dijous, 31 d’agost del 2017
dimecres, 30 d’agost del 2017
EUROCOP WAS RIGHT! (JUNE 2017)
Politicizing security puts citizens at risk. The Catalan police force, the Mossos d'Esquadra, should have access to Europol databases and forums just like any other competent security authority in Europe, said the president of Eurocop, Àngels Bosch, in an interview with the CNA.
Following the outrage in Catalonia that the Basque police force, Ertzaitza, was granted access to Europol by the Spanish government while the Mossos were kept out, the European police union leader said this can "compromise" Europe's security. "A lack of commitment between different security forces, a lack of coordination, or subpar communication and exchange of information can compromise the whole European area," she explained.
dimarts, 29 d’agost del 2017
VÍDEO HOMENATGE PRESIDENT BARRERA
Veure el vídeo de l'Acte d'Homenatge al President Barrera, fet per Reagrupament fa unes hores.
Entre els assistents a l'Homenatge, cal esmentar la presència de M. Carme Carmona, Presidenta de l'Associació d'Amics d'Heribert Barrera.
 |
| Misericòrdia Pellisser (dreta), vídua d'Heribert Barrera, acompanyada de M. Carme Carmona, presidenta de l'Associació d'Amics d'Heribert Barrera |
dilluns, 28 d’agost del 2017
AVUI, US HI ESPERO!
HOMENATGE AL MOLT HONORABLE PRESIDENT
HERIBERT BARRERA i COSTA
Dilluns, 28 d'agost, a les 19.30 h
Seu Nacional de Reagrupament: c. Roger de Llúria, 5, 2n 2a
(Metro: Urquinaona)
Intervencions de:
JOAN RIGOL
Molt Honorable President del Parlament de Catalunya
QUIM TORRA
Editor, Ex-President d'Òmnium Cultural
Presentació a càrrec de JOSEP SORT, President de Reagrupament
Us hi esperem!
diumenge, 27 d’agost del 2017
COMUNICAT DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA AL POBLE CATALÀ (i al món)
Reunida a Barcelona, Capital de Catalunya, a data 26 d'agost del 2017, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, encapçalada pel President, Josep Sort, s'adreça al Poble Català mitjançant el següent comunicat.
Catalunya, i concretament les poblacions de Barcelona i Cambrils, han estat objecte d'atacs terroristes abjectes que han provocat 15 morts i dotzenes de ferits.
Que enviem als familiars dels assassinats i als ferits la nostra més humana abraçada i condol, la nostra solidaritat i suport.
This solidarity is also extensive to all the foreigners and their families that were killed or injured by the criminals, and to all the 35 countries they belong to. This number shows that Catalonia is a welcoming and peace-loving country, that receives people from around the World.
Felicitem, en aquest sentit, als Mossos d'Esquadra, des del seu màxim comandament fins al darrer agent, per aquesta actuació exemplar que ha estat mundialment reconeguda i ha generat un orgull per a aquesta institució i per a la catalanitat, demostrant la capacitat d’actuar com un Estat.
Que fem extensives aquestes felicitacions als altres cossos i organismes que van intervenir en els moments crítics, com les Policies Locals respectives, els serveis d'emergència, els de protecció civil, els equips mèdics i hospitalaris, etc.
També als centenars de ciutadans anònims, catalans i d'arreu del món que van ajudar in situ als ferits, a aquells que van anar de forma immediata a fer donació de sang, als que d'alguna manera o altra van ajudar i van contribuir a gestionar la crisi produïda pels atemptats.
També al propi President de la Generalitat, al Conseller d'Interior, per liderar el país en uns moments tan durs. També als governs locals de Barcelona, Cambrils i altres municipis que també han vist trasbalsada de forma dramàtica la seva quotidianitat, com els de Ripoll i Alcanar.
Que, si bé tenim molt clar que els responsables directes, els assassins ja estan o morts o empresonats, el coneixement posterior de com es van desenvolupar els atacs, assenyala clarament que l'Estat espanyol, a través dels seus responsables polítics, dels serveis d'intel·ligència, policials i judicials van tenir un paper clau en permetre que es donessin les condicions per a la realització d'aquests atacs assassins i covards, privant els Mossos de la informació que tenien al seu abast.
