La
reflexió que segueix no té gaire d'original. Però, això no
obstant, considero necessari insistir-hi. Primer, ja fa temps que
l'slogan “El nostre Món és el Món” s´ha consolidat com un
referent de la globalització. Avui en dia, diem, qualsevol
esdeveniment que passi a l'altra punta del món pot tenir un impacte,
fins i tot de forma immediata, a casa nostra. No hi ha un, ni dos
mons. N´hi ha un i tothom en formem part. De moment, si més. Per
això dir que som 47 milions, com fa una campanya del PP, és fer el
ridícul. Segur un un xinès o un indi els preguntaria, seguint
l'acudit, “i en quin
hotel s'allotgen?”.
És una demostració fefaent que els espanyols no estan al dia. Es
pensen que impressionen? De fet, la resposta a aquesta enèsima
fatxenderia és que els catalans volem la independència... perquè
som 7.000 milions pel cap baix. És a dir, perquè volem ser
directament al món sense intermediaris. No necessitem passar per un
porta que a més ens fa pagar peatge! La independència ens obre la
porta al Món com a Catalans, i ens permet contactar amb tothom
d'igual a igual, sense giragonses i explicacions complexes que molt
poca gent entén o, sobretot, no l'interessa. “Pas
d´histoires!”, que
va dir aquell aviat farà un segle.
El
món som 7.000 milions pel cap baix. I, a diferència del que passava
fins fa unes dècades, cada cop estem més interconnectats.
Naturalment, n´hi ha que no ho estan, de manera que tenen molts
motius per sentir-se marginats. N'hi ha, però, que de la mateixa
manera que encara pensen en termes d'estat-nació clàssic, també
pensen que la política encara la fan els faraons. M'explico. El món
avui en dia està travessat per milions d'interconnexions, de xarxes,
que posen en contacte persones, grups, entitats, en definitiva,
organitzacions o actors, que envien i reben informació, coneixement,
dades, etc. Els governants, per suposat, també formen part
d'aquestes xarxes, d'algunes d'elles. De manera que considerar que un
polític, un decision-maker,
com pot ser el President del govern espanyol viu al marge de la resta
del món, tancat en la seva residència com abans feien els faraons,
és una equivocació. Ben al contrari, les pressions que rep des
d'arreu condicionen moltes de les seves decisions. I és que ell no
està al marge del món, ans ben al contrari. La prova és que en no
poques ocasions, els presidents de govern espanyol han protagonitzat
extraordinaris canvis d'opinió, alguns, literalment, sobre la marxa.
Estudiar aquests canvis d'opinió, que es converteixen en canvis de
decisió, i doncs, de polítiques,ens permetrà saber què cal fer
per aconseguir-ho. I és que, a vegades sembla que els debats que
tenim a casa nostra, encara corresponen no al segle XXI, sinó més
aviat al segle XX, per no dir el XIX. Cal tenir molt clar, que
l'estat espanyol no és una realitat aïllada de la resta del món.
Entre d'altres raons, perquè té un deute, amb la resta del món,
d'un bilió d'euros. Que no és poca cosa, precisament.De manera que
una sòlida combinació entre una fermesa catalana en la consecució
dels nostres objectius, i les pressions que determinats actors
mundials, desde governs, mitjans de comunicació, personalitats, etc
d'arreu del món, estic convençut que poden acabar fent miracles.
Entre d'altres que un president de govern espanyol deixi de
considerar que és un faraó o una divinitat, i baixi al nivell dels
humans, on la gent s'entén quan parla.
*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.40, octubre 2014)
.clipular.png)
.jpg)
