’un partit català. Això contribueix a embolicar el procés. Com podem demanar que els europeus entenguin que uns independentistes donin aire al teu repressor? No s’ho expliquen! El blanquejament d’un partit espanyol que té sang a les seves mans és un error molt gran. Un partit que ha conegut casos de corrupció a punta pala i que fins i tots els seus condemnats no entren ni després d’haver-se apropiat de centenars de milions d’euros!

Després de la victòria a Europa, ara cal acabar la feina amb una victòria, l’enèsima, a casa. Sempre que el President Puigdemont ha encapçalat una llista electoral, la victòria ha estat de carrer. Recordem les eleccions del 2017, en plena reacció del 155, va guanyar de carrer. I després, en les eleccions europees del 2019, va repetir la gesta. Ell, i només ell, és el referent de la victòria. I des de Reagrupament, President, us demanem que no espereu més per posar ordre i aplegueu al vostre entorn tots els catalans i totes les catalanes que tenim molt clar que la prioritat és l’alliberament de la Pàtria, sense dubtes ni mitges tintes. És l’hora de refer el camí i d’anar fins al final. Reagrupament serà sempre al vostre costat, com també al costat del President Quim Torra i de tots els diputats i batlles que us donaran un suport tancat. És l’hora de la victòria!

*(NOTA: Penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 96, Gener 2020)

ESTEVE ALBERT I CORP, en el 80è ANIVERSARI DEL FNC, PER AGUSTÍ BARRERA

Esteve Albert i Corp, en el 80è Aniversari del FNC, per Agustí Barrera

Read more publications on Calaméo

SENSE QUE SERVEIXI DE PRECEDENT, BARBETA

En Jordi Barbeta, el periodista, no és un sant de la meva devoció. Em sembla que això ja ho vaig dir fa mesos o anys. Però això no obsta perquè, de manera puntual, i sense que serveixi de precedent, estigui d'acord amb algun dels seus articles.

Aquest és el cas del de dimarts passat. Les revelacions silenciades de Puigdemont, és un article molt interessant que arriba quasi al nivell d'un altre opinador del mateix mitjà, en Jordi Galves.

Que la intervenció del President Puigdemont, al Parlament de Catalunya, van ser mig amagades pels mass media, ho vaig constatar immediatament després de fer-les. Quan les veritats com a punys, tot just van ocupar espais secundaris en tots ells. En clar contrast, amb les fetes, una setmana abans, per Oriol Junqueres, que van obrir portades, telenotícies i butlletins radiofònics. És el que passarà d'ara fins a les eleccions. Un tractament assimètric, sempre en benefici d'aquest i en perjudici d'aquell. Naturalment si nosaltres no ho evitem. Però temps hi haurà per evitar-ho.

Per cert, l'article d'en Barbeta, s'obre amb un míssil acadèmic considerable: 

"Quan feia classes de periodisme a Blanquerna, en els bons temps de l’admirat degà Miquel Tresserras, em vaig inventar un mètode per jerarquitzar les notícies"

Deu n'hi do, l'hòstia al seu successor, que, certament, no li arriba ni a la sola de les sabates. Un autèntic sectari, sociata. I és que ara, efectivament, són "mals temps" per al centre esmentat.

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 96 (GENER 2020)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.96 (GENER 2020)

Read more publications on Calaméo

LA TRAMPA ESPANYOLA

La trampa espanyola consisteix en simular una polarització extrema entre la "dreta" i l'"esquerra" espanyoles. Una polarització que és inexistent, però que es promociona per engalipar uns quants despistats, que davant l'extremisme espanyolista de la dreta, cauen com a passerells en els braços de la suposada esquerra espanyola. És una estratègia de calaix, que entra en acció quan l'independentisme creix molt i amenaça l'statu quo. Llavors, es desferma una ofensiva mediàtica, suposadament progressista, que pretén denunciar la dreta espanyola i presenta el PSOE com un partit raonable, davant la catalanofòbia sense control de la dreta. Però tot és una camama. La dreta i l'esquerra espanyoles pactaran sempre en el darrer moment. I tant que pactaran! De fet, penso que l'enemic més ferotge de Catalunya i la seva independència, és el PSOE i els seus acòlits a Catalunya. Ni PPs, ni C's, ni Vox, que no es mengen un pèsol a casa nostra. En canvi, sí que ho fan els sociates, tot i que molt lluny dels seus anys olímpics.

El sorprenent és que alguns hi caiguin, de bona fe. I aquí la responsabilitat la tenen els mitjans de comunicació de masses, que juguen aquest joc. Començant per TV3, cal dir-ho.

