dilluns, 30 de desembre del 2019
dilluns, 23 de desembre del 2019
COMUNICAT DE PREMSA DE REAGRUPAMENT SOBRE L'ACTUALITAT POLÍTICA (20.12.2019)
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte a la seu nacional, davant els darrers esdeveniments polítics i jurídics esdevinguts, vol fer públiques les següents consideracions.
En primer lloc, com no podia ser d’una altra manera, ens felicitem per la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el vice-president del govern de Catalunya, Oriol Junqueras, gaudeix d’immunitat en tant que membre del Parlament Europeu, consideració que també repercuteix en el President Carles Puigdemont i al conseller Antoni Comín. Una sentència que ha de portar a l’anul·lació de la condemna de Junqueras i la resta de polítics independentistes jutjats pel procés, i llur consegüent alliberament immediat.
També ens felicitem per l’alliberament de tres dels detinguts el mes de setembre, tot i que s’ha fet previ pagament d’una fermança. N’exigim la seva llibertat total i la de la resta d’empresonats per la repressió posterior al coneixement de la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
En tercer lloc, condemnem de la forma més ferma, la condemna a inhabilitació que el Tribunal Superior de Catalunya ha dictat envers el President Quim Torra. Es tracta d’una sentència clarament polititzada i que ja era d’esperar que es produís. Enviem al President tot el nostre suport i estima per la seva actitud verament patriòtica i pel seu al·legat final que, n’estem segurs, serà estudiat a les escoles i universitats en les dècades properes com a exemple d’orgull i dignitat.
Fetes aquestes consideracions, i en relació a l’escenari que s’obre en les properes setmanes i mesos, i en la línia de les ponències polítiques aprovades en la XII (novembre 2018) i XIII (novembre 2019) Assemblees Nacionals d’RCAT, fem una crida a la vertebració d'una força transversal que, liderada pel President Puigdemont, culmini el procés i reactivi la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. Tenim la certesa que només un reagrupament de totes les forces republicanes, sota aquest lideratge i aquesta fita, permetrà assolir la nostra llibertat. Es tracta d’una transició que s’ha de fer de forma immediata i sempre sota el lideratge del President Puigdemont, de manera que s’esvaeixi tota la sopa de sigles i organitzacions que existeix darrerament, i en la qual, com no podia ser d’una altra manera, RCAT es compromet a a participar.
Ateses les circumstàncies recents, encoratgem el President Puigdemont a establir les bases d’aquesta fusió, convençuts com estem, i els resultats electorals quan ell ha encapçalat les llistes així ho demostren (eleccions al Parlament del 2017 i eleccions europees del 2019), que el suport popular que suscita és molt més gran que qualsevol altra fórmula i que eixampla de forma multiplicadora el recolzament a la independència.
Per acabar, volem recordar que en la història electoral recent, s’ha donat algun fracàs sonat d’un partit històric que s’auto-enganyava respecte la seva fortalesa electoral, i que va acabar desapareixent, malbaratant un capital polític de dècades. Repetir aquesta història per segona vegada en poc temps, no serà més que una demostració de miopia política, i d’irresponsabilitat davant els deures que la situació actual ens imposa: culminar la victòria republicana i la Independència de Catalunya, per tal de proporcionar als catalans i les catalanes el benestar, la seguretat, la justícia i la cohesió socials que tots ens mereixem.
dissabte, 21 de desembre del 2019
divendres, 20 de desembre del 2019
diumenge, 15 de desembre del 2019
Which makes the new EU foreign policy representative Josep Borrell a controversial figure
The new EU foreign policy chief Josep Borrell leads the EU foreign ministers meeting for the first time. But the Spanish politician also draws criticism.
So far he was one of the 28, now he is at the top: Spain's former Foreign Minister Josep Borrell i Fontelles has been the European Union's new foreign representative since 1st December and is the first to chair Monday's EU Foreign Ministers meeting. The Catalan should make EU foreign policy a global player at a time when a new world political order is emerging and bring the Member States into line with one another in foreign policy.
The 72-year-old is highly controversial in Brussels. In the matter of top EU jobs, however, he was given the high position by the criterion Spaniards and socialist. "Catherine Ashton, the first EU foreign representative, was not considered to be very assertive and charismatic," said political adviser Paul Butcher from the European Policy Center think tank in Brussels. “Federica Mogherini has had important successes but has not generated any enthusiasm. However, Borrell has the potential to be a real disaster. ”
Butcher says what many say behind the scenes in the EU institutions. Critics and supporters Borrells agree that he is very smart, dominates the foreign policy business and, unlike his predecessors, does not shy away from making himself unpopular.
The fact that he knows how to skillfully set nuances can already be seen in his announcement that he will take his first official trip to Pristina. Spain is one of the few EU countries that do not recognize Kosovo as independent and thus complicate the EU's Western Balkans policy, for which Borrell is now responsible. But he is also considered impulsive, unreasonable, arrogant and is supposed to show bullying behavior. Due to his conviction for insider trading and his unrepentant handling of it, many MEPs did not want to confirm his position. However, they could not reject him without destroying the balance at the top posts. So Borrell is now where he is.
dijous, 12 de desembre del 2019
dimecres, 11 de desembre del 2019
dimarts, 10 de desembre del 2019
dijous, 5 de desembre del 2019
LA REPÚBLICA QUE ESTEM CONSTRUINT*
La
publicació de la sentència contra els líders independentistes, el
mes d’octubre, amb unes condemnes que sumen 100 anys de presó, ha
generat una resposta d’indignació popular sense precedents, amb
centenars de manifestacions i iniciatives de protesta que ha
convertit Catalunya en un centre d’atenció mediàtica global.
Aquest escenari ha desestabilitzat Espanya i la seva imatge
internacional. La combinació entre la mobilització interna de
rebuig i les successives derrotes internacionals de la diplomàcia i
la justícies espanyoles, l’ha col·locada en una situació
ingovernable. Això ha estat possible gràcies a l’actuació
d’actors com ara el Consell
per la República,
l’Assemblea
Nacional
i els Comitès
de Defensa de la República,
entre d’altres. Però també pel sorgiment d’altres de nous, i de
manera molt principal, del Tsunami
Democràtic.
En poques setmanes, tot ha canviat, i la repressió espanyola ha
tornat a actuar, detenint i ferint centenars de patriotes. Però no
ha aconseguit afeblir el moviment republicà i independentista. Ben
al contrari, l’ha reforçat i l’ha fet més resilient.
La
unitat estratègica, més necessària que mai
La nostra fortalesa, la del conjunt
del moviment, cal consolidar-la. En aquests darrers mesos, s’han
fet passos interns positius.
S’ha
enllestit la feina prèvia del Fòrum
Cívic i Social per al debat Constituent,
que ha de posar les bases per a l’elaboració de la Constitució
de Catalunya.
També
s’han començat a crear Consells
Locals per la República
en dotzenes de municipis, que tindran un paper clau en el control del
terrritori.
Darrerament,
s’ha posat de nou en funcionament l’Assemblea
de càrrecs electes,
amb una participació massiva, i que ha d’actuar al marge de
qualsevol legalitat espanyola i també de la dinàmica política
autonomista.
Per la seva banda, el Consell per la
República (CPR), ha crescut políticament amb noves entitats i
orgànicament, superant ja els 82.000 ciutadans censats. També ha
començat a establir delegacions territorials, com la de Perpinyà, a
la Catalunya Nord.