També blasmem el paper d'una gran part dels mitjans de comunicació espanyols i, encara més greu, d’alguns de catalans que, sense cap mostra de sensibilitat i d'humanisme, s'han llançat a una ofensiva fastigosa i miserable per embrutar el paper del Mossos d'Esquadra.
Rebutgem també el comportament indigne del Cardenal Omella, que lluny de ser un exemple de pau i reconciliació va protagonitzar un episodi lamentable de sectarisme polític, sense cap engruna de sensibilitat humana i en total contradicció amb els plantejaments principals de la doctrina cristiana, que molts catalans i catalanes segueixen.
Que considerem denigrant el comportament de l'actual cap de l'estat i la seva consort, fent un ús propagandístic, en benefici propi, dels infants ferits en l'atemptat.
És per tot plegat que exigim que, de la forma més immediata possible, així que es donin les condicions polítiques i legals, s'obri una investigació per depurar responsabilitats legals i imposar les indemnitzacions corresponents a aquells que, per acció o per omissió, van fer possible aquests terribles esdeveniments.
We ask for an International Inquiry Commission in order to bring before the International Justice any responsibility committed for a State, particularly the Kingdom of Spain.
Finalment, cridem a tots els catalans i catalanes a participar massivament i amb estelades amb crespons negres a la manifestació que començarà d’aquí a unes hores a Barcelona, amb el lema “No tinc por”.
dissabte, 26 d’agost del 2017
I L'EUROPEA?
Membres de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, abans d'assistir a la manifestació del No tinc por, amb la bandera de la UE, amb crespó negre,
SIGNANT EL PACTE PEL REFERÈNDUM DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Ahir divendres, vaig tenir el plaer de signar com a representant de Reagrupamentm el Pacte local pe Referèndum de Vilafranca del Penedès.
Va ser un acte molt emotiu, on van participar-hi una cinquantena d'entitats de la vila. Sobretot en una població molt tocada per l'assassinat d'un dels seus veïns, en Pau Pérez, en l'atac a Barcelona de la setmana passada.
Malgrat aquest trist fet, la vida continua. És la nostra obligació, i hem de fer que tant Vilafranca com tota Catalunya tirin endavant amb democràcia i llibertat.
dijous, 24 d’agost del 2017
"CATALAN NEWS" LAUNCHES A DAILY' NEWS SHOW IN ENGLISH
ACN launches a new daily TV news program on August 29 starting at 8:30pm. The daily (Monday to Friday) will cover the most important news in Catalonia from an international perspective. Seven years after launching its English service, ACN goes one step further in its aim to explain Catalonia to the world. The short daily TV news program will expand ACN's reach abroad, and be available online on the 'Catalan News' website and through social media.
The new TV show will adapt the most important news of the day in Catalonia to an international audience: it will not only translate them, but add context and additional information, in order to give a broader understanding of the key events taking place in the country. The program will also include English-language interviews and commentary with guests from across the political spectrum in order to guarantee plurality.
As a public service provider, ACN aims to fulfill an information gap in English about Catalonia while better positioning current news from Catalonia in international media. The new TV show will also promote the ample audiovisual library of the ACN news agency, produced daily by a network of journalists from all around Catalonia.
Over the summer, ACN has strengthened the 'Catalan News' team and has launched a new website with more information in English, with in-depth articles, videos and a social media oriented strategy. All the new contents in English are also published on the ACN Twitter account (@agenciaacn), the Catalan News profile (@catalannews), Instragam (agenciaacn) and Facebook (Catalan News).
"As a public news provider we wanted to remedy what we think is a deficit in English-language information about Catalonia," said ACN director Marc Colomer. The project, he added, aims at facilitating access to information about Catalonia to foreign media and citizens from around the world.
