La roda de premsa del President Mas d'aquest migdia ha tornat a ser una altra lliçó magistral. Tant que ha deixat calladets i moixos als periodistes torracollons. Literalment, s'han quedat bocabadats. Brutal. He gaudit com un camell. El President Mas és un crack. Ho sento, però algú ho havia de dir.
Tres aspectes, entre molts altres, destaco de la intervenció d'avui.
El primer és l'oficialització d'un eufemisme, que si bé ja circulava abans, avui ha significat la seva definitiva consagració. Em refereixo, és clar, al concepte desconnexió. Dic que és un eufemisme, perquè naturalment el President l'usa per evitar la paraula de marres, que no li agrada ni gens ni mica que és el d'Independència. He de confessar que ja he renunciat a que d'una vegada per totes aquest home doni el seu braç a tórcer i la pronunciï sense complexos. L'home és com és, i ja des del principi no l'ha emprada, i ara ja no és el moment que fer-lo canviar. L'important són els fets. I l'home, cabut com és, no canviarà. De manera que si prefereix desconnexió, doncs endavant. De fet, de cabut no n´és l'únic, en la política catalana. Encara diria més, ser cabut sembla ser una condició sine qua non per fer política a casa nostra. Per altra banda, l'expressió desconnexió és molt gràfica, i molt comprensible per al comú dels mortals, de manera que és molt útil per fer-se entendre. No és un vocabulari per a iniciats, que diguem. En definitiva, que en els propers mesos tindrem la desconnexió fins a la sopa.
El segon aspecte que destacaria és, naturalment, la creació del Comissionat per a la Transició Nacional. Perfecte. Impecable. Si se'm permet la broma, jo hauria preferit una expressió més contundent, com per exemple, el Comissariat per a la Transició Nacional, de manera que el seu titular fos, lògicament, el Comissari per la Transició Nacional. Només amb aquest canvi, segur que més d'un o de dos, s´ho pensaria més abans d'obrir la seva boqueta espanyolista no fos cas que acabes a Can Elies. Bromes a banda, em sembla perfecta la decisió presa. I també és força encertada l'elecció del nou comissionat, que no comissari, en la persona de Carles Viver i Pi-Sunyer. Una persona que sense ser d'un independentisme fervorós, si més no aparentment, està acomplint amb eficàcia totes les tasques que li encomanen. A més es beneficia de la pàtina de progre que sempre ha portat penjada, i del fet que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, de manera que coneix la bèstia des de les seves entranyes, i a l´hora, és immune a les crítiques que li podrien llançar de ser una radical, atès que va comptar, en el seu moment, amb el vist-i-plau de tots els poders de l'Estat espanyol. La feina que haurà de fer serà immensa en aquests propers mesos. I penso que ha de comptar amb tota l'ajuda que necessiti i amb tota la protecció que s'escaigui... en tots els sentits.
El tercer i darrer aspecte que destaco és el d'Afers Exteriors, que, com era lògic esperar, ha sortit àmpliament reforçat. Perquè, com una servidora no ha parat de reclamar des de temps immemorials, el front internacional és clau, i ho serà més en els propers mesos. Constatació, per altra banda, que ara ja és acceptada per tothom. Però el President Mas ha anat encara més enllà i ja ha anunciat que si torna a ser President després del 27S, el govern que formi comptarà amb un Departament d'Afers Exteriors, amb tots els ets i uts, que substituirà a l'actual Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. És una notícia que porto esperant des del 2003, quan el llavors candidat Mas ja va prometre que ho faria. I que el 2010 no va acomplir amb l'excusa de l'adveniment de la crisi econòmica, les retallades, etc. Jo, sincerament, no tindria cap complex, i hauria anunciat avui l'ampliació del govern amb el nomenament d'un Conseller d'Afers Exteriors, fet que hauria posat histèrics els espanyols, per cert. Però, pels pocs mesos que queden de legislatura, comprenc que en la pràctica, aquesta Conselleria no hauria tingut temps de desenvolupar-se com déu mana, de manera, que potser sí que és millor esperar-se a la propera legislatura i començar com cal.
En definitiva, que la roda de premsa d'avui ha estat una lliçó de com liderar un procés amb dos collons. Això ja ha desfermat, a l'hora de picar aquest post, les ires espanyoles. El problema és que també n'hi ha, de desfermades, de catalanes. Però, si voleu que us digui la veritat, ja s´ho faran, perquè la seva actitud ressentida ad hominem només els farà corsecar-se per dins. I a l'últim, tindran dues feines.
.clipular.png)
.clipular.png)
.clipular%2B(1).png)