A
nivell social, el moviment republicà i independentista ha obtingut
dos èxits sense precedents. Per una banda, a nivell empresarial, la
victòria en les eleccions a la Cambra
de Barcelona
ha esdevingut un terratrèmol sense precedents, que ha posat dels
nervis als sectors espanyolistes dels negocis i dels mitjans de
comunicació de masses. Per altra banda, a nivell dels treballador@s,
l’expansió del sindicalisme nacional i de classe, amb la
Intersindical-CSC,
al capdavant, juntament amb la Intersindical
Alternativa de Catalunya
(IAC), estan escombrant del mapa sindical, les màfies espanyoles de
CC.OO i de la UGT, històricament oposades a la independència. La
Vaga General del 18 d’octubre va ser un gran èxit, en aquest
sentit, malgrat els intents de boicot dels espanyolistes.
Podem dir, doncs, que s’està
evolucionant cap a una creixent unitat estratègica de caràcter
patriòtic i social, la consolidació de la qual, depèn de la seva
dimensió política.
*(NOTA: Post publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 94, Novembre 2019)
diumenge, 1 de desembre del 2019
dissabte, 30 de novembre del 2019
dijous, 28 de novembre del 2019
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE TERESA CASALS "LA REINVENCIÓ DE L'ESCOLA CATALANA"
El proper dimecres 4 de desembre l’Espai Muriel Casals de Vilafranca del Penedès (c/ Banys 11) acollirà la presentació de “La reinvenció de l’escola catalana. Un compromís col·lectiu”, amb la presència de Teresa Casals i Martí Mas, autors i Josep Sort.
A la mort del dictador, els nous aires de la transició democràtica permetien albirar una reforma en tots els àmbits de la societat. També a l’escola. Un dels principals reptes era formar els mestres perquè fossin competents en català. Però no es partia de zero. A final dels anys 40 del segle passat ja hi va haver les primeres escoles que, de manera clandestina, van incorporar als seus programes classes de català. I aquest moviment, que responia a un esperit de renovació pedagògica i anava agermanat a altres iniciatives del teixit social, no va parar de créixer en les dècades posteriors.
Teresa Casals i Martí Mas relaten aquella experiència, a partir del testimoni dels seus protagonistes, i reivindiquen per al moment actual el mateix compromís col·lectiu que va fer possible una escola lliure, oberta i en català.
dimarts, 19 de novembre del 2019
diumenge, 17 de novembre del 2019
dijous, 14 de novembre del 2019
dimecres, 13 de novembre del 2019
REACTIVEM LA REPÚBLICA!*
És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on volguem i quan volguem. I ho hem demostrat amb fets. És el moment d’acabar amb aquesta història. No poden amb nosaltres, i nosaltres podem amb ells!
Cal concentrar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona i als punts estratègics i alliberar-los de les mans espanyoles. És un imperatiu. I no s’hi valdrà vacil·lar. Entrarem fins a la cuina. No serà una Marxa Verda, sinó Groga, imparable. Rebentarem totes les costures: judicials, penitenciàries, policials, mediàtiques... militars.
De debò, no afluixarem, i cal que ho tingui clar la comunitat internacional, inclosa la Unió Europea. Estem ensenyant el Món com es fa una revolució del segle XXI. Els catalans fem coses. I ho petem. Anem a per totes. Ara sí, ara fins al final.
Presidents Torra i Puigdemont, us cridem a fer el pas definitiu, a agafar el bou per les banyes. És el moment, i ho sabeu. Espanya ja és un mal record del passat. S’han d’alliberar els presos, s’ha de detenir els escamots feixistes, s’ha de depurar el que s’hagi de depurar, però sobretot, no s’ha de vacil·lar.
Hem vist el que hem vist, hem patit el que hem patit, i ja no hi ha marxa enrere. De fet, ja fa molt temps que no hi ha marxa enrere.
Diuen que els espanyolistes comencen a marxar de Catalunya. Ho diu la montapollos, concretament. Voleu alguna prova més evident de la nostra victòria? No n’hi ha. Per això no podem aturar-nos. Qui intenti aturar-nos serà escombrat, com de fet alguns ja han començat a ser xiulats perquè la gent ja n’està fins al capdamunt. Ja no pot més.
En aquest moment, ens cal determinació, coratge i molta intel·ligència. En aquest sentit, deixeu-me que adverteixi del risc d’enemistar-se amb qui no ens convé fer-ho. Del risc de ser més papista que el papa. A veure si entenem d’una vegada que construir un estat, no és el mateix que formar un agrupament escolta, amb tots els respectes, naturalment.
La construcció d’un estat té unes servituds que les haurem d’acceptar tant sí com no. Una d’elles, molt rellevant, és la realpolitik, que tot estat segueix. Per això, és una mala idea començar a enemistar-nos amb una potència global. I, lògicament, no m’estic referint a Espanya que, la veritat sigui dita, és una merdeta, a nivell mundial.
No, tots els estats del món, amb comptades excepcions, com a mínim respecten i no emprenyen les dues o tres grans potències mundials. I si cal, els fan la gara-gara. Doncs bé, nosaltres haurem de fer el mateix, i qui dia passa any empeny. Deixem-nos de purismes i de llirisme. I centrem-nos en la nostra consolidació com a República. En això i res més que en això.
Per acabar, el proper article del mes de novembre, ha de ser per certificar la nostre victòria.
·(NOTA: Article publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 93, Octubre 2019)
dimecres, 6 de novembre del 2019
Posicionament de Reagrupament davant la constitució de l’Assemblea de càrrecs electes
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte, dia 2 de novembre, en sessió ordinària vol fer públic al conjunt del moviment independentista i republicà, el seu posicionament davant la constitució de l’Assemblea de càrrecs electes (ACE).
En primer lloc, manifesta el nostre suport i el nostre goig per aquesta constitució, atès que serà una representació majoritària dels nostres càrrecs electes a nivell local, regional, nacional, a les Corts espanyoles i al Parlament Europeu. No cal dir que els nostres electes ja van assistir a la sessió constitutiva celebrada a Barcelona darrerament.
En segon lloc, assenyala que, d’acord amb els plantejaments exposats pel President Carles Puigdemont i el Consell per la República, l’Assemblea de Càrrecs Electes, és un organisme exclusivament republicà i en cap cas dependent de cap estructura autonòmica espanyola, per la qual cosa no ha d’immiscir-se en afers autonòmics, ans ben al contrari, treballar per a la consolidació de les estructures republicanes i, particularment, dels Consells Locals per la República.
Dit d’una altra manera, la seva actuació ha de ser pensant en la vertebració de la República, i en cap cas barrejar-se en els afers autonòmics, entre d’altres raons perquè això ja ho fan els partits independentistes que encara estan condicionats per la legislació espanyola.
En conseqüència, Reagrupament veu amb preocupació algunes de les intervencions d’alguns càrrecs electes que en l’Assemblea van aprofitar per fer demandes de caràcter autonòmic (dimissió d’algun conseller, per exemple) que no corresponen a la seva naturalesa ja exposada. Tampoc sembla coherent alguns dels posicionaments i dels compromisos aprovats, per la seva naturalesa, de nou, autonomista, que cau fora de les atribucions de l’Assemblea, que, repetim-ho, és la construcció i vertebració de la Republica arreu del territori nacional.