"We want to offer in-depth, locally-produced content about Catalonia to foreign correspondents and foreign media, international organizations, and citizens interested in having information about the Catalan situation from a broad perspective and without any filters," said Colomer. "A country with a capital such as Barcelona, open to the world and with an expanding international economy needs an English-language news provider oriented to foreign audiences," he added.
The new English-language program offered by 'Catalan News' aims to promote the services and contents created by the ACN news agency in a moment in which Catalonia is increasingly attracting the interest of the world's media.
REAGRUPAMENT HOMENATJA HERIBERT BARRERA
Aquest dilluns, 28 d’agost , farà sis anys de la mort del que el que va ser President del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Heribert Barrera i Costa, nascut, precisament, el 1917.
Per tot això des de Reagrupament hem decidit fer-li un homenatge.
Per tot això des de Reagrupament hem decidit fer-li un homenatge.
Així us esperem aquest DILLUNS, 28 d'agost, a les 19.30 hores, a la nostra seu Nacional (c/ Roger de Llúria, 5, 2-2. Barcelona), a tocar de la Plaça Urquinaona.
L’acte comptarà amb la presència d'un dels seus successors, el Molt Honorable Joan Rigol, i també de l'editor Quim Torra.
En farà la presentació el President de Reagrupament, Josep Sort.
Qui va ser Heribert Barrera?
Heribert Barrera és una figura cabdal de la història del nostre país.
Fill del conseller Martí Barrera, sindicalista de la CNT. El 1931, Martí entrà a ERC i fou Conseller de Treball i Obres Públiques entre 1933 i 1936, si bé la major part d'aquest període va estar empresonat, arran dels fets del 6 d'octubre, com tot el govern català, encapçalat pel President Companys.
Per la seva banda, l'Heribert, inicià el seu activisme a la FNEC (1934) i també de l'específic Bloc Escolar Nacionalista (BEN), on militaven els estudiants més compromesos. Poc després entrà a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC) i al propi partit (ERC).
Soldat de Catalunya
Heribert Barrera, va participar en la Guerra dels Tres Anys, com a soldat d'artilleria, fet del qual sempre es va sentir molt orgullós, per haver "defensat Catalunya amb les armes a la mà", segons les seves pròpies paraules en una de les seves darreres compareixences, més de 70 anys després. Combaté als fronts d'Aragó i del Segre.
Marxà a l'exili amb la seva família el 1939 i s'establiren a Montpeller, amb gran part de la intel·lectualitat catalana. Hi romangué fins el 1952, quan tornà a Catalunya.
Durant l'exili va desenvolupar una exitosa carrera acadèmica: Llicenciat en Química i Matemàtiques i enginyer químic per la Universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la Sorbona (1948). Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller ( 1948-1951). També agregat de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire. Més endavant, entre 1970 i 1984, va ser catedràtic contractat de Química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Marxà a l'exili amb la seva família el 1939 i s'establiren a Montpeller, amb gran part de la intel·lectualitat catalana. Hi romangué fins el 1952, quan tornà a Catalunya.
Durant l'exili va desenvolupar una exitosa carrera acadèmica: Llicenciat en Química i Matemàtiques i enginyer químic per la Universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la Sorbona (1948). Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller ( 1948-1951). També agregat de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire. Més endavant, entre 1970 i 1984, va ser catedràtic contractat de Química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.
 |
| Quim Torra |
Encara a l'exili, però sobretot, a partir del seu retorn, treballà intensament per reorganitzar ERC, sota el franquisme, arribant a ser el seu màxim dirigent a l'interior. Va treballar, lògicament, a l'Assemblea de Catalunya. El 1976, en va ser escollit Secretari General del partit, càrrec que ocuparà fins al 1987.
En les eleccions del 1977, però, a diferència del PSUC, ERC no va poder participar-hi, per dir-se "republicana", de manera que es va veure obligada a fer una coalició, Esquerra de Catalunya, amb un partit d'extrema esquerra espanyola. Tot i això, Barrera va sortir escollit diputat, després d'obtenir 143.954 vots (un 4,72%).