També cal afegir el paper que històricament han fet els comunistes de manual: PSUC, Iniciativa, En Comú Podem, Comissions Obreres, tots aquest elementus, treballen a sou dels sociates, fan la feina bruta que aquests no poden fer, per no allunyar-se de la centralitat del país. Allà on no arriben els sociates, ho fan ells, i d'aquesta manera s'emporten una mica de visibilitat política i de menjadores. El seu extremisme és de cara a la galeria, però en darrer terme, sempre seguiran la veu del seu amo sociata. També de manual. La ideologia anti-feixista que propugnen i que deriva de la mentalitat de front-populista, està pensada per aturar l'estratègia del front patriòtic, és a dir, de la transversalitat independentista, a la qual volen aturar de totes totes.

No us heu de deixar entabanar pel discurset radical espanyolista. Mai no donarà lloc a una veritable revolució. L'única revolució possible és la independentista, i als fet dels darrers anys i mesos em remeto. Qui som reprimits, engarjolats, humiliats som els independentistes, no els que volen un Espanya més forta i cohesionada, com diuen Sànchez i Iglesias. Tinguem-ho clar!

INFORME DELS SERVEIS JURÍDICS DEL PARLAMENT SOBRE LA INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

INFORME SERVEIS JURÍDICS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA SOBRE LA INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Read more publications on Calaméo

President Puigdemont: “Avui la crisi catalana ha impactat profundament en els fonaments constitucionals de la UE”

View this post on Instagram

🗣 Primera intervenció del president @carlespuigdemont al ple del @parlamenteuropeu. . 💬 "Catalunya és avui un afer intern europeu. El dret d'autodeterminació és la millor via i la més democràtica per solucionar un conflicte territorial, no només a Europa sinó arreu del món". . #NoEnsRendirem

A post shared by Junts per Catalunya 🎗 (@juntspercat) on Jan 14, 2020 at 3:03am PST

REAGRUPAMENT ES FELICITA PER LA CREACIÓ DE LA TAULA UNITÀRIA INDEPENDENTISTA

·      Representa un pas més en la vertebració de la República Catalana

·      La mesa de negociació amb el govern espanyol només serà efectiva si és d’igual a igual

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida a Barcelona, aquest dissabte, 11 de gener, vol fer públiques les següents consideracions davant l’actual situació política.

Davant la creació d’una taula unitària independentista, RCAT, considera que és producte de la dinàmica generada per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i per la votació al Parlament de Catalunya de la declaració d’independència del 27 d’octubre del mateix any. Sense aquests precedents, no hauria estat possible que les forces que van votar-hi favorablement, ara acordessin com han acordat aquesta instància unitària i transversal. Recordem que la transversalitat ha estat sempre l’exigència defensada per la nostra associació. En aquest sentit, ens felicitem per la seva constitució i fins i tot considerem que representa un pas més en la vertebració de la República Catalana. Des de Reagrupament no tenim cap dubte que és el resultat de l’acció unilateral del Poble Català cap a la Independència, sense la qual no hauria estat possible. També mostrem la nostra predisposició a participar-hi.

Pel que fa a la constitució d’una mesa de negociació amb el govern espanyol, fem les següents consideracions. No tenim cap esperança que el Regne d’Espanya negociï de bona fe amb els representants catalans. Els esdeveniments dels darrers anys així ho demostren a bastament. Una negociació amb Espanya només té sentit si contribueix a cohesionar Catalunya i a fer-la més forta i decidida en la seva voluntat de construir la nostra República. Això només passarà si la negociació es fa d’igual a igual, sota la supervisió o observació internacional i on els punts a discutir siguin el reconeixement al Dret a l’Autodeterminació de Catalunya, l’alliberament dels presos polítics i la fi de la repressió. En cap cas s’acceptarà negociar cap tipus de competència o transferència, car s’entén que el simple fet de relacionar-nos d’igual a igual, implica el reconeixement espanyol de la nostra sobirania i la fi de la nostra submissió a la seva autoritat.

NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (4.1.2020)

Reagrupament insta a defensar el President Torra i l'eurodiputat Junqueras davant un nou cop d'estat espanyol

• La inhabilitació d’un President de la Generalitat només la pot decidir el Parlament de Catalunya
• Espanya no obeeix la sentència del Tribunal de la Unió Europa de Luxemburg

Després de l'esperable decisió de la Junta Electoral Central espanyola(JEC) de suspendre l’acta de Diputat al President de la Generalitat, Quim Torra i, per tant, donar ales a la seva inhabilitació, des de Reagrupament instem els partits independentistes a fer front comú i recuperar el més aviat possible la Declaració d'Independència aprovada el 27 d'octubre del 2017.

Reagrupament commina els grups parlamentaris de JuntsxCAT, Esquerra Republicana i la CUP, particularment, a defensar el President de la Generalitat, Quim Torra, en el ple d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya.

Reagrupament alerta que qualsevol vacil·lació per part de membres del govern respecte la continuïtat de Quim Torra al capdavant de la Presidència, haurà de ser titllada com un acte de traïció i oportunament denunciada.