Reagrupament espera que aquesta reflexió sigui acollida amb voluntat constructiva i sempre amb l’objectiu de fer una República Catalana sòlida, forta i cohesionada.
diumenge, 3 de novembre del 2019
COMUNICAT DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (RCAT)
La
Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT),
reunida aquest dissabte en sessió ordinària, fa una crida a
reactivar la Declaració d’Independència aprovada pel Parlament de
Catalunya, el 27 d’octubre del 2017.
Aquesta
reactivació cal fer-la el més aviat possible. Un moment adient pot
ser un cop celebrades les eleccions del 10N, quan la victòria
independentista sumi una majoria absoluta en vots (50%+1) i escons
(25 o més). Aquests resultats ratificaran els obtinguts en el
referèndum del 2017, on més del 90% que pogueren exercir el dret de
vot, malgrat la repressió espanyola, van votar a favor de la
Independència. Dos anys després, una nova victòria independentista
i republicana farà que, a escala internacional, aquesta hegemonia
demostri el fracàs total i absolut de l’espanyolisme i la seva
feblesa a Catalunya.
La
reactivació de la Declaració de la Independència ha d’anar a
càrrec del Parlament, sota la iniciativa del President Quim Torra i
amb el suport conjunt dels tres partits o candidatures compromeses:
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d’Unitat
Popular.
A més a més, cal procedir a fer una Crida Internacional per al
reconeixement de la República Catalana, per al màxim nombre
possible dels estats membres de la comunitat internacional.
En
tercer lloc, també despenjar totes les banderes espanyoles en els
edificis oficials, començant pel Palau de la Generalitat i el
Parlament de Catalunya i seguint per institucions nacionals,
regionals i locals.
Finalment,
s’haurà de fer efectiva la llibertat de tots els presoners
polítics catalans tancats a les presons catalanes, i exigir-ne la
dels que es troben en presons espanyoles.
Barcelona,
2 de novembre del 2019
divendres, 1 de novembre del 2019
dimecres, 30 d’octubre del 2019
Tsunami Democràtic: ‘Estem preparats per a mantenir el contacte amb tothom, passi el que passi’
El Tsunami Democràtic revela, en una entrevista amb VilaWeb, que hi ha més de quaranta mil usuaris amb l'aplicació validada pel QR. 'Això és realment únic al món', constaten
El Tsunami Democràtic ha respost aquesta entrevista de VilaWeb per explicar com veu l’intent de setge de l’estat espanyol per a interceptar les seves comunicacions amb la població. El Tsunami s’explica amb claredat: passi què passi, estan preparats per a comunicar-se amb la població. També revelen que tenen ajut a tot el món i que més de 40.000 persones de les que han descarregat l’aplicació ja l’han validada fent servir el codi QR. Les accions més immediates que han anunciat són les dels dies 9, 11, 12 i 13 de novembre i el 18 de desembre.
—L’estat espanyol està obsedit a frenar totes les vies d’accés al Tsunami Democràtic. Ara mateix qui vulgui estar-hi connectat què ha de fer?
—Bàsicament seguir Tsunami a Telegram, Twitter i Instagram. Funcionen a ple rendiment amb enllaços clars d’on et pots descarregar, per exemple, l’aplicació del Tsunami Democràtic.
—Què ha passat exactament amb Github? Us han donat cap explicació?
—GitHub (propietat de Microsoft) ha decidit de tallar l’accés des de l’estat espanyol al codi que tenien allotjat. L’explicació pública que han donat és que ho fan contínuament, a petició dels governs. Avui, per exemple ho han fet Rússia i la Xina i també Espanya.
—Considereu que Microsoft i Github han aplicat la censura a instàncies de l’estat espanyol?
—És un cas de censura evident de l’estat espanyol. Les preguntes de si és un automatisme o els motius que té Microsoft i Github les han de respondre ells.
—Teniu previst que unes altres companyies, Twitter o Telegram, acceptin també la censura de les autoritats?
—Aquesta pregunta l’han de respondre Twitter i Telegram. Tsunami promou la mobilització no violenta en defensa de drets humans fonamentals. Si l’estat té inconvenients amb aquesta premissa, el problema no és de Tsunami, és de l’estat. Per part nostra, estem preparats per a mantenir el contacte amb tothom, passi el que passi. Hi ha molta gent arreu del món que ens ajuda.
—Les companyies telefòniques espanyoles han acceptat d’exercir la censura a instàncies del govern. Això és un gran impediment?
—Això és un impediment evident per a la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica dels ciutadans de l’estat que senten amenaçats els seus drets fonamentals una vegada més. Si amb aquesta tàctica es pretén d’aturar la mobilització en favor de l’autodeterminació, dels drets fonamentals i les llibertats a Catalunya pensant que aquest moviment se centra només en Tsunami, només podem dir que és ridícul: som i serem a tot arreu. La solució no pot ser la censura, la solució és política.
—L’aplicació continua funcionant. Serà imprescindible per a les accions vinents?
—L’app és un complement necessari per a les accions. Permet d’afegir una capa més, molt innovadora, de comunicació i mobilització. També cal tenir present que nosaltres estem preparats per a una mobilització llarga i per tant hi ha coses i mètodes que anirem explicant més endavant.
—Podeu dir quantes descàrregues té ja l’aplicació?
—De descàrregues n’hi ha centenars de milers. Sobretot estem orgullosos que ara mateix hi ha més de 40.000 usuaris amb l’app validada pel QR. Això és realment únic al món.
—Per quina raó l’aplicació no té notificacions?
—L’app que ja es descarrega la gent aquests dies és una nova versió que té notificacions personalitzades per zones i més millores, com ara permetre més fàcilment la validació amb QR.
—Qui no hagi trobat encara el codi, què pot fer?
—Que es connecti al canal de Telegram. Hi trobarà l’enllaç.
—El canal de Telegram supleix la manca de notificacions de l’aplicació?
—El canal de Telegram és per a la comunicació massa. El de l’app ens permet de parlar amb cada usuari si calgués.
—Per quin motiu recomaneu Telegram?
—És una manera bona i segura d’estar al dia de les comunicacions de Tsunami.
—Sumant tots els canals, quanta gent està connectada directament amb Tsunami Democràtic?
—No ho podem dir perquè no sabem quanta gent és a tots cinc canals ara mateix (Telegram, Twitter, Instagram, web, app). Però donem per bona la xifra que deu vorejar el mig milió.
—Quina valoració en feu, d’aquesta xifra?
—Que Tsunami hagi arribat a aquesta xifra en menys de dos mesos simplement fa bo el lema que ‘tots som Tsunami’. Hi ha entre dos i tres milions de persones mobilitzades a favor de l’autodeterminació. La força de la gent és que confia en les bones idees i els ideals que són justos. El dia 14 en va ser la prova. Com ho va ser el Primer d’Octubre: la gent va confiar en qui tenia al costat.
—Quina valoració us mereix el fet que la Guàrdia Civil afirmi directament que sou una ‘organització criminal amb objectius terrorista’?
—La pregunta és per a la Guardia Civil. Com han ‘confirmat’ que una campanya que ha fet pocs actes i tots emmarcats sempre en la no-violència són terrorisme? En un estat de dret qui acusa és qui ha de demostrar la culpabilitat, no l’acusat. A l’estat espanyol sembla que estem acostumats a demanar explicacions a les víctimes i no als agressors. El Tsunami ha explicat a cada comunicat el seu compromís amb la no-violència i ha rebutjat la violència directa moltes vegades. El problema, una vegada més, el tenen els ciutadans espanyols, que cada cop que surtin a protestar i reclamar drets, saben que poden ser acusats de terrorisme.