En el referèndum sobre la Constitució espanyola (6.12.1978), va advocar per l'abstenció. Per contra, en el referèndum sobre l'Estatut del 1979, va inclinar-se pel Sí, si bé n'era molt crític.
President del Parlament de Catalunya (1980-84)
En les eleccions del 1980 al Parlament de Catalunya, va encapçalar la llista d'ERC i obtingué uns resultats del tot inesperats, amb 14 diputats i el 8,90% dels vots. Això li permeté tenir un considerable protagonisme en les negociacions posteriors, fins al punt que, va aconseguir ser escollit President del Parlament, durant la primera legislatura del seu restabliment, Una legislatura que es va caracteritzar per l'aprovació d'algunes de les lleis que han influenciat Catalunya durant els darrers quaranta anys: la Llei de Normalització lingüística, la immersió lingüística, TV3 i els Mossos d'Esquadra, entre d'altres. Van ser lleis que van transformar la dinàmica d'un país que fins llavors estava en mans de partits espanyolistes i que sense el patriotisme de Barrera, no haurien prosperat mai. De lluny, aquesta primera legislatura va ser la més agosarada, nacionalment parlant, i no seria superada fins a la del 2012-15.
El 1984, va tornar a ser escollit diputat al Parlament, en la segona legislatura, fins al 1988. El 1987 abandona la Secretaria General d'ERC, però el 1991, és escollit President del partit, càrrec que havia estat vacant des del 1940. L'ocuparà fins al 1995. També va ser escollit eurodiputat en la coalició Per l'Europa dels Pobles.
Allunyament, sense trencament, d'ERC
Les relacions amb els dirigents que aniran encapçalant el partit s'aniran deteriorant progressivament: Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i Joan Ridao, però tot i això, la fidelitat va fer que mai es decidís a estripar el carnet. El partit era la seva vida.
 |
| Amb el President, en un dels sopars |
Un exemple d'aquest allunyament es va donar arran de les negociacions per a la resolució dels casos dels independentistes empresonats el 1992. Segons alguns d'ells, si bé Heribert Barrera mai va formar part de la Comissió de Portaveus, gràcies a ell es va aconseguir una solució política col·lectiva i digna per als represaliats independentistes. I ho va fer a contracorrent dels criteris de la direcció d'ERC (criteris polítics d'Àngel Colom i jurídics de Joan Ridao, que propugnaven la reinserció com única via de sortida).
Societat Civil
En el camp de la societat civil, Barrera també destacà. Ja a finals dels 60 va ser un dels responsables de l'àrea científica de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Més endavant fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.
Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Als darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Als darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Els darrers anys: Barrera i Reagrupament
El distanciament de Barrera amb el seu partit de sempre, es va fer encara molt més evident arran de la campanya de desprestigi a la qual va ser sotmés des de l'espanyolisme i que va tenir un important impacte mediàtic, sense que el partit el defensés.
L'adveniment dels dos Tripartits (2003-2006 i 2006-2010), encara aprofundí més la distància. Mai, però, va fer el pas d'abandonar-lo.
L'adveniment dels dos Tripartits (2003-2006 i 2006-2010), encara aprofundí més la distància. Mai, però, va fer el pas d'abandonar-lo.
Així, en els darrers anys de la seva vida, no va quedar-se, com mai havia fet, a segona fila.
L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero.
En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat, el qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància.
De fet, Barrera donà suport al corrent Reagrupament Independentista en la seva campanya per assumir el lideratge d'ERC i també en mostrà les simpaties quan aquest es va convertir en una associació, fora ja del partit.
Tenim molta pressa!
El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" juntament amb els altres presidents i ex-presidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors, en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional i que es reconvertí en un clam massiu per la Independència.
 |
| Heribert Barrera i Joan Rigol, votant a les Consultes pel dret a decidir |
El 2011, poc abans del seu traspàs, Barrera va participar intensament, malgrat l'edat, en les consultes pel Dret a Decidir. La seva aparició en un dels vídeos de la campanya, afirmant que Tenim Pressa! era de les més colpidores i commovedores.