Finalment, Reagrupament considera que les victòries recents de l'independentisme en el camp de la justícia europea, són en la base de la reacció espanyola de les darreres hores, i en aquest sentit, caldrà denuncar les desobediència espanyola a les decisions dels tribunals belgues i europeu i preparar la denuncia del Regne d'Espanya al qual, si no canvia de capteniment, caldrà aplicar-li l'Article 7 del Tractat de la Unió Europea que implica la seva pèrdua de drets polítics.

Barcelona, 4 de gener de 2020.

NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (3.1.2020)

Reagrupament Independentista (RCAT) es felicita per la suspensió, per part de les autoritats judicials belgues, de l’euroordre llançada per la justícia espanyola, contra el President Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Constitueix una nova i enorme victòria en el front internacional de la República Catalana, com així es demostra per l’enorme impacte mediàtic internacional i, de lluny, la notícia més rellevant d’aquest dijous passat.

Políticament, aquesta decisió esparvera el govern i partits espanyols que el que més temen és un retorn en olor de multitud del President Puigdemont a Catalunya, amb l’aval de les institucions europees. Per això, en les darreres hores s’han accentuat les conspiracions espanyolistes per evitar-lo. Lamentablement, un partit soi-disant independentista, està participant en aquestes trames. Un partit que ha fet tot el possible per evitar la investidura de Puigdemont en els darrers mesos i que, per contra, s’ha mostrat obertament favorable a la investidura de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol.

RCAT fa una crida a donar el suport més ampli possible als Presidents Puigdemont i Torra i a formar un ampli front polític que aprofiti l’onada victoriosa en el context internacional per acabar de realitzar la independència proclamada el 27 d’octubre del 2017.

Barcelona, 3 de gener del 2020

EL DÚMPING NACIONAL

Acabem d'assistir a un nou cas de dúmping nacional. El tercer, en els darrers mesos. Fa uns mesos, el juliol passat, ja ho vaig denunciar davant el Consell Nacional del Partit Demòcrata. M'explico.

El dúmping és una pràctica empresarial que consisteix en vendre pel preu per sota del cost. Pot semblar suïcida, però de fet no ho és. L'objectiu és derrotar la competència, si aquesta no el practica, i un cop escombrada, quan la teva empresa és l'única que es manté dempeus, lògicament en tenir el monopoli, puges el preu i et fas d'or. 

Per la seva banda, el dúmping social, que és el que practiquen els països empobrits per atraure la inversió dels països enriquits. Aquest consisteix en oferir unes condicions el més baixes possibles en termes socials (salaris), ecològiques (legislació), fiscals, etc. que representin menys costos d'inversió, de manera que el país que el practica és més atractiu per a l'empresa del país enriquit que el país que no el practica. Això fa que es produeixi una cursa cap avall (race to the bottom), on naturalment els més perjudicats són els treballadors dels estats que el practiquen, perquè estan sotmesos a unes condicions laborals, mediambientals, etc, infernals.

A Catalunya, en els darrers mesos, s'està practicant el dúmping nacional, que consisteix en la competència entre partits independentistes per veure qui ofereix unes condicions més a la baixa per pactar amb partits espanyols, sobretot amb el PSOE, de lluny, l'enemic més perillós. És una conseqüència directa del fet que l'independentisme català està dividit en, com a mínim tres partits que competeixen entre ells. Un fet que no passa, per exemple, en el cas d'Escòcia, on l'independentisme està hegemonitzat per un sol partit (no monopolitzat, però). 

Els efectes del dúmping nacional són nefastos. Després de les eleccions municipals, alguns partits independentistes van fer dúmping nacional en pactar amb els socialistes en determinats ajuntaments, alguns força referencials, fet que va enrarir molt les relacions entre ells. Tant que la resposta més contundent va ser el pacte contra-natura a la Diputació de Barcelona. Novament, els sociates van ser qui en van sortir més beneficiats. I com a resposta a aquest pacte, tenim ara el pacte d'investidura de l'espanyol Pedro Sànchez, sense cap contrapartida, on també el sociates surten beneficiats. 

La competència entre les formacions independentistes és suïcida, però és una realitat que només beneficia l'espanyolisme. Per acabar amb ella només hi ha dos camins, o un acord mutu, que a hores d'ara és quasi impossible, o que una de les opcions independentistes s'imposi definitivament a la resta. Per fer-ho, cal que sigui una opció que provoqui un rebuig a l'espanyolisme, que la tingui com a enemiga. I aquesta, tots ho sabem, només és una, sempre i que estigui encapçalada per un dirigent odiat per Espanya, i no per un mindundi que es creu el rei Sol o Nostro Senyor a la Terra. 

Suposo que m'explico.