—Aquesta persecució de l’estat espanyol tan exagerada, us l’esperàveu? El teniu previst, un nivell tan alt de repressió?
—El problema amb la repressió és per a qui l’exerceix sobre una població no violenta i que reclama drets fonamentals a partir del diàleg.
—Com entomeu la reacció del ministre Grande-Marlaska, que diu que s’acabarà sabent qui hi ha darrere el Tsunami Democràtic?
—Ja ho hem dit unes altres vegades. La resposta al ministre és que darrere el Tsunami hi ha les mateixes persones que hi ha al davant. Parlar de ‘al darrere’ ja és un marc mental que implica la criminalització de l’associació de persones i la mobilització social. Una vegada més ens demanem si també investiguen la resta de moviments socials de protesta. Potser el ministre hauria de respondre si també investiguen qui ‘hi ha al darrere’ del moviment feminista que organitza vagues. O qui hi ha darrere de Fridays For Future. O qualsevol moviment que vulgui canviar l’estat de les coses. També és cert que aquesta setmana hem vist com detenien un portaveu de la PAH. Per tant, el moment és molt preocupant per als ciutadans de l’estat espanyol.
—Quina valoració en feu, de l’acció als aeroports de Barcelona i Madrid?
—El Tsunami creu que van ser dues accions absolutament reeixides i que exemplifiquen què pretenem: totes les accions tenen una raó, una conclusió i pretenen un canvi d’escenari i obrir noves possibilitats. Exemples: saturar l’aeroport el dia de la sentència, fer canviar l’agenda de Pedro Sánchez en la seva visita a Barcelona, fer arribar el lema #SpainSitAndTalk a tot el món. La gent sap que quan es proposa una cosa, gràcies a la confiança mútua i a la xarxa creada, l’assoleix. Així s’enforteix el moviment i l’autoestima d’una població que és víctima de la repressió contínuament.
—Per què proposeu les accions tan separades temporalment?
—És simple: a partir del 14 d’octubre l’estat ha perdut el ritme, l’agenda. Ara és reactiu. Això feia dos anys que no passava. El Tsunami conviu amb moltes més iniciatives, propostes i campanyes que, en termes generals i sempre dins la no-violència, són complementàries. La qüestió és fer entendre a l’estat que fins que no compleixi el lema #SpainSitAndTalk per a encarar l’autodeterminació, la llibertat de presos, exiliats i represaliats i el ple exercici dels drets fonamentals, hi haurà mobilització.
—Hi haurà convocatòries sorpresa en el futur o tot s’anunciarà amb molt de temps?
—Cada acció serà anunciada i proposada en el moment adequat perquè acabi com s’ha planificat.
divendres, 25 d’octubre del 2019
diumenge, 20 d’octubre del 2019
LA FRUSTRACIÓ ESPANYOLA CAU DAMUNT DEL PRESIDENT TORRA
Els espanyols estan en una situació de crisi que no saben gestionar. L'enorme èxit de la mobilització del Poble Català, en clau republicana, com ho han demostrat l'ocupació de l'Aeroport del Prat, les Marxes de la Llibertat i la Vaga General, no les han païdes. Tampoc es poden empassar la decisió del jutge belga de deixar el President Puigdemont en llibertat després de la nova euro-ordre espanyola. Quina plantufada més gran! Brutal. Per acabar-ho de rematar, una setmana de protesta contra la sentència, al carrer que ha acabat amb dotzenes de ferits, detinguts, engarjolats, i amb una policia que no només no ha estat a l'alçada, si no que ha estat ben bé a punt de ser derrotada per milers de joves que han sortit al carrer sense por.
I, no oblidem tampoc, l'escenari internacional, on Espanya, cada cop va perdent suports i creix la crítica a la seva violació dels drets humans, sent comparada amb la pròpia Turquia, amb múltiples ONGs i mitjans de comunicació de massa alertant de la deriva autoritària.
Davant d'aquest escenari, qui ha rebut els cops de la frustració espanyola és qui tenen més a mà. Concretament, el President de la Generalitat, Quim Torra. Li tenen unes ganes terribles, el volen apartar. No suporten la seva fermesa, el seu desacomplexament, la seva lleialtat a la voluntat dels ciutadans catalans. De forma tranquil·la, però ferma, i molt especialment, la seva manca d'actuar com un polític qualsevol, i fer-ho com un intel·lectual. L'odien, l'insulten en els seus akelarres. Però ell aguanta. El volen de genolls i que com un torturat per la inquisició d'altres èpoques, pronunciï exactament les paraules que ells volen.
Però no. Ni ho ha fet, ni ho farà. Quanta més imposició, més resposta a favor de la Llibertat. Com ha de ser.
Els traïdors treuen el morro
La fortalesa i la determinació del President Torra, també neguiteja a determinats politics catalans que no es veuen capaços d'estar a la seva alçada, i és per això, que també el consideren un destorb. Un obstacle.
Ens els darrers dies hem vist com dos alts càrrecs institucionals han començat a complotar contra ell, amb la connivència dels espanyols. Em refereixo, naturalment, a Roger Torrent i a Ada Colau, que volen acabar amb el procés d'independència i retornar a l'autonomisme. Per fer-ho compten amb la UGT i CC.OO. dos sindicats que boicotejaren la darrera Vaga General, i que són actors sistèmics del règim espanyol, i per aquest motiu, aferrissats contraris a la Independència.
També d'altres conspiradors són en Pere Aragonès, en Joan Tardà i en Gabriel Rufian, tot i que algun d'ells ja han rebut mostres de rebuig per part de la base del moviment republicà. La gent n'està farta d'aquest manefles.
Suport al President Torra
Per això és tan important demostrar un suport tancat al President Torra, que és el mateix que donar suport al President Puigdemont. Cal un acte, una concentració en la seva defensa, que rebenti l'intent d'enderrocar-lo pel qual sospiren els espanyols.
Crido doncs, a mobilitzar-se de nou, per reforçar-lo i tallar les maniobres obscures i tenebroses que s'estan portant en aquests darrers dies. No podran amb ell. La seva dignitat i la seva lleialtat estan per damunt d'aquests personatges traïdors i covards.
President! Som amb vós i amb la República! Sempre endavant!
COMUNICAT DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA (19 OCTUBRE 2019)
Des de de dilluns els catalans hem donat una lliçó de dignitat i democràcia al món. El Consell per la República Catalana dona suport i agraeix les mobilitzacions que s’escampen arreu de Catalunya.
Encoratgem tots els demòcrates a seguir mobilitzats i persistir, des de l’acció no-violenta, fins a aconseguir:
Les tres demandes de la revolta democràtica catalana
1. Pau. Exigim la retirada de Catalunya dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol. Que s’aturi la violència de la policia contra la ciutadania de Catalunya. Denunciem també la violència contra els professionals dels mitjans de comunicació, que pretén alterar el dret a la llibertat d’informació. Exigim que s’investigui a fons la violència policial i es depurin responsabilitats. Reclamem que els mossos d’Esquadra actuïn d’acord amb els paràmetres que corresponen a una policia democràtica, tal i com van fer l’1-O, amb un respecte escrupolós pels drets dels ciutadans, d’acord amb les recomanacions fetes públiques pel Síndic de Greuges.
2. Llibertat. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. Exigim l’amnistia de tots els presoners polítics jutjats al Tribunal Suprem espanyol i l’alliberament immediat de tots els altres presoners polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de tots els exiliats.