També ho fou en el mateix sentit, la que per molts va ser la seva darrera actuació pública. Enfilat dalt d'un camió, perquè l'Ajuntament no havia cedit cap espai, i acompanyat pel Doctor Moisès Broggi, un altra patriota exemplar, Barrera va ser contundent:
"Deixem-nos d’eufemismes, no val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que mentre siguem a l’Estat espanyol els únics que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res i decidiran sempre en contra nostra."
dimecres, 23 d’agost del 2017
dimarts, 22 d’agost del 2017
REFLEXIONS (2): NIVELL 5*
Un simple cop d’ull als digitals espanyols, en referència a la notícia del manteniment del nivell 4 d’alerta antiterrorista, permet llegir, en l’apartat de comentaris, una enorme tirallonga d’insults, desqualificacions, menyspreus envers els dos considerats responsables d’aquesta decisió: Mariano Rajoy i el Ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.
La indignació a la xarxa espanyola és immensa. Molts dels comentaristes esperaven que la comissió d’avaluació del risc terrorista decidís, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils dels dies anteriors, apujar el nivell d’alerta al màxim, el nivell 5.
La declaració del nivell 5 es dóna quan el risc d’atemptat és imminent, i comporta el desplegament de l’Exèrcit en instal·lacions considerades sensibles (infraestructures estratègiques, de transport, etc.), així com en zones de gran afluència de públic (grans àrees comercials, urbanes, turístiques, etc.).
L’esclat d’indignació dels comentaristes en saber-se la notícia del manteniment del nivell 4, tot i que es va decidir reforçar-lo amb algunes mesures, contrasta amb les expectatives que es tenien en les hores prèvies a la decisió, quan molts dels digitals editats a Espanya explicaven amb pèls i senyals com es desenvoluparia la implementació del nivell 5, un cop s’aprovés.
Alguns d’aquests mitjans explicaven que la planificació militar contempla, per actuacions immediates, en territori espanyol, el desplegament de 5.000 efectius. A aquests, es podrien afegir uns 8.000 que en principi estan reservats per actuacions a l’exterior, però que lògicament serien emprats en una conjuntura d’alerta local.
Així, un cop el Ministeri de l’Interior informés el Ministeri de Defensa que s’havia declarat el nivell 5 d’alerta, aquest traslladaria l’ordre al cap de l’Estat Major de la Defensa, el poderós JEMAD (actualment el general Fernando Alejandre). A continuació, aquest donaria les instruccions corresponents al cap del Comandament d’Operacions (CMOPS), el general Fernando José López del Pozo, que és qui s’encarregaria de dirigir el desplegament de les tropes.
Cal afegir que, ben probablement, el desplegament dels efectius militars es complementaria amb els de la Guàrdia Civil, fet que incrementaria en uns quants milers més els efectius encarregats de garantir la seguretat.
Com es pot comprovar, doncs, semblava tot preparat per al cas que es decretés l’esmentat nivell màxim d’alerta.
Frustració i culpabilització
Però com que no s’ha decretat, la frustració d’aquests sectors ha estat immensa. I també la culpabilització de per què no es va decretar. I en aquest sentit, no cal dir que la situació política a Catalunya ha estat la principal causa al·ludida. És a dir, els comentaristes consideren que Rajoy, en darrer terme, no ha tingut el suficient coratge per decretar el nivell 5, perquè això suposava el desplegament de l’exèrcit a Catalunya —i també al País Basc— i això portaria a un risc d’inestabilitat política sense precedents, particularment en la conjuntura catalana, poques setmanes abans de la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1-O.
Cal tenir en compte les contundents declaracions del mateix President de la Generalitat,Carles Puigdemont, en el sentit que de cap de les maneres s’havia previst un canvi en la política de seguretat pública.
Un Puigdemont, per altra banda, molt reforçat per l’excel·lent reacció dels Mossos d’Esquadra en les hores immediatament posteriors als atemptats, que li ha fet mereixedor del reconeixement internacional i, de passada, ha posat en una situació compromesa el govern espanyol per haver negat la presència dels Mossos en les organitzacions europees i internacionals de col·laboració policial. No debades, les víctimes dels atemptats pertanyen a 35 nacionalitats diferents, la qual cosa vol dir que Madrid haurà de donar moltes explicacions.