3. Autodeterminació. Exigim que es faci un referèndum d’autodeterminació, organitzat pel govern de Catalunya amb l’acord del govern espanyol i supervisat per autoritats internacionals, per tal de convalidar el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Hi ha estats, europeus o no, i institucions i organitzacions internacionals que poden fer de valedors del resultat, que si és favorable ha de portar a la proclamació immediata de la República.
Catalans!
Hem respost a la sentència ignominiosa del Tribunal Suprem, dempeus i no agenollats. Seguirem dempeus, joves i grans, fins a la victòria!
19 d’octubre de 2019
Catalan separatists have tooled up with a decentralized app for civil disobedience
Is our age of ubiquitous smartphones and social media turning into an era of mass civil unrest? Two years after holding an independence referendum and unilaterally declaring independence in defiance of the Spanish state — then failing to gain recognition for la república and being forced to watch political leaders jailed or exiled — Catalonia’s secessionist movement has resurfaced with a major splash.
One of the first protest actions programmed by a new online activist group, calling itself Tsunami Democràtic, saw thousands of protestors coalescing on Barcelona airport Monday, in an attempt to shut it down. The protest didn’t quite do that but it did lead to major disruption, with roads blocked by human traffic as protestors walked down the highway and the cancelation of more than 100 flights, plus hours of delays for travellers arriving into El Prat.
For months leading up to a major Supreme Court verdict on the fate of imprisoned Catalan political leaders a ‘technical elite‘ — as one local political science academic described them this week — has been preparing to reboot Catalonia’s independence movement by developing bespoke, decentralized high-tech protest tools.
A source with knowledge of Tsunami Democràtic, speaking to TechCrunch on condition of anonymity, told us that “high level developers” located all around the world are involved in the effort, divvying up coding tasks as per any large scale IT project and leveraging open source resources (such as the RetroShare node-based networking platform) to channel grassroots support for independence into a resilient campaign network that can’t be stopped by the arrest of a few leaders.
Demonstrators at the airport on Monday were responding directly to a call to blockade the main terminal posted to the group’s Telegram channel.
Additional waves of protest are being planned and programmed via a bespoke Tsunami Democràtic app that was also released this week for Android smartphones — as a sideload, not yet a Google Play download.
The app is intended to supplement mainstream social network platform broadcasts by mobilizing smaller, localized groups of supporters to carry out peaceful acts of civil disobedience all over Catalonia.
Our source walked us through the app, which requires location permission to function in order that administrators can map available human resources to co-ordinate protests. We’re told a user’s precise location is not shared but rather that an obfuscated, more fuzzy location marker gets sent. However the app’s source code has not yet been open sourced so users have to take such claims on trust (open sourcing is said to be the plan — but only once the app has been scrubbed of any identifying traces, per the source).
The app requires a QR code to be activated. This is a security measure intended to manage activation in stages, via trusted circles of acquaintances, to limit the risk of infiltration by state authorities. Though it feels a bit like a viral gamification tactic to encourage people to spread the word and generate publicity organically by asking their friends if they have a code or not.
Whatever it’s really for the chatter seems to be working. During our meeting over coffee we overheard a group of people sitting at another table talking about the app. And at the time of writing Tsunami Democràtic has announced 15,000 successful QR code activations so far. Though it’s not clear how successful the intended flashmob civil disobedience game-plan will be at this nascent stage.
Once activated, app users are asked to specify their availability (i.e. days and times of day) for carrying out civil disobedience actions. And to specify if they own certain mobility resources which could be utilized as part of a protest (e.g. car, scooter, bike, tractor).
Examples of potential actions described to us by our source were go-slows to bring traffic grinding to a halt and faux shopping sprees targeting supermarkets where activists could spend a few hours piling carts high with goods before leaving them abandoned in the store for someone else to clean up.
One actual early action carried out by activists from the group last month targeted a branch of the local CaixaBank with a masked protestor sit-in.
Our source said the intention is to include a pop-up in the app as a sort of contract of conscience which asks users to confirm participation in the organized chaos will be entirely peaceful. Here’s an example of what the comprometo looks like:
Users are also asked to confirm both their intention to participate in a forthcoming action (meaning the app will capture attendance numbers for protests ahead of time) and to check in when they get there so its administrators can track actual participation in real-time.
The app doesn’t ask for any personal data during onboarding — there’s no account creation etc — although users are agreeing to their location being pervasively tracked.
And it’s at least possible that other personal data could be passed via, for example, a comment submission field that lets people send feedback on actions. Or if the app ends up recording other data via access to smartphone sensors.
The other key point is that users only see actions related to their stated availability and tracked location. So, from a protestor’s point of view, they see only a tiny piece of the Tsunami Democràtic protest program. The user view is decentralized and information is distributed strictly piecemeal, on a need to know basis.
Behind the scenes — where unknown administrators are accessing its data and devising and managing protest actions to distribute via the app — there may be an entirely centralized view of available human protest resources. But it’s not clear what the other side of the platform looks like. Our source was unable to show it to us or articulate what it looks like.
Certainly, administrators are in a position to cancel planned actions if, for example, there’s not enough participation — meaning they can invisibly manage external optics around engagement with the cause. Not enough foot soldiers for a planned protest? Just call it off quietly via the app.
Also not at all clear: Who the driving forces are behind the Tsunami Democràtic protest mask?
“There is no thinking brain, there are many brains,” a spokesman for the movement told the El Diario newspaper this week. But that does raise pretty major questions about democratic legitimacy. Because, well, if you’re claiming to be fighting for democracy by mobilizing popular support, and you’re doing it from inside a Western democracy, can you really claim that while your organization remains in the shadows?
Even if your aim is non-violent political protest, and your hierarchy is genuinely decentralized, which is the suggestive claim here, unless you’re offering transparency of structure so as to make your movement’s composition and administration visible to outside scrutiny (so that your claims of democratic legitimacy can be independently verified) then individual protestors (the app’s end users) just have to take your word for it.
End users who are being crowdsourced and coopted to act out via app instruction as if they’re pawns on a high tech chess board. They are also being asked (implicitly) to shoulder direct personal risk in order that a faceless movement generates bottom up political pressure.
So there’s a troubling contradiction here for a movement that has chosen to include the word ‘democractic’ in its name. (The brand is a reference to a phase used by jailed Catalan cultural leader, Jordi Cuixart.) Who or what is powering this wave?
We also now know all too well how the double-sided nature of platforms means these fast-flowing technosocial channels can easily be misappropriated by motivated interest groups to gamify and manipulate opinion (and even action) en masse. This has been made amply clear in recent years with political disinformation campaigns mushrooming into view all over the online place.
So while emoji-strewn political protest messages calling for people to mobilize at a particular street corner might seem a bit of harmless ‘Pokemon Go’-style urban fun, the upshot can — and this week has — been far less predictable and riskier than its gamified packaging might suggest.
Plenty of protests have gone off peacefully, certainly. Others — often those going on after dusk and late into the night — have devolved into ugly scenes and destructive clashes.
There is clearly a huge challenge for decentralized movements (and indeed technologies) when it comes to creating legitimate governance structures that don’t simply repeat the hierarchies of the existing (centralized) authorities and systems they’re seeking to challenge.
The anarchy-loving crypto community’s inability to coalesce around a way to progress with blockchain technology looks like its own self-defeating irony. A faceless movement fighting for ‘democracy’ from behind an app mask that allows its elite string-pullers and data crunchers to remain out of sight risks looking like another.
None of the protestors we’ve spoken to could say for sure who’s behind Tsunami Democràtic. One suggested it’s just “citizens” or else the same people who helped organize the 2017 Catalan independence referendum — managing the movement of ballot papers into and out of an unofficial network of polling stations so that votes could be collected and counted despite Spanish authorities’ best efforts to seize and destroy them.
There was also a sophisticated technology support effort at the time to support the vote and ensure information about polling stations remained available in the face of website takedowns by the Spanish state.
Our source was equally vague when asked who is behind the Tsunami Democràtic app. Which, if the decentralizing philosophy does indeed run right through the network — as a resilience strategy to protect its members from being ratted out to the police — is what you’d expected.
Any single node wouldn’t know or want to know much of other nodes. But that just leaves a vacuum at the core of the thing which looks alien to democratic enquiry.
One thing Tsunami Democràtic has been at pains to make plain in all (visible) communications to its supporters is that protests must be peaceful. But, again, while technology tools are great enablers it’s not always clear exactly what fire you’re lighting once momentum is pooled and channeled. And protests which started peacefully this week have devolved into running battles with police with missiles being thrown, fires lit and rubber bullets fired.
Some reports have suggested overly aggressive police response to crowds gathering has triggered and flipped otherwise calm protestors. What’s certain is there are injuries on both sides. Today almost 100 people were reported to have been hurt across three nights of protest action. A general strike and the biggest manifestation yet is planned for Friday in Barcelona. So the city is braced for more trouble as smartphone screens blink with fresh protest instructions.
Social media is of course a conduit for very many things. At its most corporate and anodyne its stated mission can be expressed flavorlessly — as with Facebook’s claimed purpose of ‘connecting people’. (Though distracting and/or outraging is often closer to the mark.)
In practice, thanks to human nature — so that means political agendas, financial interests and all the rest of our various and frequently conflicting desires — all sorts of sparks can fly. None more visibly than during mass mobilizations where groups with a shared agenda rapidly come together to amplify a cause and agitate for change.
Even movements that start with the best intentions — and put their organizers and administration right out in the open for all to see and query — can lose control of outcomes.
Not least because malicious outsiders often seize the opportunity to blend in and act out, using the cover of an organized protest to create a violent disturbance. (And there have been some reports filtering across Catalan social media claiming right wing thugs have been causing trouble and that secret police are intentionally stirring things up to smear the movement.)
BARCELONA, CATALONIA – OCTOBER 17: Protesters take to the streets to demonstrate after the Spanish Supreme Court sentenced nine Catalan separatist leaders to between 9 and 13 years in prison for their role of the 2017 failed Catalan referendum on October 17, 2019 in Barcelona, Spain. (Photo by Jeff J Mitchell/Getty Images)
So if a highly charged political campaign is being masterminded and micromanaged remotely, by unknown entities shielded behind screens, there are many more questions we need to be asking about where the balance of risk and power lies, as well as whether a badge of ‘pro-democracy’ can really be justified.
For Tsunami Democràtic and Catalonia’s independence movement generally this week’s protests look to be just the start of a dug-in, tech-fuelled guerrilla campaign of civil disobedience — to try to force a change of political weather. Spain also has yet another general election looming so the timing offers the whiff of opportunity.
The El Prat blockade that kicked off the latest round of Catalan unrest seemed intended to be a flashy opening drama. To mirror and reference the pro-democracy movement in Hong Kong — which made the international airport there a focal point for its own protests, occupying the terminal building and disrupting flights in an attempt to draw the world’s attention to their plight.
In a further parallel with protests in Hong Kong a crowdsourced map similar to HKmaps.live — the app that dynamically maps street closures and police presence by overlaying emoji onto a city view — is also being prepared for Catalonia by those involved in the pro-independence movement.
At the time of writing a handful of emoji helicopters, road blocks and vans are visible on a map of Barcelona. Tapping on an emoji brings up dated details such as what a police van was doing and whether it had a camera. A verified status suggests multiple reports will be required before an icon is displayed. We understand people will be able to report street activity for live-mapping via a Telegram bot.
Screenshot of Catalan live map for crowdsourcing street intel
Our source suggested police presence on the map might be depicted by chick emojis. Aka Piolín: The Spanish name for the Loony Tunes cartoon character Tweety Pie — a reference to a colorfully decorated cruise ship used to house scores of Spanish national police in Barcelona harbor during the 2017 referendum, providing instant meme material. Though the test version we’ve seen seems to be using a mixture of dogs and chicks.
Along with the Tsunami Democràtic app the live map means there will soon be two bespoke tools supporting a campaign of civil disobedience whose unknown organizers clearly hope will go the distance.
As we’ve said, the identities of the people coordinating the rebooted movement remain unclear. It’s also unclear who if anyone is financing it.
Our source suggested technical resources to run and maintain the apps are being crowdsourced by volunteers. But some commentators argue that a source of funding would be needed to support everything that’s being delivered, technically and logistically. The app certainly seems far more sophisticated than a weekend project job.
There has been some high level public expressions of support for Tsunami Democràtic — such as from former Barcelona football club trainer, Pep Guardiola, who this week put out a video badged with the Tsunami D logo in which he defends the democratic right to assembly and protest, warning that free speech is being threatened and claiming “Spain is experiencing a drift towards authoritarianism”. So wealthy backers of Catalan independence aren’t exactly hard to find.
Whoever is involved behind the scenes — whether with financing or just technical and organization support — it’s clear that ‘free’ protest energy is being liberally donated to the cause by a highly engaged population of pro-independence supporters.
Grassroots support for Catalan independence is both plentiful, highly engaged, geographically dispersed and cuts across generations — sometimes in surprising ways. One mother we spoke to who said she was too ill to go to Monday’s airport protest recounted her disappointment when her teenage kids told her they weren’t going because they wanted to finish their homework.
Very many protestors did go though, answering calls to action in their messaging apps or via the printable posters made available online by Tsunami Democràtic which some street protestors have been pictured holding.
Thousands of demonstrators occupied the main Barcelona airport terminal building, sat and sang protest songs, daubed quasi apologetic messages on the windows in English (saying a lack of democracy is worse than missing a flight), and faced off to lines of police in riot gear — including units of Spanish national police discharging rubber bullets. One protestor was later reported by local press to have lost an eye.
‘It’s time to make our voice heard in the world,’ runs Tsunami Democràtic’s message on Telegram calling for a blockade of the airport. It then sets out the objective (an airport shut down) and instructs supporters that all forms of transport are “valid” to further the mission of disrupting business as usual. ‘Share and see you all at T1!’ it ends. Around 240,000 people saw the instruction, per Telegram’s ephemeral view counts.
Demonstrators during a protest against the jailing of Catalan separatists at El Prat airport in Barcelona, Catalonia, on Monday, Oct. 14, 2019. (Photo by Iranzu Larrasoana Oneca/NurPhoto via Getty Images)
Later the same evening the channel sent another message instructing protestors to call it a night. ‘Today we have been a tsunami,’ it reads in Catalan. ‘We will make every victory a mobilization. We have started a cycle of non-violent, civil disobedience.’ At the time of writing that follow-on missive has registered 300k+ views.
While Tsunami Democràtic is just one of multiple pro-independence groups arranging and mobilizing regional protests — such as the CDRs, aka Comites de Defensa de la Republica, which have been blocking highways in Catalonia for the past two years — it’s quickly garnered majority momentum since quietly uncloaking this summer.