La vicepresidenta, a favor
A més, la presa de decisió de mantenir el nivell 4 va anar precedida, segons alguns mitjans de comunicació, d’unes hores d’un profund pols dins del govern espanyol, sobretot protagonitzat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, que es mostrava clarament partidària de decretar el nivell 5, mentre que el mateix Rajoy s’hi oposava. La vicepresidenta va buscar el suport del PSOE per pressionar Rajoy, però no se’n sortí.
Paradoxalment, des del Ministeri de Defensa tampoc es veia amb excessius bons ulls, atesos els costos econòmics que suposaria el desplegament.
D’aquesta forma, el tàndem que formen el president i la vicepresidenta va trontollar, fet que explicaria l’absència durant moltes hores de la vicepresidenta a Barcelona, mentre que Rajoy hi arribà, això sí, set hores després dels atemptats. Tenint present que ella havia assumit, en els darrers mesos, la “carpeta catalana”, va ser una tardança que no va passar precisament desapercebuda.
*(NOTA: Penjat a l'Unilateral, 21.08.2017)
diumenge, 20 d’agost del 2017
REFLEXIONS (1): EL MINISTRE I L'EX-MINISTRE
Els atacs terroristes de dijous i divendres van colpejar durament Barcelona, Cambrils, però també Ripoll, Alcanar, a tota Catalunya, de fet. I, per la nacionalitat de les víctimes, a molts estats, i pel seu impacte mediàtic a tot el món.
Passaran dies fins que ens refem. Però hem de mantenir la calma i actuar de forma racional. I això vol dir, fer-nos preguntes.
El ministre
Per això, quan ahir el ministre espanyol va donar per desarticulat l'escamot terrorista, una servidora es va quedar amb cara de pasta de boniato.
Però què cony diu, aquest home? I la immediata reflexió que em va assaltar: no serà que el govern espanyol vol tancar ràpidament la investigació sobre els atemptats? Com s'explica que tot un ministre d'interior, quan encara hi ha sospitosos per detenir, quan hi ha moltes preguntes per contestar, declari públicament això?
L'ex-ministre
No debades, ja tenia la mosca al nas arran d'unes declaracions anteriors als atacs, fetes per un ex-ministre. Quan vaig veure les imatges per la televisió, vaig recordar-les de forma immediata.
La primera les va pronunciar el setembre de l'any passat, i van aixecar, tots ho recordareu, un escàndol considerable: "De una crisis se sale, un ataque terrorista se supera, pero la disolución de España es absolutament irreversible", va dir el poca-solta a Donosti, uns dies abans de la celebració de l'11 de setembre. Clar i espanyol. Aquest individu, doncs, deixava oberta la porta a un possible atac terrorista. En sabia res, ja llavors?
La segona declaració és molt més recent. La va pronunciar el passat 10 de juliol, l'ex-ministre. Llavors va assegurar literalment, que a partir de mitjans d'agost, a Catalunya, "passaran coses". Clavat, tu!
Òbviament, no va ser més explícit...
divendres, 18 d’agost del 2017
34 NATIONS WAITING FOR ANSWERS
The Spanish Government opposition to Mossos d'Esquadra, Catalan Police, access to global counter-terrorism database, put not only Catalan lives at risk, but also those thousands, milions of tourists that visit us each year.
Sadly, today, is too late for 14 people assassinated and for dozens injured, some of them in critical condition.
And, as expected, most of them are tourists. In concrete from 34 different nationalities. France, for example, has 26 people in the list. Also, australians were hitted in a significant number.
We will know their names soon. Probably their faces, their stories. But nothing will be the same for them, and for their families.
I encourage your governments to ask for explanations to the Spanish Government, and particularly to PM. Mariano Rajoy, if your PM has the chance to do it.
Shaking hand with him is optional,
May be your PM's hand will become blood-soaked
dijous, 17 d’agost del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)