Its Telegram channel — which was only created in August — has piled on followers in recent weeks. Other pro-independence groups are also sharing news and distributing plans over Telegram’s platform and, more widely, on social media outlets such as twitter. Though none has amassed such a big following, nor indeed with such viral speed.
Even Anonymous Catalonia’s Telegram channel, which has been putting out a steady stream of unfiltered crowdsourced protest content this week — replete with videos of burning bins, siren blaring police vans and scattering crowds, interspersed with photos of empty roads (successful blockades) and the odd rubber bullet wound — only has a ‘mere’ 100k+ subscribers.
And while Facebook-owned WhatsApp was a major first source of protest messaging around the 2017 Catalan referendum, with Telegram just coming on stream as an alternative for trying to communicate out of sight of the Spanish state, the protest mobilization baton appears to have been passed more fully to Telegram now.
Perhaps that’s partly due to an element of mistrust around mainstream platforms controlled by tech giants who might be leant on by states to block content (Tsunami Democràtic has said it doesn’t yet have an iOS version of its app, despite many requests for one, because the ‘politics of the App Store is very restrictive’ — making a direct reference to Apple pulling the HKmaps app from its store). Whereas Telegram’s founder, Pavel Durov, is famously resistant to authoritarian state power.
Though, most likely, it’s a result of some powerful tools Telegram provides for managing and moderating channels.
The upshot is Telegram’s messaging platform has enjoyed a surge in downloads in Spain during this month’s regional unrest — as WhatsApp-loving locals flirt with a rival platform also in response to calls from their political channels to get on Telegram for detailed instructions of the next demo.
Per App Annie, Telegram has leapt up the top free downloads charts for Google Play in Spain — rising from eleventh place into the third spot this month. While, for iOS, it’s holding steady in the top free downloads slot.
Also growing in parallel: Unrest on Catalonia’s streets.
Since Monday’s airport protest tensions have certainly escalated. Roads across the region have been blockaded. Street furniture and vehicles torched. DIY missiles thrown at charging police.
By Thursday morning there were reports of police firing teargas and police vehicles being driven at high speed around protesting crowds of youths. Two people were reported run over.
Anti-riot police officers shoot against protesters after a demonstration called by the local Republic Defence Committees (CDR) in Barcelona on October 17, 2019. – After years of peaceful separatist demonstrations, violence finally exploded on the Catalan streets this week, led by activists frustrated by the political paralysis and infuriated by the Supreme Court’s conviction of nine of its leaders over a failed independence bid. (Photo by LLUIS GENE / AFP) (Photo by LLUIS GENE/AFP via Getty Images)
Helicopters have become a routine sound ripping up the urban night sky. While the tally of injury counts continues rising on both sides. And all the while there are countless videos circulating on social media to be sifted through to reinforce your own point of view — screening looping clashes between protestors and baton wielding police. One video doing the rounds last night appeared to show protestors targeting a police helicopter with fireworks. Russian propaganda outlets have of course been quick to seize on and amplify divisive visuals.
The trigger for a return to waves of technology-fuelled civil disobedience — as were also seen across Catalonia around the time of the 2017 referendum — are lengthy prison terms handed down by Spain’s Supreme Court on Monday. Twelve political and civic society leaders involved in the referendum were convicted, nine on charges of sedition and misuse of public funds. None were found guilty of the more serious charge of rebellion — but the sentences were still harsh, ranging from 13 years to nine.
The jailed leaders — dubbed presos polítics (aka political prisoners) by Catalan society, which liberally deploys yellow looped-ribbons as a solidarity symbol in support of the presos — had already spent almost two years in prison without bail.
A report this week in El Diario, citing a source in Tsunami Democràtic, suggests the activist movement was established in response to a growing feeling across the region’s independence movement that a new way of mobilizing and carrying out protests was needed in the wake of the failed 2017 independence bid.
The expected draconian Supreme Court verdict marked a natural start-date for the reboot.
A reboot has been necessary because, with so many of its figureheads in prison — and former Catalan president Carles Puigdemont in exile in Brussels — there has been something of a leadership vacuum for the secessionist cause.
That coupled with a sense of persecution at the hands of a centralized state which suspended Catalonia’s regional autonomy in the wake of the illegal referendum, invoking a ‘nuclear option’ constitutional provision to dismiss the government and call fresh elections, likely explains why the revived independence movement has been taking inspiration from blockchain-style decentralization.
Our source also told us blockchain thinking has informed the design and structure of the app.
Discussing the developers who have pulled the app together they said it’s not only a passionately engaged Catalan techie diaspora, donating their time and expertise to help civic society respond to what’s seen as long-standing political persecution, but — more generally — coders and technologists with an interest in participating in what they hope will be the largest experiment in participatory democracy and peaceful civil disobedience.
The source pointed to research conducted by Erica Chenoweth, a political scientist at Harvard University, who found non-violent, civil disobedience campaigns to be a far more powerful way of shaping world politics than violence. She also found such campaigns need engage only 3.5% of the population to succeed. And at 300k+ subscribers Tsunami Democràtic’s Telegram channel may have already passed that threshold, given the population of Catalonia is only around 7.6M.
It sounds like some of the developers helping the movement are being enticed by the prospect of applying powerful mobile platform technologies to a strong political cause as a way to stress testing democratic structures — and perhaps play at reconfiguring them. If the tools are successful at capturing intention and sustaining action and so engaging and activating citizens in a long term political campaign.
We’re told the stated intention to open source the app is also a goal in order to make it available for other causes to pick up and use to press for change. Which does start to sound a little bit like regime change as a service…
Stepping back, there is also a question of whether micromanaged civic disobedience is philosophically different to more organic expressions of discontent.
There is an element of non-violent protest being weaponized against an opponent when you’re running it via an app. Because the participants are being remotely controlled and coordinated at a distance, at the same time as ubiquitous location-sensitive mobile technologies mean the way in which the controlling entity speaks to them can be precisely targeted to push their buttons and nudge action.
Yes, it’s true that the right to peaceful assembly and protest is a cornerstone of democracy. Nor is it exactly a new phenomenon that mobile technology has facilitated this democratic expression. In journalist Giles Tremlett’s travelogue book about his adopted country, Ghosts of Spain, he recounts how in the days following the 2004 Madrid train bombings anonymous text messages started to spread via mobile phone — leading to mass, spontaneous street demonstrations.
At the time there were conflicting reports of who was responsible for the bombings, as the government sought to blame the Basque terrorist group ETA for what would turn out to be the work of Islamic terrorists. Right on the eve of an election voters in Spain were faced with a crucial political decision — having just learnt that the police had in fact arrested three Moroccans for the bomb attacks, suggesting the government had been lying.
“A new political phenomenon was born that day — the instant text message demonstration,” Tremlett writes. “Anonymous text messages began to fly from mobile phone to mobile phone. They became known as the pásalo messages, because each ended with an exhortation to ‘Pass it on’. It was like chain mail, but instant.”
More than fifteen years on from those early days of consumer mobile technology and SMS text messaging, instant now means so much more than it did — with almost everyone in a wealthy Western region like Catalonia carrying a powerful, Internet-connected computer and streaming videocamera in their pocket.
Modern mobile technology turns humans into high tech data nodes, capable of receiving and transmitting information. So a protestor now can not only opt in to instructions for a targeted action but respond and receive feedback in a way that makes them feel personally empowered.
From one perspective, what’s emerging from high tech ‘push button’ smartphone-enabled protest movements, like we’re now seeing in Catalonia and Hong Kong, might seem to represent the start of a new model for democratic participation — as the old order of representative democracy fails to keep pace with changing political tastes and desires, just as governments can’t keep up technologically.
But the risk is it’s just a technological elite in the regime-change driving seat. Which sums to governance not by established democratic processes but via the interests of a privileged elite with the wealth and expertise to hack the system and create new ones that can mobilize citizens to act like pawns.
Established democratic processes may indeed be flawed and in need of a degree of reform but they have also been developed and stress-tested over generations. Which means they have layers of accountability checks and balances baked in to try to balance out competing interests.
Throwing all that out in favor of a ‘democracy app’ sounds like the sort of disruption Facebook has turned into an infamous dark art.
For individual protestors, then, who are participating as willing pawns in this platform-enabled protest, you might call it selfie-style self-determination; they get to feel active and present; they experience the spectacle of political action which can be instantly and conveniently snapped for channel sharing with other mobilized friends who then reflect social validation back. But by doing all that they’re also giving up their agency.
Because all this ‘protest’ action is flowing across the surface of an asymmetric platform. The infrastructure natively cloaks any centralized interests and at very least allows opaque forces to push a cause at cheap scale.
“I felt so small,” one young female protestor told us, recounting via WhatsApp audio message, what had gone down during a protest action in Barcelona yesterday evening. Things started out fun and peaceful, with participants encouraged to toss toilet rolls up in the air — because, per the organizer’s messaging, ‘there’s a lot of shit to clean up’ — but events took a different turn later, as protestors moved to another location and some began trying to break into a police building.
A truck arrived from a side street being driven by protestors who used it to blockade the entrance to the building to try to stop police getting out. Police warning shots were fired into the air. Then the Spanish national police turned up, driving towards the crowd at high speed and coming armed with rubber not foam bullets.
Faced with a more aggressive police presence the crowd tried to disperse — creating a frightening crush in which she was caught up. “I was getting crushed all the time. It wasn’t fun,” she told us. “We moved away but there was a huge mass of people being crushed the whole time.”
“What was truly scary weren’t the crowds or the bullets, it was not knowing what was going on,” she added.
Yet, despite the fear and uncertainty, she was back out on the streets to protest again the next night — armed with a smartphone.
Enric Luján, a PhD student and adjunct professor in political science at the University of Barcelona — and also the guy whose incisive Twitter thread fingers the forces behind the Tsunami Democràtic app as a “technological elite” — argues that the movement has essentially created a “human botnet”. This feels like a questionable capability for a pro-democracy movement when combined with its own paradoxically closed structure.
Aquesta aplicació, malgrat tot, sembla que segueix inoperativa. Quin és el pla de @tsunami_dem? Potser esperar a que tothom hi vagi tenint accés i fer-la servir com a banc de proves d'algunes petites convocatòries dimecres i dijous.L'important ve divendres.
Divendres, dia de vaga general, una petita elit política i tecnològica ja haurà adquirit la capacitat operativa per paralitzar tot el país llançant convocatòries descentralitzades i en temps real des de la més extrema opacitat.Han aconseguit crear una botnet humana.
207 people are talking about this
“The intention appears to be to group a mass movement under a label which, paradoxically, is opaque, which carries the real risk of a lack of internal democracy,” Luján tells TechCrunch. “There is a basic paradox in Tsunami Democràtic. That it’s a pro-democracy movement where: 1) the ‘core’ that decides actions is not accessible to other supporters; 2) it has the word ‘Democràtic’ in its name but its protocols as an organization are extremely vertical and are in the hands of an elite that decides the objectives and defines the timing of mobilization; 3) it’s ‘deterritorialized’ with respect to the local reality (unlike the CDRs): opacity and verticality would allow them to lead the entire effort from outside the country.”
Luján believes the movement is essentially a continuation of the same organizing forces which drove support for pro-independence political parties around the 2017 referendum — such as the Catalan cultural organization Òmnium — now coming back together after a period of “strategic readjustment”.
“Shortly after the conclusion of the referendum, through the arrest of its political leaders, the independence movement was ‘decapitated’ and there were months of political paralysis,” he says, arguing that this explains the focus on applying mobile technology in a way that allows for completely anonymous orchestration of protests, as a strategy to protect itself from further arrests.
“This strategic option, of course, entails lack of public scrutiny of the debates and decisions, which is a problem and involves treating people as ‘pawns’ or ‘human botnets’ acting under your direction,” he adds.
He is also critical of the group not having opened the app’s code which has made it difficult to understand exactly how user data is being handled by the app and whether or not there are any security flaws. Essentially, there is no simple way for outsiders to validate trustworthiness.
His analysis of the app’s APK raises further questions. Luján says he believes it also requests microphone permissions in addition to location and camera access (the latter for reading the QR code).
Our source told us that as far as they are aware the app does not access the microphone by default. Though screenshots of requested permissions which have circulated on social media show a toggle where microphone access seems as if it can be enabled.
I vaig més enllà: Aquesta mateixa entitat opaca ja ha aconseguit accés a la càmera, micròfon i dades de geolocalització de centenars de milers de persones. I amb una aplicació que no té ni el seu codi obert per poder-lo revisar.
Qualsevol empresa ho pot fer amb apps q passen el filtre Google Play.I d moment, sense haver denegat cap permís, de forma predeterminada només estan activats la ubicació (amb un motiu q ja has explicat) i la càmera (per escanejar el QR, amb la qual cosa ja podría descativar-lo).
See Albert's other Tweets
And, as Luján points out, the prospect of a powerful and opaque entity with access to the real-time location of thousands of people plus the ability to remotely activate smartphone cameras and microphones to surveil people’s surroundings does sound pretty close to the plot of a Black Mirror episode…
Divendres, dia de vaga general, una petita elit política i tecnològica ja haurà adquirit la capacitat operativa per paralitzar tot el país llançant convocatòries descentralitzades i en temps real des de la més extrema opacitat.Han aconseguit crear una botnet humana.
Les similituds amb un capítol de Black Mirror són, evidentment, esfereïdores: Una entitat de la que no sabem res (excepte el seu alt nivell de sofisticació tecnològica) és a punt de guanyar el control efectiu de tot un territori, operant des de la més absoluta foscor.
262 people are talking about this
Asked whether he believes we’re seeing an emergent model for a more participatory, grassroots form of democracy enabled by modern mobile technologies or a powerful techie elite playing at reconfiguring existing power structures by building and distributing systems that keep them shielded from democratic view where they can nudge others to spread their message, he says he leans towards the latter.
“It’s a movement with an elite leadership that seems to have had a clear timetable for months. It remains to be seen what they’ll be able to do. But it is clearly not spontaneous (the domain of the website was registered in July) and the application needed months to develop,” he notes. “I am not clear that it can be or was ‘crowdsourced’ — as far as I know, there was no campaign to finance Tsunami or their technological solutions.”
“Release the code,” he adds. “I don’t understand why they haven’t released it. Promising it is easy and is what you expect if you want to present yourself with a minimum of transparency, but there is no defined deadline to do so. For now we have to work with the APK, which is more cumbersome to understand how the app works and how it uses and moves user data.”
“I imagine it is so the police cannot investigate thoroughly, but it also means others lose the possibility of better understanding how a product that’s been designed by people who rely on anonymity works, and have to rely that the elite technologists in charge of developing the app have not committed any security breach.”
So, here too, more questions and more uncertainty
Subscriure's a:
Missatges (Atom)